Mechó

Mechó

Esquema general d'un mechó.

Un mechó és un tipo d'inflorescència racimosa en la qual l'eix o raquis és allargat i les florés són sésiles; ubicant-se les flors més jóvens en l'àpiç del mateix.

Eixemples d'espècies que tenen inflorescència en mechó són el llantén (Plantago), el ananá o pinya (Ananas) i el gladiolo (Gladiolus).

Segons la forma i tamany del raquis es poden distinguir varis tipos diferents de mechons. Aixina, en Ananas, el mechó és oblonga i l'ull terminal és vegetativa. En Plantago, el mechó és cilíndric i en Gladiolus és dística.

L'espiguilla

Esquema d'una espiguilla: 1. Glumas; 2: Lemma; 3: Aresta; 4: Pálea; 5: Lodículas; 6: Androceo; 7: Gineceo.

Entre les gramíneas (Poaceae) i les ciperáceas (Cyperaceae), l'inflorescència elemental és un chicotet mechó format per una o més flors assentades o sésiles sobre un raquis articulat, a sovint brevíssim, cridat raquilla i protegida per bràcteas estèrils denominades glumas. Eixe tipo d'inflorescència rep el nom de espiguilla. Les flors poden ser hermafrodites o unisexuales i presenten un periant rudimentari de 2 o 3 peces, les lodículas o glumélulas. Estes lodículas són les que en posar-se turgentes determinen l'obertura del antecio o casella floral durant la floració, permetent que s'exponguen els estigmes plumosos i els estams. Els antecios estan formats per la lemma, adherida a la raquilla, i la pálea insertada sobre l'eix floral que naix sobre la raquilla en l'aixella de la lemma i soporta als òrguens florals pròpiament dits. La lemma (o glumela inferior) té forma de quilla, pot ser mútica o aristada, i abraça a la palea en les seues vores. L'aresta naix en l'extremitat de la lemma o en la seua esquena. La pálea o glumela superior és lanceolada, binervada i és com una tapa que tanca a la flor. Les glumas estan insertades sobre la raquilla, una més avall que l'atra.

Simbologia

El mechó és ordinàriament usada com a símbol d'abundància, o de cult a la deesa Ceres per ser ella, segons la mitologia, l'inventora del modo de sembrar i arreplegar el blat i grans, en que va tindre a Triptólemo per alumne. De lo primer són eixemple moltes medalles, en que es veu un sol mechó, com succeïx en les de Artaclia , Balle, Butroto, Camaloduno, Gades T Hipa, Ituci, Lelia, Metaponte, Panormo, Segóbriga i Traduïa ; en una de la família Licinia; en siciliano de Pirro i en egipcíaques d'Augusto i Nerón. Lo mateixa significa una corona de mechons, que oferixen les medalles de Entella, Eresos, Nisa en Síria i Siracusa i unes atres de les famílies Jimia i Musidia i de Lisimaco, rei de Tracia.

Per esta mateixa raó són les espigues símbol de vàries províncies i ciutats abundants de mieses, com són Àfrica, Antioquía en Síria, Alalia, Carras, Cesarea en Palestina, Cízico, Edesa en Mesopotamia, Espanya, Filipópolis en Tracia, Germanicia, Itàlia, Nesibis, Nicea, Nicomedia, Ptolemaida, Resena, Sarnosata, Sicília, Side, Silio, Singara, Tarso, Tavio i Tiana en les medalles de la qual per lo comuna es veu una dòna coronada de torres i assentada en roques en mechons en la D. significant el geni de la ciutat i que produïx moltes mieses.

Referències

• Dimitri, M. 1987. Enciclopèdia Argentina d'Agricultura i Jardineria. Editorial ACME, BsAs.

• Font i Quer, P. 1953. Diccionari de botànica. Barcelona, Editorial Llabor.