Anar al contingut

Membre Coli Bou

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El Membre Coli Bou (anteriorment denominat Formació Coli Bou) és una unitat estratigráfica ubicada en la Conca Neuquina, en una edat compresa entre el Maastrichtiense i el Daniense, que forma part dels trams basals de la Formació Els Alamitos.[1] Esta unitat se superpon parcialment a la Formació Angostura Colorada i es caracterisa per una transició sedimentaria que reflectix un canvi des d'ambients continentals cap a marins someros.

El registre fòssil del Membre Coli Bou inclou restants de dinosauris, tortugues i peixos pulmonados, encara que fins a la data no s'han assignat gèneros específics als restants de dinosauris recuperats.[2]

Des del punt de vista paleoambiental, l'unitat reflectix una fase de transgressió marina relacionada en l'Atlàntic, que es manifesta en la presència d'associacions palinológicas mixtes, en elements continentals dominats per coníferes com les Araucariaceae i Cheirolepidiaceae, i l'aparició de dinoflagelados marins. Esta combinació indica un clima templat a càlit i relativament humit cap al final del Cretácico, en ambients que varen evolucionar des de planures aluvials fins a plataformes marines someras.

Estratigráficamente, el Membre Coli Bou es troba dins del Grup Malargüe, que inclou atres formacions com la Formació Loncoche-Allen i la Formació Roca, i està associat a un context tectosedimentario complex vinculat a l'evolució de la Conca Neuquina durant el Cretácico Superior i el Paleógeno primerenc.

Contingut fòssil

[editar | editar còdic]

Esta unitat presenta una notable diversitat biològica que reflectix la transició d'ambients continentals a marins durant el llímit Cretácico-Paleógeno. Els nivells inferiors han proveït una fauna de vertebrats terrestres, incloent dinosauris, tortugues i peixos pulmonados.[3] Cap als nivells superiors, es registra una transgressió marina evidenciada per una rica associació de moluscs i crustacis decápodos, depositats en un ambient de plataforma somera.[4]

Dinosauris registrats
Gènero Espècies Ubicació Material Notes
Hadrosauridae [5][6] Indeterminat Cerro Algeps Vèrtebres cabals aïllades Hadrosáuridos indeterminats, provablement relacionats en uns atres austrokritosaurios suramericans.
Titanosauria [6][7] Indeterminat Cerro Algeps Una dent Saurópodo titanosaurio indeterminat.
Abelisauridae [3][8] Indeterminat Estància Yuquinche Una dent El primer terópodo registrat en esta unitat.
Paranquilosauria [9] Indeterminat Baix Colorat Osteodermo i costella El osteodermo és similar al osteodermo yugal-cuadratojugal del paranquilosaurio de Formació La Colónia, i la costella té forma de T en vista travessera, com en atres paranquilosaurios i euanquilosaurios.

També pot provindre de la Formació Angostura Colorada.

Atres reptils registrats
Gènero Espècies Ubicació Material Notes
Peirosauridae? [3] Indeterminat Cerro Algeps Una dent Una dent de crocodiliforme indeterminat, provablement pertanyent a la família Peirosauridae (Notosuquios) .
Sulcusuchus [3][10] S. erraini Cerro Algeps Mandíbula i dents L'únic Polycotylid en nom de l'hemisferi sur i el més recent a nivell mundial. També es troba en la Formació La Colónia
Testudines [11] Indeterminat Cerro Algeps Plaques òssees Potser estiguen relacionats en uns atres Pleurodiranos de formacions maastrichtianas veïnes.
Peixos registrats
Gènero Espècies Ubicació Material Notes
Metaceratodus? [3] Indeterminat Cerro Algeps Plaques dentals Un peix pulmonado, de confirmar-se, també trobat en la Formació La Colónia.
Osteíctios [3] Indeterminat Cerro Algeps Vèrtebres i escamas Peixos òsseus indeterminats.
Invertebrats marins (Racó de Coli Bou Gran)
Grup Gènero Espècies Notes
Bivalvats Cucullaea [4] C. antarctica Bivalvat de gran tamany, comú en el Maastrichtiano.
Bivalvats Amphidonte [4] A. mendozana Ostra fòssil característica de la Conca Neuquina.
Bivalvats Pacitrigonia [4] P. sobrali Bivalvat trigónido.
Bivalvats Lahillia [4] sp. Bivalvat comú en ambients de plataforma.
Amonites Eubaculites [4] E. argentinicus Amonites de closca recta, indicador del Maastrichtiano superior.
Gasteròpodes Turritella [4] sp. Gasteròpodes de closca turriculada.
Crustacis Hoploparia [4] H. antarctica Langosta fòssil.

Flora fòssil

[editar | editar còdic]

El Membre Coli Bou conté una important associació palinológica que inclou espores, polen i microalgas, la qual cosa indica condicions ambientals canviants des d'ambients continentals fins a marins someros.[12] S'han identificat restants de les següents agrupacions vegetals:

Grup Gènero i espècie Classificació
Falagueres i licopodios Deltoidospora minor [13] Pteridophyta, Pteridopsida
Deltoidospora australis [13] Pteridophyta, Pteridopsida
Biretisporites sp. [13] Pteridophyta, Polypodiopsida
Dictyophyllidites sp. [13] Pteridophyta, Polypodiopsida, Gleicheniales, Matoniaceae
Dictyophyllidites mortoni [13] Pteridophyta, Polypodiopsida, Gleicheniales, Matoniaceae
Stereisporites sp. [13] Bryophyta, Bryopsida
Cingutriletes australis [13] Bryophyta
Ischyosporites variegatus [13] Pteridophyta, Pteridopsida
Ischyosporites gremius [13] Pteridophyta, Pteridopsida
Lycopodiumsporites sp. [13] Lycopodiophyta, Lycopodiopsida, Lycopodiales, Lycopodiaceae
Gleicheniidites senonicus [13] Pteridophyta, Polypodiopsida, Gleicheniaceae
Gleicheniidites sp. [13] Pteridophyta, Polypodiopsida, Gleicheniaceae
Clavifera triplex [13] Pteridophyta, Polypodiopsida, Gleicheniaceae
Matonisporites sp. [13] Pteridophyta, Pteridopsida
Laevigatosporites ovatus [13] Pteridophyta, Polypodiaceae
Grapnelispora sp. [13] Pteridophyta, Pteridopsida
Azollopsis polyancyra [13] Pteridophyta, Polypodiopsida, Salviniales, Azollaceae
Parazolla cf. heterotrichia [13] Pteridophyta
Gimnosperma Podocarpidites sp. [13] Gymnospermae, Coniferales, Podocarpaceae
Podocarpidites cf. verrucosus [13] Gymnospermae, Coniferales, Podocarpaceae
Alisporites sp. [13] Gymnospermae
Microcachrydites sp. [13] Gymnospermae, Coniferales, Podocarpaceae
Inaperturopollenites sp. [13] Equisetophyta, Equisetopsida, Cupressales
Araucariacites australis [13] Equisetophyta, Equisetopsida, Araucariaceae
Equisetosporites multicostatus [13] Ginkgophyta, Ginkgoopsida, Ephedrales
Angiosperma Liliacidites variegatus [13] Angiospermae, Liliaceae
Liliacidites regularis [13] Angiospermae, Liliaceae
Liliacidites sp. [13] Angiospermae, Liliaceae
Tricolpites reticulatus [13] Angiospermae, Gunnerales
Tricolpites gilli [13] Angiospermae, Gunnerales
Psilatricolpites sp. [13] Magnoliophyta
Rhoipites sp. [13] Spermatophyta, Magnoliopsida
Momipites fragilis [13] Angiospermae, Fagales, Juglandaceae
Momipites sp. [13] Angiospermae, Fagales, Juglandaceae
Triatriopollenites lateflexus [13] Angiospermae, Proteales
Anacolosidites sp. [13] Angiospermae, Santalales
Algues Pediastrum sp. [13] Chlorophyta, Chlorophyceae
Botryococcus sp. [13] Algae, Botryococcaceae

Llectures adicionals

[editar | editar còdic]
  • RM Casamiquela. 1964. Sobre un dinosauri hadrosáurido de l'Argentina. Ameghiniana 3(9):285-312
  • J. O'Gorman i Z. Gasparini. 2013. Revisió de Sulcusuchus erraini (Sauropterygia, Polycotylidae) del Cretácico Superior de la Patagonia, Argentina. Alcheringa 37(2):163-176

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «Cari-Laufquén Gran Pond». Fossilworks / Paleobiology Database. Consultat el 31 de març de 2026.
  2. ↑ Weishampel, David B.; Dodson, {{{nom2}}}; Osmólska, {{{nom3}}} (2004). The Dinosauria, 2nd edition, University of Califòrnia Press, pp. 517–607. ISBN 0-520-24209-2.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Ameghiniana.doi:10.5710/AMGH.17.09.2025.3643.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 4,7 Actes de el VI Congrés Argentí de Paleontologia i Bioestratigrafia.
  5. ↑ Ameghiniana.3(9)
    285-312.
  6. ↑ 6,0 6,1 Records of the Queen Victoria Museum Launceston.111
    1-173.
  7. ↑ Mémoires de la Société géologique de France, nouvelle série.139
    53-55.
  8. ↑ Nature.
  9. ↑ Becerra. «New remains of ankylosaurs in Riu Negre (Argentina) found while revisiting collections in museums expand their presence to new clapix Cretaceous localities.». Conicet. Consultat el 31 de març de 2026.
  10. ↑ Alcheringa.37(2)
    163–176.
  11. ↑ Annales de Paléontologie.79(3)
    169-232.
  12. ↑ (1995).Ameghiniana.32(suplement)
    102A.
  13. ↑ 13,00 13,01 13,02 13,03 13,04 13,05 13,06 13,07 13,08 13,09 13,10 13,11 13,12 13,13 13,14 13,15 13,16 13,17 13,18 13,19 13,20 13,21 13,22 13,23 13,24 13,25 13,26 13,27 13,28 13,29 13,30 13,31 13,32 13,33 13,34 13,35 13,36 13,37 (1995).Ameghiniana.32(suplement)
    102A.
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Membre_Coli_Bou&oldid=784606»