Micro-ARN
- Artícul principal → Ribointerferencia.
El micro-ARN o el meu-ARN és un ARN monocatenario, d'una llongitut d'entre 21 i 25 nucleòtits, que té la capacitat de regular l'expressió d'uns atres gens per mig de diversos processos, utilisant per a això la ruta de ribointerferencia.[1][2][3]
Varen ser descrits inicialment en 1993 per Rosalind Llig i colaboradors en el laboratori de Víctor Ambros,[4] no obstant, el terme «micro-ARN» solament es va falcar en 2001 en un conjunt de tres artículs publicats en Science (26 d'octubre de 2001). A principis de 2008, anàlisis computacionals realisats per IBM sugerien la presència d'al voltant de 50,000 micro-ARN diferents en el genoma humà, cada u tal volta en al voltant de mils de micro-ARN dianes potencials.[5]
Definició
[editar | editar còdic]Una volta descoberts els siARN i l'existència en les cèlules de proteïnes que catalizan la degradació del mARN, els investigadors es varen preguntar si els siARN també estaven codificats en el genoma, i varen escomençar a purificar menuts ARN (19-25 nt) a partir de diferents espècies animals. No obstant, no varen trobar siARN, sino els denominats micro-ARN, que s'havien identificat anteriorment de forma independent.[4]
Els micro-ARN són molècules de ARN transcritas a partir de gens de ADN,[1] pero no són traduïdes a proteïnes. S'expressen en una àmplia varietat de sers vius, des de plantes fins a cucs i sers humans. Molts micro-ARN estan ben conservats entre espècies,[7] i molts components de la maquinària dels micro-ARN s'han trobat inclús en estoves i bactèries, lo que revela que el seu orige és molt antic. Alguns recontes de micro-ARN en humans identificaven fins a 800, lo que implicaria que els micro-ARN podrien representar com a mínim el 3 per cent dels gens humans.[8]
La seqüència de ADN que codifica per a un gen de micro-ARN té una llongitut que supera al tamany final del propi micro-ARN i inclou la regió micro-ARN i una regió que és complementària a l'anterior, lo que permet la seua apareamiento. Açò comporta que, durant la transcripció d'esta seqüència de ADN, es formen regions que tenen la capacitat de formar una forqueta i generar un ARN bicatenario primari llarc conegut com pri-micro-ARN. Posteriorment, una enzima nuclear cridada DROSHA talla les bases de la forqueta, formant lo que es denomina pre-micro-ARN. Este pre-micro-ARN és transportat des del núcleu al citoplasma per l'exportina 5. Una volta que el pre-micro-ARN està en la citoplasma és fragmentat per l'enzima DICER, que ho talla fins a la llongitut final de 20-25 nucleòtits.[6]
Funció
[editar | editar còdic]La funció dels micro-ARN està relacionada en la regulació de l'expressió gènica.[1] D'esta forma un micro-ARN és complementari d'una part d'un o més ARN mensagers (ARNm). Els micro-ARN d'animals solen mostrar complementarietat imperfecta en la regió 3' UTR, i generalment inhibixen la traducció del mARN, mentres que els de plantes solen mostrar complementarietat perfecta en regions codificantes i induïxen el brot i la posterior degradació del mARN diana (com ocorre en els siARNs en animals).[6]
Abans de classificar-los com a part de la ruta del iARN, els micro-ARN varen ser identificats inicialment en cucs, en els quals regulen les fases del desenroll,[9] pero en l'actualitat se sap que estan implicats en una àmplia varietat de processos del desenroll i que ademés podrien tindre una funció en l'establiment de rets i en l'ajust fi de l'expressió gènica en la cèlula.[10][7] Ya que el número de dianes potencials dels micro-ARN aumenta al número de mills (al voltant del 30 % dels gens humans), els micro-ARN podrien constituir una atra capa del circuit regulatorio que existix en les cèlules.[11] Segons açò, qualsevol desregulación dels micro-ARN podria comportar grans problemes regulatorios en la cèlula, induint potser fenotips cancerosos. De fet, s'ha mostrat que els perfils d'expressió dels micro-ARN estan modificats en un gran número de tipos de càncer[12] i que la sobreexpresión forçada dels micro-ARN podria conduir al desenroll de tumors.[13]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «micro-ARN» (en castellà). Real Acadèmia Nacional de Medicina d'Espanya.
- ↑ RNA (New York, N.Y.).11(12)
- 1753–1761.ISSN 1355-8382.doi:10.1261/rna.2248605.Consultat el 2024-08-23.
- ↑
- ↑ 4,0 4,1 Cell.75(5)
- 843–854.ISSN 0092-8674.doi:10.1016/0092-8674(93)90529-i.Consultat el 2024-08-23.
- ↑ Glasser V. Tapping miRNA-Regulated Pathways. Genetic Eng Biotech News Mar 1 2008 (Vol. 28, No. 5) [1]
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Saumet A, Lecellier CH(2006).3(3)
- 3.doi:10.1186/1742-4690-3-3.
- ↑ 7,0 7,1 Cell.116(2)
- 281–297.ISSN 0092-8674.doi:10.1016/s0092-8674(04)00045-5.Consultat el 2024-08-23.
- ↑ Nature Genetics.37(7)
- 766–770.ISSN 1061-4036.doi:10.1038/ng1590.Consultat el 2024-08-23.
- ↑ Cell.75(5)
- 855–862.ISSN 0092-8674.doi:10.1016/0092-8674(93)90530-4.Consultat el 2024-08-23.
- ↑ Cell.113(6)
- 673–676.ISSN 0092-8674.doi:10.1016/s0092-8674(03)00428-8.Consultat el 2024-08-23.
- ↑ Nature Reviews. Genetics.5(5)
- 396–400.ISSN 1471-0056.doi:10.1038/nrg1328.Consultat el 2024-08-23.
- ↑ Science (New York, N.Y.).309(5740)
- 1567–1569.ISSN 1095-9203.doi:10.1126/science.1114112.Consultat el 2024-08-23.
- ↑ Nature.435(7043)
- 828–833.ISSN 1476-4687.doi:10.1038/nature03552.Consultat el 2024-08-23.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Micro-ARN» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.