Micropaleontología
_2.JPG){kind=link}
.jpg){kind=link}
La micropaleontología és l'estudi dels fòssils microscòpics (coneguts com microfósilés i nanofósilés), per ad açò s'ampren tècniques especials de mostreig, preparació i observació en el microscopi.
La micropaleontología s'encarrega principalment de l'estudi dels fòssils pertanyents a microorganismes, com bactèrias, estovas, protistas i foncs, pero també s'estudien menuts restants fòssils de plantas i animalés, com polen i espores, ostrácodos, peces dentarias de micromamíferos o elements conodontales de peixos extints (Conodonta), d'un atre modo enquadrats normalment en branques com la paleobotánica i la paleozoología.
La seua separació com una especialisació de la Paleontologia obedix a raons d'índole tècnica, pràctica i aplicada, ya que els principis científics són els mateixos. El valor pràctic dels microfósiles en varis camps de la Geologia històrica i econòmica prové del seu chicotet tamany, abundància i àmplia distribució geogràfica en els sediment de totes les edats i en casi tots els mijos, tant marins com a continentals.
Història de la micropaleontología
[editar | editar còdic]Primeres observacions (Sigle XVII-XVIII)
[editar | editar còdic]El naiximent de la micropaleontología va estar marcat per l'invenció del microscopi per Anton van Leeuwenhoek en el sigle XVII. Este alvanç tecnològic va permetre que Robert Hooke, en la seua obra Micrographia,[1] descriguera microfósiles que més tart serien reconeguts com foraminíferos. A partir d'estes primeres observacions, atres naturalistes com Gualtieri,[2] Soldani[3] i Bianchi[4] varen continuar l'estudi de restants trobats en arenes de plaja, atribuint-los a menuts moluscs, corals i inclús atres foraminíferos. Gràcies als seus treballs, alguns d'estos microfósiles varen rebre posteriorment nomenclatura binomial, assentant les bases d'una classificació més sistemàtica.[5]
Consolidació en el sigle XIX
[editar | editar còdic]Durant el sigle XIX, la llabor taxonómica es va intensificar i va permetre ampliar el camp d'estudi. Alcide d’Orbigny va destacar com un dels fundadors de la micropaleontología en descriure mils d'espècies de foraminíferos, tant actuals com a fòssils, i demostrar el seu valor bioestratigráfico.[6][7]A partir dels seus aportes, atres investigadors varen començar a explorar nous grups: Pander va descriure els conodontos,[8] Sars va establir una taxonomia de ostrácodos,[9] Schmidt va publicar un atles de diatomeas[10] i Rüst va descriure tintínidos.[11] Paralelament, el perfeccionament dels microscopis òptics va obrir la porta a l'estudi de polen, espores i nanofósiles. En este context, Christian Ehrenberg va introduir el terme “microgeología” en 1854 i va ser considerat un dels pioners en separar la micropaleontología d'atres disciplines.[12][5]
Aplicacions estratigráficas i petroleres
[editar | editar còdic]En l'alvanç d'estes investigacions, l'utilitat estratigráfica dels microfósiles va començar a fer-se evident. Investigadors com Brongniart i Forbes varen aplicar foraminíferos i ostrácodos per a establir zonación, lo que va demostrar el seu potencial en la correlació d'estrats.[13][14] Posteriorment, Józef Grzybowski va ser pioner en aplicar la micropaleontología a la prospecció petrolera (1897), en estudiar mostres de sondejos en Polònia i establir horisons bioestratigráficos.[15] Encara que el seu treball va passar desapercebut inicialment per estar escrit en polac, hui es reconeix com una fita en l'aplicació industrial de la disciplina.[5]
Microfósiles
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Microfósil.
Els microfósiles són restants d'organismes el tamany dels quals és tan chicotet que la seua identificació científica, i inclús la determinació de la seua presència, requerix l'us del microscopi. Generalment no superen el milímetro de llongitut, encara que existixen excepcions: alguns macroforaminíferos bentónicos, com Nummulites o Discocyclina, poden alcançar varis centímetros de diàmetro. Es denomina nanofósiles als de tamany inferior a 20 μm, mentres que els fòssils bacterians, menors a 2 μm, solen cridar-se picofósiles.[16]
Tipos de Microfósiles
[editar | editar còdic]- Organismes unicelulars: inclouen procariota (Archaea i Bactèria) i eucariota com foraminíferos, radiolarios, diatomeas, dinoflagelados i silicoflagelados.
- Organismes pluricelulares de chicotet tamany: alguns invertebrats com ostrácodos, briozoos o pterópodos posseïxen espècies microscòpiques que s'estudien en micropaleontología.
- Parts aïllades de macroorganismos: polen i espores (paleobotánica), fragments d'algues calcáreas, escolecodontos d'anèlits, artejos de crinoideos o peces dentarias de micromamíferos. Encara que provenen d'organismes majors, el seu tamany reduït els convertix en objecte d'estudi micropaleontológico
Els microfósiles no solen sobrepassar el milímetro. No obstant, alguns grups l'estudi dels quals s'assigna normalment a la Micropaleontología poden alcançar dimensions tals que la seua presència en les roques pot determinar-se a simple vista i és possible conseguir una identificació preliminar en una lupa de mà (per eixemple, macroforaminíferos bentónicos com Nummulites, Operculina, Discocyclina, etc; alguns Cycloclypeus actuals poden alcançar diàmetros de fins a 10 cm). Se sol denominar nanofósiles als de tamany inferior a 20 μm. Ademés, els microfósiles de bactèries, que solen tindre un tamany inferior a 2 μm, se'ls ha cridat picofósiles.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Hooke, Robert (1665). Micrographia: or some physiological descriptions of minute bodies made by magnifying glasses, Jo. Martyn i Ja. Allestry.
- ↑ Gualtieri, Niccolò (1742). Index testarum conchyliorum quae adservantur in Museu Nicolai Gualtieri, Caietani Albizzini.
- ↑ Soldani, Ambrogio (1789). Testaceographiae ac Zoophytographiae parvae et microscopicae, Francesco Rossi.
- ↑ Bianchi, Giovanni (1739). De conchis minus notis liber, Giovanni Battista Pasquali.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Molina, Eustoquio (2004). Micropaleontología, Prenses Universitàries de Saragossa.
- ↑ d'Orbigny, Alcide (1834). Voyage dans l'Amérique méridionale, Chez P. Bertrand.
- ↑ d'Orbigny, Alcide (1826). Modèles de foraminifères vivants et fossiles, Imprimerie de J. Tastu.
- ↑ Pander, Christian H. (1856). Monographie der Fossilen Fische der Silurischen Systems der Russisch-Baltischen Gouvernements.
- ↑ Forhandlinger i Videnskabs-Selskabet i Christiania.
- ↑ Schmidt, Adolf (1874). Atles der Diatomaceen-Kunde, Leipzig: O.R.
- ↑ Palaeontographica.
- ↑ Ehrenberg, Christian G. (1854). Mikrogeologie: Dones Erden und Felsen schaffende Wirken dones unsichtbar kleinen selbstständigen Lebens auf der Erde, Leipzig: Leopold Voss.
- ↑ Brongniart, Alexandre; Cuvier, {{{nom2}}} (1822). Description géologique dones environs de Paris, G. Dufour et d’Ocagne.
- ↑ Report of the British Association for the Advancement of Science.
- ↑ Rozprawy Wydziało Matematyczno-Przyrodniczego, Akademia Umiejętności w Krakowie.
- ↑ Armstrong, Howard A.; Brasier, {{{nom2}}} (2013). Microfossils, John Wiley & Sons.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Micropaleontología» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.