Motor de rec

Archiu:Faitanar 09.JPG

Motor de rec

Archiu:Naranjales. CAPS 0

Cultiu hortícola de tarongers en el terme municipal d'Alzira, província de Valéncia. Pot vore's en la part central de l'image una construcció en la torre típica que servix d'entrada de la ret elèctrica d'alta tensió per al motor de rec que bombeja aigua del mant freàtic per al regadiu de la zona.

En les zones en escasses pluges se sol extraure l'aigua subterrànea per mig de pous, els quals abastixen mils de km de séquies o canonades per a convertir la seca en regadiu. En La Comunitat Valenciana, el Motor de rec o simplement Motor no fa referència a una màquina per a regar per aspersión (per eixemple) sino a un pou del que, en un motor elèctric, s'obté aigua subterrànea per a alimentar séquies que distribuïxen l'aigua per les partides de regadiu de la zona.

Història

Des de la Revolució Neolítica i, especialment, en les civilisacions del Mig Orient, l'obtenció de l'aigua subterrànea sempre va ser necessària, per les llimitacions que presenta el clima sec.

• En un primer temps, s'excavava un pou i s'obtenia aigua en un recipient issat per mig d'una polea. Este primer sistema va ser substituït en introduir algun cavall o un atre tipo de béstia que halaba la corda per a pujar l'aigua, sistema del que encara existixen alguns casos en àrees remotes d'Àfrica i atres parts.
• En una segona etapa es varen construir les primeres nòrias o rodes hidràuliques, de les que encara queden eixemples milenaris en funcionament (encara que ya es troben pràcticament desapareguts). La diferència més important entre una nòria i una roda hidràulica és que, per lo general, la nòria s'ampra per a pujar aigua d'un pou per mig de tracció de sanc, mentres que la roda hidràulica () s'usa per a elevar l'aigua d'un riu fins a un punt més elevat, sent el moviment circular de la roda impulsat per la pròpia corrent d'aigua.
• En Valéncia, les primeres séquies de regadiu varen ser construïdes pels romans per a abastir d'aigua a pobles i camps de cultiu. Pero varen anar els àraps els que varen ampliar i varen perfeccionar estes tècniques de rec, fins al punt de que molts noms relacionats són d'orige àrap: azud (espècie de barrera parcial de les aigües dels rius que desvien part de dites aigües cap a les dos séquies dels costats, el propi nom de séquia, el terme ador, que significa tanda de rec, arcaduz, aceña i alguns atres. No obstant devem tindre en conte que en molts casos no es tracta d'aigües subterrànees (llevat contades excepcions, com succeïx en el riu dels Ulls i en atres parts, que l'aigua superficial procedix d'un pou artesiano). Aixina, les mateixes tècniques utilisades en époques primitives per a bombejar aigua s'aplicaven tant en el cas de l'aigua subterrànea, com en les corrents superficials.
• En molts països, el bombeig d'aigua es va fer durant molt temps, per mig de molins de vent, com és el cas dels Països Baixos, a on les corrents d'aigua no tenen impuls suficient per a moure les rodes hidràuliques i també en els Plans colombo-veneçolans i en els ranchos de l'Oest nortamericà.
• En la Revolució Industrial, es va necessitar un major abastiment d'aigua per a rec, ya que l'industrialisació i el creiximent de les ciutats exigia un major recapte d'aliments d'orige agrícola, la qual cosa també resultava favorit pel desenroll de les comunicacions (la màquina de vapor que, en les vies férrees permetien un ràpit suministrament d'aliments a les ciutats). De fet, les primeres bombes de rec en el XIX (lo mateix que va succeir en les màquines cosechadoras) eren mogudes a vapor.

Archiu:Sistema de riego abandonado. CAPS 2

Sistema de rec abandonat per l'implementació del rec per goteig, lindero entre els térmens de Carlet i Catadau, província de Valéncia

• Pero va anar el motor elèctric el que va generar un enorme creiximent de la superfície baix rec durant el XX. La posada en valor de les terres de seca va generar el desenroll de noves maquinàries i tècniques i, sobretot, una bendició per a l'agricultor, que va vore en poc temps (especialment, a partir de la década dels 60 de el XX) com creixia el seu patrimoni i el seu nivell de vida.
• No obstant, a fins de el XX, l'introducció del rec per goteig ve a significar la casi desaparició del rec per inundació, que es manté en casos específics com el cultiu de l'arròs i d'alguns cultius hortícoles en els que deu evitar-se la salinisació excessiva dels sols per l'evaporament. L'enorme ventaja del rec per goteig és el gran aforro d'aigua que representa.