Museu Arqueològic de la República de Macedònia del Nort
El Museu Arqueològic de la República de Macedònia del Nort és un museu que està situat en la ciutat de Skopie, en Macedònia del Nort, que va ser inaugurat en 1924.
Història
[editar | editar còdic]Una primera colecció d'objectes arqueològics de Macedònia del Nort va tindre la seua sèu en la facultat de filosofia de Skopie. Poc despuix, en 1924, es va crear el museu de Skopie, que tenia un sector arqueològic, un atre etnogràfic i un atre de història medieval. Estava ubicat fins a 1945 en Kurshumli An i entre 1945 i 1963 en un edifici que havia tingut funcions militars, en la Fortalea de Skopie.
El terremot que va tindre lloc en la ciutat en 1963 va provocar que el museu tornara a Kurshumli An. En 2014 es varen inaugurar unes noves instalacions del museu en el centre de la ciutat de Skopie, que és la sèu que funciona en l'actualitat.[1]
Coleccions
[editar | editar còdic]Este museu alberga objectes arqueològics de tot el territori de la República de Macedònia del Nort. Les seues coleccions es dividixen en diverses seccions: Prehistòria, Antiguetat, época Medieval, antropologia, numismàtica i lapidarium.
- Prehistòria
La major part dels objectes del periodo Paleolític, —ferramentes de pedra i restants d'animals— pertanyen a la cova de Makarovec i al jaciment de Golema Pest.[2]
Del periodo Neolític es troben objectes procedents principalment de dos grups culturals, el d'Amzabegovo i el de Velushina. Entre ells es troben objectes de ceràmica d'us domèstic i ritual, aixina com atres objectes destinats al cult i ferramentes de diversos materials. Són destacables les numeroses figurillas femenines. En la part final d'este periodo sorgixen alguns objectes pertanyents a la cultura de Vinča.[3]
l'Edat del Coure (cap a 4200-2000 a. C.) està representada en el museu a través de figurillas antropomórficas i unes atres en forma d'animals, recipients de ceràmica, ferramentes de coure i atres materials, entre atres objectes. Molts procedixen de jaciments de dos assentaments relacionats en una mateixa cultura, en Shuplevec i Bakarno Gumno.[4]
A l'Edat del Bronze (fins a el XII) pertanyen una série d'objectes de ceràmica i ferramentes de pedra i de metal, entre atres objectes. És destacable la ceràmica de molt diverses formes de l'Edat del Bronze Mig del jaciment de Radoborska, prop de Bitola. Atres objectes de l'Edat del Bronze Recent, dels sigles XIII-XII a. C., com a recipients que tracten d'imitar a la ceràmica micénica, joyes femenines i objectes d'us quotidià masculins, pertanyen a la necròpolis de Dimov Grov.[5]
Per una atra part, l'Edat del Ferro (entre els sigles XI i VI a. C.) està representada per multitut de peces de ceràmica de diferents formes, armes i utensilis de ferro, i joyes procedents de enterrament, molts dels quals mostren una riquea destacable. Són singulars una série d'objectes de bronze coneguts com a «bronzes macedonios-peonios», de significat religiós.[6]
- Antiguetat
La secció de l'Antiguetat està dividida cronològicament entre les troballes pertanyents als periodos arcaic, clàssic, helenístico, romà i de l'Antiguetat tardana.
Del periodo arcaic (cap a 660-460 a. C.) destaquen les troballes de l'antiga ciutat de Lignida i els de els de Gorna Porta, entre els que hi ha caraces d'or, armes, joyes i vasijas. Per una atra part, en una tomba de Tetovo es va trobar la figurilla de bronze d'una ménade datada cap a 520-510 a. C.[7]
Al periodo clàssic (sigles V-IV a. C.) pertanyen una atra série d'objectes entre els que es troben recipients de ceràmica de figures roges. És destacable una hidria en una representació del cult a Dioniso. També pertanyen a este periodo numeroses armes, figurillas de terracota i joyes. Entre elles destaca un important grup de joyes procedents del jaciment de Gorna Porta.[8]
Dins del periodo helenístico (323-31 a. C.) poden trobar-se abundants joyes, armes, figurillas de terracota, vasijas de ceràmica i metal tant importades com de fabricació local i atres utensilis d'us quotidià. Descollen els objectes que procedixen del jaciment d'Isar (en la localitat de Marvinci), i de l'antiga Lignida.[9]
De l'época romana, representada en el museu a través de multitut d'objectes d'us quotidià, destaquen la reconstrucció d'un carro d'us funerari, botelles de vidre multicolors, vàries figurillas de terracota i joguets infantils, entre uns atres.[10]
A l'Antiguetat tardana (sigles IV-VI) pertanyen objectes de gran diversitat: llànties, joyes, objectes de vidre, vasijas i objectes decoratius, entre uns atres. Alguns d'ells pertanyen a l'art paleocristiano. És destacable una diatreta ricament decorada.[11]
- Edat Mija i periodo otomà
A l'Alta Edat Mija (sigles VII-IX) pertanyen alguns objectes de la cultura bizantina primerenca, aixina com dels pobles eslaus que es varen assentar en la regió en esta época. Molts són utensilis d'us quotidià trobats en les tombes d'este periodo. Atres objectes estan relacionats en el cristianisme.[12] Una atra part d'eixos utensilis quotidians pertanyen a una época posterior, els anys de la denominada «Edat Mija Madura» (1000-1206).[13] Més vesprada, en la Baixa Edat Mija abunden els objectes d'us llitúrgic. És destacable un depòsit de joyes d'este periodo, trobat en Gorno Orizari.[14]
Per una atra part, la colecció permanent corresponent al periodo otomà, que comprén des de el XIV fins a 1912, és modesta i es compon principalment d'objectes de ceràmica i de vidre i de joyes d'argent.[15]
- Numismàtica
La colecció de monedes del museu es dividix en una secció de monedes de l'Antiguetat, que inclouen peces compreses entre els sigles VI a. C. i l'Antiguetat tardana i, per una atra part, una atra secció de monedes medievals, entre els sigles V i XIV. Les més antigues inclouen modenas de les tribus de Peonia, dels més antics reis i ciutats de Macedònia i de l'época romana. Les més representatives pertanyen a la ceca romana de Stobi i al periodo bizantí inclós entre els sigles XI i XIII.[16][17]
- Lapidarium
El museu també alberga una colecció d'inscripcions epigràfiques, làpides i escultures, principalment d'época romana. Destaquen especialment les singulars làpides de l'àrea de Tikveš i les estàtues procedents de l'antiga ciutat d'Estíbara.[18]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Sobre el museu, en la pàgina oficial del museu (en macedonio)
- ↑ Edat de Pedra Antiga, en la pàgina oficial del museu (en macedonio)
- ↑ Edat de Pedra Recent, en la pàgina oficial del museu (en macedonio)
- ↑ Edat del Coure, en la pàgina oficial del museu (en macedonio)
- ↑ Edat del Bronze, en la pàgina oficial del museu (en macedonio)
- ↑ Edat del Ferro, en la pàgina oficial del museu (en macedonio)
- ↑ Época arcaica, en la pàgina oficial del museu (en macedonio)
- ↑ Época clàssica, en la pàgina oficial del museu (en macedonio)
- ↑ Periodo helenístico, en la pàgina oficial del museu (en macedonio)
- ↑ Época romana, en la pàgina oficial del museu (en macedonio)
- ↑ Antiguetat tardana, en la pàgina oficial del museu (en macedonio)
- ↑ Alta Edat Mija, en la pàgina oficial del museu (en macedonio)
- ↑ Edat Mija Madura, en la pàgina oficial del museu (en macedonio)
- ↑ Baixa Edat Mija, en la pàgina oficial del museu (en macedonio)
- ↑ Periodo otomà, en la pàgina oficial del museu (en macedonio)
- ↑ Colecció numismàtica antiga, en la pàgina oficial del museu (en macedonio)
- ↑ Colecció numismàtica medieval, en la pàgina oficial del museu (en macedonio)
- ↑ Epigrafia i escultura en pedra, en la pàgina oficial del museu (en macedonio)
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Museo Arqueológico de la República de Macedonia del Norte» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.