Anar al contingut

Museu Arqueològic del Pireo

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:7651 - Piraeus Arch. Museum, Athens - Greek theatre - Photo by Giovanni Dall'Orto, Nov 14 2009.jpg
Museu Arqueològic del Pireo

El Museu Arqueològic del Pireo és un museu de Grècia ubicat en El Pireo, pertanyent a la regió del Ática.

Història del museu

[editar | editar còdic]
Archiu:7720 - Piraeus Arch. Museum, Athens - Outdoor section - Photo by Giovanni Dall'Orto, Nov 14 2009.jpg
Un sector del museu

Un primer museu arqueològic va ser fundat en El Pireo en 1935 junt a l'antic teatre de Zea, pero la necessitat de contar en una major superfície va fer que es proyectara un nou edifici junt a l'antic, que va ser inaugurat en 1981. En 1996 es varen iniciar obres per a renovar-ho i ampliar-ho en dos noves sales. Va sofrir alguns danys en el terremot de 1999 que varen ser reparats.[1]

Coleccions

[editar | editar còdic]

El museu conté una colecció d'objectes procedents dels jaciments arqueològics del Pireo, Mosjato, Várkiza, Kallithea, d'algunes de les illes del golf Sarónico i també de l'illa de Citera que comprenen periodos compresos entre l'época micénica i l'época romana. També s'ha enriquit en donacions de coleccions privades (la colecció Meletopoulos-Nomidos i la colecció Geroulanos). S'expon en dèu sales repartides en els dos pisos de l'edifici. El museu posseïx tallers de manteniment en el sòtol i una tenda situada en l'edifici de l'antic museu, que es troba al costat de l'actual.[2]

Entre els objectes més destacats es troben una série d'estàtues de bronze trobades en 1959 prop del Pireo, el monument funerari de Kallithea i les figurillas dels santuaris de Citera i Metana (relacionats en la civilisació minoica, el primer, i en la civilisació micénica, el segon).

Seccions temàtiques

[editar | editar còdic]

El museu s'estructura entorn a diferents seccions temàtiques:

Una d'elles està dedicada al paper de El Pireo en l'Antiguetat com a centre comercial i lloc de construcció naval. Ací es troben objectes relacionats en el comerç, que inclouen inclús una antiga inscripció d'una llista de preus de varis tipos de carn, elements procedents d'antics barcos i també objectes procedents de recints religiosos de la zona (com el santuari arcaic de Zeus en el mont Parnés i el temple de Artemisa en Muniquia) i del santuari minoico de l'illa de Citera.

Una atra secció es dedica a la ceràmica i la vida privada. En ella s'expon l'evolució de la ceràmica des del periodo micénico fins al periodo helenístico, menuts objectes d'us quotidià, armes, joyes, instruments musicals. Destaquen els objectes trobats en la cridada «tomba del poeta» trobada en Dafni, que inclouen instruments musicals i plaques a on va escriure les cançons. Ací també es troben les ofrenes votivas procedents del santuari de Metana.

Una secció singular l'ocupen dos sales en les que es troben les estàtues de bronze trobades prop del Pireo en 1959. Dos d'elles representen a Artemisa, una d'Atenea i una atra, la més destacada, a Apolo. Ademés hi ha una caraça de tragèdia.

Per una atra part, la secció dedicada a la vida religiosa alberga la representació d'un santuari típic de l'época clàssica. En esta es troba una estàtua de Cibeles trobada en Mosjato i una série de destacats relleus votivos.

Una atra secció està dedicada a la evolució de les esteles funeràries. En ella destaquen les peces pertanyents als sigles V i IV a. C. que es trobaven a lo llarc del camí dels Murs Llarcs que discorria entre Atenes i El Pireo. A esta secció pertany també el gran monument funerari de Kallithea, de el IV i un lleó funerari trobat en Mosjato.


Per últim, està la secció dedicada al art dels periodos helenístico i romà. Del periodo helenístico hi ha poques troballes, ya que va ser una época de domini macedonio en el que El Pireo va experimentar un decliu. En l'época romana El Pireo va ser un centre de producció artesanal a on es varen realisar numeroses còpies d'estàtues d'époques anteriors i també retrats d'emperadors romans.[3]


Referències

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]