Museu d'Història Natural de Berlín
El Museu d'Història Natural de Berlín (en alemán: Museum für Naturkunde in Berlin) és un museu d'història natural situat en la ciutat de Berlín, capital d'Alemània. És una de les institucions d'investigació més importants del món en matèria de biodiversitat i evolució biològica i geocientífica i comprén coleccions de zoologia, paleontologia, geologia i mineralogia.[1]
Història
[editar | editar còdic].jpg){kind=link}
El Museum für Naturkunde de Berlín va ser fundat en 1810 simultàneament junt a l'Universitat de Berlín, en aquella época anomenada Universität zu Berlin i hui en dia cridada Humboldt-Universität zu Berlin («Universitat Humboldt de Berlín»), pero encara actualment situada en l'avinguda Unter donen Linden. Les primeres coleccions del museu es varen constituir inicialment a partir d'una colecció de minerals provinent de la que en aquella época era l'Acadèmia de Mines de Berlín. A partir de llavors les coleccions del museu varen ser aumentant i necessitant cada volta més espai. Quan en 1880 les coleccions passen a ocupar les dos terceres parts de l'edifici de l'Universitat, es requerix la construcció d'un nou museu, començada en 1883 seguint el disseny i la direcció de l'arquitecte August Tiede. Finalment, el 2 de decembre de 1889, el Kàiser Guillermo II va inaugurar el nou edifici, situat a proximitat de l'universitat, en el número 43 de l'Invalidenstraßi, i encara en us en l'actualitat.
A partir de 1889, el Museu rep mostres arreplegades en les colónies alemanes aixina com en importants expedicions d'investigació, com l'Expedició de la Valdivia (a partir de 1898), destinada a l'exploració de l'oceà profunt, o l'Expedició Tendaguru (1909-1913, en Tanzània, Àfrica) destinada a recolectar fòssilés del periodo Jurásico. Pero la Segona Guerra Mundial va tindre conseqüències desastroses per a este museu: durant els bombardejos de 1944 es destruïx l'ala este, els grans mamífers i les seues reconstrucció són eliminats casi en la seua totalitat; encara que la majoria de les coleccions es guarden en llocs segurs, fòssils valiosos com els restants de Spinosaurus són també destruïts, pero els esquelets de Giraffatitan (encara identificat com Brachiosaurus en aquella época), de Dicraeosaurus i de Kentrosaurus varen sobreviure als bombardejos. Despuix de terminada la guerra, el Museum für Naturkunde va ser el primer en obrir de nou les seues portes en la ciutat de Berlín: va ser reobert al públic el 16 de setembre de 1945.
En 1949 l'Universitat de Berlín passa a cridar-se Universitat Humboldt de Berlín, per lo que a partir de llavors també va escomençar a cridar-se al Museu d'Història Natural de Berlín «el Museu Humboldt» (esta denominació va deixar de tindre validea en 2009 per desolidarse el museu de l'universitat en eixe any). A lo llarc de la segona mitat de el XX es renoven i redissenyen moltes sales entre els anys 1950 i 1980. També en esta época es fan vàries expedicions a Cuba, a la República Popular de Mongòlia i a l'Unió Soviètica per a recolectar mostres. A partir de la caiguda del mur de Berlín (1989) i la reunificación alemana (1990), el Museu es reorganisa per a formar tres instituts:
- Mineralogia
- Paleontologia
- Zoologia sistemàtica
Fins que en 1992 els sostres i les parts de la frontera es renoven i es creen nous anexos de laboratori per a l'investigació. En agost de 2003, s'obriria una nova exposició permanent en la secció Preparació; al mateix temps, el Humboldt-Exploratorium obri, que marca un nou pas cap a la millora de la comprensió pública de la ciència. En 2005 es conseguix la restauració i rehabilitació d'aproximadament un terç de la superfície d'exposició. I en 2006, un director general de temps complet és nomenat i el museu es reorganisa de nou en les secciones Investigació, Coleccions, Exposicions i Educació Pública. A la parell que es comencen els treballs de reconstrucció en l'ala este.
El 1° de giner de 2009, per l'importància que obté més allà de la regió, el Museu es convertix en una Fundació de Dret Públic per la llei i un membre de l'Associació Leibniz, per lo que el museu es va fer cridar Museum für Naturkunde – Leibniz-Institut für Evolutions- und Biodiversitätsforschung an der Humboldt-Universität zu Berlin. És en este nom en el que el museu va festejar el bicentenario de la seua fundació, en setembre de 2010.[2] Al poc temps, per haver-se desvinculat de l'universitat Humboldt de Berlín, el museu va passar ha cridar-se oficialment Museum für Naturkunde Leibniz-Institut für Evolutions und Biodiversitätsforschung ('Museu d'Història Natural - Institut Leibniz per a l'Investigació sobre l'Evolució i la Biodiversitat').
Coleccions
[editar | editar còdic]
Del Museu Zoològic, una de les parts d'a on es va formar este Museu, en l'any 1875 hi havia 600.000, per a 1880 com els objectes ocupaven una gran part de l'universitat, quan construïxen el nou edifici en 1889; el creiximent de coleccions en el museu va ser sumament abundant, entre l'any 1909 i 1913 el creiximent de fòssils de dinosauris es va fer més gran, de la mateixa manera que la colecció de palometes del món d'Otto Staudiger, en l'actualitat el museu posseïx més de 30 millons de espècimen, lo que fa que siga un dels museus més grans del món; posseïx 10 millons d'invertebrats i dels vertebrats 580.000, mentres que posseïx 9.000 espècies d'aus. Mentres, en la década de 1930, els ossos de dinosauris trobats en Tendaguru varen aplegar al museu per a que els seus corresponents esquelets anaren montats en el gran atri. Un d'estos esquelets seguix proporcionant a este museu de Berlín una fama mundial, principalment perque és el major esquelet complet de dinosauri trobat fins a la data. Es tracta d'un eixemplar complet de Giraffatitan brancai (fòssil anteriorment atribuït al gènero Brachiosaurus pero hui en dia rebatejat com Giraffatitan). L'esquelet, despuix del seu montage més recent, medix 13,27 m d'alt, 15,5 m de llarc i constituïx l'espècimen tipo del gènero Giraffatitan. Descobert en les expedicions a Tendaguru, portades a terme pel museu entre 1909 i 1913, l'espècimen va ser inclós pel científic alemà Werner Janensch en el gènero Brachiosaurus i batejat científicament per primera volta en 1914 com Brachiosaurus brancai. El montage complet de l'esquelet no va ser completat en el museu fins a l'any 1937, en una posició considerada hui en dia com a incorrecta (vore ací una fotografia de l'antic montage). Despuix de rebatejar l'espècie dins del gènero Giraffatitan, a partir de 2005 es va procedir a desmontar l'esquelet per a donar-li una postura considerada com anatómicamente correcta per la ciència de principis de el XXI. Despuix de dos anys de construcció i remodelació, es varen obrir quatre sales d'exposició permanent i una sala d'exposicions temporals, el 13 de juliol de 2007. Algunes exposicions permanents varen ser redissenyades per a l'ocasió. Un dels temes d'investigació mostrats al públic és, per eixemple, L'evolució de la Terra i la vida en ella.
Des del 13 de setembre de 2010, la planta baixa de la recent erigida ala este de l'edifici del museu és també partix de les exposicions. Els visitants poden tirar una ullada als seus peixos i les coleccions d'amfibis i reptils. Estes coleccions són dos eixemples de les grans coleccions albergades en el museu. Més que mai, les exposicions s'han convertit en l'interfaç entre les ciències i el públic.
[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Museum für Naturkunde. ¿Quí som?: Museum für Naturkunde. 18 d'octubre de 2012. 27 d'abril de 2013.
- ↑ Museum für Naturkunde. Història: Museum für Naturkunde. 18 d'octubre de 2012. 27 d'abril de 2013.
- ↑ Museum für Naturkunde. Història-exposicions: Museum für Naturkunde. 18 d'octubre de 2012. 27 d'abril de 2013.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Museo de Historia Natural de Berlín» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.