Narbona

Narbona

Narbona (en francés Narbonne) és una comuna i ciutat francesa del departament d'Aude, en la regió d'Occitània, al sur del país. La comuna és travessada pel canal de la Robine, declarat patrimoni de la humanitat per la Unesco. És la ciutat més poblada del departament d'Aude, en 52 855 (2014) habitants, i la vila central d'una comunitat de 121 863 habitants, la Gran Narbona. Conta en una gran història que es remonta a l'época romana en la Galia Narbonense. El seu gentilici és narbonense.

Història

Els romans varen fundar en 118 a. C. una colónia romana cridada colónia Narbo Martius. Estava situada en la via Domitia, el primer camí romà en la Galia, que permetia enllaçar la península itálica i Hispania.

Horreum-Narbonne, o almagasén subterràneu romà

Narbona era la capital de la Narbonense, província romana creada en la mateixa época. Va ser fins al fi del Imperi romà d'Occident una de les ciutats més importants de la Galia en una superfície de més de 2 km². A pesar d'haver resistit un sitie visigodo en 436, Narbona va ser integrada en 462 en el regne visigodo de Tolosa. Va pertànyer a dit regne fins a 719, quan va ser ocupada pels musulmans que venien de la península ibèrica, que permaneixerien fins al 759. Dit any la població local va aniquilar a la guarnició musulmana i va entregar la ciutat als francs, a canvi de conservar les seues lleis consuetudinàries. Despuix d'esta data Narbona va quedar definitivament dins del regne dels francs. Fins a la Edat Mija Narbona era governada per dos señoríos: el arzobispado i el vizcondado.

Administració

Narbona és la capital de tres cantones:

• El cantón de Narbona Este està format per una part de Narbona (16 851 habitants).
• El cantón de Narbona Oest està format per una part de Narbona i dels municipis de Bizanet, Canet, Marcorignan, Montredon-dones-Corbières, Moussan, Névian, Raissac-d'Aude i per Villedaigne (21 459 habitants).
• El cantón de Narbona Sur està format per una part de Narbona i pel municipi de Bages (16 043 habitants)

Monuments i llocs turístics

• La construcció de la catedral de Sant Just i Sant Pastor va ser iniciada en 1272 data en la que es va posar la primera pedra de la catedral. La construcció va finalisar en 1355 en l'invasió del príncip Negre. Jamai es va terminar la seua construcció. Els seus 41 metros, la convertixen en la tercera catedral més alta de França solament per darrere de la d'Amiens i Bourges. És d'estil gòtic i reemplaça a una iglésia del IV ubicada en el mateix lloc.
• En el centre de la plaça de l'Ajuntament, es pot vore l'antiga Via Domitia en l'estat que va quedar a final del IV. És un vestigi de la primera gran ruta romana, traçada en la Galia a partir del 120 a. C. pel procònsul Cneo Domicio Enobarbo, dos anys abans de la fundació de la colónia Narbo Martius, primera colónia romana en la Galia. La via Domitia unia l'Itàlia i l'Espanya romanes. En Narbona, la Via Domitia es trobava en la Via Aquitània, oberta en direcció a l'Atlàntic per Toulouse i Bordeus, prova del paper de ciutat encreuament que tenia la ciutat. Els vestigis descoberts el 7 de febrer de 1997 presenten una part de la calcàrea dura en la que estava feta, marcada per profunts carrils. La Via Domitia està vorejada per una acera i en la base hi ha una font.
• El Palau dels Arquebisbes destaca per tindre vàries torres. El torreón Gilles Aycelin de finals del XIII i principis del XIV i la Torre Sant Marcial i de la Madeleine del XIII, que inclou el palau vell d'orige romànic i el palau nou d'estil gòtic alterat, construït entre els sigles XII i XIII. Des del XIX acull a l'ajuntament, el Museu d'Art i el Museu Arqueològic.
• La ciutat també conta en el Horreum Romà, el Mercat de moda Baltard, el Mercat Els Trobes, el Museu Lapidario i la Casa natal de Charles Trenet.

• 
  Casa natal de Charles Trenet.

Ciutats hermanades

Narbona estan hermanades en les següents ciutats:

• Aosta (Itàlia)
• Grosseto (Itàlia)
• Salford (Regne Unit)
• Weilheim d'Oberbayern (Alemània)

Persones notables

Artícul principal → .

Vore també

• Vescomtes de Narbona

Bibliografia

• univ-montp3. fr/cercam/artícul. php3? id_article=412 Michel Gayraud univ-montp3. fr/cercam/artícul. php3? id_article=412 archivat en Wayback Machine., Narbonne antique dones origines à la fi du IIIe siècle. Paris, De Boccard, Revue archéologique de Narbonnaise, Supplément 8, 1981, 591 p.
• Histoire de Narbonne (s. dir. de Jacques Michaud et André Cabanis), Toulouse, Privat, 2004, 330 p.
• L’Aude de la préhistoire à nos jours (s. dir. de Jacques Crémadeilis), Saint-Jean-d’Angély, 1989, 430 p.
• Els Audois: dictionnaire biographique (s. dir. de Rémy Cazals et Daniel Fabre), Carcassonne, Association dones Amis dones Archives de l’Aude, Société d’Études Scientifiques de l’Aude, 1990, 347 p.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Narbona.
• narbonne. fr Pàgina web de la vila de Narbona
• archive. org/web/20110703203512/http://www. recensement. insee. fr/searchResults. action? zoneSearchField=&codeZone=11262-COM INSEE
• wiki-narbonne. fr/ Li Petit Narbonnais (Wiki Narbona) (en francés)