Nepeta cataria

Nepeta cataria

Nepeta cataria és el nom científic de la menta gatera, herba gatera, albahaca de gats, gataria, nébeda o catnip (pel seu nom en anglés), una planta natural d'Europa que creix en terrenys baldíos, talussos, bardices, terraplens i en ruïnes de cases velles. També creix asilvestrada en Àsia occidental i Norteamérica. El component actiu del herba gatera és la nepetalactona.

El nom del seu gènero Nepeta prové del llatí nepa, que significa «escorpión», donada l'antiga creència de que esta planta curava la picadura dels escorpiones.

Nom comú

En espanyol li la coneix com: albahaca de gats, gataria, gatera, gatera alta, pixa-gats, menta de gat, menta de gats, menta gatera, menta gatuna, nébeda, nébida, yerba de gats, yerba del asmático, yerba dels gats, yerba gatera, yerba ñeta. En l'àmbit comercial és molt comú trobar esta planta en el nom de catnip, com un anglicisme.

Característiques

És una planta perenne en talle grisáceo, velluda i ramificada que alcança 20-60 cm d'altura. Té fulls opostes, pecioladas, cordadas, en vores dentados i peludes pel envés. Les florés numeroses són de color groguenc i rosat tacats de púrpura, agrupant-se en una mechó laxa pedunculada. La planta desprén una suau olor cítrica, sobretot en partir-la, que atrau als gats (d'ahí el seu nom comú). Alguns olis que conté esta planta són flavonoides, àcit fenòlic, esteroides, terpenoides i hidrocarburs terpenoides oxigenados.

Efecte en els gats

Als gats se'ls fa irresistible esta planta. Mengen les seues flors, olisquean, masteguen i es freguen en els seus fulls tornant una i una atra volta per una dosis de la seua embriagadora essència. Els olis aromàtics d'esta planta fan que els gats que l'ingerixen es comporten en un principi de manera molt juganera, pero a mida que aumenten els efectes de l'oli, el seu comportament es fa més estrany: escomencen a rodar sobre sí mateixos com si estigueren en èxtasis, cacen rates imaginàries, etcétera.

No tots els gats s'estimulen en el mateix grau, i un terç dels gats no respondrà en absolut. Esta diferència de resposta d'un gat a un atre és, provablement, per factors migambientals, genètics i sexuals (atrau sobretot a les femelles pero també als mascles castrats).^{cita requerida}

Si un gat que habitualment reacciona a ella està en un ambient estrany o està ansiós, és provable que no li produïxca cap efecte embriagador. Els gats de certes races no reaccionen a la Nepeta Cataria.^{cita requerida} La valeriana pot ser una alternativa per a aquells gats que no senten els efectes del herba gatera.

No obstant, un estudi publicat en la revista Science apunta que té un efecte de "droga" sobre els felinos, molt semblat a lo que causa la morfina i la cocaïna en les persones, afectant el sistema opioide dels gats.

Encara no se sap la traça genètica que produïx eixa atracció, pero pot obtindre's una selecció seguint una llínea genètica per mig del apareamiento de gats que tinguen resposta positiva a la Nepeta cataria, pero alguns científics creuen que les interpreten com a feromones de gats.^{cita requerida}

Esta substància està químicament relacionada en un compost similar trobat en la seua orina.^{cita requerida}

Efectes en els humans

Esta planta té un historial d'us en la medicina tradicional per a una varietat de dolències. La planta s'ha consumit, pres en infusió, aplicat en cataplasma o s'ha fumat. Tradicionalment, la planta s'ha utilisat com a remei per a la febra, el refredat, la tós, els problemes estomacales, la diarrea, els dolor, els maldecaps, la neumonia, etc. No obstant, el seu us medicinal ha desaparegut pràcticament en el desenroll de fàrmacs més comuns en medicina tradicional.

Gata olorant la planta.

Un gat mostrant els efectes de la gatera.