Anar al contingut

Neumatocisto

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Giantkelp2 300.jpg
Frondas de la macroalga flotadora Macrocystis pyrifera en múltiples neumatocistos.
Archiu:Algae bladder 4290.jpg
Neumatocistos de Nereocystis luetkeana.

Neumatocisto (del grec clàssic πνεῦμᾰ, pneûma; aire + κύστις, kystis; vesícula), a voltes referit com aerocisto, és el nom en el que es coneix a l'estructura constituïda per una vesícula de material parenquimatós, ompli d'aire o atres gasos, destinada a aumentar la flotació d'un organisme. La presència d'eixes estructures és comuna en macroalgas i en peixos (rebent en tal case el nom de bufa natatoria). En les algues pardas, estes vesícules es localisen en els filoides, i tenen una particular importància, puix permeten mantindre a les algues surant (en espècies holopelágicas pleustónicas com les pertanyents al gènero Sargassum) o mantindre les frondas erectas durant l'immersió, quan estan fixes al substrat, com ocorre en el cas d'algunes espècies del gènero Fucus.

Cada organisme posseïx, en general, múltiples d'estes estructures, les quals proporcionen la flotabilitat necessària per a mantindre a les frondas surant o orientades en direcció a la superfície, segons siga el cas, permetent que es mantinguen en la zona a on la radiació solar és més intensa o que permaneixquen en una posició que minimise l'ensombrecimiento mutu de les frondas.

La composició del gas mantingut en els neumatocistos varia d'acort a l'estat fisiològic de l'alga i en la pressió parcial dels diversos gasos en l'ambient circumdant.[1] Els neumatocistos poden contindre O2, CO2, N2[1] i CO.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 M. Thiel and L. Gutow. 2005. The Ecology of rafting in the marine environment. I. The Floating Substrata. Oceanography and Marine Biology: An Annual Review 42:181–264