Nevat Sajama

Nevat Sajama

El Nevat Sajama (en aimara: chak xaña ‘oest’) és un estratovolcán en Bolívia, ubicat en el Parc Nacional Sajama, a l'oest del país, en el departament de Oruro. Forma part de la cordillera Occidental i és el pico més alt de Bolívia (6.542 m s. n. m.).

Als peus del Sajama es troba el poble homònim, en una població de 276 habitants (segons el Cens INE 2012).

Toponímia

El nom Sajama prové de les paraules aymaras chak xaña que en castellà significa distant. Atres fonts mencionen que la veu aimara és escrita com chak-jjaña i significa "a l'oest".

Geografia

El Nevat Sajama es troba en el municipi de Curahuara de Carangas de la província de Sajama, en el departament de Oruro, Bolívia, a uns 18,6 quilómetros de la frontera en Chile. El volcà Cholcani es troba al surest del Sajama, i un atre volcà veí, el Pomerape, s'assembla al Sajama en la seua apariència. La carretera Ruta 4 voreja el flanc surest del volcà, i atres vies completen un círcul al voltant del Sajama. El poble de Sajama se situa al peu occidental del nevat, mentres que el poble de Caripe està al norest de la montanya i Estanys al suroest. També hi ha vàries granges en la zona.

En Bolívia, la cordillera dels Vages es dividix en dos ramals separats per un replanell d'entre 3.500 i 4.000 metros d'altitut, l'Altiplano. El Nevat Sajama es troba en els Vages occidentals de Bolívia i en el costat occidental del Altiplano, més específicament, la montanya està situada abans de la Cordillera Occidental.

Archiu:CAPS 26 Sajama.jpg

Tata Sajama vist des de la carretera de Tambo Cremat-Patacamaya

El Nevat Sajama s'eleva aproximadament 2,2 quilómetros sobre el terreny circumdant, alcançant una altura de 6.542 metros (estimacions anteriors indicaven 6.572 metros), lo que ho convertix en la montanya més alta de Bolívia. Per baix dels 4.200 metros, el mont es caracterisa per la presència de cons paràsits i una cobertura de fragments de lava i cendra volcànica. Dos cims secundaris es troben a l'oest i al estenorest del Sajama, en altures de 5.031 i 5.161 metros, respectivament; la primera es diu Cerro Huisalla i la segona, Huayna Potosí. La montanya té una forma cònica i està coronada per un cràter en el cim que, per la seua farcidura de gèl, sembla estar conectat en el replanell pla del cim del Sajama, encara que atres registres no indiquen la presència d'un cràter. En el flanc oriental es troben les valls de Patokho, Huaqui Jihuata i Phajokhoni; en altituts més baixes, tot el volcà presenta valls profundisades per acció glaciar. El qual segons estimacions de la Fundació Poble de Montanyes s'ha reduït en un 40% pel calfament global.

El terreny es caracterisa per una cobertura contínua de gèl en el sector central de la montanya, afloraments de roca mare, depòsits i glaciars de roca en alguns llocs, palmitos aluvials i depòsits de derrubios en la perifèria del Sajama, aixina com morrenas que formen un cinturó al voltant del sector superior del nevat. Les morrenas de fondo són les més prominents en el Sajama i presenten colors variats segons l'orige de les roques que les componen. En les seues afores es troben vegetació i menuts estanys, mentres que atres zones carixen de vegetació. Estes morrenas es troben principalment en valls glaciars, encara que algunes semblen haver-se format baix chicotetes conyes de gèl sobre terrenys més plans. A menor altitut, els glaciars donen pas a colades de lava i a vegetació de xara i tolar, i finalment a pasturages en zones encara més baixes.

En la montanya es troben varis chapulls coneguts com bofedales. Des de l'estany Waña Quta, situada al peu noroest del Sajama, fluïx el riu Tomarapi, que primer es dirigix cap al noreste, després cap a l'est, sur i surest, rodejant els flancs nort i este del volcà; en este trayecte se li unix el riu Sicuyani, que també s'origina en el Sajama. En els flancs meridionals naix el riu Huaythana, que fluïx directament cap al sur i després gira bruscament cap a l'est. El riu Sajama s'origina en el costat occidental del volcà, fluint cap al sur i girant progressivament cap al surest abans d'unir-se al riu Lauca. Els demés rius que drenan el Sajama i la seua conya de gèl també acaben unint-se al riu Lauca i desemboquen en el salar de Coipasa.