Ninja

Archiu:Ninja The Last Thing You See.jpg

Ninja

   

Plantilla:Wikipedia gravada En la història de Japó, els ninja (忍者, ''ninja''^? ninja) o shinobi (忍び, ''shinobi''^?) eren un grup de mercenaris entrenats especialment en formes no ortodoxes de fer la guerra, en les que s'incloïa el assessinat, espionage, sabotage, reconeiximent i guerra de guerrilles, en l'afany de desestabilisar a l'eixèrcit enemic, obtindre informació vital de la posició de les seues tropes o conseguir una ventaja important que poguera ser decisiva en el camp de batalla.

Per als seus propòsits utilisaven una àmplia gama d'armes i artefactes com a espases, cadenes o inclús cerbatanas ademés de ser experts en la preparació de verins, pócimas i explosius. De la mateixa manera, eren entrenats en l'us del «art del disfràs», que utilisaven a sovint per a passar desapercebuts depenent de la situació imperant en el lloc en el que es tingueren que introduir, ademés d'usar armadures llaugeres per a les batalles.

Poques organisacions militars han segut tan difoses i al mateix temps tan incomprendidas com els ninja de Japó i gran part de l'història d'este grup es basa en mits o #exageració, lo que ha dificultat el seu estudi i comprensió. D'esta forma, a lo llarc de l'història, moltes morts ocorregudes en algun moment oportú varen ser atribuïdes a este grup pero, pel secret que rodejava a les seues missions, és impossible saber exactament el número de morts que varen causar.

Els ninja varen ser tan temuts com utilisats pels líders militars degut a que la seua naturalea era totalment contraria als ideals del samurái. En el cas dels samurái, el daimyō no podria expondre'ls a treballs com l'espionage o assessinats encoberts, degut a que si eren descoberts la seua reputació quedaria destrossada. Per eixe motiu preferien contractar a ninjas, els quals procedien generalment de classes socials baixes, per a que realisaren eixe tipo de treballs.

Els orígens dels shinobi, una atra paraula utilisada per a referir-se a este grup militar, són incerts, encara que el seu antecedent més precís es troba en el VI i no és fins a el XV quan es poden identificar plenament les seues activitats i característiques. De la mateixa manera que els samurái, varen tindre el seu moment cim durant el periodo Sengoku de la història de Japó, una etapa de gran inestabilitat i conflictes bèlics per la lluita del poder interna del país, que terminaria en establir-se el shogunato Tokugawa, época a on tindrien les seues últimes aparicions.

Etimologia

La paraula ninja (忍者, ninja^?) és la llectura de tipo on'yomi dels kanji 忍 i 者, utilisats en el terme original empleat en idioma japonés shinobi-no-mona (忍びの者, shinobi-no-mona^?), el qual era utilisat per a referir-se als practicants de el ninjutsu (忍術, 'ninjutsu'^?) com a tàctica de guerra i no com art marcial, a on nin (忍, nin^?) significa «aforar-se» i jutsu (術, jutsu^?) significa «art» o «destrea», per lo que junts el significat és el «art d'aforar-se» o «art del sigilo».

La paraula ninja es va tornar recurrent en la cultura popular posterior a la Segona Guerra Mundial i va prevaldre sobre shinobi-no-mona o shinobi degut a que era més fàcil de pronunciar per als occidentals.

En époques distintes i depenent de la zona, els ninja varen rebre distints noms. Els més representatius eren:

Per eres o periodos		Per regió
Periodo Asuka	Shinobi (志能便, Shinobi?)	Kyoto / Nara	Suppa (水破, Suppa?) Ukami (伺見, Ukami?) Dakkō (奪口, Dakkō?)
Periodo Nara	Ukami (伺見, Ukami?)	Yamanashi	Suppa (透破, Suppa?) Mitsu-no-mona (三ツの者, Mitsu-no-mona?)
Periodo Sengoku	Kanja (間者, Kanja?) Rappa (乱破, Rappa?)	Niigata / Toyama	Nokizaru (軒猿, Nokizaru?) Kanshi (間士, Kanshi?) Kikimonoyaku (聞者役, Kikimonoyaku?)
Periodo Edo	Onmitsu (隠密, Onmitsu?)	Miyagi	Kurohabaki (黒はばき, Kurohabaki?)
Era Taishō	Ninjyutsusha (忍術者, Ninjyutsusha?) Ninsha (忍者, Ninsha?)	Aomori	Hayamichi-no-mona (早道の者, Hayamichi-no-mona?) Shinobi (陰術, Shinobi?)
		Kanagawa	Kusa (草, Kusa?) Monomi (物見, Monomi?) Rappa (乱破, Rappa?)
		Fukui	Shinobi (隠忍術, Shinobi?)

Història

Vore també: Història de Japó

Antecedents

Molts acadèmics situen l'orige dels ninja i el ninjutsu entre el 500 i el 300 a. C. com una adaptació dels preceptes chinencs establits en el capítul 13 del llibre L'art de la guerra de Sun Tzu, que tracta sobre l'us d'espias i métodos d'espionage, que posteriorment es varen transformar en una filosofia pròpia aixina com un còdic de conducta cridat ninpo, encara que no va ser sino fins a el VI en que les tècniques d'espionage varen ser introduïdes a Japó quan el Príncip Shōtoku va utilisar este tipo de sistemes per a conéixer els motius reals en disputes civils.

L'introducció durant el periodo Heian (794-1185) del onmyodo, una doctrina religiosa que incloïa l'art de la adivinación i l'astrologia d'orige chinenc, va supondre un gran respal per a l'implantació del ninjutsu, degut a que va anar fortament assimilat pels yamabushi i distints guerrers en el país. Va ser finalment a mitan de dit periodo en que el ninjutsu s'implantaria definitivament, quan el clan Hattori va assumir el control de l'antiga Província de Iga (hui Prefectura de Mie) i varen estudiar les tècniques directament dels yamabushi que vivien en el lloc, per mig de les quals varen establir les bases de l'Escola de Iga de ninjutsu.

Per un atre costat és important resaltar que atres autors diferixen d'este punt de vista. Per eixemple, l'historiador britànic Stephen Turnbull considera que els ninja, com a membres d'una organisació en membres entrenats exclusivament en llabors d'espionage i assessinats encoberts, varen sorgir a partir de el XV.

Activitats en el shogunato Kamakura

Vore també: Shogunato Kamakura

Minamoto no Yoritomo, vencedor de les Guerres Genpei, es autoproclamó shōgun (将軍, 'shōgun'^?) en l'any 1192, títul que fins a llavors havia segut temporal, en lo que es va establir un govern militar que duraria prop de setcents anys. L'establiment del shogunato va marcar l'inici de la «época dorada del ninjutsu», la qual duraria pels següents quatre sigles. Durant este periodo varen sorgir vinticinc escoles diferents concentrades en les províncies de Iga i Kōga, que es varen sumar a la més antiga de tot Japó: la Yoshitsune-ryū, fundada pel famós guerrer del clan Minamoto, Yoshitsune, anterior inclús a l'establiment del shogunato Kamakura (1180-1333). Una atra escola primerenca de ninjutsu, la Kusunoki-ryū, va ser fundada per Kusunoki Masashige a mitan de el XIV. La principal diferència entre abdós escoles anteriorment expostes era que la Yoshitsune-ryū s'enfocava en métodos de baralla directa, mentres que la Kusunoki-ryū se centrava en activitats d'espionage, si ben abdós li donaven suma importància a l'atac per sorpresa.

Quan el Emperador Go-Daigo va intentar recobrar el poder perdut en establir-se el shogunato com a figura màxima del país, el seu moviment va desembocar en les Guerres Nanbokuchō (1336-1392), periodo durant el qual varen sorgir dos corts imperials que es proclamaven llegítimes. És en el Taiheiki, una crònica d'este succés, a on es documenta l'actuació d'un ninja com la responsable de que el Castell Hachimanyama s'incendiara:

... la caiguda d'este castell beneficiaria als enemics de la Cort del Sur[...] Una nit, baixe el covil de la pluja i el vent, Hachimayama va ser alcançat per un molt destre shinobi que li va capcionar fòc al temple.

Taiheiki.

Més alvance en el mateix document trobem una atra referència a les activitats dels ninja dins de fortificacions: "En 1367 [...] Tadaoka Rokugoro Saemon va eliminar a un shinobi que s'havia introduït en el Castell Ototsu".

Periodo Sengoku

Artícul principal → Periodo Sengoku.

Una época decisiva en el desenroll d'este grup militar va ser durant la Guerra de Ōnin de 1466-1467, la qual va començar per una série de disputes per la successió en el shogunato Ashikaga, la qual va dur com a conseqüència una etapa de gran inestabilitat anomenada periodo Sengoku o «periodo dels Estats en guerra» (1467-1568). Va ser en esta época que els poderosos terratinents locals varen prendre per a sí mateixos el nom de daimyō (大名, grans llinages^?) i en la contínua lluita de poder varen recórrer a l'us de ninjas per a utilisar-los en diverses tasques com kancho (espies), teisatsu (exploradors), kisho (atacants per sorpresa) o koran (agitadors) en províncies enemigues.

Dos de les principals figures d'este periodo, Takeda Shingen i Uesugi Kenshin, els qui ademés varen ser llegendaris rivals, varen recórrer a espies ninja per a estar al tant dels moviments del seu contrincant de manera recurrent.

És important resaltar que quan els ninja eren contractats com a mercenaris per a acompanyar l'eixèrcit samurái eren tractats en molt respecte, més encara quan es tractaven de ninja professionals que passaven els seus amplis coneiximents de generació en generació com els de les províncies de Iga i de Kōga, els quals gojaven de gran fama en tot el país.

Mides preses en castells i mansions

Vore també: Castell japonés

Durant este periodo, els principals daimyō, influenciats per les #exageració del mit dels ninja i en l'afany d'evitar ser assessinats, varen adoptar vàries mides en els seus castells i mansions, moltes de les quals persistixen fins als nostres dies. El Castell Inuyama, per eixemple, contava en portes corredizas en la part d'arrere de les habitacions privades a on sempre es trobaven alguns guàrdies preparats per a atacar. Els castells d'este periodo varen ser construïts de tal forma en que els visitants pogueren ser vigilats des del moment en que creuaven la porta exterior del complex. En l'interior es prenien séries mides, com les del castell Nijō de Kyoto, en el qual es va dissenyar un pis especial cridat «pis del rossinyol», en el que és pràcticament impossible caminar sense que el pis rechine i emeta un sò semblat a la vora d'eixos pardals, en lo que s'alertava de que hi havia un intrús en els passadiços. Ninja en Wikimedia Commons.

Als invitats davant la presència del shōgun se'ls va impondre que utilisaren uns pantalons sumament llarcs cridats naga bakama, els quals cobrien els peus i arrastraven pel sol, lo que feya pràcticament impossible moure's en facilitat i disminuïa les provabilitats d'un intent d'assessinat.

A pesar de totes les mides que es prenien, varen ser pocs els daimyō que no es varen enfrontar a intents d'assessinat, per lo que vivien rodejats dels seus generals de major confiança, els qui no se separaven del seu senyor en cap moment. Inclús es diu que en algun moment Takeda Shingen va recomanar que encara en l'intimitat en l'esposa un daimyō tinguera una daga a mà.

Periodo Azuchi-Momoyama

Artícul principal → Periodo Azuchi-Momoyama.

Ninjas de Iga i Ueno

Els ninja més respectats i famosos eren els de Iga i Ueno, els qui varen ser contractats per distints daimyō entre 1485 i 1581 fins que Oda Nobunaga, un dels grans unificadores de Japó, va mamprendre una campanya per a atacar les seues terres. Va ser tan ràpit l'atac que va portar a terme, que prop de quatre mil d'ells varen ser assessinats i els supervivents varen tindre que fugir a atres províncies. Alguns varen tindre la sòrt d'aplegar fins a la província de Mikawa, a on el daimyō Tokugawa Ieyasu, qui més vesprada es convertiria en la figura més poderosa del país, va ordenar que anaren tractats en total respecte, per lo que es varen convertir en vassalls del clan Tokugawa terminant aixina els seus dies com a mercenaris.

Esta decisió va demostrar haver segut políticament astuta, ya que Ieyasu pronte va vore la recompensa d'haver brindat asil als ninja de Iga. En 1582 Nobunaga va morir traïcionat per un dels seus generals de nom Akechi Mitsuhide, quan este lo va obligar a cometre seppuku durant el «Incident de Honnōji». Ieyasu, qui es trobava de visita en Sakai en tan sol alguns dels seus principals generals, es va vore en la difícil tasca de retornar a Mikawa, ya fòra per mar o per terra, baixe el risc de trobar-se en els soldats del clan Akechi, els qui segurament ho superarien en gran número. Ieyasu va mamprendre el camí de tornada via Iga auxiliat pels ninja locals, els quals es varen enfrontar en bandits i yamabushi que es varen topar en el camí. Segons el Mikawa No Fudoki, Ieyasu va quedar tan agraït per la llealtat mostrada per Hattori Sadanobu, que quan varen aplegar a la frontera de Iga, li va regalar un wakizashi forjat pel famós Kunitsugu. Per a creuar Iga, a Ieyasu i els seus hòmens se'ls varen unir entre doscents i trescents hòmens de Tsuge, aixina com cent de Kōga junt en Hattori Hanzō de Iga, qui va anar el guia fins que varen aplegar al seu destí final.

La mort de Nobunaga va ser venjada finalment per un atre dels generals que havia tingut baix el seu mando: Toyotomi Hideyoshi, qui va marchar en el seu eixèrcit cap a Kyoto i va véncer a Akechi en la batalla de Yamazaki, en lo que Hideyoshi s'establiria vint anys com la màxima figura política i militar del país.

Quan Hideyoshi va derrotar al clan Hōjō tardà en 1590, Ieyasu va rebre els seus territoris com recompensa. Ieyasu, en lloc d'establir el seu castell principal en Odawara com lo havien fet els Hōjō, va decidir establir-se en Edo, a on va construir el castell Edo i va ser custodiat pels hòmens de Iga que ho havien acompanyat. Edo seria posteriorment renombrada com Tòquio, convertint-se en la capital del país, ademés de que el castell es convertiria en el Palau Imperial.

Sege de Fushimi

Artícul principal → Sitie de Fushimi.

Abans de morir, Hideyoshi havia nomenat el «Consell dels Cinc Regentes» en la finalitat de que ells governaren a la seua mort i fins que el seu fill Hideyori tinguera l'edat suficient per a fer-se càrrec del país. Tokugawa Ieyasu, qui havia servit primer baixe les órdens d'Oda Nobunaga i baixe les órdens del mateix Hideyoshi, ademés d'haver segut nomenat un dels «cinc regentes», va començar a disputar el govern per a sí, lo que va dividir al país en dos grans bandos, que s'enfrontarien en la batalla de Sekigahara, la batalla més gran que s'ha barallat en sol japonés.

Els moviments preliminars varen consistir en una série d'atacs i seges a diversos castells, incloent el Castell Fushimi que estava custodiat pel clan Torii, liderat per Torii Mototada. Les Forces del «Eixèrcit de l'Oest», comandadas per Ishida Mitsunari varen començar l'atac el 27 d'agost de 1600, el qual és conegut com sege de Fushimi. Les forces de Mototada eren sobrepassades en gran número per lo que els esforços es varen reduir en retardar lo més possible l'eixèrcit de Mitsunari en l'objecte de que Tokugawa Ieyasu tinguera temps suficient de fugir i rearmar un eixèrcit de grans proporcions. Per a realisar esta tasca, Mototada va contar en el respal de centenars de guerrers de Kōga, alguns dins del castell mentres que uns atres feyen «guerra de guerrilles» a les afores. Prop de cent d'estos ninjas varen morir en els enfrontaments i una volta que va haver conclós la batalla de Sekigahara, Ieyasu va oferir un servici per als seus esperits.

Batalla de Sekigahara

Artícul principal → Batalla de Sekigahara.

La batalla de Sekigahara va començar a primeres hores d'un nuvolat 21 d'octubre (15 de setembre segons l'antic calendari chinenc) de 1600. La batalla es va prolongar tot el dia i les úniques accions de ninjas en el camp de combat curiosament no varen ser les de l'eixèrcit de Ieyasu, sino l'actuació de shinobi al servici del clan Shimazu del domini de Satsuma, els qui lluitaven en contra del «Eixèrcit de l'Est» de Tokugawa. Al final del combat, els samurái de Satsuma es varen vore obligats a retirar-se ans que foren atacats pels «dimonis rojos» d'Ii Naomasa per a evitar la derrota. L'eixèrcit de Satsuma va idear un pla, en el que semblava que alguns elements es ressagaven quan mamprenien la retirada, lo que en realitat era una trampa, degut a que estos eren tiradors experimentats. Quan Ii Naomasa es va acostar a un d'ells, est li va disparar al seu cavall i al moment de la caiguda se li va destrossar el colze esquerre. En este moment va aparéixer un atre ninja: Miura Yo'emon, vassall principal de Naomasa, qui li va brindar ajuda mèdica i li va donar algun remei de color negruzco per a detindre el sagnat.

Shogunato Tokugawa

Artícul principal → Shogunato Tokugawa.

Despuix de l'ascens al poder de Ieyasu una volta guanyada la Batalla de Sekigahara, va establir el shogunato Tokugawa, que perduraria més de doscents cinquanta anys. Durant este periodo l'activitat tant dels ninja com dels samurái va decréixer grandemente, per lo que en este periodo les arts marcials varen sofrir un gran decliu, encara que va ser en este periodo en que el mit del ninja va començar a créixer i es va mesclar en distintes llegendes.

Ieyasu va amprar a alguns ninja per a custodiar l'interior del castell, just a on es trobaven les habitacions de les seues concubinas, mentres que el grup principal va estar encarregat de vigilar la seguritat de la porta exterior principal.

Sege d'Osaka

Artícul principal → Sitie d'Osaka.

L'última amenaça real per al nou shogunato va tindre lloc quan Toyotomi Hideyori, ya d'edat adulta, va escomençar a reunir una força de rōnin i samuráis enemics del shogunato en el Castell Osaka, per lo que Ieyasu, ya com Ōgosho (大御所, shōgun enclaustrado^?) i el seu fill Hidetada com shōgun, varen començar la primera etapa del sege del castell en l'hivern de 1614.

Tokugawa va recórrer novament a shinobi tant de Iga com de Kōga, els quals estaven baix les órdens de Hattori Masanari i Yamaoka Kagetsuge respectivament.

La «campanya d'hivern» va terminar en acabant de que es va aplegar a l'acort entre abdós parts de que el fos del castell seria reblit pero Ieyasu va retornar de nou en l'estiu de 1615 per a concloure la batalla. Els ninjas que havien participat en la primera campanya havien retornat a Iga insatisfets en la recompensa que havien obtingut, pero varen ser convocats de nou per a la «campanya d'estiu» per Miura Yo'emon, lo que demostra que aquells que no eren part dels sirvientes de Tokugawa encara eren uns mercenaris.

Finalment, en la participació de ninja entre les tropes regulars, el castell va caure despuix d'aplegar a un punt crític en la batalla de Tennōji, a on Hideyori va cometre seppuku en mig del castell en flames.

Rebelió Shimabara

Artícul principal → Rebelió Shimabara.

La majoria dels acadèmics concorden que va ser durant la rebelió Shimabara de 1637, un alçament armat d'converso catòlics, que els ninja varen tindre la seua última gran participació. Durant el conflicte, prop de 40.000 rebels varen ocupar el Castell Shimabara, ubicat en l'illa de Kyūshū, per lo que un grup de ninja es va introduir al castell per a entregar informes detallats de la seua construcció, ubicació del fos, furtar contrasenyes i víveres. Varen ser els ninjas ademés, els qui varen confirmar que la situació dins del castell era crítica per la falta d'aliments i recaptes, per lo que es va decidir realisar l'atac final, a on els rebels varen ser vençuts.

L'últim ninja

Els principals escritors i investigadors en el tema asseguren que degut a que la naturalea del ninjutsu no era la d'un art marcial, sino una tàctica de guerra i que ademés els seus practicants eren experts en farmacologia, medicina, astrologia, espionage aixina com la preparació d'explosius i combat, en l'actualitat l'últim ninja és conegut per tot lo món el Soke Masaaki Hatsumi, és considerat com l'últim verdader ninja, qui manté el lineamiento de nou escoles antigues que es basen fa decenes de sigles des del principi a on es varen crear estos antics guerrers. Actualment té els seus centres d'ensenyança shinobi baixe el nom de Bujinkan en Japó, l'escola principal del qual es denomina Honbu Dojo, ademés d'estar avalats pel govern japonés.

Reclutament i entrenament

Reclutament

A partir de el XV en avant, distintes famílies de guerrers varen començar a desenrollar les seues pròpies tècniques d'espionage i assessinat. Com moltes atres tradicions marcials en Japó, estes tècniques varen ser transmeses de pare i fill o entre sensei i alumne, encara que no sempre estaven emparentats. No obstant, quan Ieyasu es va dur a Edo als hòmens de Iga i Ueno, la font d'ensenyança es va terminar per lo que els daimyō locals varen començar en una «producció casera» de ninja. Curiosament, durant el shogunato Tokugawa no es va prohibir el seu adestrament, tal com consta en edicte proclamat en 1649, en el que es menciona que solament els daimyō en ingressos superiors als dèu mil koku podrien contar en shinobi en els seus eixèrcits.

L'estructura típica de les organisacions de shinobi estaven composts per tres rancs:

• Els líders (Jonin) són els que mantenien el contacte en els interessats en els seus servicis i tancaven els tractes.
• Despuix estaven els sublíderes o Chunin, que eren els que portaven a terme les tasques.
• Finalment estaven els agents o Genin, que també realisaven les encomanes.

Entrenament

En cada chiquet que creixia dins d'una família samurái s'esperava que de major fora també un guerrer, per lo que gran part de la seua infància la dedicaven a practicar distintes arts marcials. Un samurái complet devia ser destre per lo manco en l'us de l'espasa, l'arc i la flecha, la llança i posteriorment en l'us d'armes de fòc. De la mateixa manera, se'ls instruïa en l'us d'estes armes mentres es montava a cavall, ademés de que s'esperava que saberen nadar i bucejar. Per a un chiquet d'una família de ninjas el currículum era més extens i exigent: ademés de lo anterior, es requeria que sabera l'us i preparació d'explosius i verins, ademés de que se'ls entrenava en supervivència en camp obert.

Un aspecte de vital importància era l'acondicionament físic que rebien, ya que eren adestrats per a poder escalar murs dels castells aixina com dominar les arts marcials, ya fòra en armes o sense elles. Degut a que la naturalea del ninja era passar desapercebut, utilisaven distints disfrassos de professions diferents, per lo que devien tindre un vast coneiximent dels rols de cada u per a convéncer en «el seu paper», per lo que estudiaven els modals, el dialecte, les costums aixina com el context personal dels dirigents locals.

Ideologia

Des d'una edat primerenca els jóvens ninja devien assimilar el concepte de la mort i perdre la por a morir per la seua naturalea i les tasques a les que eren encomanats, aspecte similar al de la filosofia del samurái i el bushidō. Les diferències entre els dos grups mencionats anteriorment eren dos principalment:

• Els ninja no solien realisar el seppuku, un suïcidi ritual que efectuaven els samurái. Per mig del seppuku es creïa que qualsevol error, derrota o desgràcia podria ser subsanada en lliberar-se l'esperit.

• El ninja devia acceptar com a vàlits i llegítims els seus métodos en una societat regida per l'idealisme i idealizado concepte samurái, la qual era completament contrària. El còdic del samurái incloïa abans de res que els integrants d'abdós bandos estigueren totalment visibles per a que d'esta manera es poguera saber qui tenia l'honor de ser el primer en entrar en el camp de batalla o qui era el primer en escalar un castell. Per a ser reconeixibles en el camp de batalla, les tropes samurái portaven banderes en la part atrassera de la seua armadura. En mig de la baralla, els esforços generalment se centraven en tallar el cap d'un rival digne per a presentar-li-la al seu daimyō com a trofeu, qui ho recompensaria depenent de l'importància i ranc del rival. La batalla era molt diferent per a un shinobi: sense bandera que ho identificara, devia penetrar en el castell dies abans del sege i ocultar-se fins a trobar el moment oportú de capcionar-li fòc a les torres i matar als guàrdies o al comandant mateix. En el treball complit, fugiria furtivamente en l'anonimat.

Els «Tres Grans Llibres de Ninjutsu»

Entre els llibres tradicionals de ninjutsu descollen tres que han segut cridats «Tres Grans Llibres de Ninjutsu». Encara que la majoria dels llibres d'este tipo varen ser escrits durant el periodo Edo, es creu que varen ser divulgats de generació en generació a través de la tradició oral. Els Grans Llibres són:

• Mansenshūkai, escrit per Fujibayashi Yasutake, el qual va integrar el ninjutsu practicat en Iga i Koga.
• Shoninki, escrit per Fujibayashi Masatake, el qual és el llibre tradicional del Kishu-ryū.
• Shinobi Hiden, escrit per Hattori Hanzo.

Apariència

Vestimenta

La vestimenta a la que es recorre habitualment, completament de negre i que es dona com a certa, generalment no té sustente històric, més encara, es documenta que la finalitat dels ninja era camuflar-se en l'enemic. El Buke Meimokusho relata:

Ells viajaven disfrassats a atres territoris per a jujar com era la situació de l'enemic, enganyarien en l'afany de mesclar-se en l'enemic per a descobrir buits, introduir-se en els seus castells per a incendiar-los o assessinarien, aplegant en secret.

Buke Meimokushi.

La referència més antiga en que es conta al dia de hui de ninja vestits tots de negre es troba en l'ilustració d'un llibre de l'any 1801 en la que s'observa a un ninja escalant un castell en lo que és considerat el dia de hui com la vestimenta típica. Un aspecte que cal resaltar és que provablement d'eixa representació prové l'image actual de la vestimenta ninja, la qual molt segurament va derivar d'una convenció artística recurrent en Japó, sobretot en el bunraku, en la qual vestir a una porrito de negre donava l'idea a l'espectador de que no la podia vore. Els mateixos titareters utilisen vestimentes com les descrites en la mateixa finalitat. De qualsevol forma, no és d'estranyar-se que durant incursions nocturnes, la vestimenta ideal anara de colors obscurs, preferiblement blau marí. D'igual modo, durant les nevades en els hiverns de Japó el color preferible seria tot de blanc, per la naturalea ninja de camuflar-se en l'entorn.

La vestimenta més comuna era molt simple pero dissenyada per a cobrir les seues necessitats de llibertat de moviment. La jaqueta era molt similar a la que s'usa actualment en el judō o karate, pero sense llaços o cordoneres per a evitar que s'engancharen en algun objecte mentres escalaven o corrien. Els pantalons eren similars als que utilisaven els samurái quan montaven a cavall, els quals vestien junt en uns calcetins japonesos cridats tabi i unes sandalias cridades waraji. La diferència principal en la vestimenta dels samurái era que els shinobi utilisaven una cogulla que cobria la mitat del rostre o solament deixava al descoberts els ulls. Sobre la vestimenta solien portar un tipo d'armadura llaugera similar a l'utilisada pels ashigaru.

Disfrassos

L'us extensiu de disfrassos és mencionat en distintes cròniques antigues de Japó. Si el ninja necessitava passar molt temps analisant les característiques de les tropes enemigues o les característiques defensives dels castells, lo més convenient era disfrassar-se com komusō, una secta de monges Zen que tocaven el shakuhachi (una espècie de flauta japonesa) en grans cistelles en el cap. Quan es requeria entregar algun mensage personalment, el millor disfràs era el de yamabushi, monges de les montanyes que freqüentment eren invitats a fer pregàries i donar bendicions en les cases dels habitants. Interpretar el paper d'un ballarí sarugaku o de titareter podria ser molt beneficiós per a entrar en la ciutat-castell o fins als aposentos del daimyō i, encara que habitualment eren registrats en l'entrada, el simple fet de conéixer la disposició general dels murs i portes del castell resultaria informació sumament valiosa per al rival.

Armes i equip

L'arma més important per a un ninja era el típic sabre japonés conegut comunament com katana, en una versió més curta i recta de lo usual, a la qual se li denomina generalment com ninjatō o shinobigatana. Degut a que esta espasa recta podia ser usada tant ofensiva com defensivamente, no hi havia necessitat d'utilisar algun tipo d'escut lo que facilitava que estos guerrers viajaren lo més llauger possible. A diferència dels samurái que solien portar el seu sabre en el cinturó, per la movilitat que requerien els shinobi, l'espasa recta era portada a l'esquena, en la tsuka (mànec) propenca a l'orella esquerra i el tall cap a fòra.

Dins de l'atarassana d'un ninja hi havia una gran cantitat d'armes i artefactes diferents, entre ells els principals eren:

• Ninjatō, una espasa recta més curta que el sabre katana, pero més pràctica.

• Corda per a escalar en 3 o 4 picos de metal coneguts com kanigawa.
• Shuriken (手裏剣, 'Shuriken'^?), coneguts vulgarment com a «estreles ninja».
• Explosius.
• Verins i antídots.
• Bō, garrots o bastons variats.
• Diverses púas conegudes com bō-shuriken.
• Cerbatanas en darts venenosos cridats fukiya.
• Nuguets de metal coneguts com shuko, encara que també podien ser garres de metal conegudes com tekagi, per la seua qualitat d'esgarrar.
• Cadenes o cordes en un pes giratori conegudes com kyoketsu shoge.
• Granades de magnesi.
• Bombes de fum anomenades endan, aixina com cegadores cridats metsubushi.
• Abrojos que llançaven al sol o al rostre de l'enemic cridats tetsubishi.
• Les kama, hoces que són originalment ferramentes d'us agrícola.
• La kusarigama, el qual era una hoz unida a una cadena, que a la seua volta estava unida a un pes de metal.
• La kusarifundo, una cadena en pesos en els extrems, usada per a atacar, bloquejar, envoldre o enganchar.
• Yumi, arcs comuns d'una sola peça o arcs plegables de tamany molt menor als utilisats comunament.
• Sai.

• Ashiko.
  Ashiko.
• Shikomizue.
  Shikomizue.
• Manriki.
  Manriki.
• Makibishi.
  Makibishi.
• Kaginawa.
  Kaginawa.
• Shuriken.
  Shuriken.
• Kusarigama.
  Kusarigama.
• Manriki.
  Manriki.
• Shuriken.
  Shuriken.
• Kusari katabira.
  Kusari katabira.
• Chigriki.
  Chigriki.
• Ashiko.
  Ashiko.

Combat sense armes

La principal tècnica o art marcial que dominaven sense l'us d'armes era la de el jūjutsu (柔術, jūjutsu^? lit. "l'art de la gentilea"), encara que algunes escoles varen perfeccionar métodos específics, com la ryū Guokku, que va desenrollar el yubijutsu, que consistia en l'ocupació del polze i el restant dels dits per a colpejar punts vitals del cos humà. Una atra escola, la ryū Koto, es va especialisar en el koppo, la qual se centrava en trencar els ossos del contrincant.

Dònes guerreres

Dins dels distints clans ninja, algunes dònes eren entrenades per a realisar llabors d'espionage i reconeiximent, les quals eren conegudes com kunoichi (くノ一, kunoichi^?), per lo que l'entrenament d'estes era conegut com kunoichi no jutsu. Les kunoichi no duyen un entrenament tan estricte com el dels varons en l'aspecte físic, ya que la seua arma principal era el de la seducció i la bellea.

Estes dònes guerreres rebien una instrucció comparativament bàsica en l'aspecte físic del ninjutsu, sobretot sobre taijutsu (defensa personal sense armes), bōjutsu (us del bō), tantōjutsu (us del tantō, una classe de punyal japonés), yarijutsu (us de la yari o llança) i nipó kenjutsu (métodos de combat en l'espasa), tots ells buscant contrarrestar la superioritat física de l'adversari. La principal base de la seua educació s'enfocava en deprendre l'us i preparació de verins i l'engany, aixina com traure partit dels encants del seu gènero. D'esta manera es buscava que les dònes foren capaces d'introduir-se en el castell enemic ya anara com a acompanyants, sirvientes o ballarines.

Mits

Conforme va alvançar el shogunato Tokugawa, en el decliu tant de ninja com de samurái, varen començar a créixer la llegendes dels invencibles guerrers samurái i els ninja en poders sobrenaturals.

Moltes persones creïen que els shinobi eren una espècie de macs que llançaven conjurs i #fetilla, que podien tornar-se invisibles i transformar-se en animals per a escapar i d'ells dia que eren descendents dels tengu, sers de la mitologia japonesa.

Durant molt temps, un dels mits més difosos va tindre que vore en la mort d'un dels daimyō més poderosos: la de Uesugi Kenshin. Degut a que la seua mort va ocórrer en un moment sumament crític de l'història de Japó i que ademés va ser prou oportuna per a les aspiracions polítiques i militars d'Oda Nobunaga, es va escampar l'idea que havia segut el treball d'un ninja.

Es diu que quan Kenshin va entrar en la latrina, un ninja enviat per Nobunaga es trobava dins de la fossa esperant el moment oportú per a atacar-ho. Segons la llegenda, just en el moment crucial el ninja li va clavar una espasa o una llança en el ano. Este mit es desprén d'una recopilació de l'història del clan anomenada Kenshin Gunki, en la qual s'assegurava: «en el nové dia del tercer més (Uesugi Kenshin) va tindre un fort dolor d'estòmec en el bany. Desafortunadament açò va persistir fins al dècim tercer dia quan va morir». Més allà del mit, una entrada en el diari de Kenshin, escrita aproximadament un més abans de l'incident, dona una clara pista de lo que li va passar en la realitat. Kenshin va fer una anotació en la que va relatar que es trobava molt prim i que sentia un dolor en el pit com una «bola d'acer», per lo que molts historiadors han deduït que en realitat Kenshin va fallir per un càncer d'estòmec, un padecimiento molt comú en Japó.

Cultura popular

En la cultura popular i les películes de ficció, els ninja són fàcilment reconeixibles per la seua vestimenta i identificats usualment com a criminals i assessins silenciosos que tiren shuriken mentres realisen #acrobàcia increibles.

El primer contacte que es va tindre en occident en mijos de comunicació massius en estos misteriosos personages va ocórrer en 1964 en la novela You only live twice sobre James Bond, que més vesprada en 1967 es convertira en película, la qual va ser coneguda en el títul en espanyol Només es viu dos voltes, la qual cosa va impulsar el primer «boom» dels ninja en els Estats Units.

Despuix de la gran difusió i auge que varen viure les arts marcials en Estats Units i occident de la mà de Bruce Lee, va vindre un segon boom dels ninjas que va iniciar en 1981 en la película La justícia del Ninja, dirigida per Menahem Golan i protagonisada per Franco Nero, Susan George i Shō Kosugi.

Per a 1990 el tòpic dels ninja es va traslladar del cine i televisió a les caricatures, en l'entrada de la popular série Les tortugues ninja i partir d'este moment les aparicions dels ninja s'han tornat freqüents en els distints mijos de comunicació.

Dins de les aparicions més importants dels ninja com a figures centrals es troben:

Noveles

Són diverses les obres lliteràries, ya siga històriques o fantàstiques, que prenen este tema, tant d'escritors japonesos o estrangers. Moltes d'elles han segut adaptades posterior a la seua publicació ya siga en mànega, anime o películes, com en el cas de la novela El Castell de la Lechuza (Fukurō no Shiro) de l'escritor Ryōtarō Shiba (autor també d'una colecció d'històries curtes cridades Saigo no Igamono), la qual va ser adaptada al cine en una película del mateix nom. Dins de les noveles que varen ser adoptades per al mànega es conta en Kage Kara Mamoru!, la qual originalment era una série de noveles.

En noveles històriques està la novela Els rolls dels ninja Kōga (Kōga Ninpōchō) de Fūtarō Yamada, que la seua temàtica se centra en els dos clans ninja rivals: els Iga i els Kōga.

Alguns autors estrangers han utilisat també als ninja dins de les seues #narrativa. Ademés de l'obra citada deIan Fleming; Només es viu dos voltes, també James Clavell, escritor australià, va recórrer als shinobi en els últims capítuls del seu llibre: Shogun: senyor de samuráis.

Còmics i séries de televisió

Una de les séries televisives més conegudes al respecte és Les tortugues ninja, en la que els quatre personages principals són ninja, en noms adoptats de famosos artistes del Renaixença italià: Leonardo (de Leonardo dona Vinci), Raphael (Raffaello Santi), Michelangelo (Michelangelo Buonarroti), i Donatello (Donato vaig donar Betto Bardi). Una atra série que es va prendre elements dels ninja va ser G.I. Joe, els quals originalment eren figures d'acció que comercialisava la companyia Hasbro i més vesprada varen convertir en personages còmic; Scarlett, Snake-Eyes, Storm Shadow, Jinx, Kamakura, Firefly i, òbviament el clan japonés Arishikage, són ninja o estan relacionats en eixe art.

La série animada Pucca mostra a tot un poble en habilitats ninja incloent a la protagonista i a Garu, la seua "amat".

Mànega i anime

Artícul principal → Mànega.

Dins de les séries de mànega descolla Naruto (ナルト, 'Naruto'^?), creada per Masashi Kishimoto, la qual va ser més vesprada duta al anime. El mànega tracta sobre un ninja adolescent cridat Naruto Uzumaki i va aparéixer publicat per primera volta per Shūeisha en 1999 en el número 43 de la revista Shōnen Jump en Japó, ya va finalisar, recopilats fins ara en 72 volums, encara que té un spin-off/seqüela en el nom de Boruto, la qual se centra en el fill de Naruto. Entre atres séries destaquen Azumi, Ninja Scroll, Fuma No Kojiro, Ninja Boy Rantaro, Ninja Hatori, Basilisk. Una de les més exitoses séries en la década dels xixanta va ser Kamui, El Ninja Desertor escrita i dibuixada per Sanpei Shirato.

El célebre Kozure Okami (en esp., El llop solitari i el seu cadell) creat per Kazuo Koike i Goseki Kojima representa les aventures del verduc oficial del shōgun, Ogami Ittō, que a raïl d'una conspiració palatina en la que pert a la seua esposa fuig a la carretera en el seu fill, perseguit incansablemente pels assessins del clan Yagyu encarregats d'eliminar-li. L'obra —142 capítuls dividits en 28 toms— oferix una visió completa del còdic d'honor, les conductes —i semblances— entre samuráis i ninja, aixina com de l'entorn social de l'época. Va ser duta al cine en diverses ocasions.

En l'anime i mànega Yuragisō no Iūna-sant, Sagiri Amé,una de les chiques que s'enamoren del protagoniste, és una Ninja Chuuma (També flames Ninjas Caça-Dimonis o Devil Hunters), de la mateixa manera que la seua prima Hibari Amé. Abdós tenen habilitats similars a les dels ninjas que normalment veem en les películes o llibres. Cóm ganchos de corda, Kunai i Shuriken, pero ademés poden usar la seua energia espiritual per a usar distintes tècniques, com l'Armadura Espiritual, que protegix el cos de l'usuari, o La Comunicació Espiritual, que s'usa a modo de telepatia per a la comunicació a llargues distàncies. També tenen la capacitat de crear talismans en distintes #fetilla que s'activen en entrar en contacte en qualsevol persona que no siga el propietari de dit talismà. Com es menciona abans ells conten en les típiques ferramentes ninja, pero en tindre habilitats espirituals, poden crear ferramentes noves usant la seua energia espiritual, estes ferramentes causen danys a l'energia espiritual de l'objectiu, per lo que no danyen al cos físic pero sí generen dolor.

Fuma no Kojiro, és un atre anime de ninjas, creat per Kurumada, En ella es narra la lluita entre dos clans rivals, el clan Fuma, al que pertany el protagoniste, Kojirō; i el clan Yasha, enemic del clan Fuma. Kojirō rep la petició d'ajuda d'un institut que es veu sitiat per problemes de violència. Este decidix anar perque la chica que li'l demana és molt guapa. En acabant d'aplegar, Kojirō comprova que el problema va més allà, ya que descobrix que les baralles no són més que un tap de l'intent de conquista de la zona pel clan rival, Yasha. A lo llarc de la saga, es narren lo numerosos combats entre els membres d'abdós clans, que es resol finalment en la victòria del clan Fuma, en un combat final entre Musashi i Kojirō, duent abdós espases sagrades. Va ser adaptada a l'anime en 6 OVAS.

Videojocs

Shinobi és un videojoc de 1987.^{cita requerida} L'història conta les aventures de Joe Musashi, un ninja de l'era actual que lluita contra una organisació criminal cridada Zeed. Per a rescatar als chiquets ninja que han segut seqüestrats, Joe tindrà que acabar en els cinc líders de Zeed, i en tots els secuaces que trobe en el seu camí cap a la base secreta de l'organisació.

Ninja Gaiden, de 1988, seguix les aventures del ninja del Clan del Dragó, Ryu Hayabusa.^{cita requerida} L'estil de joc és d'acció, en scroll lateral a lo llarc de vàries fases, cada una de les quals consistix en un escenari que és necessari travessar destruint o evitant als enemics en el camí.

Sekiro: Shadows Die Twice, de 2019, seguix a un shinobi del periodo Sengoku, conegut com a Llop, que intenta venjar-se d'un clan de samuráis que va atacar i va seqüestrar al seu amo. L'estil de joc és d'acció en tercera persona, a on el sigilo i el combat cos a cos prenen protagonisme. Es considera un joc desafiant que posa a prova els reflexos del jugador.

Películes japoneses

Va ser durant els anys 1960 que els shinobi es varen fer verdaderament populars en Japó en llibres, revistes, séries de televisió i películes. Des de llavors han sorgit una gran cantitat de películes que van des dels drames històrics (en la seua majoria películes en blanc i negre) fins a les fantàstiques. Entre les més representatives destaquen Kagemaru del Clan Iga (Iga no Kagemaru), Guerres Ninja (Iga Ninpō-chō), El Castell de la Lechuza (Fukurō no Shiro) (basada en la novela homònima), Els Ninja del Shogun (Ninja Bugeicho Momochi Sandayu), una película ambientada en el periodo Azuchi-Momoyama de 1980 i més recentment Shinobi: Heart Under Blade (Shinobi), una película de 2005 basada en la novela Kōga Ninpōcho.

Películes no japoneses

Existixen una gran cantitat de películes realisades fòra de Japó ya siga com a paròdies, d'humor, històriques o fantàstiques, la majoria d'elles provinents del cine hollywoodense, sent la primera Només es viu dos voltes, basada en el llibre homònim del famós personage James Bond.

Algunes de les películes més famoses durant els anys 1980 són Enter the Ninja de 1981, Revenge of the Ninja de 1983 o American Ninja, un film de 1985, casi totes buscant emfatisar l'aspecte de les arts marcials. Ya al començament de la década de la década de 1990 varen sorgir películes de tenyida còmic, com 3 Ninjas de 1992, en la que els principals personages eren tres chics que el seu yayo entrena en el ninjutsu o Beverly Hills Ninja de 1997 en l'actuació estelar de Chris Farley. Una atra película és The Hunted de 1995 protagonisada per Christopher Lambert.

Una atra és L'últim samurái de 2004, una película protagonisada per Tom Cruise i en la que un poble rebel samurái és atacat per un grup de ninjas. En esta película es mostren tots els estereotips que el món occidental té dels ninjas. En 2010 es va estrenar Ninja Assassin, película que tracta de clans ninja vivint entre nosatres, en el món modern, els quals ataquen i operen en el major dels secrets.

^{cita requerida}.

Museus

En Japó existixen varis museus o parcs temàtics dedicats als ninjas, encara que sense dubte per la seua importància històrica el lloc més important es troba en Iga-Ueno en la Prefectura de Mie.

• Museu Iga-ryu Ninja.- En els jardins del Castell Ueno es troba una autèntica casa ninja que va ser reubicada d'un poble propenc i reconstruïda, ademés d'un museu. Durant el més d'abril es porta a terme en el lloc el «festival anual del ninja» en el que es fan representacions i demostracions.

• Ninja Koka Ninjutsu Mura.- En la prefectura de Shiga es troba este parc temàtic dedicat als ninjas.

• Noboribetsu Dona't Jidai Mura.- És un parc històric inspirat en el periodo Edo que inclou atraccions com a teatre de samuráis i ninjas en Hokkaidō.

• Nikko Edo Mura.- És un parc històric en arquitectura tradicional que conta en show de ninjas ubicat en la prefectura de Tochigi.

• Temple Sainen (Sainenji).- En els jardins d'este temple budiste es troben els restants de Hattori Hanzō i dins d'un dels seus vestíbuls es troba el seu llança favorita.

Vore també

• Anex:Armes ninja
• Arma ninja
• Samurái
• Budo
• Ninjutsu
• Kuji-in
• Bujinkan
• Genbukan
• Jinenkan

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Ninja.
• «La verdadera història dels ninja, en HistoriaJaponesa.com» (en castellà). Consultat el 28 de decembre de 2017.
• «Museu ninja de Iga» (en anglés). Consultat el 21 d'agost de 2008.
• «Illuminated Lantern, informació de películes del tema» (en anglés). Archivat des d'el original, el 28 de novembre de 2019. Consultat el 21 d'agost de 2008.
• «Asian History, breu història dels ninja» (en anglés). Archivat des d'el original, el 7 de juliol de 2011. Consultat el 21 d'agost de 2008.
• «How Ninja Work en HowStuffWork» (en anglés). Consultat el 26 de setembre de 2008.
• Toei Kyoto Studio Park
• El llibre Bansenshukai complet
• Jidaigeki Renaissance Project: Ninja

• Misteris dels Ninja