Nitrat de plom(II)
_nitrate_1.jpg){kind=link}
El compost químic nitrat de plom(II) és una sal inorgànica de plom i d'àcit nítric. És un cristal incoloro o una pols blanca, i un oxidant molt estable i fort. Al contrari que atres sals de plom(II), és soluble en aigua. El seu us principal, des de l'Edat Mija (en el nom de plumbum dolç) ha segut com a matèria primera en la producció de numerosos pigments. Des de el XX, s'usa com a estabilisador tèrmic per al nailon i els polièsterés, i com a recobriment de les películes fototermográficas. La seua producció comercial no va escomençar en Europa fins a el XIX —en Estats Units fins a 1943— per mig d'un procés de producció típic, que utilisa plom metàlic o òxit de plom(II) en àcit nítric.
El nitrat de plom(II) és tòxic i provablement cancerígeno. Per tant, deu ser manipulat i almagasenat en les condicions apropiades de seguritat.
Història
[editar | editar còdic]Des de l'Edat Mija, s'ha produït nitrat de plom(II) en menuda escala com a material de base per a la producció de pigments colorants, com el groc cromo (cromato de plom(II)) o el taronja cromo (hidróxidocromato de plom(II)), o atres composts de plom similars. En el XV, l'alquimista alemà Andreas Libavius va sintetisar este compost, i li va donar els noms de plumb dulcis i calx plumb dulcis.[1] Encara que el procés de producció és químicament senzill, la producció va ser mínima fins a el XIX, i no es coneix cap producció no europea anterior a el XX.[2][3]
Química
[editar | editar còdic]Quan el nitrat de plom es calfa, es descompon en òxit de plom(II), acompanyat d'un soroll que sembla un crujir (cridat decrepitación), d'acort en la següent reacció:
Esta propietat és la que fa que el nitrat de plom s'use a voltes en la pirotècnia (i més particularment, en els fòcs artificials).
Química en solució acuosa
[editar | editar còdic]El nitrat de plom(II) es dissol en aigua per a donar una solució clara i incolora.[4] Esta solució reacciona en els yodurs solubles, com per eixemple, el yodur de potassi (KI), produint un precipitat de yodur de plom(II) de color groguenc-anaranjado clar. Esta reacció se sol posar com a eixemple per a demostrar la reacció química de precipitació, pel canvi de color que s'observa.
Ademés del nitrat de plom(II), l'acetat de plom(II) és l'únic compost de plom soluble en l'aigua. Els atres composts de plom són insolubles en aigua, ni tan sols els clorur i sulfat (que solen ser solubles) com el clorur de plom(II) i el sulfat de plom(II). Açò posa de manifest l'importància del nitrat de plom(II) en la producció de composts de plom insolubles per mig de reaccions de doble descomposició.
Quan s'agrega una solució d'hidròxit de sodi 1 M a 0,1 M de nitrat de plom, es formen nitrat bàsics, inclús superat el punt d'equivalència. Fins a la mitat d'eixe punt, el Pb(NO3)2·Pb(OH)2 és l'element predominant, i una volta passada, es forma Pb(NO3)2·5Pb(OH)2. Sorprenentment, no es forma Pb(OH)2 simple fins a aplegar a un pH de 12.[5]
Estructura cristalina
[editar | editar còdic]
l'estructura cristalina del nitrat de plom sòlit(II) ve determinada per la difracció de neutrons.[6][7] El compost cristaliza en un sistema cúbic, estant els àtoms de plom en un sistema cúbic centrat en les cares. El seu grup espacial és el Pa3 (notació de Bravais), i la llongitut de cada costat de la gaveta és de 784 picómetros.
En l'image, els punts negres representen als àtoms de plom, els punts blancs als grups nitrat 27 pm per damunt del pla dels àtoms de plom, i els punts blaus als grups nitrat a la mateixa distància per baix d'eixe mateix pla. En esta configuració, cada àtom de Pb està enllaçat en 12 àtoms d'oxigen (llongitut de l'enllaç: 281 pm). Tots els enllaços N-O són idèntics (125 pm).
L'interés acadèmic de l'estructura cristalina d'este compost radica en part en la possibilitat d'una rotació interna lliure dels grups nitrat en la ret cristalina a temperatures elevades, cosa que, no obstant, no es pot materialisar.[8]
Complejación
[editar | editar còdic]El nitrat de plom posseïx una química supramolecular interessant per la coordinació dels àtoms de nitrogen i d'oxigen. Este interés és bàsicament acadèmic, pero té prou aplicacions potencials. Aixina, la combinació de nitrat de plom(II) en pentaetileno glicol en una solució d'acetonitrilo i metanol, seguida d'una evaporament llenta produïx un nou material cristalí, el [Pb(NO3)2(EO5)].[9] L'estructura cristalina d'este compost mostra que la cadena PEO està enrollada entorn al ion plom en un pla equatorial, de manera similar a un éter corona. Els dos lligants nitrat bidentados se situen en configuració trans. L'número total és 10.
El complex format pel nitrat de plom(II), el perclorato de plom(II) i un lligant bitiazol bidentado N-dativo[10] és binuclear: en este complex, un grup nitrat forma un "pont" entre els àtoms de plom en un número de 5 i 6. Un aspecte interessant d'este tipo de complex és la presència d'un buit físic en l'esfera de coordinació (és dir, que els ligandos no estan disposts simétricamente entorn al ion del metal), lo que provablement es deu al parell d'electrons lliures del plom. El mateix fenomen es verifica en els composts de plom que tenen com lligant l'imidazol.[11]
Este tipo de química no sempre és específica del nitrat de plom; atres composts de plom(II) com el bromur de plom(II) formen també complexos, pero se sol usar el nitrat pel seu solubilidad i la seua naturalea bidentada.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Pigment through the ages». WebExhibits. Consultat el 11 d'octubre de 2006.
- ↑ «Lead». Encyclopædia Britannica Eleventh Edition. Archivat des d'el original, el 5 d'octubre de 2006. Consultat el 11 d'octubre de 2006.
- ↑ Libavius, Andreas (1595). Alchemia Andreæ Libavii, Francofurti.
- ↑ Oak Ridge National Laboratory.Consultat el 11 d'octubre de 2006.
- ↑ (1954).76(16)
- 4220-4222.
- ↑ (1957).10
- 103-107.doi:10.1107/S0365110X57000304.
- ↑ (1986).C42
- p133-135.doi:10.1107/S0108270186097032.
- ↑ (1986).C42
- 133-135.doi:10.1107/S0108270186097032.
- ↑ (1996).35(24)
- 6964-6973.doi:10.1021/ic960587b.
- ↑ (2001).30(12)
- 1234.doi:10.1246/cl.2001.1234.
- ↑ (2002).
- 2520–2521.doi:10.1039/b207568g.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Nitrato de plomo(II)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.