Nova Pescanova és una empresa peixquera espanyola en sèu en Redondela (Àrea metropolitana de Vigo), Galícia. El grup empresarial opera en dèneu països en aproximadament 10 000 empleats en tot lo món. Actualment és la segona comercializadora de productes de la mar d'Espanya (solament per darrere de la també viguesa Grup Profand),[1][2] la quinta d'Europa, i ademés es troba entre els vinticinc principals grups de l'indústria peixquera mundial.[3]
Pescanova es va fundar 23 de juny de 1960 en Vigo.[6] El primer consell d'administració estava format per José Fernández López com a president, Valentí Pau Andrade, vicepresident, Carlos Barreres, secretari i Álvaro Gil Varela, vocal. Més vesprada s'incorporarien en el consell Román Fernández Davila i Antonio Pedrosa Clapixques com a vocals. Des dels seus inicis Pescanova va desenrollar una tecnologia desconeguda fins al moment per al procés complet de manufacturación de peix per mig de l'us de grans bucs congeladors que processaven i ultracongelaban les captures a bordo del propi barco.[7]
El primer d'estos barcos va ser el Lemos, que va ser construït en l'any 1961 per la factoria naval Drassanes i Construccions (ASCON), hui en dia Rodman Polyships, en les seues instalacions de Meira en Moaña. Existix la creència errònea que va anar el primer buc congelador del món, honor que realment li correspon al Fairtry, ensamblado en Aberdeen para Fresh Frozen Foods huit anys abans.[8] El Lemos contava en una capacitat en els seus cellers de 250 tonellades de peix congelat i al poc temps es varen unir a la flota atres tres barcos de la denominada serie castells, els noms assignats a estes tres embarcacions varen ser els següents: Andrade, Pambre i Doncos. La série es va completar en els bucs Soutomaior i Sobroso, este últim contava en una capacitat de càrrega en els seus cellers per a 1 000 tonellades de peix.[7]
El Lemos va tindre com a primer destí les aigües de les calades peixqueres d'Argentina, Brasil i Uruguay. Esta primera campanya va ser un verdader èxit, ya que el barco va retornar al port de Vigo als pocs dies en els cellers carregats de lluç.
L'arribada del buc a Vigo va ser un acontenyiment en el sector peixquer mundial, a la seua arribada al Port de Vigo es trobaven presents els armadors dels principals ports d'Espanya, ademés del president de Pescanova, José Fernández, i el gerent, Ángel Fernández, els quals varen saludar a la tripulació de l'navío. El peix va ser descarregat i es va almagasenar en les cambres frigorífiques de Pescanova, una volta es va comprovar que les proves de calitat varen ser totalment satisfactòries el mercat va acceptar el nou producte despuix d'unes encertades campanyes publicitàries realisades per part de Pescanova.[9]
L'Andrade per la seua banda va realisar la seua primera campanya en calades d'Àfrica, pero el buc va tindre que tornar a Vigo a l'altura de Namíbia, ya que va omplir per complet els seus cellers i va tindre que retornar al port de Vigo per a poder realisar la descàrrega del peix capturat.[10]
En 1963 l'empresa construïx els arrastreros Vimianzo i Villalba, que varen ser tota una innovació peixquera per a l'indústria peixquera espanyola de l'época, ya que en lloc de realisar les captures per un costat del buc (babor o estribor), ho feyen per la part atrassera del barco (popa). L'incorporació d'estes dos embarcacions va supondre un important aument de la capacitat peixquera de Pescanova.[11]
A mitan d'esta década, Pescanova adquirix un antic trasatlántico cridat el Havana, el buc es va construir en la drassana la Naval de Sestao i va ser botat en 1920 en el nom SS Alfonso XIII. En la seua época va ser el barco més gran construït en Espanya. Durant la Segona República Espanyola va passar a cridar-se L'Havana i en la guerra civil va servir com buc hospital i també al transport de dònes i chiquets des del port de Bilbao fins al Regne Unit. Una volta finalisat el conflicte bèlic, l'navío va ser transformat en un buc mercant.
L'Havana va continuar navegant durant la Segona Guerra Mundial, i al final de la guerra va ser transformat de nou, esta volta en un buc de passage i càrrega. En l'any 1960 l'navío ya no era rendable i va ser amarrat en el port de Vigo per al seu desguaix.
L'1 de febrer de 1962 va eixir a remolc del remolcador holandés Clyde fins a la drassana ASTANO, per a ser reconvertit en un modern buc nodriça i factoria. Una volta varen finalisar els treballs de transformació va ser batejat en el nom de Galícia, i el 7 de setembre de 1964 es fa a la mar rumbo a les calades surafricanes. En estos la seua funció consistia en realisar funcions de fileteado, producció de farina de peix i olis. L'navío operava en aigües del país, el peix li'l facilitava la flota peixquera de 10 bucs que faenar per a Pescanova per aquells anys en les aigües surafricanes. Una volta el Galícia finalisava sus labores de processament dels productes del peix, estos eren desplaçats al port de Vigo en bucs frigorífics. Per a agilitar les llabors del transport dels productes, Pescanova construïx els següents bucs de transport congeladors: Pontevedra, Orense, Lugo i Coruña.[12]
En eixe mateix any Pescanova compra en Redondela l'empresa C.O.P.I.B.A., que inicialment es dedicava al secat del abadejo, transformant-la en una moderna factoria en cambres frigorífiques i àrees d'elaboració per a l'envàs de filetes i rodajas de lluç.
En davant el repte d'abaratir costs de combustible en les llargues travessies realisades pels bucs de la companyia, es construïx el Gondomar, que va anar el primer buc congelador del món que superava els 100 metros d'eslora. En finalisar esta década l'empresa contava en una flota de més de cent barcos.[13]
En les innovacions realisades durant els anys 60, l'empresa va obtindre un gran creiximent i es va convertir en la primera companyia peixquera d'Europa, trobant-se entre les cent majors empreses d'Espanya.
En 1972, l'empresa contava en una flota de 60 camions frigorífics que s'encarregaven de la distribució de productes congelats des de la base situada en Vigo a més de 100 delegacions provincials situades en Espanya. En eixe any Pescanova oferia una gama de més de 100 productes diferents i contava en 55 delegacions de venda a nivell nacional.
En esta época, Pescanova es va trobar en el problema de que les calades peixqueres d'alguns països com Canadà o Perú es veuen delimitats com a àrea econòmica exclusiva estenent la territorialitat de les seues aigües des de les 12 a les 200 milles més propenques a la costa. Este problema va sorgir en la década de 1960, suponent un sério perill d'expulsió de part de la flota peixquera espanyola de numeroses calades si no es contava en el permís de peixca.[7]
Els països ribereños varen aplicar esta llegislació a les seues aigües peixqueres la qual cosa va delimitar l'explotació dels recursos peixquers en un radi de 200 milles en derredor.
En Espanya es regulen les empreses mixtes facilitant l'exportació de barcos i bens peixquers i l'importació dels productes de la peixca realisats en tals barcos. Estes dificultats per a operar en les calades d'alguns països provoquen que Pescanova es veja en la necessitat d'acollir-se a la regulació d'empreses mixtes, que es trobava recent implantada en Espanya. A raïl d'esta nova política empresarial es constituïxen empresa filials del grup en diversos països com: Camerún, Guinea (Afripesca), Marroc, Moçambic (Pescamar Ltda.), Uruguay (Pesquería Belnova S.A.), etcétera.
L'ampliació internacional del grup empresarial en estos països, ha servit també per al desenroll de dites zones ya que Pescanova invertix en la construcció de molls, carreteres i en atres àmbits com l'educació o la sanitat.
En 1977 Manuel Fernández de Sousa-Far, fill del fundador,[14] va prendre les regnes de la presidència i Alfonso Pau Andrade és designat com a conseller delegat.[15]
En estos anys l'empresa incorpora al seu catàlec de productes precuinats diversos plats de vegetals o varietats de pizzas.
L'empresa en finalisar esta década contava en 55 delegacions de venda en Espanya i més de 100 productes en catàlec, lo que li va permetre convertir-se en la primera empresa peixquera d'Europa.
Nova Pescanova és una de les majors empreses peixqueres a nivell mundial i els seus productes són comercialisats en 80 països de 5 continents. Actualment el número d'empleats de Nova Pescanova supera les 10 000 persones en més de 18 països.[16]
|border|20px|Espanya]] Espanya, Insuiña-Jove. Planta de 63 000 m² situada en Jove dedicada a l'engordixca dels alevines d'oblada procedents de la planta de Insuiña-Mougás.
|border|20px|Espanya]] Espanya, Pescanova Biomarine Center. Centre de 4 000 m² situat en El Grove dedicat a l'investigació acuícola i a la cría de polp.[17]
NicaraguaNicaragua, Camanica. Planta de 4 500 hectàrees situada en Chinandega dedicada a la cría de llagostí vannamei.
GuatemalaGuatemala, Novaguatemala. Planta de 141 hectàrees situada en Champerico dedicada a la cría de llagostí vannamei.
La seua flota peixquera consta de més de 70 bucs peixquers que faenar en diverses calades del hemisferi sur.[18] Esta flota està formada tant per congeladors com per fresqueros, els principals tipos de barcos noliejats per la companyia per a les seues captures són arrastreros, palangreros, poteros i tangoneros.[19]
[[Image:Plantilla:Bandera/Suràfrica|border|20px|Suràfrica]] Suràfrica, Novagroup. La seua activitat és la peixca de diverses espècies en calades del país.
La companyia conta en 17 plantes de transformació dedicades a l'elaboració dels seus propis productes repartides en 10 països d'Àfrica, Amèrica, Europa i Àsia.[20]
[[Image:Argentina|border|20px|Argentina]] Argentina, Argenova. Planta situada en Port Desijat dedicada a l'elaboració de productes capturats per la flota peixquera que la companyia posseïx en el país.
EquadorEquador, Promarisco. Planta situada en Guayaquil dedicada a la preparació i congelació de llagostí vannamei criat en les seues pròpies instalacions.
|border|20px|Espanya]] Espanya, Centre industrial de Arteijo. Planta situada en Arteijo dedicada a la cocció de gambón i llagostí vannamei, entre atres productes.[21]
|border|20px|Espanya]] Espanya, Centre industrial de Catarroja. Planta situada en Catarroja dedicada al processament principalment de cefálopodos, com calamar, chipirón o potón, entre atres espècies.
|border|20px|Espanya]] Espanya, Centre industrial de Porriño. Planta situada en Porriño dedicada a l'elaboració de productes prefritos de cefálopodos i peix, empanados i reboçats, ultracongelados.
|border|20px|Espanya]] Espanya, Insuiña-Xove. Planta situada en Jove dedicada a la preparació d'oblada criada en les seues pròpies instalacions.
[[Image:Plantilla:Bandera/França|border|20px|França]] França, Nova Pescanova França-Boulogne-sur-Mer. Planta situada en Boulogne-sur-Mer dedicada a la cocció de crustacis, gambón i llagostí.
[[Image:Plantilla:Bandera/França|border|20px|França]] França, Nova Pescanova França-Lorient. Planta situada en Lorient dedicada a la cocció de crustacis, gambón i llagostí.
GuatemalaGuatemala, Novaguatemala. Planta situada en Champerico dedicada a la preparació i congelació de llagostí vannamei criat en les seues pròpies instalacions. En el centre també es preparen atres productes com marinados, pre-fregits o sushi.
NamíbiaNamíbia, Novanam-Lüderitz. Planta situada en Lüderitz dedicada elaboració de productes capturats per la flota peixquera que la companyia posseïx en el país.
NamíbiaNamíbia, Novanam-Walvis Bay. Planta situada en Walvis Bay dedicada elaboració de productes capturats per la flota peixquera que la companyia posseïx en el país.
NicaraguaNicaragua, Camanica. Planta situada en Chinandega dedicada a la preparació i congelació de llagostí vannamei criat en les seues pròpies instalacions, posteriorment el producte es distribuïx als cocederos que la companyia posseïx en Europa.
[[Image:Perú|border|20px|Perú]] Perú, Novaperú. Planta situada en Sant Joan de Miraflores dedicada al processament de bíssol, cefálopodos (calamar i potón) o surimi, entre atres productes.
Al marge de les seues activitats empresarials, la companyia a lo llarc de la seua història també ha invertit i finançat proyectes d'obres socials en aquells països en a on es troben instalades les seues empreses filials (Equador, Guatemala, Moçambic, Namíbia, etcétera). Algunes d'estan accions han segut la creació d'escoles i guarderies, reparació de flotes peixqueres, creació de cooperatives per al foment de l'ocupació, programes de reforestació, patrocini d'equips deportius, construcció de centres per a persones de la tercera edat i construcció de vivendes per a empleats.
↑Graña, Lara. «[8]», Prensa Ibèrica. Consultat el 9 de març de 2022.
↑Otero, Alberto. «[9]», Prensa Ibèrica. Consultat el 13 d'abril de 2019.
↑Torres Carbajo, Fernando. «[10]», VigoÉ. Consultat el 14 de giner de 2019.
↑Graña, Lara. «[11]», Prensa Ibèrica. Consultat el 15 de febrer de 2021.
↑Redacció. «[12]», VigoEmpresa.com. Consultat el 14 d'abril de 2019.
↑Grup Nova Pescanova. «Nova Pescanova en el món». www.nuevapescanova.com. Consultat el 18 d'abril de 2019.
↑Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit;
puix no n'hi ha una referència en text nomenada Nova Pescanova vendrà en estiu els primers polps d'acuicultura del món
↑Redacció. «[13]», El Far de Vigo, Prensa Ibèrica. Consultat el 16 de juny de 2024.
↑Gómez, Hilda. «conéixer/pescanova », Prensa Ibèrica. Consultat el 15 de decembre de 2018.
↑Grup Nova Pescanova. «Elaborem». www.nuevapescanova.com. Consultat el 18 d'abril de 2019.
↑Graña, Lara. «[14]», Prensa Ibèrica. Consultat el 20 de febrer de 2022.
↑Graña, Lara. «[15]», Prensa Ibèrica. Consultat el 20 de decembre de 2021.
