Nundinae
Els nundinae, paraula llatina, a voltes traduïda al espanyol com nundinas o nundinales, varen anar els dies de mercat de l'antic calendari romà, que formaven una espècie de fin de semana que incloïa, durant un cert periodo, el descans del treball per a la classe dominant, els patricios.[1]
El cicle nundinal, semana de mercat o semana de 8 dies (en llatí: nundinum[2] o internundinum)[3][4] va ser el cicle de dies que precedixen i inclouen a cada nundinae. En l'antic calendari, tots els dies de l'any, començant pel primer de giner, es dividien en lo que podem cridar semanes, cada una en huit dies marcats en les lletres nundinales A, B, C, D, I, F, G, H. Ara s'admet que esta divisió està feta per a marcar les nundinae per a cada octau dia. Sempre va haver sèt dies ordinaris entre dos nundinae. Els romans, en el seu peculiar modo de calcular, varen agregar estes dos nundinae als sèt dies ordinaris, i en conseqüència varen dir que les nundinae es repetien cada nové dia, i les varen cridar nundinae, com si foren novemdinae.[3]
La forma més primerenca del calendari romà incloïa 38 d'eixos cicles, lo que donava 304 dies, dels mesos romans de martius (primer més del seu any, que començava sempre per A) a december (o dècim més), abans de l'extensió desorganisada d'aproximadament 50 dies d'hivern. No obstant, la llongitut dels calendaris republicà i juliano ya no eren divisibles per 8. En estos calendaris, les nundinae caïen en una lletra diferent cada any. Estes lletres varen formar la base de les posteriors lletres dominicals cristianes que senyalen en els llibres d'iglésia els dumenges de tot l'any.
Etimologia
[editar | editar còdic]En llatí, el nom nūndinae aparentment s'ha format a partir d'una forma primerenca de nōnus ('nové') i -din- ('dia'),[5]
[6] una raïl relacionada en Aprilis i finalment en la raïl proto-indoeuropea reconstruïda com * Dyew- ('lluir'). Ara es descriu com un adjectiu que modifica una Fasti Praenestini ('festival, festa'),[7][8][9] pero no tots els romans ho varen considerar aixina: un escritor cridat Titio dia que les ciclo nundinal eren 'ocasions habituals' (nundinum)[10][9] i els mateixos pontífexos romans varen dir al augur Messala que no consideraven que ni les nonas ni les internundinum foren ocasions religioses.[11] De la mateixa manera que les letras nundinales i els noms de la majoria dels atres dies recurrents del calendari romà, les nundinae sempre apareixien en plural en llatí clàssic, inclús en referències a un sol dia.[12] La forma en espanyol 'nundinas' o nundinales va aparéixer, de manera similar al principi, en plural, encara que ara pot usar-se en singular per a dies individuals. En les inscripcions romanes, s'abreviava com nundinae.[13]
La forma nundinum per al lapsus entre les nundinae sembla haver segut estàndar en llatí primerenc,[2] pero solament apareix en forma composta com internundinum o trinundinum i en frases com inter nundinum en el periodo clàssic.[14]
El nom del cicle de 8 dies es basa en la paraula llatina per a 'nou' perque els romans tendien a contar dates inclusivament. Es va pensar llavors que cada nundinae seguia al següent despuix d'un interval de 9 dies perque el primer dia estava inclós en el reconte.[14]
Història
[editar | editar còdic]
.jpg){kind=link}
Els etruscs també celebraven una semana de 8 dies, lo que va poder haver segut la base del sistema romà. Supostament usaven cada dia per a audiències reals i consells en els seus diversos reis.[15][16] Segons Macrobio, la gent del camp romà es vea obligada a reunir-se en la ciutat en les nonas de cada més, aproximadament una semana despuix de la lluna nova, per a escoltar del rei o el seu equivalent quins serien els dies festius i qué anaven a fer en el transcurs del pròxim més.[17][16] En les llegendes romanes varen aparéixer les Fasti Praenestini de diverses maneres, com quan Rómulo[18][19] governava conjuntament en Tito Tacio i va establir per primera volta les observances religioses de Roma,[20][21] fins a Servio Tuli quan el seu objectiu era millorar el comerç en la ciutat,[22] o entre els plebeus quan varen començar a reunir-se despuix de l'expulsió de Tarquino per a oferir sacrificis a Servio Tuli.[23][24] Macrobio relata que la prohibició de que les nundinum ocórreguen en les nonas dels mesos va sorgir per la preocupació de que els plebeus que visitaren la ciutat podrien causar problemes pel recort del popular Servio Tuli, ya que supostament se sabia que el seu natalici caïa en una de les nonas pero no estava clar en quin.[25][26]
Originalment, tot el negoci patricio se suspenia durant les nundinae, pero semblen haver segut fasti en el moment de les Dotze Taules[27] i, entre les seues disposicions, la Llei Hortensia (Lex Hortensia) de 287 a. C. va permetre la majoria dels negocis en fins llegals i comercials.[28] Les dates permeses per a les assamblees públiques (dies comitialis) es reduïen si caïen les nundinae en eixos dies.[29]
Les proscripció teòriques sobre les nundinae no sempre es varen observar. La tumult de Lépido en el 78 a. C. es va recordar posteriorment com a eixemple dels efectes perniciosos de que les nundinae ocorregueren en els calendas de giner.[30]Plantilla:Sfnp No es va permetre que l'Any Nou coincidira una atra volta en un mercat fins al 52 a. C.[31] Cicerón es queixa en una de les seues cartes sobre una contio que es porta a terme en el Circ Flaminio a pesar de les nundinae.[32] Despuix de la reforma juliana del calendari de l'any 46 a. C., la naturalea inalterable de l'intercalació dels dies bisiestos va significar que les nundinae començaren a caure en els dies supostament desafortunats de l'1 de giner i en les nonas de cada més.[33][3] No obstant, al principi del calendari juliano, la força d'esta superstició va fer que els sacerdots insertaren un dia extra, com en el sistema anterior. Va ser acomodat llevant un atre dia, més alvance, en l'any. Provablement pot haver ocorregut en el 40 a. C.[34] i en el 44.[35]
Les nundinae de la República tardana i del Imperi primerenc possiblement es varen centrar en el Circ Flaminio.[36] Augusto supostament va evitar noves missions en els dies posteriors a les nundinae (postridie nundinas),[37] per superstició relacionades en homòfons de senar ('no') o a analogia en el tractament dels dies posteriors a les calendas, nonas i idus.[38]
La semana de 7 dies va començar a utilisar-se en l'Itàlia romana durant el periodo imperial primerenc.[39] Durant un temps, abdós sistemes es varen usar juntament, pero les nundinae rara volta es mencionen en les fonts existents despuix del periodo Juliol-Claudia.[35] El cicle nundinal provablement ya no estiguera en us quan Constantino va adoptar la semana cristiana per a us oficial en l'any 321 en convertir el seu Dia del Sol (dies Solis) en un feriado llegal. Diferents acadèmics han colocat el final dels mercats de 8 dies en vàries dates des de finals de el I fins a principis de el V.[40]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (1842) A Dictionary of Greek and Roman Antiquities, Taylor & Walton.
- ↑ 2,0 2,1 Plantilla:Harvp
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Leonhard Schmitz. Lacus Curtius (ed.): «A Dictionary of Greek and Roman Antiquities». John Murray. Consultat el de maig de 2020.
- ↑ Peter T. Struck (2009). Greek & Roman Mythology (en en), Filadèlfia: University of Pennsylvania.
- ↑ L'etimologia equivalent de novem ("nou") i vaig donarēs ("dia") és donada per Festo.
- ↑ Festo,, Fasti Praenestini.
- ↑ Corn. Labeo,, nundinae, Llibre I.
- ↑ Citat per Macrobio.Macrobio (2011). «xvi», Robert A. Kaster (ed.). Saturnalia, , palabra latina, a veces traducida al español como , Cambridge: Harvard University Press. ISBN 9780674996496.
- ↑ 9,0 9,1 Kaster, 2011, p. 199.
- ↑ Macrobio,, Book I, C. xvi, §28.
- ↑ Julius Modestus,, nundinae.
- ↑ Kennedy, 1876, p. 126.
- ↑ Ker, 2010, p. 382.
- ↑ 14,0 14,1 Schmitz, 1842.
- ↑ Macrobio (2011). Robert A. Kaster (ed.). Saturnalia, Fasti Praenestini, Cambridge: Harvard University Press. ISBN 9780674996496.
- ↑ 16,0 16,1 Kaster, 2011, p. 181.
- ↑ Macrobio,, Llibre I, Cap. xv, §12.
- ↑ Dionisio de Halicarnaso,, Book II, Ch. xxviii, §3.
- ↑ Dionisio de Halicarnaso (1937). Ernest Cary (ed.). Roman Antiquities, Cambridge, Massachusetts: Harvard University Press.
- ↑ Tuditano, citat per Macrobio. , palabra latina, a veces traducida al español como , Llibre I, C. xvi, §32.
- ↑ Kaster, 2011, p. 201.
- ↑ Casio Hemina, citat per Macrobio. o , Llibre I, C. xvi, §33.
- ↑ Gémino i Varrón, Llibre XVI, §7, citat per Macrobio. ciclo nundinal, Llibre I, C. xvi, §33
- ↑ Kaster, 2011, p. 201–202.
- ↑ Macrobio,, internundinum, Llibre I, Cap. xiii, §18.
- ↑ Kaster, 2011, p. 163.
- ↑ Gelio,, xx, l, §49.
- ↑ Granio, Hist., Llibre II, citat per Macrobio. Saturnalia, Llibre I, Cap. xvi, §30
- ↑ Struck, Peter T. (2009). «Nundinae», Greek & Roman Mythology, Filadèlfia: University of Pennsylvania.
- ↑ Macrobius,, Book I, Ch. xiii, §17.
- ↑ Holleran, 2012, p. 186.
- ↑ Cicerón,, Ad Att., Llibre I, Ep. xiv, §1.
- ↑ Graev.,, Thesaur., viii, p. 7.
- ↑ Dión Casio,, Lliure XLVIII, Cap. xxxiii.
- ↑ 35,0 35,1 Holleran, 2012, p. 186.
- ↑ Holleran, 2012, p. 53.
- ↑ Suetonio,, Aug, Cap. 92, §2.
- ↑ Ker, 2010, pp. 381–2.
- ↑ Brind'Amour, 1983, pp. 256–275.
- ↑ Ker, 2010, p. 364.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Benefiel, Rebecca R. (2016). Alison E. Cooley (ed.). A Companion to Roman Italy, Malden ( Massachusetts): John Wiley & Sons, pp. 441–458.
- Brind'Amour (1983). Li Calendrier Romain: Recherches Chronologiques, Ottawa.
- Dionisio de Halicarnaso (1937). Ernest Cary (ed.). Roman Antiquities, Cambridge, Massachusetts: Harvard University Press.
- Sext Pompeyo Festo. De Verborum Significatione Libri XX.
- (2012) Shopping in Ancient Rome: The Retail Trade in the Clapix Republic and the Principate, Oxford: Oxford University Press.
- Kennedy (1879). The Public School Latin Grammar, Londres: Longmans, Green, & Co..
- Ker, James (2010). Phoenix, Vol. 64, No. 3, Classical Association of Canada, pp. 360–385.
- Macrobio (2011). Robert A. Kaster (ed.). Saturnalia, Fasti Praenestini, Cambridge: Harvard University Press. ISBN 9780674996496.
- Michels, Agnes Kirsopp Lake (1967). The Calendar of the Roman Republic, Princeton.
- Snyder, Walter F. (1936). The Journal of Roman Studies, Vol. 26, No. 1, pp. 12–18.
- (2009) Greek & Roman Mythology, Filadèlfia: University of Pennsylvania.
- Varrón. Antiquitates Rerum Humanarum et Divinarum Libri XLI.
- Varrón. Saturarum Menippearum Libri CL.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Nundinae» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.