Olimp (ciutat)
Olimp (Plantilla:Lang-grc, en latín: Olympus) era una ciutat de Licia. Estava situada en una vall fluvial prop de la costa. Les seues ruïnes es troben al sur de la moderna ciutat Çıralı, en el districte Kumluca de la província de Antalya, al suroest de Turquia. Junt en els jaciments de les antigues ciutats Fasélide i Idiro, forma part del parc nacional Olympos Beydaglari. Els fòcs de gas perpetus de Yanartaş es troben a pocs quilómetros al noroest del jaciment.
Història
[editar | editar còdic]
.jpg)
Es desconeix la data exacta de la fundació de la ciutat. Un mur i una inscripció en un sarcòfec s'han datat a finals de el IV, per lo que Olimp va deure fundar-se com molt vesprada en el periodo helenístico.[1] És de supondre que la ciutat va prendre el seu nom del propenc mont Olimp (Plantilla:Lang-tr, ‘montanya de fusta’), una de les més de vint montanyes en el nom d'Olimp en el món clàssic.[2]
La ciutat va ser membre de la Lliga Licia, pero no se sap en certea quàn es va unir a ella. Va escomençar a falcar monedes de la Lliga Licia a finals de el II, possiblement en la década de 130 a. C.. En esta época, Olimp era una de les sis ciutats més grans de la Lliga, que posseïen tres vots cada una en l'assamblea comuna.[3]
Al voltant de l'any 100 a. C., Olimp va començar a emetre les seues pròpies monedes, separades de les de la Lliga. En eixe moment pirates cilicios baix Cenicetes s'havien fet en el control de les possessions d'Olimp en mar Mediterrànea, que incloïen Córico, Fasélide i molts atres llocs de Panfilia.[4] El seu govern va terminar en 78 a. C., quan el comandant romà Publio Servilio Vatia Isáurico, acompanyat pel jove Juliol César, va capturar Olimp i els seus atres territoris despuix d'una victòria en el mar. Per la seua derrota, Cenicetes s va capcionar fòc a la seua pròpia casa en Olimp i va perir.[4]
En l'época de la conquista romana, Cicerón va descriure Olimp com una ciutat rica i molt decorada.[5] Olimp va passar llavors a formar part de la República romana. L'emperador Adriano va visitar la ciutat, despuix de la qual cosa va prendre el nom de Adrianópolis (Ἁδριανούπολις) durant un periodo, en el seu honor.[6]
Olimp no apareix en el Stadiasmus Patarensis ni en el Stadiasmus Maris Magni. No obstant, abdós inclouen la ya mencionada Córico, descrita en les fonts antigues com un port de certa importància. No existixen proves de que Olimp fora una ciutat marítima abans de el II Sobre esta base, Mustafa Adak ha argumentat que Olimp es va fundar inicialment en el mont Olimp, que ell identifica com a Musa Donağı en lloc de Tahtalı Donağı. Segons la seua teoria, els romans varen destruir Olimp, despuix de la qual cosa la població es va traslladar a Córico, i el nom de Córico es va canviar pel de Olimp quan Adriano va visitar la ciutat en 131 d. C..[7]
Durant l'Edat Mija, venecians, genoveses i rodios varen construir vàries fortalees a lo llarc de la costa, pero en el XV, Olimp havia segut abandonada.
Cristianisme i bisbat
[editar | editar còdic]El cristianisme primitiu es va estendre per Anatolia ya des de el I, deixant rastres de la seua presència per les seues iglésies. En 2025 s'han excavat els restants d'una iglésia de el V que ha cridat l'atenció perque en un mosaic trobat front a la seua entrada es pot llegir en grec antic:
- “Solament els que seguixen el camí recte poden entrar ací”.[8]
Olimp es va convertir en un bisbat cristià, sufragáneo de la sèu metropolitana de Mira, capital de la província romana de Licia. El primer bisbe del que es té constància va ser sant Metodio d'Olimp,[9] el servici del qual al front de l'iglésia d'Olimp es va estendre des de finals de el III fins al seu martiri cap a 311. Aristócrito va participar en el Concilie de Éfeso en 431 i en el Concilie de Calcedonia en 451. Anatolio va ser un dels firmants de la carta conjunta que els bisbes de Licia varen enviar en 458 al emperador bizantí León I el Tracio en relació en l'assessinat de Proterio d'Aleixandria. Ioannes va participar en el sínodo convocat en 536 pel patriarca Menas de Constantinopla.[10][11] Pseudo-Epifanio escriu que la metròpoli de Mira tenia 36 ciutats i/o bisbes depenents d'ella, inclosa Olimp.[12]
Olimp, que ya no és un bisbat residencial, figura hui en l'Iglésia catòlica com sèu titular.[13]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Özer, 2013, p. 216.
- ↑ Estrabón, Geografia, 14, 5, 7; 14, 6, 3; 14, 6, 8; 11, 14,13; 13, 1, 53; 12, 4, 3, 5-6, 10; 8, 1, 3, 8, 10,15.
- ↑ Estrabón, 14, 3, 3.
- ↑ 4,0 4,1 Estrabón, 14, 5, 7.
- ↑ Cicerón, Contra Verres
- ↑ Lunds universitet. «Digital Atles of the Roman Empire» (en en). Consultat el 31 de giner de 2024.
- ↑ Adak, 2004.
- ↑ Sarah Romero. National Geographic (ed.): «Arqueòlecs descobrixen una iglésia del sigle V en un escalofriant mensage dirigit als primers cristians». Consultat el 17de juliol de 2025.
- ↑ Sua Encyclopedia, §mu.432
- ↑ Michel Lequien, Oriens christianus in quatuor Patriarchatus digestus, París 1740, vol. I, col. 975-978.
- ↑ Pius Bonifacius Gams, Séries episcoporum Ecclesiae Catholicae, Leipzig 1931, p. 449.
- ↑ Pseudo-Epiphanius, Notitia Episcopatuum, §4.17.
- ↑ Annuario Pontifici 2013. Libreria Editrice Vaticana 2013, ISBN 978-88-209-9070-1, p. 944.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Adak, Mustafa (2004). “Lokalisierung von Olympos und Korykos in Ostlykien” (de). Gephyra 1 (1).
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Olimpo (ciudad)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.