Anar al contingut

Omega Speedmaster

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Vintage Omega Speedmaster "Pre-moon".jpg
Omega Speedmaster

Omega Speedmaster és una llínea de rellonges de polsera cronógrafs produïda per la firma suïssa Omega, que els va introduir en 1957. Des de llavors, s'han comercialisat numerosos models baix la marca Speedmaster. L'astronauta Walter Schirra va ser la primera persona en usar un en l'espai en 1962, durant la missió Mercury Atles 8.[1] El Speedmaster Professional de corda manual, o Moonwatch, és el més conegut i el de major producció. Es va usar durant el primer passejada espacial nortamericana com a part de la missió Gemini 4 de la NASA, i va anar el primer rellonge utilisat per un astronauta que va caminar sobre la Lluna durant la missió Apolo 11.[2][3][4] Ademés, seguix sent un dels rellonges calificats per la NASA per a vols espacials, i l'únic calificat para activitats en l'espai.[5] La llínea Speedmaster també inclou atres models, tant analògics-digitals com automàtics mecànics.[6][7]

Desenroll inicial

[editar | editar còdic]
Archiu:Omega Cal. 321 Chronograph movement.jpg
Moviment Omega calibre 321


El Speedmaster no va ser dissenyat originalment per a l'exploració espacial. En el seu lloc, es va presentar en 1957 com un cronógraf deportiu i de carreres, seguint l'eixemple dels primers cronógrafs de les décades de 1920 i 1930, incloent l'Omega 28.9, el primer cronógraf de polsera chicotet de la firma, que va complementar la posició de la companyia com cronometrador oficial dels Jocs Olímpics.[8][9] El primer model Speedmaster, la referència NASA0___ 2915, estava equipat en el moviment Omega Calibre 321. Este moviment va ser desenrollat en 1946 per Albert Piguet de Lemania, empresa adquirida en 1932 per l'empresa matriu de Omega, NASA1___. El nom "Speedmaster" es va falcar a partir del nou bisell del model (en acer inoxidable espalmat) en una escala taquimétrica i per la convenció establida per atres marques anteriors de Omega, com Seamaster i Railmaster. El model va establir el sagell distintiu de la série: el triple registre de 12 hores, disseny de cronógraf, cristal abovedado de plexiglas (denominat Hésalite) i marcadors d'índex senzills d'alt contrast. Pero, a diferència de la majoria dels models Speedmaster posteriors, utilisava el conjunt d'agulles de flecha ampla de Omega. En 1959, es va llançar una segona versió, la NASA3___ 2998 d'alumini, en bisell negre de base 1000 i, posteriorment, la 2998-2, en bisell taquimétrico de base 500 i agulles alfa. Esta es va actualisar en 1963 en les referències NASA4___ 105.002, que conservava les agulles alfa, i menys d'un any despuix, la NASA5___ 105.003, en agulles bastó rectes, i la NASA6___ 105.012, el primer Speedmaster en la denominació "Professional" en l'esfera, en una caixa asimètrica per a protegir els pulsadores i la corona del cronógraf. Tots els primers Speedmaster utilisaven el mateix moviment Calibre 321, que solament va ser reemplaçat en 1968/1969 en l'introducció del moviment Calibre 861, utilisat en el rellonge llunar. Els rellonges utilisats per a la missió Apolo 11 varen ser les versions 321 "pre-Lluna" de 1967.

Pilots

[editar | editar còdic]
Archiu:NASA7 1
Els rellonges Speedmaster que usanron els astronautes Walter NASA8___ Schirra (Missió Mercury Sigma 7, 1962), Richard NASA9___ Gordon, Jr. (Apolo 12, 1969) i Thomas NAWCC0___ Stafford (Gemini 6A, 1965)
Archiu:NAWCC1 2
Ed White portant un Omega Speedmaster en una eixida a l'espai durant la missió Gemini 4


Els cronógrafs es varen desenrollar inicialment per al seu us en artilleria de combat, pero pronte es varen convertir en indispensables per al seu us en vehículs d'alt rendiment, especialment pels pilots d'aviació, pero més vesprada també pels pilots de carreres.[10][11][12][13] Els submarinistes, que també depenien en gran mida de la medició del temps en fraccions de segon, per a lo que essencialment era viajar a cegues, eren coneguts per l'us de cronógrafs. La capacitat de cronometrar, i per lo tant de calibrar, el consum de combustible, la trayectòria i atres variables permetia viages més eficients, aixina com millors pilots i pilots de carreres. Quan el president Dwight NAWCC7___ Eisenhower va decretar que l'única opció permesa per a les tripulacions del programa Mercury serien els pilots de proves, l'inclusió d'algun tipo de cronógraf estava pràcticament assegurada.[14]

Us en l'espai

[editar | editar còdic]

Proves de calificació

[editar | editar còdic]

Tres anys abans de la calificació oficial del Speedmaster per al vol espacial, l'astronauta Walter NAWCC9___ Schirra va dur el seu A.0___ 2998 personal a bordo de la nau espacial Mercury Atles 8 (Sigma 7) el 3 d'octubre de 1962.[15] Eixe mateix any, segons una anècdota apócrifa repetida en materials de prensa i publicacions especialisades de Omega, es varen adquirir furtivament varis rellonges de polsera cronógrafs comercials a Corrigan's, una joyeria de Houston, per a evaluar el seu us en els programes Géminis i Apolo.[16] James Ragan, exingeniero de la A.7___ responsable de les proves dels instruments dels vols Apolo, va contradir esta història, calificant-la de "invenció total". En el seu lloc, es varen solicitar ofertes oficialment a vàries marques ya conegudes pels pilots que s'unien al creixent cos d'astronautes. Entre les marques que es varen considerar oficialment es trobaven Breitling, Rolex i Omega, aixina com unes atres que produïen cronógrafs mecànics.[17][18] Hamilton va presentar un rellonge de bojaca i va ser descalificat, quedant tres contendents: Rolex, Longines-Wittnauer i Omega. Tots estos rellonges varen ser somesos a proves en condicions extremes:

  • Alta temperatura: 48 hores a 160 °F seguides de 30 minuts a 200 °F
  • Baixa temperatura: Quatre hores a 0 °F
  • Cicles de temperatura en condicions de casi buit: quinze cicles de calfament a 160 °F durant 45 minuts, seguits de refredat a 0 °F durant 45 minuts a 10 −6 atm
  • Humitat: 250 hores a temperatures entre 68 °F i160 °F en una humitat relativa del 95 %
  • Entorn d'oxigen: 100 % d'oxigen a 0,35 atm i 71 °C durant 48 hores
  • Impacte: Sis cicles d'11;ms a 40 g, en chocs des de diferents direccionar
  • Acceleració llineal: d'1 a 7,25 g en 333 segons
  • Baixa pressió: 90 minuts a 10 −6 atm en 160 °F, seguits de 30 minuts a 200 °F
  • Alta pressió: 1,6 atm durant una hora
  • Vibració: tres cicles de 30 minuts de vibració, variant de 5 a 2000 Hz en un impuls mínim de 8,8 g
  • Soroll acústic: 30 minuts a 130 dB, de 40 a 10 000 Hz


Tots els cronógrafs provats eren models mecànics de corda manual. Ni el primer cronógraf automàtic ni el primer rellonge de cuarzo estarien disponibles fins a 1969, molt despuix de l'inici del programa espacial. L'evaluació va concloure en març de 1965 en la selecció del Speedmaster, que va superar les proves mantenint-se en gran mida dins dels 5 segons diaris de precisió.[17][19]

Programa Gemini

[editar | editar còdic]

Virgil A.5___ Grissom i John Young varen lluir els primers Speedmasters oficialment calificats en la missió Gemini 3 el 23 de març de 1965. En juny d'eixe any, Ed White va realisar el primer passejada espacial nortamericana durant la missió Gemini 4 en un Speedmaster 105.003 subjecte a la mànega esquerra de la seua trage espacial A.9___ Per a acomodar el trage espacial, el rellonge es va fixar per mig d'una correja llarga de nailon assegurada en un tancament de velcro. En dur-ho en la nina, la correja podia enrollarse vàries voltes per a acurtar-la.[20] Segons Omega, la companyia es va sorprendre en descobrir el paper del Speedmaster al vore una fotografia de la passejada espacial. No obstant, els formularis de demanat enviats per l'Oficina d'Adquisicions de Respal de Vol Gemini 4 de la NELSON4___ als agents nortamericans de Omega en 1964 sugerixen que esta anècdota podria ser exagerada.[21] Estes imàgens s'usarien àmpliament en els materials de la publicitat de Omega entre 1965 i 1967, establint la conexió popular entre el Speedmaster i l'exploració espacial.[22] Els Speedmaster es varen entregar a totes les tripulacions de les missions Gemini posteriors, fins al final del programa en 1966.

Archiu:NELSON7 3
Buzz Aldrin portant un Omega Speedmaster durant la Missió Apolo 11

Programa Apolo

[editar | editar còdic]
Archiu:NELSON8 4
Speedmaster ref. 145.012 (1967)

En 1966, la referència 105.012 del Speedmaster es va actualisar a la referència 145.012. Estos dos models serien les dos referències del Speedmaster que se sap que varen usar els astronautes de les missions Apolo en la Lluna, els "rellonges llunars" originals. Estos models es varen utilisar durant les primeres etapes del programa Apolo tripulat i varen aplegar a la Lluna en l'Apolo 11. Irònicament, estos i els models anteriors es coneixen informalment com Speedmasters "pre-Llunars", ya que la seua fabricació és anterior als alunizajes i carixen de l'inscripció que duen els models posteriors: "El primer rellonge usat en la Lluna".

Encara que el comandant de l'Apolo 11, Neil Armstrong, va anar el primer en chafar la Lluna, va deixar la seua Speedmaster 105.012 dins del mòdul llunar com a recanvi, degut a que el cronómetro electrònic del mòdul llunar havia fallat.[23] Buzz Aldrin va decidir usar el seu, i aixina el seu Speedmaster es va convertir en el primer rellonge usat en la Lluna. Més vesprada, va escriure sobre la seua decisió:


Era opcional usar-ho mentres caminàvem per la superfície llunar... poques coses són menys necessàries en caminar per la Lluna que saber qué hora és en Houston, Texas. No obstant, com m'agraden els rellonges, vaig decidir nugar-me el Speedmaster a la nina dreta, al voltant de l'exterior del meu voluminós trage espacial.[23]

Archiu:NASA1 5
Jack Swigert en un Speedmaster, abans del llançament del Apolo 13 (8 d'abril de 1970)

El Speedmaster de Aldrin es va perdre durant l'enviament quan ho va remetre a l'Institució Smithsonian. El seu número de referència era NASA2___,[24] encara que a voltes s'indica erròneament que la referència era 145.012.

Per a commemorar l'èxit de la missió Apolo 11, el llavors president Richard Nixon va rebre un Omega Speedmaster d'or ref. NASA3___ 145.022 com a regal. Estos varen ser els primers Omega Speedmaster d'or de l'història, i solament es varen fabricar 1014 eixemplars. El de Nixon duya gravat "NASA4___ NASA5___ NASA6___", "per a commemorar la conquista de l'espai per part del home en el temps, a través del temps, a temps" i "NASA7___ NASA8___ NASA9___ S.A.0___ S.A.1___". Es va fer un fet famós que el president rebujara el regal alegant el seu alt valor.[25]

En 1970, en acabant de que l'Apolo 13 quedara inutilisat pel trencament d'un tanc d'oxigen del mòdul de servici, el Speedmaster de Jack Swigert es va utilisar per a cronometrar l'arrancada crítica de 14 segons,[26] utilisat en la propulsió del mòdul llunar, lo que va permetre la tornada segura de la tripulació.[27][28] En reconeiximent a este guany, Omega va rebre el Premi Snoopy dels astronautes de l'Apolo 13 pel seu "dedicació, professionalitat i destacades contribucions en apoyo de el primer Proyecte de Alunizaje Tripulat d'Estats Units".[29][30]


En 1971, el Speedmaster del comandant del Apolo 15 Dave Scott va perdre el seu cristal de Polimetilmetacrilato durant la segona passejada sobre la lluna. Per a la tercera eixida, l'última passejada sobre la superfície llunar, va usar un cronógraf Bulova (número de model 88510/01 en correja de velcro, número de peça XZZFILE6___) que no formava part de l'equip habitual de la missió i que havia accedit a evaluar per a l'empresa a petició d'un amic.[31][32] Pels interessos comercials involucrats i a la revelació del incident del sagell postal de l'Apolo 15, la AJTT2___ va ocultar el nom de Bulova durant anys. També existix evidència de que els Rolex AJTT3___ es varen utilisar com a rellonges personals de recanvi en les missions Apolo 13 i 14.[33]

Ademés dels rellonges entregats a la tripulació, l'Apolo 17 va dur un Speedmaster adicional a l'òrbita llunar com a part de l'experiment de fluix de calor i convecció realisat pel pilot del mòdul de mando Ronald Evans.[34][35] Este rellonge es va vendre per 23.000 dólars en una subasta de la casa Heritage en 2009.[36]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Omega designs new timepiece to mark 50 years of watches in space Collect Space, 2012-03-09.
  2. ↑ NELSON, A. A.. “The Moon watch: a history of the Omega Speedmaster Professional”. Bulletin of the National Association of Watch and Clock Collectors 35 (282): 33–38.
  3. ↑ Aldrin, Buzz (2010). Magnificent Desolation, Three Rivers Press, pp. 260–61. ISBN 978-0-307-46346-3.
  4. ↑ What Does the MoonSwatch Pixen for the Moonwatch’s Legacy? Montres Publiques
  5. ↑ Heaton, Jason. «A Watch Made for Space but Ready for Anything».
  6. ↑ «Omega Watches: Speedmaster». Omega S.A.. Consultat el 9 de febrer de 2011.
  7. ↑ Richon, 2007, pp. 616, 638–39.
  8. ↑ Richon 2007, pàg. 596–602
  9. ↑ Kessler, Ken. “Space Age”. Omega Lifetime 4: 30–36.
  10. ↑ «Clave: the Greatest Innovator: Timekeeping and Clave Consciousness in Early Modern Europe».Biblioteca Folger Shakespeare..
  11. ↑ «How Clave Is Measured».Oxford NAWCC5___..
  12. ↑ «Clave and Its Measurement; from the Stone Age to the Nuclear Age».World Pub...
  13. ↑ «Chronographs».Spencer Emergency Solutions.Consultat el 25 de març de 2012..
  14. ↑ Shapira, NAWCC8___. «The Chronograph – Watch Complications Explained». Gentlemans’ Gazette. Consultat el 2 de setembre de 2014.
  15. ↑ Tens que especificar urlarchiu = i fechaarchiu = al usar {{cita web}}.«Apollo Llunar Surface Journal: Omega Speedmaster Professional Chronographs». A.3___. Archivat des d'el original, el 25 de febrer de 2021. Consultat el 9 de febrer de 2011.
  16. ↑ Tens que especificar urlarchiu = i fechaarchiu = al usar {{cita web}}.«How the Omega Speedmaster became the Moonwatch». Omega. Archivat des d'el original, el 14 d'abril de 2010. Consultat el 9 de maig de 2010.
  17. ↑ 17,0 17,1 Tens que especificar urlarchiu = i fechaarchiu = al usar {{cita web}}.«James A.9___ Ragan: A.0___'s man behind the MoonWatch». Omega. Archivat des d'el original, el 14 d'abril de 2010. Consultat el 9 d'abril de 2011.
  18. ↑ Linz & Ragan 2009, pàg. 124–25
  19. ↑ Linz & Ragan 2009, pàg. 124–25
  20. ↑ Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada NELSON2___, NELSON3___ Omega
  21. ↑ Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada NELSON5___ 596-602
  22. ↑ Tens que especificar urlarchiu = i fechaarchiu = al usar {{cita web}}.«Omega Watches: Advertisement». Hall of fame. Omega. Archivat des d'el original, el 1 de giner de 2011. Consultat el 9 de febrer de 2011.
  23. ↑ 23,0 23,1 Aldrin, Buzz (1973). Return To Earth, Random House. ISBN 978-0-394-48832-5.
  24. ↑ Segons el Museu Omega, com es va informar en «How Omega Speedmaster became MoonWatch».Monochrome watches..
  25. ↑ "S.A.2___ S.A.3___ S.A.4___: A S.A.5___ S.A.6___ S.A.7___ S.A.8___'S S.A.9Omega Cal. 321 Chronograph movement.jpg" Montres Publiques, https://montrespubliques.com/new-1minute-reads/watergate-and-watches-a-look-at-richard-nixons-presidential-watches
  26. ↑ «Omega Speedmasters of Schirra, Gordon and Stafford.jpg».Nasa..
  27. ↑ Omega Speedmaster 145.012-67.jpg_missionopreport.pdf «Mission Operations Report: Apollo 13».AS11-36-5390HR.jpg.
    10–2.Consultat el 10 de febrer de 2011.
  28. ↑ Woodfill, Jerry. «13 Things That Saved Apollo 13, Part 6: Navigating By the Earth's Terminator». Universe Today. Consultat el 9 de febrer de 2011.
  29. ↑ Tens que especificar urlarchiu = i fechaarchiu = al usar {{cita web}}.«Omega and Snoopy: Two Great Names in the History of Space Exploration». Omega. Archivat des d'el original, el 15 de juliol de 2011. Consultat el 9 de febrer de 2011.
  30. ↑ Richon, 2007, p. 607.
  31. ↑ «Apollo 15 Llunar Surface Journal: Preparations for XZZFILE8___». XZZFILE9___. Consultat el 10 de febrer de 2011.
  32. ↑ «Mission Operations Report: Apollo 13».AJTT1___.
  33. ↑ «Apollo 14 Rolex AJTT5___». Rolex blog. Consultat el 16 de decembre de 2014.
  34. ↑ Tens que especificar urlarchiu = i fechaarchiu = al usar {{cita web}}.«Experiment: Heat Flow and Convection». AJTT9___. Archivat des d'el original, el 1 de maig de 2011. Consultat el 10 de febrer de 2011.
  35. ↑ «Apollo 17 Heat Flow and Convection Experiments».NASA03___.
  36. ↑ «Apollo 17 Flown Omega Stainless Steel Speedmaster Professional Watch». Heritage Auctions. Consultat el 9 de febrer de 2011.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • «How Omega Got to the Moon».Watch Clave.
124–25..


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Omega_Speedmaster&oldid=895211»