Orcinus orca tipo D
La orca tipo D o orca subantártica[1] és una població particular del gènero Orcinus de la qual encara no s'ha pogut definir la seua real posició taxonómica, especulant-se que la mateixa podria decantar-se per considerar-la una espècie distinta de la orca comuna (Orcinus orca) o una subespecie d'esta última. Les seues traces morfològiques i cromàtics diferixen clarament dels d'atres poblacions de orcas.
Este cetáceo odontoceto pertanyent a la família dels delfínidos habitaria en les mars circumantárticos.[2]
Història i distribució geogràfica
[editar | editar còdic]
El primer registre documentat sobre l'existència de orcas del morfotipo D es va produir en examinar fotografies del varamiento d'una manada de 17 eixemplars ocorregut en Paraparaumu, Nova Zelanda en maig de 1955.[3] Posteriorment, nova informació es va ser sumant a partir d'albiraments en l'any 2004 en les illes Crozet,[2] lo que va permetre demostrar que les varades en 1955 no pertanyien a una manada aberrant de orca comuna sino que constituïen un cetáceo desconegut.[1]
En l'any 2007, el tipo D va ser descrit per T. A. Jefferson, M. A. Webber i Robert L. Pitman,[4] sumant-se aixina a la descripció dels atres 3 tipos antàrtics (A, B i C) efectuada per R. Pitman i P. Ensor en l'any 2003.[5]
Les observació del tipo D, efectuades per peixcadors i turistes, també es varen produir en les illes Georgias del Sur, en les illes Crozet, en la illa Campbell, en l'Atlàntic sudoriental i en el passage de Drake, lo que du a pensar que es distribuïx en les porcions australs dels oceàs Atlàntic, Índic i Pacífic, per lo manco entre les latitut de 40°55’S pel nort i 60°10’S pel sur,[2] encara que sembla que eviten les aigües més fredes de l'Antàrtida, mantenint-se en latitut subantárticas.[1]
L'expedició de giner de 2019
[editar | editar còdic]En giner de 2019, Bob Pitman, investigador del Centre Científic d'Pesquería del Suroest de la National Oceanic and Atmospheric Administration (NOAA), va realisar una expedició des d'Ushuaia en un motovelero cap a les aigües del passage de Drake al sur del veta de Forns, específicament en les proximitats de les chilenes illes Diego Ramírez —zona a on s'havien comunicat incidents entre barcos peixquers i orcas comuns i del tipo D—, en l'objectiu de tindre una trobada en alguna manada d'estes últimes i conéixer la seua identitat genètica. Ho va acompanyar un equip multinacional d'experts en cetáceos, integrat per: Lisa Ballance (d'Estats Units), John Totterdell i Rebecca Wellard (d'Austràlia, esta última és una experta en comunicació acústica de orcas), Jared Towers (de Canadà) i Mariano Sironi (Director Científic de l'Institut de Conservació de Ballenes de la Argentina i investigador associat del Centre de Conservació Cetacea de Chile). Finalment, varen conseguir contactar en un grup d'unes 30 orcas del tipo D, a les que varen poder filmar, fotografiar i estudiar en detalle durant 3 hores, inclús varen conseguir la colecció de 3 mostres de pell (en un dart i una ballesta) que permetran reconstruir filogenéticamente les relacions d'este cetáceo respecte a les orcas comunes.[6][1][7]
Relacions filogenético i característiques
[editar | editar còdic]Este cetáceo és un dels cinc[7] morfotipos de orcas que s'han descrit en les aigües que circundan a la Antàrtida, els quals habiten en simpatría, pero diferixen en la seua morfologia, comportament i preferències d'assuts. Dels quatre tipos de orcas antàrtiques, el D és el més diferent.[2]
Des de l'any 2008 es realisen estudis de ADN mitocondrial per a intentar desentranyar l'ubicació taxonómica d'este tipo de orcas.[8]
Entre les seues característiques distintives destaquen la forma voluminosa del cap (més robusta i bulbosa), la reduïda superfície que posseïx el pegat blanc darrere dels ulls, l'ensellament gris clarament més moderada i la falta d'una capa dorsal visible.[2] L'aleta dorsal en el macho també és diferent, en ser menys triangular i més alta, angosta, curva i en l'extrem més agut.[1][7]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Científics Troben Misterioses Ballenes en la Veta de Forns en el sur de Chile. 7 de març de 2019, Centre de Conservació Cetacea (CCC).
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Pitman, Robert L.; John W. Durban, Michael Greenfelder, Christophe Guinet, Morton Jorgensen, Paula A. Olson, Jordi Plana, Paul Tixier, and Jared R. Towers (2010). Observations of a distinctive morphotype of killer whale (Orcinus orca), type D, from subantarctic waters. Polar Biology, 34(2), 303-306, doi=10.1007/s00300-010-0871-3.
- ↑ Baker, A. N. (1983). Whales and dolphins of New Zealand and Austràlia. Victoria University Press, Wellington.
- ↑ Jefferson T. A., Webber M. A., Pitman R. L. (2007). Marine mammals of the world. Academic Press, Sant Diego.
- ↑ Pitman R. L., and P. Ensor (2003). Three different forms of killer whales in Antarctic waters. J Cetacean Res Manag 5:131–139.
- ↑ Científics descobrixen presunta nova espècie de "ballena assessina" en Chile. 8 de març de 2019, Cooperativa.cl.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Expedició Científica troba un misteriós tipo de Orca en la Veta de Forns. 7 de març de 2019, Institut de Conservació de Ballenes (ICB).
- ↑ Pitman, Robert L., Kelly M. Robertson, and Richard G. Leduc (2008). Mitochondrial sequence divergence among Antarctic killer whale ecotypes is consistent with multiple species. Biology Letters, vol 4, pp 426, doi=10.1098/rsbl.2008.0168.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Orcinus orca tipo D» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.