Páramo de Santa Marta
El páramo de Santa Marta o páramo de Fundació (NT1007) és una ecorregió que conté vegetació de páramo en la cordillera de la Serra Nevada de Santa Marta, en la costa caribenya de Colòmbia. La posició aïllada de la cadena ha permés que espècies úniques evolucionen allí. Algunes estan relacionades en els que es troben en América Central i el Carib, i algunes en espècies dels Vages. El hàbitat és relativament estable, pero ha segut modificat dràsticament de l'original per l'activitat humana.
Geografia
[editar | editar còdic]Ubicació
[editar | editar còdic]El páramo de Santa Marta té una superfície de 129.499 hectàrees (320.000 acres). Cobrix els nivells superiors de la Serra Nevada de Santa Marta en el nort de Colòmbia.[1] Est és un massiç aproximadament triangular en el seu costat nort paralel al mar Carib, el costat suroest front als pantans de la Ciènaga Gran de Santa Marta i el costat surest front a la Serranía del Perijá a través de les valls del riu Cessar i Ranchería.[2] L'ecorregió està rodejada per l'ecorregió dels boscs montanos de Santa Marta, que a la seua volta està rodejada pels boscs secs del Valle del Sinú i les ecorregions de xara de Guajira-Barranquilla.[3]
Físic
[editar | editar còdic]
El páramo de Santa Marta és la secció més septentrional de páramo en Amèrica del Sur. L'aïllada Serra Nevada de Santa Marta té una elevació de 5.775 metros (18.947 peus). El páramo es troba entre la llínea d'arbres al voltant de 3,300 metros i la llínea de neu al voltant de 5.000 metros, en algunes variacions per les diferències de pendent, pluja i l'exposició al vent i el sol. L'àrea està formada casi tota per granodiorita del periodo jurásico.[2]
Clima
[editar | editar còdic]En la classificació del clima de Köppen el clima de la regió és "Cwb": templat càlit, hivern sec i estiu càlit. [4] El páramo del nort dels Vages és generalment humit durant tot l'any en humitat suministrada baix la forma de pluja, núvols i boira quan les masses d'aire s'eleven sobre les montanyes. El páramo de Santa Marta és similar a el páramo costarricense i a el páramo de la Cordillera de Mèrida, a on els vents alisios del noreste creen una estació seca distinta.[5] Les corrents d'aire humides s'eleven cada dia i produïxen boira i pluja. La majoria de les pluges cauen en maig i setembre.[2]
En una mostra ubicada en les coordenades 10.75 ° N 73.75 ° W les temperatures miges mensuals varen oscilar entre 11.4 °C (52.5 °F) en giner a 13.8 °C (56.8 °F) en juny. La temperatura promig anual va ser d'aproximadament 13 °C (55 °F), en un mínim promig de 8 °C (46 °F) i un màxim de 18.5 °C (65.3 °F). La precipitació mija total va ser d'uns 1.800 milímetros (71 polzades). La precipitació mensual mija va variar de 33,3 milímetros en giner a 245,2 milímetros en maig, disminuint a 115,2 milímetros en juliol i tornant a pujar a 304,5 milímetros en octubre.[4]
Ecologia
[editar | editar còdic]L'ecorregió del páramo de Santa Marta està en el regne neotropical, en les praderies i xares de montanya.[1] L'ecorregió forma part de l'ecorregió global del páramo del Nort dels Vages, que inclou també el páramo de la Cordillera Central, el páramo de la Cordillera de Mèrida i les ecorregions terrestres del páramo del nort dels Vages. Les plantes i els animals s'adapten a les condicions fredes i seques dels picos alts. Hi ha un alt nivell d'endemisme local, particularment en els picos més aïllats.[6] La Serra Nevada de Santa Marta ha segut designada com Reserva de la Biosfera per les plantes i animals endèmics, particularment en els nivells superiors.[2]
Orígens
[editar | editar còdic]Els Vages varen començar a elevar-se en el Mioceno, pero en el nort no varen alcançar la seua altura actual fins al Plioceno durant un periodo de forta activitat volcànica entre quatre i cinc millons d'anys arrere. Est va ser el periodo en que la terra es va elevar per damunt de la llínea d'arbres i es va formar la vegetació del protopáramo en noves espècies de Poaceae, Cyperaceae, Asteraceae, Ericaceae i atres famílies. Durant els últims periodos de l'época cuaternaria es varen alternar periodos glacials i interglaciares, en periodos curts, fredor i secs alternant en periodos més càlits i més humits. Els cinturons del páramo es varen moure cap a avall en els periodos frets, i es varen moure cap a dalt en enclavaments no conectats quan les temperatures varen pujar. El resultat és una mescla d'espècies d'orige tropical i boreal en gèneros que es troben en la majoria de páramo, pero moltes espècies endèmiques en els páramo individuals.[7]
El páramo de Serra Nevada de Santa Marta està aïllat i té una composició única de flora i fauna.[7] L'aïllament ha donat temps per a que les espècies endèmiques evolucionen incloent els gèneros Castenedia i Raouliopsis. Les espècies varen evolucionar d'espècies tropicals càlides adaptades a condicions humides i d'espècies andinas que varen emigrar a lo llarc de la cordillera oriental de Colòmbia. La flora està més prop de la flora de la Cordillera de Mèrida i dels boscs montanyosos de la Cordillera de la Costa que del páramo andino septentrional. Són descendents de la flora que creix en la terra que es va elevar en el Cenozoico primerenc i mig, i que es va diferenciar quan la terra es va ser elevant durant el Plioceno i el Pleistoceno.[2]
Un anàlisis de 2013 de les unitats de páramo en Colòmbia va evaluar similituts entre la seua flora endèmica.[8] La definició de la província de Páramo del Nort diferix de l'agrupació tradicional, a on el páramo de Santa Marta és tractat com una ecorregió separada i el páramo de Perijá està inclós en la província de la Cordillera Oriental.[9] La flora d'estos dos és més propenca als Páramo de Chirripó de Centroamérica que al restant del páramo andino septentrional, a pesar d'estar separats per la vall del riu César.[10]
Flora
[editar | editar còdic]
El páramo conté praderies d'altiplà, xares i pantans.[1] La vegetació del costat nort rep més pluja i és més espessa que la vegetació del costat sur, que està protegida dels vents alisios.[2] S'han registrat 125 espècies d'angiosperma endèmiques de la Serra Nevada, de les quals 61 es troben només en el páramo. S'han registrat 135 gèneros de plantes vasculars. Raouliopsis i Obtegomeria són endèmiques. Pentacalia té 8 dels seus 11 espècies endèmiques que creixen només en el páramo. Linochilus té 9 dels seus 10 espècies endèmiques que creixen només en el páramo. Atres gèneros en espècies endèmiques en el páramo inclouen Micropleura, Niphogetum, Perissocaelum i Cotopaxia.
La vegetació té zones de formacions típiques de vegetació del páramo. La franja més baixa "subpáramo" a lo llarc del marge del bosc andino és més arbustiva. La flora inclou Calamagrostis effusa, Arcytophyllum nitidum, Stevia lluïda, Escallonia myrtilloides, Hesperomeles lanuginosa.[2] La franja central del verdader páramo té xares més obertes en arbustos baixos. Les àrees obertes contenen Acaena cylindrostachya, Castilleja fissifolia i Lupinus carrikeri. Els arbustos trobats en valls protegides i ales rocoses inclouen Lachemilla polylepis, Simplocos nivalis i Obtegomeria caerulescens. Els pantans i els màrgens dels llac glacials tenen grups de Azorella crenata i rosetes de Hypochaeris sessiliflora. Les plantes aquàtiques inclouen Callitriche nubigena i Ranunculus limoseloides. El "superpáramo" superior té tussocks dispersos de herba. Hi ha rodales de Raouliopsis seifrizii i Draba sanctae-marthae. Les àrees protegides del vent sostenen a Valeriana karstenii i Perissocaelum purdiei.
Fauna
[editar | editar còdic]
Els mamífers endèmics inclouen subespecies de la corzuela colorada (Mazama americana carrikeri), i el puma (Puma concolor bangsi).[11] Els amfibis en perill d'extinció són Atelopus arsyecue, la granota arlequin Carrikeri (Atelopus carrikeri) i Boulenger's backpack frog (Cryptobatrachus boulengeri). Entre les aus es troben el còndor andino (Vultur gryphus), el cheu (Zonotrichia capensis) i el buitre de Jameson (Gallinago jamesoni).[2] Les aus en perill d'extinció són el tirà arbòreu de Santa Marta (Myiotheretes pernix) i el colibrí piquicorto dorsinegro (Ramphomicron dorsale).[11]
Vore també
[editar | editar còdic]Notes
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Santa Marta páramo – Myers,, WWF Abstract.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 Carbono,.
- ↑ WildFinder – WWF,.
- ↑ 4,0 4,1 Santa Marta páramo – Myers,, Climate Data.
- ↑ Luteyn,.
- ↑ Northern Andean Paramo – WWF Global,.
- ↑ 7,0 7,1 Worboys, Francis y Lockwood, 2010, p. 193.
- ↑ Londoño , Cleef y Madriñán, 2014, p. 82.
- ↑ Londoño , Cleef y Madriñán, 2014, p. 83–84.
- ↑ Londoño , Cleef y Madriñán, 2014, p. 84.
- ↑ 11,0 11,1 Santa Marta páramo – Myers,, All Endangered.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Páramo de Santa Marta» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.