Palmeta
La '___protected_title_0___', paraula provinent del Llatí ___protected_title_1___,[1] és un motiu decoratiu en forma de full de palmera estilisada.
Va ser un motiu comunament amprat en l'Antiga Grècia/Antiga Roma per a decorar:
- el front de les antefijas
- acrotera
- part superior de l'estela o làpida vertical
- el coll de les columnes jónicas del Erecteion i la seua continuació com friso decoratiu en les parets del
mateix # el cimacio d'una rebanc.
En els usos grecs i romans antics també se li coneix com anthemion (del grec: ανθέμιον, "flor"). En freqüència també es coneix com a ornament madreselva, per la seua semblança en eixa planta. No obstant, l'orige del motiu pot deure's en realitat a la flor del acant.
Les palmetas poden adoptar diferents formes: grans (es diu "grasses") i lobuladas, o pel contrari, més esmolades, en un lòbul o dos (palmeta bífida).
La palmeta se sol combinar freqüentment en el fullage: motiu en forma de branques.
Evolució
[editar | editar còdic]Provablement, la palmeta es va originar en l'Antic Egipte i va anar originalment basada en les característiques de vàries flors, incloent el papir i el loto o lliri que representaven al Baix i Alt Egipte i la seua fèrtil unió. Anteriorment, es va associar en la palmera. Des dels primers temps va haver una forta associació en el sol i és provable que siga una forma primerenca de l'aureola.
Entre les formes més antigues de la palmeta en l'Antic Egipte estava una "roseta" o flor de loto semblada a les margarites emergint[2] d'una 'V' de fulls o pétals semblant al jeroglífic Ajet que representa l'eixida o la caiguda del sol en el punt en el que toca les dos montanyes del horisó - "mor", sent' renaixcut i dona vida a la terra. Una segona forma, segons pareix com a evolució de l'anterior, va ser una palmeta més plenament desenrollada, similar a les formes trobades en l'Antiga Grècia.
La majoria de les formes més antigues d'Egipte apareixeran més vesprada en Creta, Mesopotamia, Asiria i Antiga Pèrsia, incloent el loto estil margarita i brots vegetals].[3] La forma de la palmeta que apareix en més freqüència en la ceràmica grega, a sovint està entremesclada en escenes de fets heròics i el mateix motiu està envolt per una llínea en forma de full o capoll de loto. La llínea exterior pot vore's que ha evolucionat d'un friso que alterna lotos i palmetas estilisats.[4]
Açò anticipa la forma que a sovint pren, des de l'escultura renaixentista a les fonts barroques, d'una venera, que s'assembla a la palmeta. Ací la forma s'associava en Venus o Neptú i era típicament flanquejada per un parell de delfins o es convertia en un vehícul tirat per cavalls de mar. Més vesprada, esta llínea exterior circular o ovalada va aplegar a ser un motiu per sí mateixa, formant una "C" oberta. Molts mobles estil barroc i rococó o ornaments d'estuc o de ferro forjat en portes i balcons es componen de diverses combinacions de palmetas.
Arquitectura clàssica
[editar | editar còdic]
Com a motiu ornamental de l'arquitectura clàssica, la palmeta i anthemion[5] adopten formes molt variades.[6] Normalment, la part superior del motiu consta de cinc o més fulls o pétals que s'òbrin en palmito rítmicament cap a dalt des d'una única font triangular o en forma de rombo en la base. En alguns casos pengen a abdós costats, per damunt de la base i per baix dels fulls inferiors, fruts semblats a palmeres. La part inferior està formada per un parell simètric d'elegants volutes en forma de "S" que es curven cap als costats i cap a avall des de la base dels fulls. La part superior recorda l'espente del creiximent dels fulls i les flors, mentres que les volutes de la part inferior semblen sugerir tant l'aportació d'energies fèrtils com els fruts resultants. A sovint es troba en el coll del capitel de les columnes jónicas; no obstant, en els capiteles de les columnes corintias adopta la forma d'un "florón" o flor que es recolza en l'àbac (la llosa superior) del capitel i brota d'un parell de volutes que, en algunes versions, donen lloc a les elaborades volutes i a l'ornament d'acant del capitel.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (1990) Lèxic d'art, Madrit - Espanya: Akal, p. 156. ISBN 978-84-460-0924-5.
- ↑ Ornaments egipcíacs
- ↑ L'imperi oblidat, el món de l'Antiga Pèrsia (en anglés)
- ↑ Gerra d'Aigua (Getty Museum)(en anglés) [1] archivat en Wayback Machine.
- ↑ «Anthemion - Google Search».
- ↑ «Palmette - Google Search».
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Palmeta» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.