Anar al contingut

Pandèmia de COVID-19 en Israel

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Pandèmia de COVID-19 en Israel

El primer cas de la pandèmia de COVID-19 en Israel es va confirmar el 21 de febrer de 2020 en acabant de que una ciutadana donara positiu per COVID-19 en el Centre Mèdic Sheba despuix de retornar de la quarantena en el barco Diamond Princess en Japó. A partir de llavors les autoritats varen començar a establir restriccions d'entrada al país, normes de distanciament social i demés mides per a combatre la pandèmia. El 13 de març, el primer ministre Benjamin Netanyahu va declarar estat d'emergència nacional, anunciant que les restriccions tindrien valor llegal i els infractors serien multats.[1]

Al començ de la pandèmia Israel travessava una crisis política, no s'havia format encara una coalició de govern despuix de les eleccions parlamentàries del 2020, la tercera elecció consecutva des de la dissolució del govern en decembre de 2018. Rebuig Netanyahu continuava actuant com a primer ministre i va ser acusat d'usurpació de poders adicionals en l'esforç per contindre la propagació del virus.[2] Pero després Netanyahu i el seu rival Benny Gantz, varen aplegar a un acort de coalició i varen formar un nou govern en maig del 2020, alegant que era un govern d'emergència per a combatre la pandèmia.[3] La pandèmia continua també durant el govern de Naftalí Bennet i Yair Lapid, que va assumir en juny del 2021.

En decembre del 2020, Israel va començar el seu campanya de vacunació que va contribuir a frenar la propagació de la pandèmia i culminar en la tercera onada de casos cap a abril del 2021. No obstant, per l'auge de la variant delta, Israel va travessar una quarta ona de juny a novembre del 2021. El 25 de novembre va ser detectat el primer cas de la variant ómicron,[4] que va donar pas a la quinta ona. Actualment Israel travessa el seu sexta ona de contagis.

Fins al 20 de febrer de 2022, es contabilisa la sifra de 3,552,865 casos confirmats, 9,971 fallits i 3,409,854 recuperats del virus.[5]

Primera ona: febrer a maig de 2020

[editar | editar còdic]

Primers casos

[editar | editar còdic]

El 21 de febrer, Israel va confirmar el primer cas de COVID-19. Una ciutadana israelita que havia volat a casa des de Japó despuix de ser posada en quarantena en el Diamond Princess va donar positiu en el Centre Mèdic Sheba. El 23 de febrer, un segon ex passager de Diamond Princess va donar positiu i va ser ingressat en un hospital per a aïllament.[6] El 27 de febrer, un home que havia retornat d'Itàlia el 23 de febrer va donar positiu i va ser ingressat en el Centre Mèdic Sheba. El 28 de febrer, la seua esposa també va donar positiu.[1]

L'1 de març, una dòna soldat va donar positiu pel virus. Ella havia estat treballant en la juguetería administrada pel mateix home diagnosticat el 27 de febrer.[7] El 3 de març, es varen confirmar tres casos més. Dos varen contraure el virus en la mateixa juguetería: un estudiant de secundària que treballava en la tenda i un subdirector d'una escola que comprava allí. Despuix d'açò, 1150 estudiants varen ingressar a una quarantena de dos semanes. Una atra persona, que havia retornat d'un viage a Itàlia el 29 de febrer, també va donar positiu pel virus.[8]

Restriccions de viages

[editar | editar còdic]

El 26 de giner de 2020, el govern va aconsellar evitar els viages no essencials a China.[9] El 30 de giner, Israel va suspendre tots els vols des de China.[10] El 17 de febrer, Israel va ampliar la prohibició per a incloure les arribades de Tailàndia, Hong Kong, Macau i Singapur.[11] El 22 de febrer, un vol procedent de Seül, Corea del Sur, va aterrisar en l'Aeroport Ben Gurión, es va prendre una decisió ad hoc de permetre solament als ciutadans israelites desembarcar de l'avió, tots els ciutadans estrangers a bordo varen retornar a Corea del Sur.[12] Posteriorment, Israel va prohibir l'entrada als no residents o no ciutadans d'Israel, que hagueren estat en Corea del Sur durant els 14 dies anteriors a la seua arribada a Israel.[13] La mateixa mida es va aplicar a els qui aplegaren de Japó a partir del 23 de febrer.[6] El 26 de febrer, Israel va emetre una advertència de viage a Itàlia en particular, i també va instar a cancelar tots els viages a l'estranger.[14]

El 21 de febrer, Israel va instituir una regla d'aïllament domiciliari de 14 dies per a qualsevol persona que haguera estat en Corea del Sur o Japó.[6] Varis turistes varen donar positiu despuix de visitar Israel i retornar als seus països, inclosos membres d'un grup de Corea del Sur,[15] dos persones de Romania,[16] un grup de peregrins grecs,[17] i una dòna d'Estats Units.[18] 200 estudiants israelites varen ingressar en quarantena despuix d'haver segut exposts al grup de Corea del Sur.[19] Atres 1.400 israelites varen ser varen ingressar en quarantena despuix d'haver viajat a l'estranger.[20][21]

El 9 de març, el primer ministre Benjamin Netanyahu va declarar una quarantena obligatòria de 14 dies per a totes les persones que ingressaren a Israel des de qualsevol atre lloc del món.[20][21] L'orde va entrar en vigència de colp i repent per a tots els ciutadans israelites. Per als ciutadans estrangers es va aplicar des del 13 de març, permetent l'entrada solament a els qui demostraren que tenien a on estajar-se durant el periodo d'aïllament.[21]

Per a la tercera semana de març, L'A el, la principal aerollínia d'Israel, va respondre a una solicitut del govern d'enviar vols de rescat a Perú, Índia, Austràlia, Brasil i Costa Rica per a repatriar centenars d'israelites que estaven varats en tot lo món per la pandèmia. El 22 de març, 550 israelites varen retornar de l'Índia; uns dies abans varen ser repatriats del Perú uns 1.100 viagers israelites.[22]

Distanciament social i tancaments

[editar | editar còdic]

El 2 de març es varen portar a terme les eleccions parlamentàries d'Israel de 2020. Es varen establir vàries cabines de votació especials per als 5.630 ciutadans israelites en dret a vot que es trobaven en quarantena.[23] 4.073 ciutadans varen eixercir el seu dret al vot en dites cabines. Despuix de les eleccions, molts uns atres israelites varen ingressar en quarantena.[24]

El 10 de març, Israel va començar a llimitar les reunions a 2.000 persones.[25] Al sendemà, l'11 de març, les reunions varen ser llimitades encara més, a 100 persones. El 14 de març, el primer ministre Netanyahu va anunciar noves mides i va declarar la necessitat de "adoptar una nova forma de vida". El Ministeri de Salut va publicar un nou reglament, efectiu el 15 de març. Les mides varen incloure la prohibició de reunions de més de 10 persones i el tancament de totes les institucions educatives, entre elles guarderies, educació especial, moviments jovenils i programes extracurriculares. La llista de llocs requerits per a tancar incloïa: centres comercials, restaurants, menjadors d'hotels, pubs, clubs de ball, gimnasis, piscines, plages, parcs aquàtics i de diversions, zoològics, banys rituals per a hòmens, salons de bellea i massages, sals d'events i conferències, barcos públics, telefèrics i parcs nacionals. Els restaurants de menjar per a dur, els supermercats i les farmàcies permaneixerien oberts. La Mesquita del-Aqsa i la Cúpula de la Roca varen ser tancades per a evitar la contagis en els llocs sagrats.[26] Com a resultat de les indicacions del govern per a que els ciutadans permaneixqueren en les seues cases, va haver un aument de cridades a les llínees d'assistència per violència domèstica i els refugis per a dònes es varen acostar a la seua capacitat màxima, tant per les nouvingudes com per les residents anteriors que es varen quedar per la pandèmia.[27]

El 9 de març, en acabant de que es va descobrir que un empleat de l'embaixada d'Israel en Grècia havia contret el coronavirus i ho havia transmés a dos familiars, es va anunciar que l'embaixada tancaria temporalment. ref>Worker at Israeli embassy in Athens, 2 family members diagnosed with coronavirus (9 de març 2020).</ref> El 12 de març, Israel va anunciar que totes les universitats i escoles tancarien fins despuix de les vacacions de Pésaj.[28] Pero despuix de la vacacions les institucions educatives varen permanéixer tancades[28] i les classes es varen dictar per internet. El 3 de maig, es va permetre que els graus primer a tercer d'escola recomençaren les classes, en restriccions, i no en totes les ciutats. Ademés, es va permetre als graus undècim i duodècim assistir a les pràctiques per als exàmens de fin de curs.[29]

El 15 de març, el ministre de Justícia, Amir Ohana, va anunciar que es congelaria l'activitat judicial no urgent. Com a resultat, el juí per corrupció del primer ministre Netanyahu es va pospondre del 17 de març al 24 de maig..[30]

Rastreig per teléfons celulars

[editar | editar còdic]

El 15 de març, el govern israelita va propondre permetre que l'Agència de Seguritat d'Israel, rastrejara els moviments de persones diagnosticades en coronavirus (moviments anteriors al diagnòstic), a través dels seus teléfons mòvils.[31] El servici de seguritat no necessitaria una orde judicial per a la seua vigilància. L'objectiu declarat de la mida era identificar a les persones en els qui les persones infectades varen entrar en contacte en les dos semanes anteriors al seu diagnòstic, per a enviar-els mensages de text informant que deuen ingressar a l'aïllament domiciliari de 14 dies. La mida de seguritat regiria durant sol 30 dies despuix de l'aprovació per un subcomité del parlament israelita, eliminant després tots els registres. Els detractors de la proposta la varen calificar d'invasió de la privacitat i violació de les llibertats civils.[32][33]

El 17 de març, un comité del parlament va aprovar el programa de rastreig de contactes,[34] convertint a Israel en l'únic país del món en utilisar obertament a la seua agència de seguritat interna, per a rastrejar les geolocalizaciones dels seus ciutadans.[31] En els primers dos dies, el Ministeri de Salut va enviar mensages de text a 400 persones que havien estat prop de persones diagnosticades, ordenant que entraren en aïllament domiciliari per 14 dies. El 26 d'abril de 2020, la Cort Suprema va sentenciar que la mida va ser constitucional, donades les circumstàncies d'emergència en que va ser presa, pero que en cas d'estendre les mides de rastreig, seria necessari llegislació adicional que contemplara els drets civils establits per les lleis fonamentals d'Israel. Ademés la cort va estipular que per l'importància de la llibertat de prensa, el rasteo de periodistes requeriria el seu consentiment previ.[35]

Transport públic

[editar | editar còdic]

Per al 19 de març, el número de passagers en transport públic s'havia reduït un 38,5 per cent en comparació a abans del brot del virus. Les operacions d'autobusos públics varen ser estrictament restringides pel govern, llimitant la circulació fins a les 8 p. m. en dies de semana. El govern també va detindre tot el transport públic de dijous de nit a dumenge de matí, una pausa més llarga que l'habitual pausa del transport en Shabat (que va del divendres per la vesprada al dissabte de nit).[36]

A partir del 22 de març, el Ministeri de Transport d'Israel va instituir un sistema de notificació que permetia als passagers del transport públic consultar si havien compartit viage en persones que després varen ser diagnosticades. Els historials de viage s'almagasenarien per mig de les targetes electròniques comunament usades per a pagar el passage.[37]

En el pico de la primera ona, el 20 d'abril de 2020, el número d'usuaris del transport públic va disminuir un 80% en comparació a abans de la pandèmia.[38]

Restricció d'activitats religioses

[editar | editar còdic]

Segons les estadístiques del Ministeri de Salut d'Israel publicades el 24 de març, dels casos el lloc dels quals de contagi va poder ser identificat, el 24% varen ser contraidos en sinagogues.[39] Les regles del Ministeri de Salut varen reduir el número màxim de persones que podien reunir-se en espais tancats de 100 a 10, és dir al número mínim de participants necessaris per a un minián (oració en públic). Despuix d'impondre's restriccions encara més estrictes el 25 de març, els dos Grans Rabinos d'Israel varen demanar que es tancaren totes les sinagogues i que els servicis d'oració es portaren a terme a l'aire lliure en grups de 10 persones, en 2 metros de distància entre cada una.[40] Vàries sinagogues en Jerusalem varen tancar i els servicis d'oració es varen portar a terme a l'aire lliure.[41] Per l'aument en els casos de coronavirus en Bnei Brak i despuix d'ordenar inicialment als seus seguidors que ignoraren les restriccions del Ministeri de Salut,[42] el líder ultra-ortodox Jaim Kanievsky finalment va emetre una declaració sense precedents el 29 de març, instruint als residents de Bnei Brak a no orar en grup en absolut, només en forma individual.[43] A pesar d'açò, Kanievsky va ser acusat d'organisar secretament oracions públiques en la seua casa.[44] El primer d'abril, els Grans Rabinos d'Israel varen publicar instruccions per a l'observança de les halajot (lleis religioses) de Pésaj durant el brot.[45] Les normes incloïen resar en casa i no en un minián (grup de mínim 10 persones), vendre jametz per internet i desfer-se del jametz en casa sense cremar-ho, per a evitar eixir als carrers a la tradicional crema de jametz.[46]

Despuix de vàries discussions en representants de la Jevra Kadisha (societat per a sepelis religiosos judeus), el Ministeri de Salut va permetre que enterraren a les víctimes de coronavirus segons les normes tradicionals. Els enterradores devien vestir-se en equip de protecció complet per a realisar la purificació ritual del cos, que després devia envoldre's en les habituals mortajas de lli seguides d'una capa de plàstic. Els funerals devien realisar-se completament a l'aire lliure. No s'exigia usar equip de protecció als assistents al funeral.[47]

El 26 de març es va tancar l'Iglésia del Sant Sepulcro.[48]

Mowafaq Tarif, líder espiritual de la comunitat drusa en Israel, va anunciar que les festivitats de Ziarat (que se celebren anualment del 25 al 28 d'abril en Nabi Shueib), serien cancelades per primera volta en l'història de la comunitat.[49]

Tancament de barris i ciutats

[editar | editar còdic]

El 2 d'abril, el gabinet va decidir declarar a Bnei Brak com "zona restringida", llimitant l'entrada i eixida a "els residents, la policia, els servicis de rescat, els transports de suministraments essencials i els periodistes", per un periodo inicial d'una semana. Bnei Brak, en 200.000 habitants, era la segona ciutat d'Israel en més casos de COVID i la primera en casos per càpita.[50] El 10 d'abril es va relaixar el tancament i es va permetre als residents eixir de la ciutat per a anar a treballar, assistir al funeral d'un familiar immediat o per necessitats mèdiques essencials.[51] El 12 d'abril, el govern va impondre el tancament en els barris ultra-ortodoxos de Jerusalem, citant estadístiques del Ministeri de Salut segons les quals casi el 75% dels casos de coronavirus de la ciutat podrien rastrejar-se a dits veïnats. El tancament va afectar a Pixa Shearim, Geula, Barri dels Bujarim, Romema, Mekor Baruj, Sanedria, Neve Yaakov, Ramat Shlomo i Har Nof. Es va permetre als residents eixir a atres zones solament per a treballar, assistir a funerals de familiars immediats i per a necessitats mèdiques essencials. L'alcalde de Jerusalem, Moshe Lion, es va opondre al tancament i va qüestionar als membres del gabinet, afirmant que en Ramot hi havia només 140 malalts entre 60.000 habitants.[52]

El parlament va establir un tancament nacional de 3 dies, per a evitar les reunions familiars tradicionals durant el Séder de Pésaj, que va tindre lloc el dimecres 8 d'abril de nit. Tots els viages entre ciutats varen ser prohibits des de la nit del dimarts a la nit del divendres. A partir del dimecres a les 3 p. m. fins al dijous a les 7 a. m., tots els israelites tenien prohibit alluntar-se a més de 100 metros de les seues llars. El tancament no es va aplicar a les ciutats de població àrap, a on no s'observa Pésaj.[53] A pesar del tancament, segons la prensa israelita varis polítics prominents varen violar les normes i varen celebrar en familiars, entre ells el primer ministre Rebuig Netanyahu, el president Reuven Rivlin, el líder del partit Israel Beiteinu, Avigdor Lieberman, el ministre d'Immigració i Absorció, Yoav Galant i el exalcalde de Jerusalem, Nir Barkat.[54][55][56] Del 14 al 16 d'abril es va impondre un atre tancament parcial en tot el país, per a impedir als israelites visitar als seus familiars en atres ciutats durant el feriado del sèptim dia de Pésaj i les celebracions de la Mimuna.[57]

Durant tot el més de Ramadà, que va començar el 25 d'abril, les tendes de les ciutats en població majoritàriament musulmana (incloent Jerusalem Oriental) devien tancar des de les 6 de la vesprada fins a les 3 de la matinada. Es va prohibir l'oració en espais tancats per a totes les religions, mentres que es va permetre l'oració a l'aire lliure per a grups de fins a 19 persones, a una distància d'a lo manco 2 metros.[58]

Impacte econòmic

[editar | editar còdic]

El 16 de març, Israel va impondre llimitacions als sectors públic i privat. Tots els treballadors no essencials del govern i de les autoritats municipals varen ser posats en llicència pagada fins al final de la festivitat de Pésaj. Les empreses del sector privat en més de 10 empleats devien reduir el personal present en el lloc de treball en un 70 per cent.[59] El 30 de març, el primer ministre Netanyahu va anunciar un paquet de rescat econòmic per un total de 80 mil millons de shekels, el 6% del PBI del país. Els diners s'assignaria a la salut pública (10 mil millons de shekels), assistència social i desocupació (30 mil millons de shekels), ajuda a per a menudes i grans empreses (32 mil millons de shekels) i estímuls financers (8 mil millons).[60] Per a l'1 d'abril, la taxa de desocupació nacional havia alcançat el 24,4 per cent. En el més de març, més de 844.000 persones varen reclamar els beneficis del segur per desocupació, el 90 per cent dels quals, es trobaven en llicència sense goge de sòu per la pandèmia.[61] Durant abril de 2020, es varen depositar pagaments a adults majors, persones discapacitades, persones que rebien ajuda econòmica o pensió alimentícia i famílies en chiquets.[62] El 16 de juny de 2020, la Knesset va aprovar un proyecte de llei d'estímul per a incentivar a empreses a tornar a amprar als treballadors que estaven en llicència sense goge de sòu.[63]

Segona ona: maig a novembre de 2020

[editar | editar còdic]

Mides del govern

[editar | editar còdic]

L'1 de juliol, la Knesset va tornar a autorisar al servici de seguritat interna el rastreig per mig de teléfons mòvils de persones infectades.[64] Despuix de recomençar-se el rastreig de geolocalizacón, el 5 de juliol es va ordenar l'ingrés a quarantena a més de 30.000 israelites.[65]

El 6 de juliol de 2020, després de més de dos semanes d'aument continu del número de nous casos diaris, Netanyahu va anunciar noves normes de distanciament social, aprovades pel govern.[66][67] Les normes varen incloure:

  • Llímit de fins a 20 persones en reunions socials.
  • Llímit de fins a 19 persones en sinagogues.
  • Tancament de gimnasis, clubs nocturns, llocs culturals i salons d'events.
  • Llímit de fins a 20 persones en autobusos públics.
  • Llímit de clients en restaurants, fins a 20 en l'interior, o fins a 30 a l'aire lliure.

El 17 de juliol es varen anunciar restriccions adicionals.[68][69] Estes varen incloure:

  • Tancament de tots els estudis i gimnasis, llevat els utilisats per deportistes professionals.
  • Prohibició d'assentar-se en bars o restaurants (se seguia permetent entrar a comprar menjar per a dur).
  • Tancament de fin de semana de negocis no essencials des de les 5:00 p. m. del divendres fins a les 5:00 a. m. del dumenge (supermercats i farmàcies no inclosos)
  • Tancament de plages durant la fi de semana, a partir del 24 de juliol de 2020.
  • Reunions llimitades a 20 persones a l'aire lliure i 10 persones en espais tancats.

Per la pressió dels amos de negocis, el govern va donar marcha arrere en el tancament de restaurants, piscines i plages.[70] També es varen cancelar els tancaments de centres comercials i mercats durant les fins de semana.[71]

El 31 d'agost, el govern va aprovar el "pla semàfor", que assigna un color a cada poble o ciutat segons el seu índex de contagis.[72] El 6 de setembre, el govern va aprovar el tancament d'escoles i toc de queda nocturn per a quaranta comunitats "roges".[73] Les comunitats afectades pels tocs de queda s'estaven entre les més pobres d'Israel, en població principalment àrap i ultraortodoxa.[74] Els residents en dites comunitats tenien porihibido alluntar-se a més de 500 metros de distància de les seues llars, des de les 9 p. m. a les 5 a. m.

El 10 de setembre Israel es va convertir en el país en el més alt índex de contagis per càpita. Funcionaris israelites varen advertir que davant el continu aument dels casos, pronte els hospitals no podrien donar abast.[75] El 13 de setembre, el govern va aprovar una quarantena de 3 semanes en tot el país, del divendres 18 de setembre al 10 d'octubre. Les restriccions incloïen:[76]

  • Prohibició d'alluntar-se a més de 500 metros de la llar, llevat per a treballar i per a activitats essencials com la compra d'aliments i productes de farmàcia.
  • Tancament de centres comercials, tendes (llevat venda d'aliments i farmàcies), hotels, restaurants, gimnasis i piscines.
  • Llimitació de reunions a 10 persones en espais tancats o 20 persones a l'aire lliure.
  • Tancament d'escoles llevat educació especial i alguns internats (classes per internet permeses per a totes les escoles).
  • Prohibició d'assentar-se en bars o restaurants (permés el servici d'enviaments).

Durant les 3 semanes de quarantena els judeus varen celebrar Rosh#ana (Any Nou), Yom Kipur (Dia del Perdó) i els Yamim Noraim, dates en les que molts solen assistir a les sinagogues. Les oracions a l'aire lliure varen ser llimitades a un màxim de 20 persones i l'ingrés a les sinagogues va ser llimitat fins a un número màxim variable, que devia caluclarse segons el tamany de la sinagoga i la seua cantitat d'entrades.[77]

El 23 de setembre de 2020, el primer ministre Benjamin Netanyahu va anunciar regles més estrictes, despuix que s'informara d'un nou récort de 6,923 casos de coronavirus detectats en un sol dia.[78] Les noves mides varen incloure:[79]

  • Tancament de sinagogues, exceptiando pregàries llimitades en Yom Kipur.
  • Prohibició de participació en manifestacions a més d'1 quilómetro de la llar.
  • Tancament del Aeroport Ben Gurión a vols d'eixida.

El 13 d'octubre la quarantena va ser estesa per uns dies més, fins al 18 d'octubre a la mijanit.[80] Després les restriccions varen ser reduïdes en la major part del país, pero en novembre varen ser impostes quarantenes a nivell local, en comunitats en alt índex de contagis: Majdal Shams, Masade, Buqata, Hatzor Haglilit,[81] Qalansawe, Iksal,[82] Nazareth i Isfiya.[83]

Manifestacions contra el govern

[editar | editar còdic]

Durant juliol i agost de 2020, es varen portar a terme vàries manifestacions contra el primer ministre Netanyahu, els manifestants ho criticaven per permanéixer en el poder a pesar d'estar baix juí per corrupció, també crticaban el seu maneig de la crisis del COVID-19.[84][85] El 30 de setembre, la knesset va aprovar una llei que prohibia als israelites assistir a reunions a més d'un quilómetro de les seues residències. L'oposició va condenar la nova llei com un intent antidemocràtic de llimitar el dret a manifestar contra el govern. El govern va defendre la mida com un intent de frenar la propagació de la pandèmia.[86] El 3 d'octubre, despuix que la llegislació fora aprovada, es varen portar a terme manifestacions per tot el país baix les noves llimitacions.[87] Segons algunes estimacions, 130.000 persones varen participar en les protestes.[88]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 «Israel confirms first coronavirus case as cruise ship returnee diagnosed». The Times of Israel. Archivat des d'el original, el 21 de febrer de 2020.
  2. ↑ «[1]».
  3. ↑ «Netanyahu assumix acusat de corrupció el seu quint mandat com a primer ministre» (en és). www. efe. com. Consultat el 17 de maig de 2020.
  4. ↑ «[2]».
  5. ↑ «Israel COVID - Coronavirus Statistics - Worldometer» (en en). www. worldometers. info. Consultat el 2022-02-21.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 «Second coronavirus case in Israel confirmed, as panic increases». The Jerusalem Post.
  7. ↑ «Israel confirms its first case of coronavirus». Ynet News. Archivat des d'el original, el 27 de febrer de 2020.
  8. ↑ «Health Ministry confirms second case of coronavirus in Israel». The Jerusalem Post | JPost. com. Archivat des d'el original, el 28 de febrer de 2020.
  9. ↑ Israel warns against all senar-essential travel to China, The Jerusalem Post.
  10. ↑ Israel Suspends All Flights From China, Isolates Arrivals Over Coronavirus Outbreak (in (en)), Haaretz.
  11. ↑ Israel bans foreigners coming from East Asian countries over virus fears, The Times of Israel (17 de febrer 2020).
  12. ↑ Israel refuses entry to Korean Air passengers (in (he)).
  13. ↑ «Israel extends entry ban over coronavirus to South Korea and Japan» (en en).
  14. ↑ Israel issues travel warning to Italy, urges cancelling all travel abroad (in (en)), Ynet News.
  15. ↑ Korean Nationals Who Visited Israel, West Bank Tested Positive for Coronavirus.
  16. ↑ «8 more people tested positive for Coronavirus in Bucharest, 25 cases confirmed overall in Romania».
  17. ↑ Greek tourist who recently visited Israel dies of coronavirus.
  18. ↑ «Virus cases in New York state double to 22».
  19. ↑ «1,600 Israelis llaure in 14-day quarantine for coronavirus».
  20. ↑ 20,0 20,1 «Twitter».
  21. ↑ 21,0 21,1 21,2 Israel declares 14-day quarantine for all arrivals, BBC News.
  22. ↑ «L'A el answers government's plea to rescue more Israelis stranded overseas» (en en).
  23. ↑ With 5,630 Israelis in isolation, Health Ministry says 'go vote', The Jerusalem Post.
  24. ↑ Oster, Marcy. «Israelis in quarantine due to coronavirus exposure vote at special polling locations».
  25. ↑ Claves of Israel Staff. «Israel bars gatherings over 2,000 people, limits visits to sick or elderly».
  26. ↑ Jerusalem's Al-Aqsa Mosque shut as precaution against coronavirus.
  27. ↑ «With families cooped up at home due to virus, domestic violence complaints soar». The Times of Israel.
  28. ↑ 28,0 28,1 109 Israelis diagnosed with coronavirus, schools to close.
  29. ↑ Education Ministry proposes reopening some schools starting May 3, The Times of Israel.
  30. ↑ Netanyahu Trial Postponed as Justice Minister Freezes Courts Over Coronavirus Emergency.
  31. ↑ 31,0 31,1 Marcianà, Avi (2021). “Israel's mass surveillance during COVID-19: A missed opportunity”. Surveillance & Society 19: 85–88. doi:10.24908/ss. v19@i1.14543.
  32. ↑ Gross, Judah Ari. «Government okays mass surveillance of Israelis' phones to curb coronavirus». The Times of Israel.
  33. ↑ «Live Updates Israel Approves Cellphone Tracking for Coronavirus Patients as Cases Rise to 213». Haaretz.
  34. ↑ Knesset committee chair eslams cabinet's phone tracking decision as 'power grab'.
  35. ↑ «Ben Meir v. Prime Minister | Cardozo Israeli Supreme Court Project».
  36. ↑ «Israel public transit usage down 38.5% compared to before coronavirus». The Jerusalem Post.
  37. ↑ Pick, Lior Gutman and Adi. «Israel's Bus Pass Card to Notify Users if They Shared a Ride With a Covid-19 Patient».
  38. ↑ «Israel public transit usage during first wave was down 80% compared to before coronavirus». Erro al crear miniatura: Material was copied from this source, which is available under a Creative Commons Attribution 4.0 International License.
  39. ↑ Winer, Stuart. «Synagogues top coronavirus hotspot list, epidemiological report finds». The Times of Israel.
  40. ↑ «Chief Rabbis Order Synagogues Closed Following Israel's New Coronavirus Regulations». Haaretz.
  41. ↑ Jeffay, Nathan. «Prominent rabbi: Mija trying to 'slur' Haredim in coronavirus reports». The Times of Israel.
  42. ↑ Magid, Jacob. «Police bid to convince rabbi to close yeshivas as his sect defies virus rules» (en en-us).
  43. ↑ Weisberg, Moshe. «הגר"ח קנייבסקי בהוראה דרמטית: אסור להתפלל במניין בבני ברק» (en he). BeChadrei Hareidim.
  44. ↑ Adamker, Yaki. «בניגוד להנחיות: לפחות עשרה מתפללים בביתו של המנהיג החרדי הבכיר» (en he). Walla.
  45. ↑ «קורונה - משרד הבריאות».
  46. ↑ Be'eri, Uriel. «הרבנות הראשית בהנחיות לחג הפסח בצל קורונה».
  47. ↑ Newman, Marissa. «Burial society gears up for COVID-19 funerals, as health officials lay out rules». The Times of Israel.
  48. ↑ Rasgon, Adam (26 de març 2020). «Jerusalem's Church of Holy Sepulchre closes as Israel ups anti-virus measures». The Times of Israel.
  49. ↑ «Arab Society in Israel and the Coronavirus Crisis».
  50. ↑ Magid, Jacob. «Cabinet declares Bnei Brak 'restricted zone,' readies to do same for other towns» (en en). The Times of Israel.
  51. ↑ Peleg, Bar. «Bnei Brak Lockdown Estendre; Virus Cases in Israel Up 3 Percent and 101 People Have Died» (en en). Haaretz.
  52. ↑ «Jerusalem ultra-Orthodox neighborhoods to be locked down starting Sunday» (en en). The Times of Israel.
  53. ↑ «Passover closure menges into effect, with all intercity travel banned» (en en). The Times of Israel.
  54. ↑ «Rivlin celebrated Passover with daughter against coronavirus laws» (en en). The Jerusalem Post.
  55. ↑ «Liberman, like Netanyahu and Rivlin, accused of flouting ban on Passover guests» (en en). The Times of Israel.
  56. ↑ «Likud MK flouts virus restrictions during Passover, apologizes» (en en).
  57. ↑ «Netanyahu announces fresh nationwide lockdown for end of Passover» (en en). The Times of Israel.
  58. ↑ «Muslims begin marking a subdued Ramadan under virus closures» (en en). The Times of Israel.
  59. ↑ Coronavirus: Israel plaus severe limits on public, private sectors.
  60. ↑ Haaretz. Coronavirus in Israel: Netanyahu Announces New Restrictions Barring Gatherings of Over Two (in (en)), Haaretz.
  61. ↑ Halon, Eytan. «Israeli unemployment exceeds one million: 24.4% of workforce». The Jerusalem Post.
  62. ↑ «Bituah Leumi 500 NIS grants».
  63. ↑ Knesset passes stimulus bill to pay businesses thousands to bring back workers.
  64. ↑ Cahane, Amir. «Israel Reauthorizes Shin Bet's Coronavirus Location Tracking».
  65. ↑ «Over 30,000 Israelis ordered into quarantine as coronavirus digital tracking resumixes» (en en).
  66. ↑ Israel tightens restrictions and is 'a step away from a full lockdown.'.
  67. ↑ Government orders closure of event halls, culture venues, gyms and nightclubs (5 de juliol 2020).
  68. ↑ Israeli gov't imposes new restrictions: Weekend lockdowns, closure of gyms, studios.
  69. ↑ Coronavirus crisis: What llaure the new restrictions?.
  70. ↑ Israel to keep restaurants, pools open but gyms to remain closed.
  71. ↑ Israel's virus death toll hits 600; outdoor cultural performances set to resumix (9 d'agost 2020).
  72. ↑ Ret light, green light, go! Gamzu's traffic light pla passes.
  73. ↑ Israel gov't approves night-clave curfew for 40 'ret zone' communities.
  74. ↑ 1.3 million Israelis locked down as curfew kicks off in 40 virus hotspots (8 de setembre 2020).
  75. ↑ “Hospital lloeu and increased COVID-19 related mortality in Israel” . Nature Communications 12 (1). doi:10.1038/s41467-021-22214-z. PMID 33771988. Bibcode: 2021NatCo..12.1904R.
  76. ↑ Israel's cabinet approves three-week lockdown.
  77. ↑ ישראל הולכת לסגר: מה אסור ומה מותר ומתי ההגבלות ייכנסו לתוקף.
  78. ↑ «Israel's Netanyahu calls for tough lockdown as virus rages».
  79. ↑ Ministers agree on full lockdown, more severe than Israel's first.
  80. ↑ Lockdown estendre until Sunday at midnight - Gantz and Netanyahu agree.
  81. ↑ Ministers expected to approve 2 local lockdowns in virus-hit northern areas (6 de novembre 2020).
  82. ↑ Arab towns Qalansawe and Iksal designated restricted coronavirus zones.
  83. ↑ Ministers approve lockdowns for northern towns of Nazareth and Isfiya (20 de novembre 2020).
  84. ↑ Thousands in Israel protest Netanyahu's coronavirus response.
  85. ↑ Coronavirus crisis sparks a young Israeli protest movement.
  86. ↑ Israel passes law to limit protests during coronavirus lockdown, Al Jazeera.
  87. ↑ «Tel Aviv protesters disperse after facing off with cops; over 20 arrested». The Times of Israel (3 d'octubre 2020).
  88. ↑ «Clashes, Arrests as Hundreds of anti-Netanyahu Protests Held Across Israel Under Lockdown». Haaretz.


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Pandèmia_de_COVID-19_en_Israel&oldid=1031987»