Parc Isidora Cousiño
El Parc Isidora Cousiño, més conegut com a Parc de Lota, està ubicat en Lota, ciutat pertanyent al Gran Concepció, en la Província de Concepció, regió del Biobío.
Posseïx 83 espècies vegetals originàries de Chile, Norteamérica, Austràlia, Europa, Àsia i Àfrica, 27 escultures de fierro fos més atres construïdes en ceràmica, i una colecció de més de 50 gerros, escans i pedestalés procedents de distints llocs, sent la colecció més important del seu tipo en Chile. Des del parc és possible observar la costa del golf de Arauco, el moll i les antigues instalacions mineres de Lota.[1]
És l'únic parc d'estil francés, dels tres existents en el país, que s'ubica en la vora costera.[1] Des del 6 d'abril de 2009 el parc és considerat Monument Nacional de Chile, en la categoria de Monument Històric.[1]
Història
[editar | editar còdic]Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Imagen múltiple». Els orígens de l'obra es remonten a Matías Cousiño Jorquera quan va començar a explotar les mines de carbó de Lota en 1852. A la seua mort, el seu únic fill Luis Cousiño Squella recomienza el proyecte, concebent-ho com a regal a la seua esposa Isidora Goyenechea,[1] a través de l'introducció d'espècies forànees dutes des d'Europa.
El parc, de 14 hectàreas d'extensió, va ser dissenyat entre 1862 i 1872 pel paisagiste anglés Bartlet,[1] que va incloure arbres, jardins, estàtues i piletas, i va utilisar un estil vanguardiste, mesclant el formalisme dels jardins francesos en l'estil més actual i contemporàneu dels anglesos.
Després de la mort de Luis Cousiño en 1873, el treball recau en mans de la seua esposa Isidora Goyenechea Gall, qui contracta al tècnic irlandés Guillermo O'Reilly,[1] el qual introduïx plantes natives i atres exòtiques de distints llocs del món. A ell es deu les primeres plantacions d'arbres en el parc,[1] per mig de l'introducció de cedres, pins, boldos, mañíos i almácigos,cita requerida aixina com la colocació d'escultures alegóricas que representen la música, poesia, escultura i arquitectura clàssiques, pavos reals i múltiples miradors.
Posteriorment el treball va ser repres/représ per Carlos Cousiño, fill de Isidora i Luis. A la seua mort, la seua tomba va ser colocada en l'interior del parc, a on pot visitar-se fins al dia de hui. En ella destaca un conjunt escultòric dissenyat per Ernesto Wünsch (autor també de l'estàtua del Sagrat Cor de Jesús en el frontis de la Casa Central de la Pontifícia Universitat Catòlica de Chile)[2] i Peter Horn.[3]
En 1929 el parc va ser adquirit per la Companyia Carbonífera de Lota, obrint-se per a poder ser visitat per qualsevol.
Actualment, el parc i el seu museu conta en un servici de guies especialisats que inviten a recórrer el lloc i conéixer la seua història. Els guies es visten a l'usanza de el XIX i rememoren l'entorn de Isidora Goyenechea i Luis Cousiño.
El parc conta en un observatori meteorològic i un conservatori de plantes tropicals, que inclou begonias, falagueras i orquídeas. Les ales estan poblades per vegetació nativa i forànea que aplega fins a la mar, conectant-se en la Vall de les Camelias, estanys, fonts, un kiosco chinenc i un d'àrap, gerros, grutas, alamedas en estàtues i senderes en zigzag.
-
Lloc de descans dins del parc.
.JPG){kind=link}
Escultures
[editar | editar còdic]El parc inclou vintisset escultures[4] de fierro fos, construïdes en la fundició d'art francesa de Val d'Osne.[1] Entre elles destaquen El chiquet de l'espina o Espinario, Faune tocant flauta, El chiquet del Corder, Nimfa Amaltea, Diana la Caçadora o Venus entrant al bany. Adicionalment, té diverses escultures de ceràmica de la fàbrica Lota Green.[1]
Existix ademés un far denominat Far Lustrín,[1] que senyalisa la costa.
-
Escultura del parc.
-
Pileta i escultura del parc.
-
Far Punta Lutrín en el parc
.JPG){kind=link}
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 [enllaç trencat]
- ↑ «La nostra Història», Pontifícia Universitat Catòlica de Chile, última actualisació giner de 2020; accés 20.08.2021
- ↑ «Porta al paraiso» (en espanyol). diari.elmercurio.com. Consultat el 14 de març de 2018.
- ↑ «[1]». Consultat el 14 de març de 2018 (en en).
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Parque Isidora Cousiño» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.