Parc natural del Massiç del Montgó

Archiu:Montgó.jpg

Parc natural del Massiç del Montgó

El parc natural del Massiç del Montgó (en valencià parc natural del Massís del Montgó) és un espai natural protegit espanyol situat en el norest de la província d'Alacant, Comunitat Valenciana, que protegix el massiç del mateix nom, la màxima altitut del qual és de 753 m. Ocupa terrenys dels municipis de Xàbia i Dénia.

Geografia

Este parage de 2117,68 hectàrees, que va ser declarat parc natural pel govern valencià el 16 de març de 1987, es troba en la comarca de la Marina Alta, al nort de la província d'Alacant.

En l'any 2002, s'aprova el Pla d'Ordenació dels recursos Naturals (PORN), que regula la condició de fer un desenroll sostenible en una superfície de 7500 hectàrees. El PORN propon la creació d'un perímetro de amortiguación d'impactes, en l'objectiu d'evitar l'aïllament biològic del massiç. En eixe mateix any, es crea la figura de reserva dels fondos marins del Veta de Sant Antonio, que protegix els fondos de Posidonia oceànica i els fondos rocosos llitorals.

Hui en dia, els ciutadans que viuen en l'entorn del parc poden gojar d'un mig ambient digne per al desenroll del seu benestar.

A la seua importància paisagística se li unix un gran valor botànic i cultural.

Municipis compresos

L'àrea PORN del parc natural comprén els municipis de Denia, Gata de Gorgos, Xàbia, Pedreguer i Ondara, mentres que el parc en sí es troba repartit entre Xàbia i Denia (àrea principal).

Orografia

El parc es troba en l'última estribación de les cordilleres Bètiques. A pesar de contar en una altura màxima relativament modesta, 753 metros, la seua rodalia a la mar (a penes uns centenars de metros) causa un abrupte descens i un important impacte visual en el visitant. El massiç està format per materials cretácicos, abundant les margas i calcàreas.

A destacar la seua cova principal: la Cova de l'Aigua, cova aprofitada pels romans per a abastir d'aigua a un retén de l'eixèrcit de l'imperi romà. També va ser aprofitada pels àraps, els quals varen aplegar a construir una espècie d'assut per a almagasenar l'aigua i inclús séquies per a distribuir-la. En el Montgó, donat el seu caràcter càrstic, existixen moltes més cavitats (Cova del Gamell, Cova de la Higuera, etc.)

Clima

Archiu:Montgo Motgo. CAPS 5

Paisage característic

El parc presenta un típic clima mediterràneu, en hiverns suaus i inclús frets depenent de l'altitut, i estius calorosos i secs. Les precipitacions són escasses, concentrant-se sobretot en la primavera i autumne, havent periodo sec en estiu. Poques voltes es presenten en forma de neu en la serra.

Flora

Té una flora de més de 650 espècies. Açò fa que el Montgó siga una referència botànica de primer orde. Destaquen, entre els més de 80 tàxons catalogats com a rars, endèmics o amenaçats, el Carduncellus dianius o Herba Santa i la Silene hifacensis.

La seua situació geogràfica i l'orientació determinen diferents ecosistemes, entre els que destaquen:

• La pinada, molt reduït pels freqüents i intensos incendis. Està localisat en El Solà i en Els Plans de Xàbia. La formació arbòrea predominant en el parc era la carrasca, pero esta s'ha degradat en la major part d'este, donant pas a un entorn arbustivo.

• La xara: la formació vegetal més extensa en l'interior del parc, composta principalment per coscoja, lentisco, aladierno, romer, petorra, aliaga i cantueso rullat.

• Smyrnium olusatrum
  Smyrnium olusatrum
• Cañaferla
  Cañaferla

• Els penya-segats marins, de umbría i de solà, servixen de refugi per als principals endemismes vegetals: Violeta roquera valenciana, Escabiosa rupestre i la Sanguisorba ancistroides, entre uns atres. En els replans de major superfície es desenrollen la Sabina negra i la Margallonera. En els penya-segats del veta de Sant Antonio s'observen espècies com el fenollera marina, la siempreviva, la violeta roquera o l'escabiosa rupestre.

• Els cultius. L'agricultura tradicional ha conformat l'actual paisage de vinyes, armelers i tarongers. Actualment este sistema rodeja al parc natural i servix de refugi i aliment a numeroses espècies de fauna.