Pfeiffera monacantha
Pfeiffera monacantha és una espècie de planta suculenta pertanyent al gènero Pfeiffera, dins de la família Cactaceae. Es distribuïx des de Bolívia fins al noroest d'Argentina.
Descripció
[editar | editar còdic]Pfeiffera monacantha és una espècie de cactus epífito o litófito de porte arbustiu, molt ramificada, que inicialment presenta creiximent erecto i més tart desenrolla brots colgantes. La ramificació és moderada i mesótona, per lo que els nous brots sorgixen des dels laterals dels brots i no des dels extrems. L'espècie presenta creiximent llent.
Els brots es dividixen en segments aplanados o en tres costelles, en vores serrades. Estos segments alcancen fins a 45 cm de llongitut i entre 2 i 3 cm d'ample. Sobre ells se situen areolas proveïdes de feltre blanc o groguenc i llana de tonalitat groguenca. La planta desenrolla entre 1 i 2 espines, encara que en alguns casos pot presentar fins a 6. Estes espines són robustes, punchants, de color negre i alcancen entre 0,6 i 1 cm de llongitut.
Les flors apareixen lateralment en els segments superiors del talle, una per areola. Presenten color taronja ceroso i alcancen d'1 a 1,5 cm de llongitut i fins a 2 cm de diàmetro quan s'òbrin per complet. Els estams són numerosos, entre 40 i 100, en filaments i anteres de color blanc a crema blanquecino. El pericarpelo presenta superfície angulosa, clarament diferenciada del periant, en tubèrculs i chicotetes escamas; per lo general carix d'estructures pilosas, encara que en ocasions desenrolla cerdes i feltre. La floració ocorre durant l'estació seca, corresponent a l'hivern i la primavera australs.
El frut presenta forma globosa i color taronja en les primeres etapes de desenroll, encara que en madurar adquirix tonalitats roges i violáceas. La superfície és més o menys translúcida i mostra venación visible. Les llavors presenten forma ovoide i color marró obscur a negruzco.[1][2][3]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]L'àrea de distribució natural d'esta espècie s'estén des de Bolívia fins al noroest d'Argentina, a on es troba en les províncies de Jujuy i Bota.[2] En Bolívia, la seua presència és freqüent en els boscs semihúmedos tucumano-bolivians dels departaments de Tarija, Chuquisaca i Santa Creu. També apareix de forma localisada en els boscs montanos yungueños del nort i en boscs plujosos subandinos propencs, especialment en els departaments de Cochabamba i La Pau.[1]
L'espècie habita principalment en el bioma tropical estacionalmente sec[4] i es desenrolla entre els 300 i els 2000 m s. n. m. Creix com epífita o litófita en les valls andinos orientals i en les yungas argentines, sobretot en zones de penya-segats i àrees rocoses expostes.[2][3]
Taxonomia
[editar | editar còdic]La primera descripció d'esta espècie va ser com Rhipsalis monacantha, publicada en 1879 pel botànic August Heinrich Rudolf Grisebach en la revista científica Abhandlungen der Königlichen Gesellschaft der Wissenschaften zu Göttingen 24: 140.[5][6]
Més vesprada, el botànic britànic Paul V. Heath va traslladar l'espècie al gènero Pfeiffera, per lo que va passar a cridar-se Pfeiffera monacantha. Va registrar estos canvis en la revista científica Calyx. Sutton under Whitestone Cliffe 4: 158, publicat en 1994.[4][7]
- Lepismium: nom genèric otorgat en honor al botànic alemà Ludwig Karl Georg Pfeiffer (1805-1877).[8]
- monacantha: epítet específic format a partir de les paraules gregues mones (que significa ‘un’) i akantha (que es traduïx com a ‘espina dorsal’). Este nom fa referència a les espines solitàries que a sovint presenten les areolas de l'espècie.[9][10]
Subespecies
[editar | editar còdic]Actualment es distinguixen dos subespecies:[3][11]
| Image | Subespecie | Descripció | Distribució |
|---|---|---|---|
| Pfeiffera monacantha subsp. kimnachii
(Doweld) Ralf Bauer, 2005 |
Els segments del talle són aplanados, en espines absents. Les flors té el pericarpelo no espinós. | Bolívia | |
| Pfeiffera monacantha subsp. monacantha | Els segments del talle són aplanados o en 3 costelles, i les seues areolas tenen d'1 a 2 espines (o més). Les flors tenen en ocasions el pericarpelo espinós. | Noroest Argentina i Bolívia |
Estat de conservació
[editar | editar còdic]En la LlistaRoja d'Espècies Amenaçades de l'UICN, l'espècie està classificada com de “Preocupació Menor (LC)”, lo que significa que, en l'actualitat, presenta un baix risc d'extinció. Esta categoria es deu principalment a la seua àmplia distribució geogràfica, a que les seues poblacions són localment abundants i a la seua presència en numeroses àrees protegides. No obstant, l'espècie enfronta amenaces associades al canvi d'us del sol, especialment aquelles derivades de l'expansió de la ganaderia. [12][3]
Usos
[editar | editar còdic]Esta espècie es cultiva principalment com planta ornamental i es considera un dels cactus epífitos més fàcils de mantindre. Necessita més aigua que atres cactus, especialment durant la primavera i l'autumne, encara que convé deixar que el substrat se seque llaugerament entre recs. Durant l'hivern i l'estiu, és recomanable reduir el rec per a provocar un lleu estrés en la planta i favorir la coloració rojosa de les seues tallos. També resulta beneficiós polvorisar aigua de forma ocasional a lo llarc de l'any, llevat en zones en alta humitat ambiental.
No s'adapta be als substrats tradicionals per a cactus. Preferix un sol ric en matèria orgànica, compost per materials com turba, verdet esfagno o terra de fulls, mesclats en arena grossa o pedra pómez per a garantisar un bon drenage i una adequada aireación. Els substrats utilisats para orquídees, bromelias i atres plantes epífitas solen ser adequats. També pot desenrollar-se en terra de test comú, sempre que drene correctament. El pH ideal se situa entre 5,5 i 6,0.
La planta agraïx aplicacions ocasionals de fertilisant diluït. Encara que la femta no sol recomanar-se per als cactus, una chicoteta cantitat de femta de vaca ben descompost pot favorir un creiximent més vigoroso.
Esta espècie no tolera les gelades ni la calor extrema dels climes desérticos. Es desenrolla millor en jardins costers i ambients templats. Durant l'hivern, les temperatures nocturnes no deuen descendir per baix dels 5 °C, mentres que en estiu necessita temperatures càlides, preferiblement inferiors als 27 °C. A diferència dels cactus del desert, florix en hivern i requerix recs regulars durant tota la temporada, per lo que no necessita un periodo de repòs sec.
La floració és més abundant quan la planta es manté en temperatures càlides i estables. En canvi, disminuïx si la temperatura oscila entre 4 °C i 18 °C. Ademés, la planta pot perdre fàcilment els seus botons florals quan es mou de lloc. Per això, una volta formats els capolls, convé evitar qualsevol canvi d'ubicació o alteració important en l'ambient. La propagació es realisa principalment per mig d'esquejes de talle, encara que també pot cultivar-se a partir de llavors.[3]
Galeria
[editar | editar còdic]-
Planta creixent com epífita sobre el tronc d'un arbre -
Detall dels capolls florals
-
Detall de la flor -
Planta en fruts en formació
-
Cultiu en test
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «Ecology, biogeography and diversity of the Bolivian epiphytic cacti — with the description of two new taxa».Bradleya.18(18)
- 2–30.ISSN 0265-086X.doi:10.25223/brad.n18.2000.a2.Consultat el 2026-05-15.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Anderson, Edward F.; Eggli, {{{nom2}}}; Anderson, {{{nom3}}} (2005). (en alemà), Ulmer, p. 354. ISBN 978-3-8001-4573-7.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 «Pfeiffera monacantha». www.llifle.net. Consultat el 2026-05-18.
- ↑ 4,0 4,1 «Pfeiffera monacantha (Griseb.) P.V.Heath | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2026-05-18.
- ↑ «Rhipsalis monacantha Griseb. | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2026-05-18.
- ↑ Grisebach, A. (1879). [1] (en en), Dieterich'sche Verlags-Buchhandlung. doi:10.5962/bhl.title.60503.
- ↑ «Pfeiffera monacantha | International Plant Names Index». www.ipni.org. Consultat el 2026-05-18.
- ↑ «Pfeiffera» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2026-05-15.
- ↑ «Pfeiffera monacantha» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2026-05-18.
- ↑ Eggli, Urs; Newton, Leonard I. (2004). (en en), Springer, p. 157. ISBN 978-3-642-05597-3.
- ↑ «Cactaceae at Caryophyllales.org – a dynamic online species-level taxonomic backbone for the family».Willdenowia.51(2)ISSN 0511-9618.doi:10.3372/wi.51.51208.Consultat el 2026-05-18.
- ↑ «Pfeiffera monacantha: Lowry, M. & Carr, J.: The IUCN Ret List of Threatened Species 2017: i.T152058A121577248».International Union for Conservation of Nature.doi:10.2305/IUCN.UK.2017-3.RLTS.T152058A121577248.en.Consultat el 2026-05-18.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pfeiffera monacantha» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.