Pintures de Klimt per al sostre de l'Aula Magna de l'Universitat de Viena

Pintures de Klimt per al sostre de l'Aula Magna de l'Universitat de Viena

Les Pintures del Sostre de l'Aula Magna de l'Universitat de Viena fetes per Klimt, també conegudes com les Pintures de la Facultat, varen ser una série de pintures alegóricas que va fer Gustav Klimt per al sostre de l'Universitat de Viena entre els anys 1900–1907. En 1894 Klimt va rebre l'encàrrec de pintar el sostre. En presentar les seues pintures, Filosofia, Medicina i Jurisprudència, estes varen ser senyalades com a 'pornografia' i 'en excés pervertidas'. Cap de les pintures es mostraria en exhibició en l'universitat. En maig de 1945 estes tres pintures varen ser destruïdes per forces SS en retirada.

Filosofia

___protected_title_4___, 1899–1907. Tauler de sostre per al Gran Saló de l'Universitat de Viena. Destruït pel fòc en Schloss Immendorf en 1945.

Filosofia va ser el primer dels tres quadros presentats al Govern austríac en la sèptima exposició de la Secessió vienesa en març de 1900. Se li va otorgar una medalla d'or en l'Exposició Universal en París, pero va ser atacada en el seu propi país. Klimt va descriure la pintura com seguix: "A l'esquerra un grup de figures, el principi de vida, fruició, decadència. A la dreta, el globo com a misteri. Emergint avall, una figura de llum: coneiximent." Els crítics es varen sentir pertorbats per la seua representació de hòmens i dònes que van a la deriva en un trance sense rumbo. La proposta original per al tema de la pintura era "La Victòria de la Llum sobre l'Obscuritat", pero lo que Klimt va presentar en canvi va ser una somiada massa de humanitat, no referint-se ni a l'optimisme ni al racionalisme, sino a un "buit viscós".

Medicina

Medicina, 1899–1907.

La Medicina era la segona pintura, presentada en març de 1901 en la dècima Exposició de la Secessió. Mostra de nou una columna de figures nuetes, ara en el costat dret de la pintura, representant el riu de la vida. A l'atre costat es veu una jove nueta que sura en l'espai, en un bebé als seus peus, representant la Vida. Un esquelet representa la mort en el riu de la vida. L'enllaç únic entre la dòna flotant i el riu de cossos són dos braços, el de la dòna i el d'un home vist per darrere. En la part inferior de la pintura s'observa a Higía (filla del deu grec de la medicina Asclepio) en una serp esculapio al voltant del seu braç (en alusió a la Vara de Esculapio) i la tassa de Lete en la seua mà (la seua aigua, provinent d'un dels cinc rius del Hades, causava l'oblit complet a qui ho bevia), volteándola cap a l'humanitat. Klimt va conduir a una unitat ambigua de vida i mort, sense res que celebrara la funció de la Medicina o ciència de la curació. En l'exhibició de la pintura en 1901, esta va ser atacada per crítics que preferien resaltar que Viena liderava l'investigació mèdica en figures com Theodor Billroth (1829–1894), Frantisek Chvostek (1835–1884), i Ludwig Türck (1810–1868). Un artícul en el Medizinische Wochenschrift va renegar de que el pintor ignorara els dos guanys principals dels doctors, la prevenció i la cura.

Vore també

• Anex:Quadros de Gustav Klimt

Referències

Bibliografia

• BMJ.325(7378)

1506–1508.doi:10.1136/bmj.325.7378.1506.

• Gilles Néret. Klimt. Taschen, 1993. ISBN 978-3-8228-5980-3