Higía (mitologia)
En la mitologia grega, Higía, Higiea o simplement Salut (en grec antic: Ὑγίειᾰ, Hygíeia o Ὑγείᾱ, Hygeia), era la deesa de la «salut» (ὑγίεια), orige de la veu espanyola «higiene». Es tracta d'una deesa menor que pertany al corteig d'Asclepio, deu de la medicina i curació, encara que Higía no apareix en cap relat mitològic.[1][2] En la mitologia romana el seu nom va ser adaptat com Higea (en llatí: Hygēa o Hygīa), i, depenent de l'autor, li l'assimilava en les deeses Salus (la Salut), Sirona i Valetudo, deidades de naturalea sanadora.[3] l'asteroide Higía va ser aixina cridat en el seu honor. En época contemporànea a Higía li el ha associat en les farmàcies i el seu símbol principal és la copa de Higía.
Cults i representacions
[editar | editar còdic]
Encara que Higía havia segut objecte d'un cult local des d'a lo manco el VII, no va escomençar a ser coneguda fòra d'este fins que l'oràcul de Delfos la va reconéixer despuix de les plagues que varen devastar Atenes entre els anys 429 i 427 a. C. i Roma en el 293 a. C.
Generalment li l'adorava en els mateixos temples que al seu pare, com en Argos, a on les dos divinitats tenien un célebre santuari,[4] en Atenes,[5] en Corinto,[6] en Gortina,[7] en Sición[8] i en Oropo.[9] En Roma hi havia una estàtua seua en el temple de la Concòrdia.[10]
Pausanias va senyalar que en l'asclepión de Titane en Sición (fundat per Alexanor, net de Asclepio) les estàtues de Higía es cobrien en cabells de dònes i penyores de vestir babilòniques. Segons algunes inscripcions, estes mateixes ofrenes eren realisades en Desocupacions.
Arifrón de Sición, un artiste sicionio de el IV, va escriure un famós himne en honor de Higía.[11] Existix, també, un himne órfico dedicat a la deesa. Artistes com Escopas, Briaxis i Timoteo, entre uns atres, esculpieron estàtues de la deesa.
Li la solia representar com una dòna jove de peu, coronada en una branca de llorer, vestida en un corfoll llauger i alimentant una gran serp enroscada entorn al seu cos que bevia d'una copa que portava Higía. A voltes era acompanyada per Telesforo, un atre deu curativo associat a Asclepio.[12]
Mitologia grega
[editar | editar còdic]En la Sua se nos diu que Asclepio i Epíone varen ser pares de cinc filles: Higía, Egle, Yaso, Aceso i Panacea; totes elles fan referència a la salut, curació i remeis, processos de la curació mèdica.[13] Uns atres, en canvi, la creuen consorte i no filla del propi Asclepio.[14] I encara els órficos, reinterpretant la seua filiació, la varen imaginar com a filla d'Eros i Peito.[15]
El jurament hipocrático enaltix als deus principals als que s'encomana un mege, entre ells Apolo Mèdic, Asclepio, Higía i Panacea.[16] En la regió d'Oropo, entre el Ática i la terra de Tanagra, existia un temple de Anfiarao, célebre per les seues curació. Una de les parts de l'altar està consagrat a Afrodita, Panacea, Yaso, Higía i Atenea Peonia («Curadora»).[17] Licimnio, fent-se eco de la naturalea benefactora de Higía, diu que ella és la reina del tro áureo d'Apolo i que té un somriure amable.[18] Esquilo opon la salut (hygeia) contra la malaltia (nosos), encara que no en calitat de personificacions.[19]
En un dels himnes órficos li l'enaltix:
«Encantadora, amable, vivificadora, augusta, sobirana, afortunada, salut, portadora de prosperitat, mare de tot, puix pel teu influix, els desapareixen als mortals les malalties, i tota casa, gràcies a tu, prospera plena de goig, i les arts florixen. El món t'enyora, sobirana, i l'únic que sempre et desdenya el Hades destructor d'ànimes; perennemente jove, molt desijada, repòs dels mortals, perque sense tu tot carix de profit per als humans, puix ni es dona la riquea, dolça per les celebracions festives que comporta, dispensadora, ademés, de felicitat, ni un varó, sense la teua intervenció, ho domines i tot ho governes. Ea, puix, deesa, presenta't sempre socorredora dels teus iniciats i aparta la molèstia fatal de les penoses malalties».[21]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Henry George Liddell, Robert Scott: A Greek-English Lexicon; «Ὑγίεια»
- ↑ Pierre Grimal: Diccionari de mitologia grega i romana, veu «Higía»
- ↑ Apuleyo: L'asno d'or X, 25 ss
- ↑ Pausanias II 23, 4 i III 22, 9
- ↑ Pausanias I 23, 5; 31, 5
- ↑ Pausanias II 4, 6
- ↑ Pausanias VIII 28, 1
- ↑ Pausanias II 11, 6
- ↑ Pausanias I 34, 2
- ↑ Plinio: Història Natural XXXIV, 19
- ↑ Arifrón de Sición, fr. 813 (en Ateneu, Convit dels erudits)
- ↑ «La copa de Higía, símbol de la farmàcia i de la deesa del higiene» (en és). Vivint La Salut. Consultat el 11 de juliol de 2020.
- ↑ Sua veu Epíone (Ήπιόνη)
- ↑ Natalis Menges: Mitologia IV, 11 (Sobre Esculapio); escolio a Ilíada IV, 195
- ↑ Proclo, sobre el Timeo de Platón
- ↑ Hipócrates: Tractats hispocráticos, Jurament, 1
- ↑ Pausanias: Descripció de Grècia I 34, 3
- ↑ Licimnio, fr. 769 (citat en Sext Empíric, Contra els dogmàtics; en Campbell, Vol. Greek Lyric V).
- ↑ Esquilo: Agamenón, 1001 ss.
- ↑ Allman, George Johnston (1889). Greek Geometry from Thales to Euclid, Hodges, Figgis, & Co., p. 26.
- ↑ Himne órfico 68, a la Salut
- Este artícul conté una traducció derivada de «Higía (mitología)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.