Piramidología
Piramidología és un terme utilisat per a referir-se a vàries especulacions pseudocientíficas respecte a les piràmides, declarades alternatives, que van contra les teorias i evidències de l'arqueologia, la història, l'astronomia i atres camps d'investigació científica.
Història
[editar | editar còdic]La piramidologia va ser inventada en el XIX pel llibrer John Taylor i l'astrònom Charles Piazzi Smyth, que pretenien demostrar que la Gran Piràmide era un calendari universal replet de profecias.[1] Piazzi Smyth, en Our Inheritance in the Great Pyramid (1864) expon algunes de les mides de la Gran Piràmide i les seues determinacions cronològiques. Només va encertar les «profecies» ocorregudes en dates anteriors a l'edició de dit llibre.
En la década de 1970, Albert Slosman, en els seus llibres, va explorar el tema d'Atlantis i la seua conexió en Antic Egipte aixina com també la Piramidología. Per a ell, l'Atlántida es va tirar a perdre en les aigües, causant el diluvi, el 27 de juliol de 9792 a. C., data que va deduir de l'estudi del Zodiaco de Dendera.[2]
En 2010 ix la película la revelació de les piràmides, un documental basat en el llibre homònim de Jacques Grimault, que planteja una teoria que conecta les piràmides en varis monuments antics, des de China fins a Perú, d'Egipte a Mèxic.[3]
Descripció
[editar | editar còdic]La majoria d'estes especulacions es referixen a les piràmides d'Egipte i especialment a la Piràmide de Khufu en Guiza. No obstant, els piramidòlecs posteriors també s'interessen per les estructures monumentals d'Amèrica precolombina (tals com Teotihuacán, la civilisació maya mesoamericana, els incas dels Vages i els temples del surest d'Àsia.
Els arguments de la piramidologia són considerats pseudociencia per la comunitat científica, que considera les seues hipòtesis com a sensacionalistes, inexactas i totalment carents d'anàlisis empírics ni aplicació del método científic. Aixina i tot, varis escritors els treballs especulatius dels quals consistixen en l'us de relats d'esta naturalea, han trobat gran audiència entre alguns sectors del públic i els seus llibres pot alcançar vendes considerables.
Els principals texts piramidológicos inclouen un o més dels següents aspectes:
- Teories pseudoarqueológicas, negant que les piràmides hagen segut construïdes per a servir com a tombes; explicacions alternatives sobre la construcció de les piràmides, per eixemple, l'us de tecnologia antigravitatoria; hipòtesis que no varen ser construïdes per humans de l'época sino potser per extraterrestres, sers de l'Atlántida, visitants del futur o d'atres dimensions, etc.
- Teories numerológicas: sobre que les mides de la Gran Piràmide són esotéricament significatives i que les seues mides geomètriques contenen alguns mensages codificats.
- Poder piramidal: creent que la piràmide, com figura geomètrica, posseïx poders sobrenaturalés.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Piramidología» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.