Poblat talayótico

Poblat talayótico

Muralla del poblat talayótic de Ses Païsses (Artá)

El poblat talayótico és una forma constructiva que es desenrolla en les illes espanyoles de Mallorca i en Menorca, Balears, cap al primer mileni a. C. Naixen en época talayótica, a pesar de que alguns s'ubiquen en llocs ya habitats en época pretalayótica, pero el seu màxim desenroll aplega, sobretot en Menorca, durant el periodo postalayótico. Especialment en época postalayótica, els poblats solen constar d'una muralla formada per blocs de pedra ciclópea. En l'interior es troben un talayot o diversos talayots i atres habitàculs de diversa estructura. Els poblats eren el centre d'activitats econòmiques i socials. També tenien una funció defensiva, de protecció dels enemics. En Menorca estes estructures fortificadas són encara de majors proporcions que en Mallorca.

Les tècniques constructives de les muralles

Vista aérea del poblat talayótico de Torre d'en Galmés (Alayor, Menorca)

En els poblats talayóticos fortificados s'observen en l'edificació de les muralles tres formes constructives diferents:

• Muralla ortostática: grans lloses planes pero de forma irregular (cridades ortostatos), colocades de manera vertical sobre un zócalo de pedres horisontals. Sobre estos ortostatos, es posaven pedres irregulars, de cada volta més menudes, i empotrades en sec, que servien per a aumentar l'altura de la muralla.
• Muralla de peces regulars: fet en hiladas formades per pedres de forma regular, treballades, colocades de manera directa sobre el fonament o sobre el sol, sense els ortostatos.
• Muralla mixta: ortostatos iguals que els anteriors, pero coronats en pedres regulars miges, més o menys rectangulars, colocades en hiladas, també en sec.

No se sap en certea si les diferents tècniques mantenen una separació cronològica. Sí que sembla palés que els ortostatos corresponen als traçats originals de les muralles dels diferents poblats. La seua construcció es pot datar en un moment pròxim al 800 aC, ya que esta és la data de la muralla del poblat de ses Païsses (Artá), de moment l'única que ha segut datada. Seria factible que la part superior s'haguera coronat en pedres irregulars i que, en posterioritat, ya en influències constructives púnicas o romanes, s'hagueren restaurat parts de la muralla en hiladas de sellars regulars. Se sap que en l'época talayótica va haver més de 250 poblats en Mallorca, la qual cosa indicaria una densitat de població prou important.

Els poblats talayóticos en Menorca

En l'illa de Menorca els poblats presenten, ademés dels talayots, les construccions típiques del periodo posttalayótico menorquín: els recints de taula i els círculs de habitació postalayóticos junt en les sales hipóstilas i els sistemes de recollida d'aigua

Sobre les muralles, hi ha pocs poblats menorquines a on s'hagen identificat. Alguns solament tenen muralles en certs trams i molts no tenen cap rastre. A voltes s'observa que les vivendes més perifèriques dels poblats tenen les parets exteriors prou grosses cóm per a fer la funció de muralles defensives i inclús com alguns círculs de habitació s'adossen o estan adossats a paraments de muralla. Sembla que les muralles menorquinas són més tardanes que les mallorquines, casi sempre dels últims sigles del primer mileni aC, mentres que les mallorquines casi totes són del començ del primer mileni a. C. De totes maneres este és un tema de debat, ya que les semblances entre les muralles de les dos illes són tan evidents que es fa difícil d'acceptar un distanciament temporal molt llarc. En les muralles del poblat de Són Catlar, en Menorca, es veuen trams en ortostatos mentres atres trams presenten una construcció més regular, en tendència a les hiladas horisontals i, finalment, hi ha uns baluarts defensius rectangulars, adossats a l'exterior de les muralles, de clara influència clàssica: construïts en pedres rectangulars dispostes clarament en hiladas. Estes reformes podrien datar-se de finals de el III en el context de la segona guerra púnica i finalment al voltant de el II en relació en la conquista romana de l'illa. A sovint els poblats de Menorca són més grans i monumentals que els de Mallorca. A voltes, com en el cas de Torre d’en Galmés, són verdaderes ciutats talayóticas, en una extensió i monumentalitat sense paregón en l'illa de Mallorca.

Vore també

• Hondero balear
• Talayot
• Taula
• Construcció ciclópea.
• Poblat talayótico de Binissafúller
• Poblat de Sò Catlar
• Torre d’en Galmés
• Poblat talayótico de Capocorb Vell
• Són Fornés
• El Hospitalet Vell
• Poblat talayótico de l'Illot
• Cultura dels talayots
• Periodo talayótico en Menorca
• Periodo pretalayótico en Menorca
• Periodo postalayótico
• Naveta
• Círcul de habitació postalayótica
• Cornia Nou
• Talatí de Dalt