Periodo pretalayótico en Menorca

Erro al crear miniatura:

Naveta dones Tudons (Ciutadella)

El periodo pretalayótico en Menorca és l'etapa compresa entre l'arribada a l'illa dels primers sers humans i l'aparició de la cultura talayótica. No constituïx un periodo homogéneu des de cap punt de vista, ya que en esta etapa trobem varis tipos de tradicions ceràmiques, arquitectòniques i funeràries.

L'investigador Luis Plantalamor, vinculat al Museu de Menorca, ha propost un esquema cronològic per a explicar este periodo de la prehistòria menorquina, dividint-ho en pretalayótico I i pretalayótico II.

Pretalayótico I

El pretalayótico I és el periodo comprés entre 2500 a. C. i 1700 a. C. Les comunitats que habiten l'illa durant esta fase presenten traces culturals pròpies de l'edat de bronze (calcolítico - bronze inicial). Segons Plantalamor, esta etapa es caracterisa, en Menorca, per la presència de dos grups que tindrien una base cultural comuna pero economies diferenciades: mentres que en la part occidental de l'illa, la banda de Ciutadella, serien agricultors (com Mallorca), en la part oriental de l'illa, la part de Maó, serien ganaders.

Les diferències també es donen en els hàbitats i enterrament. En la part occidental, es donen hàbitats en agrupacions de navetas de habitació i els enterrament són en hipogeus de planta allargada, mentres que en la part oriental es donen hàbitats en construccions de pedra, en general més menudes, en elements vegetals, i els enterrament són sepulcros megalítics o dólmenes d'entrada de llosa perforada.

En abdós casos, es tracta de societats sedentarias, res jerarquizadas (absència d'arquitectura monumental o bens de prestigi), basada en l'economia productiva, i pacífica (absència d'armament). Les creències religioses ya són prou elaborades.

És una societat que té contactes en l'exterior (com es pot observar per la presència de megalitisme, un element comú en tot l'arc mediterràneu), sobretot en el sur de França.

Estructures característiques del pretalayótico I

Erro al crear miniatura:

Interior del hipogeu de Torre del Ram (Ciutadella)

Hipogeus

Sepulcros subterràneus excavats en cavitats naturals o artificials obertes a la roca calcàrea. Presenten planta rectangular o ovalada, a la que s'accedix per un corredor inclinat o una espècie de fumeral. La cambra sol presentar elements diversos com a bancs, cambres laterals o absidiales, casetes, fossa central, etc., i tant esta com el corredor estarien tancats en lloses encaixades. Tenim eixemples d'este tipo de sepulcros en Sò Mercer de Dalt, Torre del Ram, Són Vivó, Són Catlar, Parella, S'Hostal o Montefí.

Navetas de habitació

També conegudes en el nom de naviformes (recorden el caixco boca avall d'un barco), constituïxen habitàculs (en el seu interior, s'han trobat fogueres i restants de menjar) de planta en forma de ferradura allargada, de voltes llaugerament "estrangulada" en l'entrada. Les seues parets, de doble parament en l'espai intermig farcidura en terra i pedres menudes, s'alcen sobre una base formada per un zócalo de grans blocs que recolzen en la roca. Per damunt esta base, es disponen hiladas de pedres més menudes, que van tancant l'espai per mig de l'aproximació de hiladas. Hi ha bons eixemples d'estes navetas de habitació en Clariana, Cala Blanca, Cala Morell, Són Mercer de Baix, Santa Mònica o Sant Jordi.

Erro al crear miniatura:

Naveta de habitació dones Coll de Cala Morell (Ciutadella)

Cuevas en frontera megalítica

Tenim eixemples en la necròpolis de cala Morell, Biniai nou o Sant Tomàs.

Erro al crear miniatura:

Sepulcro de Ses Roques Llises (Alayor)

Dólmenes o sepulcros megalítics

El megalit pròpiament dit està format -normalment- per una cambra rectangular en parets de lloses colocades verticalment, entre les que es troba una de perforada que donaria accés a l'interior i, en algun cas (només es coneixen quatre sepulcros ), per un corredor més estret situat en frente de este tipo de porta. Les lloses -siguen de la cambra o del Corredor- no recolzen mai en cap regata feta en la roca mare i, al voltant d'estes, es veu una espècie de túmulo -mal conservat-, constituït per una paret de contenció, de lloses colocades horisontalment o de blocs desbastados, i una certa cantitat de farcidura disposta entre esta i el megalit. Sobre la coberta de la cambra, i potser també a la del corredor (en aquells casos en que s'ha documentat l'existència d'este), sembla que estaria feta a pur de lloses en horisontal. En Menorca es coneixen, entre uns atres, els següents sepulcros megalítics: Montpler, Alcaidús (també conegut com a Tancs de Montpler), Binidalinet, Ses Roques Llises, Són Ferragut Nou, Són Ermità, Sant Ignasi, Són Salomó, Són Escudero, Rafal dones Capità.

Erro al crear miniatura:

Sepulcro de triple parament de Sò Olivaret (Ciutadella)

Evolució d'estos dólmenes o sepulcros megalítics tenim els sepulcros de triple parament com el de Són Olivaret o el paradolmen de Ses Arenes de Baix.

Pretalayótico II

En la segona fase de pretalayótico, el pretalayótico II (del 1700 al 1200 aC), els testics ya són prou abundants. Es tracta d'una continuació i perfeccionament de les traces culturals que es troben en l'etapa anterior. Apareix la tècnica ciclópea en la construcció de navetas: els sepulcros megalítics de l'etapa anterior van evolucionant fins a donar lloc a les navetas d'enterrament, un tipo d'edifici exclusiu de Menorca.

Estructures característiques del pretalaiyótico II

Erro al crear miniatura:

Naveta oriental de Biniac-L'Argentina (Alayor)

Navetas de tipo intermig

Són edificis derivats del sepulcro megalític, que el seu conserven l'estructura (corredor, llosa perforada, cambra rectangular, mur de contenció en farcidura de pedres). Presenten una clara separació entre el corredor i la cambra, una coberta de grans lloses planes horisontals i, inclús, a voltes, una llosa perforada que dona accés a la cambra principal. La porta en l'exterior d'este tipo de tomba sol estar formada per jambas monolítics o polilítica i un llindar ciclópea, i en l'interior podem trobar bancs correguts i un pis superior, al que s'accedix per mig d'una espècie de fumeral que es troba al final del corredor. Les més significatives són: Biniac-Argentina occidental, Biniac-Argentina oriental i Torralbet.

Navetas evolucionades

Naveta d'És Tudons (Ciutadella)

Sense corredor ni murs de contenció i en planta allargada. Provablement, alguna cosa posteriors a les "de tipo intermig". Presenten una coberta de lloses travesseres, una llosa perforada entre el corredor i el quarto, un doble parament de blocs en pedruscos de farcidura i, a voltes, una cambra superior. Les millor conservats són: Rafal Rubí meridional, Rafal Rubí oriental i És Tudons.

Vore també

• Periodo pretalayótico
• Periodo talayótico en Menorca
• Talayot
• Hondero balear
• Mars balearicus
• Ceràmica prehistòrica de Menorca
• Poblat talayótico
• Sala hipóstila talayótica
• Romanización de Menorca
• Construcció ciclópea