Periodo pretalayótico

Tradicionalment es denomina periodo pretalayótico a les primeres fases culturals de la societat prehistòrica en les Illes Balears (Espanya). La denominació "pretalayótico" respon únicament a la seua cronologia relativa sobre la manifestació cultural més vistosa de la prehistòria de les illes. Actualment els investigadors no utilisen este terme que és considerat un caixó de sastre format per la fase calcolítica i la fase naviforme dins de l'Edat del Ferro (c. 1500-850 calç BC). Seria, llavors, l'etapa compresa entre l'establiment de les primeres comunitats humanes, cap a la III mileni aC, i l'aparició de la cultura talayótica, entre finals de la II mileni a. C. i principis de l'I mileni a. C.

Els primers pobladors

La majoria dels arqueòlecs actuals especialisats en la prehistòria de les Balears considerava com a provable l'arribada de sers humans a les illes en algun moment del tercer mileni a. C., encara que fins a finals de el XX es creïa que eixa data es remontava al V o VI milenis.

Recents estudis tornen a retardar dites dates i deixen clar que existixen restants de presència humana en l'Abric de Sò Matge del 4800 a. C. aprox. i en la Cova de Muleta, alguns restants humans del 4000 a. C. aprox.,

Es considera com més provable que els primers pobladors de les illes pertanygueren a l'Edat del Coure (també cridada calcolítico o eneolítico), i que provingueren d'algun lloc en l'arc coster del Mediterràneu occidental delimitat entre l'alce de la península ibèrica i el noroest d'Itàlia. Concretament alguns investigadors proponen que la zona de procedència més provable dels primers colon és el Golf de León. Atres investigadors consideren que els primers pobladors varen poder provindre del nort d'Àfrica, encara que esta corrent migratòria és anterior al Neolític i, per tant, molt anterior al Calcolítico. No obstant, este no és un tema encara tancat.

Una atra consideració a tindre en conte sobre els primers pobladors de les illes és que, ya que l'illa d'Eivissa es pot vore des de la península, Mallorca es pot vore des d'Eivissa, i Menorca es pot vore des de Mallorca, podria donar-se el cas de que, abans d'assentar-se definitivament en les illes, els futurs pobladors pogueren haver passat generacions sanceres explotant els seus recursos d'una manera estacional. Hi ha estudis que consideren la possibilitat de que, des de temps remots, vingueren a les illes diverses bandes de caçadors/recolectors en temporada estival per a acumular i conservar aliments. No obstant, la possibilitat de que els primers isleños foren anteriors en el temps, enquadrats en el Neolític ha segut pràcticament descartada en l'actualitat.

Les primeres fases de la prehistòria isleña seguixen sent poc conegudes, sobretot per l'escassea de restants arqueològics provinents d'eixa época. Se sap que els primers pobladors practicaven la ganaderia i l'agricultura, manifestades per l'aparició de restants òsseus d'espècies domèstiques (ovins, caprino, suidos i bóvidos) que no existien en el territori insular abans de l'arribada dels pobladors humans. L'agricultura està demostrada per l'abundància de restants de hoces de sílex trobades prop dels jaciments més antics.

Alguns investigadors accepten la convivència del ser humà en el Myotragus balearicus afirmant que està provada en el jaciment de Sò Matge a on es varen trobar restants de coprolitos i d'ossos, lo que indica que no solament hi havia animals morts, si no també estabulados. És prou provable que el desenroll dels humans en les illes estiga estretament relacionada en l'extinció de l'espècie, be per sobreexplotació, o be per la possible competència de les espècies domèstiques (especialment cabres) dutes per ells. Atres arqueòlecs descarten totalment esta opció, afirmant que l'espècie va desaparéixer molt abans de l'arribada dels humans per causes migambientals.

En algun moment posterior a l'arribada dels primers pobladors, les Balears s'incorporen a les corrents megalítica (apareixen els dólmenes) i campaniforme, denominada per la ceràmica en incisions decoratives que es va escampar per gran part del continent europeu occidental. Tampoc és possible, pel moment, determinar si estes noves manifestacions culturals varen ser aportades per nous pobladors o a través de les influències dutes pels intercanvis comercials entre les illes i el continent, que mai varen deixar d'existir.

Habitació naviforme I dels Closos de ca Gaià (Felanich, Mallorca).

Estes manifestacions pertanyen ya al Bronze Antic, i la continuïtat dels intercanvis comercials en l'exterior es veu demostrada pel fet de que, per a fer bronze fan falta coure i estany, i este últim no existix en l'archipèlec.

Economia i societat

Sobre els contexts domèstics d'este primer moment, en Mallorca es documenten cabanyes de planta circular, pero també estructures allargades construïdes en tècnica ciclópea, que enllacen en els naviformes o navetas de habitació documentades massivament a partir del 1600 a. C. A partir d'este moment, destaca el homogeneïtat cultural, sobretot sobre els contexts domèstics, entre Mallorca i Menorca.

Naveta de habitació de Cala Morell (Ciutadella, Menorca)

Estes són grans cases de planta en forma de ferradura allargada, construïdes en pedres, cridades naviforme o navetas de habitació, per la seua forma pareguda a una nau. Les pedres formaven les parets de les cases, colocades i encaixades entre sí de manera que les pedres més grans (a sovint eren molt grans) estaven més baix, i les més menudes, més arriba (vore foto). Tot això sense utilisar cap tipo de ciment o argamasa, lo que s'ha vingut a cridar tècnica ciclópea, per a distinguir-la de la tècnica megalítica, pròpia dels dólmenes.

Les dimensions típiques dels naviformes o navetas de habitació serien d'uns huit metros d'ample, por entre quinze i vint de llarc, encara que el gran gros dels seus murs (entre dos i tres metros) fa que l'espai útil de la seua cambra interior siga prou menor. No s'ha conservat el sostre de casi cap d'elles, pero se supon que lo més normal seria un sostre (no se sap si pla o a dos aigües), fet en branques grosses a modo de voltons, i recobert de brancada, fulleram i argila (tal com s'ha pogut documentar gràcies a les excavacions arqueològiques desenrollades en el jaciment de Closos de Ca Gaià (Mallorca). L'únic cas de sostre conservat, el de la naveta de habitació de Sò Mercer de Baix (Ferrerías, Menorca), està fet en lloses de pedra pero no es creu que fora la solució més utilisada.

A partir de mediats de el II mileni a. C., el periodo pretalayótico es caracterisa per la presència de menuts núcleus de població aparentment igualitarios, en les navetas de habitació com a unitat domèstica típica i una economia agrícola i ganadera. En general es tracta de núcleus molt menuts, en alguns casos inclús vivendes aïllades, pero també es detecten núcleus més extensos en muralles defensives, com és el cas del poblat de Cala Morell, en Menorca. Cap a finals del segon mileni a. C. es detecten canvis en el patró d'assentament, en una major concentració de la població, la jerarquización de l'espai intern del poblat en alguns assentaments, l'aument de ferramentes i armes de bronze i canvis en les tècniques de fabricació de ceràmica. Es constata un llauger increment de la presència de materials d'importació, encara que les illes seguixen sent un lloc marginal dins de les rets comercials del moment.

Punzón d'os en punta metàlica de la Naveta de Binipati (Ciutadella, Menorca)

L'economia estava basada en l'unitat domèstica: cada una de les cases podia estajar un grup autosuficient, a on els seus membres de distintes edats i sexes tenien especificades les tasques productives que els corresponien. L'agricultura que hi havia hagut fins a llavors, de cereals i possiblement alguns llegums, va anar cada volta més insostenible perque, al no conéixer el llaurat, cremaven els boscs i sembraven sobre les cendres, lo que resulta molt destructiu per al territori. Això va dur a una generalisació de la ganaderia, demostrada per l'escassea de restants de polen d'espècies agrícoles cap a finals de l'Edat del Bronze balear, segons els anàlisis polínicos de les excavacions més recents. L'escassa freqüència de càries en les dentadures de les gents de l'época també nos denota una dieta molt pobra en vegetals.

La dieta basada casi exclusivament en proteïnes animals va ser un factor important en la crisis generalisada de l'economia del Bronze balear, puix la capacitat productiva del territori és menor quan es dedica a pastures, que quan es dediquen les terres a l'agricultura. La creixent pressió demogràfica sobre uns territoris llimitats i mal aprofitats va supondre la descomposició progressiva del modo de vida conegut fins a llavors, en comprensibles episodis d'agressivitat interna. Esta descomposició va dur progressivament, a lo llarc de varis sigles i coincidint en el canvi del segon al primer mileni a. C., a l'èxit a models socials més jerarquizados, com les jefatures, i estos nous estaments socials es reflectixen en la proliferació de grans monuments de pedra, com els túmulos prototalayóticos de finals del segon mileni a. C. Açò va desembocar finalment, en el primer quarto del primer mileni a. C., ya en l'Edat del Ferro, en l'apogeu de la cultura talayótica, caracterisada per l'abundància i varietat de grans monuments, muralles, talayots, etc.

Fins als anys 90, es defenia la teoria de que el canvi de la societat naviforme a la talayótica va ser per agents externs (arribada d'atres pobladors), i de que l'inici de la Cultura Talayótica coincidix en el temps en els disturbis dels "Pobles de la Mar", en el Mediterràneu oriental, cap a el XIII No obstant, actualment esta interpretació està completament desfasada.

Pel que fa a les manifestacions funeràries, varen ser múltiples, pero casi sempre es relacionaven en les coves: els pocs dólmenes que es conserven presenten mostres de haver seguit sent utilisats, a lo manco, a lo llarc de tota la primera mitat del segon mileni a. C. Pero també es coneixen enterrament en cista, en cova natural, en cova natural modificada i en hipogeus, o coves excavades artificialment en la roca. Existixen hipogeus de totes les époques en les Gimnesias, pero els de el Bronze són abundantísimos, sobretot, en Mallorca. Alguns dels hipogeus més clarament adscrits al Bronze, els cridats "de planta allargada" són d'una perfecció tècnica i una bellea notables (vore foto), en antecámara, camarines laterals i atres característiques diferenciadoras. Tant en Menorca com en Mallorca s'han excavat varis dólmenes, paradólmenes i hipogeus que corresponen a este periodo.

Les "cultures pretalayóticas" també varen existir en les Pitiusas, en les seues distintes manifestacions: es coneix un dolmen en Formentera, aixina com assentaments del Bronze, tant en Eivissa com en Formentera. No obstant, no es va aplegar en cap moment a la Cultura Talayótica en elles, per raons que encara són desconegudes. Es barallen dos possibilitats: l'extinció dels pobladors, i la de que la crisis que varen sofrir les Gimnesias no va tindre temps d'ocórrer, puix en el VIII varen escomençar les visites dels fenicios que varen terminar, finalment, en la fundació de la colónia púnica Ibussim (o Ebussus en la seua denominació Llatina).

Archiu:HipogeoH7.jpg

Hipogeu funerari del Bronze Antic del Turriforme Escalonat de Sò Ferrer (Calviá, Mallorca)

Vore també

• Periodo pretalayótico.
• Periodo pretalayótico en Menorca.
• Periodo talayótico en Menorca.
• Talayot.
• Naveta.
• Naveta de habitació.
• Taula.
• Periodo posttalayótico.
• Hondero balear.
• Círcul de habitació posttalayótico.
• Mars balearicus.
• Molino.
• Ceràmica prehistòrica de Menorca.
• Poblat talayótico.
• Sala hipóstila talayótica.
• Romanización de Menorca.
• Construcció ciclópea.