Naviforme

Naviforme

Es diu naveta de habitació, navetiforme o naviforme a unes construccions prehistòriques de les Illes Balears que es varen construir en el periodo naviforme, en els últims anys s'ha vist que no és una construcció exclusiva de Mallorca i Menorca i que també en Eivissa es documenten este tipo de vivendes.

La funció d'estos edificis va ser eminentment domèstica, en elles es realisaven les activitats diàries (preparació i consum d'aliments, descans,...). La seua cronologia correspon a l'Edat del Bronze (c.1500-850 calç AC) i la seua denominació prové del seu gran semblat al d'una nau invertida. Donat la gran semblança formal que es va observar entre estes construccions i les navetas d'enterrament, en un primer moment no es varen diferenciar. Posteriorment, gràcies al desenroll de les investigacions es va diferenciar entre les navetas funeràries i les de habitació. Estes últimes es coneixen en la lliteratura científica com navetas o navetiformes.

Naviforme 1 Closos de Ca'n Gaià.

Per les seues característiques, el navetiforme és una construcció de pedres dispostes en sec, usant la tècnica constructiva ciclópea. Un zócalo de pedres planes semienterradas servix de base a una primera hilada de pedres molt grans, i sobre estes continua l'acumulació cap a dalt de més pedres, ya prou més menudes. Si fem un tall travesser als seus murs, voríem que consten de tres parts: el mur exterior, que té les pedres més grans, el mur interior (corresponent a l'interior de la cabanya) i, entre abdós, una farcidura de terra i pedres més quines. Els dos murs de l'aparelle estan inclinats de modo que el gros del mur siga menor quant més dalt, i es recolzen sobre la farcidura intermija.

Els navetiformes tenen planta de ferradura, encara que molt allargada, lo que els dona la seua característica forma de nau, i la seua única entrada està en el seu extrem pla. Les dimensions típiques serien d'uns huit metros d'ample, por entre quinze i vint de llarc, encara que la gran gruixa dels seus murs (entre dos i tres metros) fa que l'espai útil de la seua cambra interior siga prou menor. No s'ha conservat el sostre de casi cap d'elles, pero se supon que lo més normal seria un sostre (no se sap si pla o a dos aigües), fet en branques grosses a modo de voltons, i recobert de brancada, fulleram i argila (tal i com s'ha pogut documentar gràcies a les excavacions arqueològiques desenrollades en el jaciment d'Els Closos de Ca'n Gaià). L'únic cas de sostre conservat, el del navetiforme de Sò Mercer d'abaix, està fet en lajas de pedra pero no es creu que fora la solució més utilisada.

Vista aérea del poblat de navetas de habitació d'És Coll de Cala Morell (Ciutadella, Menorca)

En molts casos es troben vàries navetas adossats, formant grups de fins a quatre, encara que s'ha comprovat que corresponen a construccions afegides en diferents moments. En l'interior de molts d'ells s'han trobat estructures complexes, fetes en fanc i llosetes planes posades horisontalment i rodejades d'atres en vertical, que feyen les voltes de llar, cuina i almagasén de vaixella. A sovint s'han trobat també menuts muretes que dividixen l'estància en tres o quatre chicotetes "habitacions", pero són modificacions d'época romana, puix moltes d'estes cabanyes varen continuar sent utilisades durant casi dos milenis. Es coneixen navetiformes aïllats, adossats, agrupats, i fins a fent poblat en numerosos eixemplars. Davant de l'entrada s'han trobat menuts forats en el sol fent semicírcul, lo que delata que devien tindre un porche. L'entrada tenia una llosa superior a modo de llindar, i una atra semienterrada en el sol, que feya de llindar. Baix d'esta llosa s'han trobat restants d'una chicoteta foguera corresponent al ritual inaugural de la vivenda.

Respecte a l'estructura dels grups de persones que varen viure en estos edificis poc se sap. Tradicionalment s'ha senyalat que varen ser ocupades per famílies (falten cites). No obstant, recentment alguns autors han senyalat que no existixen evidències arqueològiques robustes que permeten defendre este extrem. Al mateix temps, s'ha argumentat que no convé caure en un error d'etnocentrisme i atribuir a les societats de l'Edat del Bronze de les Illes Balears els mateixos patrons d'organisació social que són característics de la nostra época. L'equip d'investigació de l'Universitat Autònoma de Barcelona. va propondre en el seu moment que el número de persones que varen poder viure de forma simultànea dins d'un d'estos edificis es podria deduir de la composició de l'unitat social enterrada en la Cova dones Càrritx. Esta va estar formada per unes 14 persones, que d'acort en els investigadors haurien vixcut de forma conjunta, i que varen ser interpretades com una família extensa que va ocupar un navetiforme.

El naviforme de Menorca

El periodo en que es construïxen estes estructures és segurament el de major homogeneïtat cultural de tot l'archipèlec balear incloent Eivissa, factor que sembla desaparéixer a finals del Bronze quan entre les dos grans illes sembla haver canvis significatius.

Fotografia aérea de dos navetas de habitació del poblat d'És Coll de Cala Morell (Ciutadella, Menorca)

Els navetiformes menorquines seguixen l'estructura anteriorment descrita. Es tracta d'estructures sense compartimentació, a diferència d'alguns eixemples mallorquins. En el seu interior es documenta, generalment, un fòc, situat casi en la part central de la vivenda i en dos bancs entorn. Alguns dels eixemples millor conservats són els de Clariana, Cala Blanca, Són Mercer de Baix i els de Cala Morell, a on s'està portant a terme un proyecte d'excavació que està aportant senyes molt interessants per a conéixer els hàbits de les gents del naviforme.

Menorca Talayótica Patrimoni de l'Humanitat

Menorca Talayótica és un ben inscrit en la Llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO en 2023. Es tracta d'un conjunt de jaciments arqueològics que testimonien una cultura prehistòrica insular excepcional, caracterisada per una arquitectura ciclópea única. L'illa conserva monuments exclusius com les navetas funeràries, les cases circulares, els santuaris de taula i els talayots, que es mantenen en plena harmonia en el paisage menorquín i la seua relació en el firmament.

Menorca conta en un dels paisages arqueològics més rics del món, modelat per generacions que han preservat el llegat talayótico. Té la major densitat de jaciments prehistòrics per superfície en una illa i és un símbol de la seua identitat insular.

Esta zona es dividix en nou àrees que cobrixen jaciments i paisages associats, en una cronologia que va des de l'aparició de les construccions ciclópeas al voltant del 1600 a. C. fins a la romanización en el 123 a. C. El valor excepcional dels seus monuments i paisages va dur a la seua inscripció en la Llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO en 2023.

Vore també

• Periodo pretalayótico.
• Periodo pretalayótico en Menorca.
• Periodo talayótico en Menorca.
• Talayot.
• Naveta.
• Taula.
• Periodo posttalayótico.
• Círcul de habitació posttalayótico.
• Mars balearicus.
• Moló.
• Ceràmica prehistòrica de Menorca.
• Poblat talayótico.
• Sala hipóstila talayótica.
• Romanización de Menorca.
• Construcció ciclópea.
• Hondero balear.