Anar al contingut

Cova dones Càrritx

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià


Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars.

La cova dones Càrritx és una cova natural situada en el barranc de Algendar, municipi espanyol de Ciutadella, illa de Menorca, Balears. Hui en dia no és visitable pels valors geològics i arqueològics que conté.cita requerida Solament poden concertar visites científics i experts. Aixina i tot, la cova és coneguda, ya que és el camí de pas cap a la cova Murada. La cova dones Càrritx i el seu contingut s'han conservat en bon estat fins als nostres dies gràcies a que antigament l'entrada va quedar tapada pel colapse d'una gran roca del barranc, que la va ocultar. Es tracta d'una cova natural d'uns 230 metros de recorregut llongitudinal, en la boca de la qual es va construir un mur de grans pedres en tècnica de construcció ciclópea. En el primer tram d'uns 170 metros és a on s'ha trobat una gran cantitat de material arqueològic, que ha donat una valiosa informació sobre els hàbits i costums dels menorquines prehistòrics, especialment els relacionats en la mort i els rituals funeraris. En la cova es poden diferenciar fins a sèt sales comunicades entre sí a través de corredors i galeries.[1][2]

Intervencions arqueològiques

[editar | editar còdic]

Un equip de l'Universitat Autònoma de Barcelona va portar a terme les excavacions de la Cova dones Càrritx entre els anys 1995 i 1996. Codirigieron les excavacions els arqueòlecs Vicente Lull, Roberto Risch, Rafael Micó i Cristina Rihuete.[3]

Descripció de les sales de la cova

[editar | editar còdic]
  • Sala 1: espai quadrangular d'uns 32 m². Encara conserva el mur de parament ciclópeo que es va construir en orige, en el que es protegia l'interior de la cova. La solsida d'una part de la visera del barranc va clausurar la boca de la cova, lo que va ajudar a la conservació dels contexts funeraris i rituals prehistòrics que contenia. Este espai té dos cotes de nivell. Va funcionar com a cementeri entre 1450 / 1400-800 a. C.
  • Sala 2: espai irregular, baix i allargat. Els restants que contenia procedien del cementeri de la sala 1 (1450 / 1400-800 a. C.).
  • Sala 3: espai de dimensions notables, també irregular. Es va localisar una chicoteta foguera i dos concentracions de materials arqueològics, una en predomini d'ossos d'animals i fragments d'estalactites i una atra en gots ceràmics (1600-1450 / 1400 a. C.).
  • Sala 4: separada de la sala 3 per una cortina d'estalactites i estalagmites hui en dia encara actives. Presentava alguns ossos dispersos de Myotragus balearicus, una punta de llança de bronze en una espècie d'orifici d'1 metro i mig de profunditat i abundants regates verticals produïts per dits humans en una de les colades d'argila (1600 fins a 1450/1400 a. C.).
  • Sala 5: s'accedix per un ramal del fondo de la sala 4, estret i inclinat, pel que es deu gatear per a aplegar a un chicotet espai destinat a ocultar el depòsit d'objectes de fusta, ceràmica prehistòrica de Menorca, bronze i contenidors de pèl (1100-800 a. C.).[4]
  • Sala 6: espai de configuració allargada en la que es va localisar un got trencat en el sol i una chicoteta foguera en cendres que contenien ossos humans de dits i peus. Molt prop, junt a la paret, es va trobar una agrupació d'ossos que representaven una mà que senyalava la foguera. En l'interior d'uns clavills de la paret hi havia ossos humans de mans i peus en fragments d'estalactites de forma pareguda a la dels ossos (1600-1450 / 1400 a. C.).[5]
  • Sala 7: separada de la 6 per una cortina d'estalactites que va ser retallada i els fragments colocats en un lloc resguardat propenc (1600-1.450 / 1400 a. C.). Als 170 m, l'últim punt al que varen aplegar les persones que varen usar estos espais durant la prehistòria, sobre una repisa de la roca natural, es va localisar un gorc de ceràmica en dos peçons orientats cap a l'eixida de la cova, és dir, cap al que s'acostava.
  • "Forat de ses Aritges": Situat junt a l'entrada de la cova dones Càrritx, es tracta d'una chicoteta cova natural en un mur de tancament ciclópeo. Ha segut objecte d'excavació arqueològica en les mateixes campanyes desenrollades per l'Universitat Autònoma de Barcelona en la cova dones Càrritx.[6]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ LULL, V.; MICÓ, R.; RIHUETE, C.; RISCH, R. 1999. La Cova dones Càrritx i la Cova dones Mussol: Ideologia i societat en la prehistòria de Menorca. Menorca: Consell Insular de Menorca.
  2. ↑ LULL, V.; MICÓ, R.; RIHUETE, C. & RISCH, R. 1999. Rituals de vida i mort en la prehistòria de Menorca. La Cova dones Càrritx. Barcelona: Consell Insular de Menorca / Sa Nostra Obra Social i Cultural.
  3. ↑ «Cova dones Càrritx. Menorca Talaiòtica, candidata a Patrimoni Mundial de la UNESCO» (en ca). Consell Insular de Menorca.
  4. ↑ LULL, V.; MICÓ, R.; RIHUETE, C. & RISCH, R. 2014. Rituals funeraris en Menorca durant l'Edat del Bronze. In GUERRA, E. & FERNÁNDEZ MANZANO, J. (coord..), La Mort en la Prehistòria Ibèrica. Casos d'Estudi. Valladolit: Edicions Universitat de Valladolit: 137-153.
  5. ↑ LULL, V.; MICÓ, R.; RIHUETE, C. & RISCH, R. 2000. Rituals de vida i mort en la Prehistòria de Menorca. Les coves d'És Cárritx i És Mussol. Revista d'Arqueologia, 225: 18-33.
  6. ↑ LULL, V.; MICÓ, R.; RIHUETE, C. & RISCH, R. 2004. Els botons en perforació en “V” d'És Forat de Ses Aritges (Ciutadella, Menorca): implicacions econòmiques i socials. Revista de Menorca, 88: 65-88.


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Cova_dones_Càrritx&oldid=872108»