Polinisació per zumbido
_(10243478783).jpg){kind=link}
La polinisació per zumbido o polinisació vibratoria és una tècnica usada per certes abelles i abellots per a extraure polen d'aquelles flors que requerixen d'este procés.[1] Les anteras de les plantes que són polinizadas per mig de vibracions solen ser tubulars en una obertura en l'extrem. A diferència de la dehiscencia de la majoria de les anteres, el polen permaneix dins d'ella i ix solament pel poro. En el cas d'algunes plantes autogámicas (que es autopolinizan) com la tomata el vent pot bastar per a moure els grans de polen i realisar polinisació. Pero l'activitat vibratoria de les abelles assegura un grau més elevat de polinisació.[2]
Per a afluixar el polen, l'abella s'aferra a la flor i mou ràpidament els seus músculs alares, sense moure les ales. Açò produïx un zumbido en un sò característic; esta vibració afluixa els grans de polen i fa que emergixquen de l'antera. l'abella domèstica no és capaç d'efectuar esta operació i no pot polinizar certes plantes.[2] Més de 70 famílies i al voltant de 20.000 espècies de plantes, és dir aproximadament el 9% de les flors, són polinizadas primàriament per mig de polinisació vibratoria
Morfologia de la flor
[editar | editar còdic]
Les flors que necessiten polinisació vibratoria tenen una forma particular d'anteres, diferent de la d'atres flors. El polen permaneix tancat dins de l'antera llevat per un chicotet poro en el seu extrem o per recalats al seu llarc. Estes obertures són massa chiques per a que l'insecte puga penetrar, pero suficientment grans per a l'eixida del polen. Per això li les sol cridar anteres poricidas. El polen ix quan hi ha una vibració de determinada freqüència. En dites flors la polinisació solament té lloc quan el polinisador extrau el polen. Certs insectes estan especialisats per a realisar esta operació.[3] Generalment l'estigma d'este tipo de flors està més baix que les anteres. Esta pot ser una estratègia evolutiva per a impedir o llimitar la autofertilización.[3]
Algunes plantes polinizadas per zumbido
[editar | editar còdic]Les següents plantes requerixen polinisació vibratoria:
- Totes les del gènero Dodecatheon
- Heliamphora
- Molts membres de la família Solanaceae
- La majoria de les espècies del gènero Solanum
- Solanum melongena, albargina
- Solanum tuberosum, creïlla
- Solanum lycopersicum, tomata
- Solanum rostratum
- Solanum cinereum, un arbust australià
- La majoria de les espècies del gènero Solanum
- Hibbertia
- Dianella
- Molts membres de la família Ericaceae
- Azalea
- Vaccinium corymbosum, nabiu blau
- Vaccinium spp., nabiu roig
- Arctostaphylos – manzanita
- Algunes Fabaceae (subfamília Caesalpinioideae)
- Cassia spp.
- Chamaecrista spp.
- Senna spp.
- Orphium frutescens
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Fidalgo, Adriana De O.. “Reproductive biology of six Brazilian Myrtaceae:‐is there a syndrome associated with buzz-pollination?”. New Zealand Journal of Botany 47 (4): 355–365. doi:. ISSN 0028-825X.
- ↑ 2,0 2,1 Thomas S. Woodcock(2012).«Pollination in the Agricultural Landscape: Best Management Practices for Crop Pollination».Canadian Pollination Initiative (NSERC-CANPOLIN).Consultat el 4 de setembre de 2018.
- ↑ 3,0 3,1 “Buzz pollination of Orpheum frutescens” . Veld & Flora 78 (2): 36–37.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Polinización por zumbido» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.