Anar al contingut

Polinomis de Brahmagupta

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

En àlgebra, els polinomis de Brahmagupta són una classe de polinomis associats a la matriu de Brahmagupta, que a la seua volta està associada a l'identitat de Brahmagupta. El concepte i la terminologia varen ser introduïts per E. R. Suryanarayan, de l'Universitat de Rhode Island en Kingston, en un artícul publicat en 1996.[1][2][3] Estos polinomis posseïxen vàries propietats interessants i han trobat aplicacions en problemes de teselado[4] i en el problema de determinar triànguls heronianos en els que les llongituts dels costats són sancers consecutius.[5] Reben el seu nom del matemàtic indi del sigle VII Brahmagupta.

Definició

[editar | editar còdic]

Identitat de Brahmagupta

[editar | editar còdic]

l'identitat de Brahmagupta establix que, per a un número entero dau N, el producte de dos números de la forma xPlantilla:SupNyPlantilla:Sup és novament un número de la mateixa forma. Més precisament, es té que:

(x12Ny12)(x22Ny22)=(x1x2+Ny1y2)2N(x1y2+x2y1)2.

Esta identitat pot utilisar-se per a generar infinites solucions per a l'equació de Pell. També pot utilisar-se per a generar successivament millors aproximacions racionals per a raïls quadrades de sancers arbitraris.

Matriu de Brahmagupta

[editar | editar còdic]

Si, per a un número real arbitrari t, es definix la matriu:

B(x,y)=[xytyx]

Llavors, l'identitat de Brahmagupta pot expressar-se de la següent forma:

detB(x1,y1)detB(x2,y2)=det(B(x1,y1)B(x2,y2))

La matriu B(x, i) es denomina «matriu de Brahmagupta».

Polinomis de Brahmagupta

[editar | editar còdic]

Siga B= B(x, i) com es va indicar anteriorment. Llavors, per inducció, es pot observar que la matriu BPlantilla:Sup es pot escriure de la forma:

Bn=[xnyntynxn]

Ací, xn i in són polinomis en x, i i t. Estos polinomis es denominen «polinomis de Brahmagupta». Els primers polinomis s'enumeren a continuació:

x1=xy1=yx2=x2+ty2y2=2xyx3=x3+3txy2y3=3x2y+ty3x4=x4+6t2x2y2+t2y4y4=4x3y+4txy3

Propietats

[editar | editar còdic]

Ací es resumixen algunes propietats elementals dels polinomis de Brahmagupta. Propietats més alvançades es discutixen en l'artícul de Suryanarayan.[1]

Relacions de recurrencia

[editar | editar còdic]

Els polinomis xn i in satisfan les següents relacions de recurrencia:

xn+1=xxn+tyynyn+1=xyn+yxnxn+1=2xxn(x2ty2)xn1yn+1=2xyn(x2ty2)yn1x2n=xn2+tyn2y2n=2xnyn

Expressions exactes

[editar | editar còdic]

Els valors propis de B(x, i) són x±yt i els vectores propis corresponents són [1,±t]T. Per lo tant,

B[1,±t]T=(x±yt)[1,±t]T.

Es deduïx que

Bn[1,±t]T=(x±yt)n[1,±t]T.

Açò produïx les següents expressions exactes per a xn i in:

xn=12[(x+yt)n+(xyt)n]yn=12t[(x+yt)n(xyt)n]

En expandir les potències en les expressions exactes anteriors usant el teorema del binomi i simplificant, s'obtenen les següents expressions per a xn i in:

xn=xn+t(n2)xn2y2+t2(n4)xn4y4+yn=nxn1y+t(n3)xn3y3+t2(n5)xn5y5+

Casos especials

[editar | editar còdic]
  1. Si x= i= 1/2 i t= 5 són iguals, llavors, per a n > 0: 2yn=Fn és la seqüència Successió de Fibonacci 1, 1, 2, 3, 5, 8, 13, 21, 34, 55, ... 2xn=Ln és la successió de Lucas 2, 1, 3, 4, 7, 11, 18, 29, 47, 76, 123, ...
  2. Si es definix x= i= 1 i t= 2, llavors: xn=1,1,3,7,17,41,99,239,577,, que són els numeradors de la fracció contínua generalisada, que convergix a 2,[6] i és també la successió de les semisumas dels números de Pell-Lucas consecutius. yn=0,1,2,5,12,29,70,169,408,, que és la seqüència dels números de Pell.

Equació diferencial

[editar | editar còdic]

xn i in són solucions polinòmiques de la següent equació en derivades parcials:

(2x21t2y2)U=0

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 Brahmagupta polynomials” . The Fibonacci Quarterly 34: 30–39. doi:10.1080/00150517.1996.12429095.
  2. (1999) CRC Concise Encyclopedia of Mathematics, CRC Press, pp. 166–167.
  3. The Brahmagupta polynomials in two complex variables” . The Fibonacci Quarterly 36: 34–42. doi:10.1080/00150517.1998.12428958.
  4. (més d'octubre de 2000) Proceedings of the International Workshop on Special Functions, World Scientific, pp. 282–292. doi:10.1142/9789812792303_0022.(In the proceedings, see paper authored by R. Rangarajan and E. R. Suryanarayan and titled "The Brahmagupta Matrix and its applications")
  5. The Brahmagupta Triangle” . College Mathematics Journal 29 (1). doi:10.1080/07468342.1998.11973907.
  6. «A001333». Consultat el 1 de decembre de 2023.


Referències

[editar | editar còdic]