Anar al contingut

Porosidad en roques

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La porosidad en roques referix als espais oberts dins d'una massa rocosa. Es distinguix la porosidad primària de la secundària.[1] La porosidad primària és la de la matriu de la roca o sediment i la secundària és la que és produïda per fractures i dissolució de part de la roca o sediment.[1]

Existixen vàries mides de porosidad en les roques.[2] La més comuna, i la que s'ocupa en este artícul a no ser que indique lo contrari, és el cocient entre el volum dels poros de la roca i el volum total de la roca.[2] Una atra mida és el cocient entre el volum dels poros i el volum dels grans d'una roca sedimentaria.[2] La porosidad en roques se sol expressar com un percentage.[2][3] En els sediment i roques sedimentàries la selecció tendix a aumentar la porosidad.[4] Alguna cosa semblança ocorre en els sediment i roques no consolidades a on a major proporció de minerals laminares (i.g. minerals de l'argila, micas) respecte a partícules redones o angulosas, major hi ha porosidad.[4][1] A modo general les roques i sediment tenen majors porosidades en quant és menor el seu tamany de gra.[5]

La forma dels poros interconectados en relació trànsit de decorreguts es denomina tortuosidad de manera que un poro que serpentea o dona un regrés en o té alta tortuosidad.

La porosidad de les roques pot ser un factor determinant per a la conductivitat hidràulica d'estes.[4] La porosidad i el tipo de decorregut que ompli els poros guarda relació en la densitat de les roques.[6]

En roques fracturades de baixa porosidad canvis en el camp de tensió poden alterar la conductivitat hidràulica.[4] La porosidad en les roques disminuïx dràsticament a produndidades de la transició fràgil-dúctil en la corfa terrestre.[7][8]

Porosidad de depòsits i roques no consolidades

[editar | editar còdic]

l'argila fresca sense meteorizar té porosidades entre 40% i 80%.[9] La turba té una porosidad d'al voltant de 70%.[10] L'arena té una porosidad d'entre 36% i 45% i l'arena arcillosa d'entre 45% i 49%.[11][10] La porosidad de la grava es troba entre 25% i 30%.[10]

Porosidad de roques consolidades

[editar | editar còdic]

Les areniscas que alberguen petròleu o gas natural tendixen a tindre porosidades d'entre 5% i 40% (poros/volum total).[3] La pedra calcàrea té porosidades estimades en el ranc de 0.6% a 16.9%.[10] No obstant, la porosidad en roques carbonatadas, inclosa la calcàrea, pot ser molta més elevada si es consideren les fractures que solen travessar estes roques.[3] De fet, les pedres calcàrees kársticas tenen porosidades de 5% a 50%.[1]

De manera general s'ha indicat la porosidad de roques ígneas i metamòrfiques sense fractures en el ranc de 0% a 5%.[1] Dins de les roques ígneas sense fractures s'han senyalat porosidades de 0.05% a 0.9% per al granit i 0.6% a 1.3% per al basalt.[10] Per al basalt fracturat la porosidad ascendiria al ranc de 5% a 50%.[1] l'ix de roca (un tipo d'evaporita) sol formar depòsits sedimentarios pràcticament sense porosidad.[6] No obstant, les evaporitas recent formades tenen porosidades entre 40% i 50%.[12] Si les evaporitas són enterrades en la seua conca sedimentaria la porosidad disminuïx per compactación a tal modo que a 500 m de la superfície la seua porosidad ya és menys de 1%.[12]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Freeze i Cherry 1979, p. 37
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Blatt et al., 1980, p. 411
  3. 3,0 3,1 3,2 Guo, Boyun (2019). «Petroleum reservoir properties», Well Productivity Handbook, 2dona edició (en anglés), pp. 17-51.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 Freeze i Cherry 1979, p. 38
  5. Einsele 1992, p. 513
  6. 6,0 6,1 Fossen 2018, p. 418
  7. Fournier R.O. (1999). Hydrothermal processes related to movement of fluïu from plastic into brittle roc in the magmatic-epithermal environment. Economic Geology 94: p. 1193–1211
  8. Jasim, A., Hemmings, B., Mayer, K., i Scheu, B. (2019). Groundwater flow and volcanic unrest. Volcanic Unrest: From Science to Society, 83-99.
  9. Neuzil C.E. (1994) How permeable llaure clays and shales? Water Resources. 30 pp. 145–150
  10. 10,0 10,1 10,2 10,3 10,4 Wieczysty, A. (1982). Hydrogeologia inżynierska (en polac), Varsòvia: Arkady.
  11. Fossen 2018, p. 447
  12. 12,0 12,1 Ingebritsen et al., 2006, p. 340