Anar al contingut

Poste de la llibertat

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Un "Poste de la llibertat" arrematat en per un gorro frigio.

Un poste de la llibertat és una barra alta de fusta, a sovint utilisada en lloc d'un asta, plantada en la terra i arrematada en un gorro frigio. El símbol va ser originat despuix de l'assessinat del dictador romà Juliol César per un grup de senadors de Roma en els idus de març de l'any 44 a. C.[1] Immediatament en acabant de que el césar fora assessinat, els líders de la conspiració varen ser al Fòrum Romà; un píleo (un tipo de gorro que identificava a un esclau lliberat) va ser colocat sobre un pal per a simbolisar que el poble romà havia segut lliberat del domini de Juliol César, qui els assessins consideraven que s'havia convertit un tirà perque va sobrepassar l'autoritat del Senat i d'esta forma representava una amenaça per a la República.[2] En el seu Apoteosis de Venècia (1585)[3] Paolo Veronese mostra una Venècia (representada com a dòna) ascendent flanquejada per varis personages simbòlics, un dels quals representa la Llibertat, vestit com a llaurador alçant un gorro frigio en una llança. Durant la Revolució francesa, el píleo romà va ser confòs en el gorro frigio, i esta confusió va dur a l'us del gorro frigio com a símbol de republicanisme.

Independència dels Estats Units d'Amèrica

[editar | editar còdic]
Un poste de la llibertat en el riu Mosela (actual Luxemburc) en 1793, en una obra de Johann Wolfgang von Goethe

Estos postes de la llibertat eren alçats freqüentment en les places de les ciutats en els anys anteriors i durant la Revolució d'Estats Units, per eixemple en Concord (Massachusetts), Newport (Rhode Island), Caughnawaga (Nova York), Savannah (Geòrgia) i Englewood (Nova Jersey).[4] Alguns colon varen alçar postes de la llibertat en la seua pròpia terra privada. En la ciutat de Nova York va haver durant 10 anys una lluita, moltes voltes violenta, pels postes de la llibertat, alçats pels Fills de Llibertat. Els postes eren periòdicament destruïts per les autoritats reals (Com en City Hall Park), pero eren reemplaçats en atres nous pels Fills de la llibertat; un conflicte que va continuar des de la derogació de la Llei del Timbre en 1766 fins que el Congrés Provincial de Nova York va aplegar al poder en 1775.[5] El poste de la llibertat de la ciutat de Nova York havia segut coronat en un penell dorat portant una sola paraula: "Llibertat". Baixe les Lleis d'Estrangeria i Sedició de 1798, les autoritats varen condenar a varis hòmens en Massachusetts per alçar un poste de la llibertat portant l'inscripció "___protected_title_0___" ("No a la llei del sagell, no a la llei de sedició, no a les lleis d'estrangeria, no a l'impost sobre terres, avall els tirans d'Amèrica; pau i retir al president; llarga vida al vicepresident").[6][7]

En algunes localitats, notablement en Boston, els arbres de la llibertat varen ser utilisats en el mateix propòsit polític, en lloc d'un poste.


Durant el sege de Boston, l'1 d'agost de 1775, un poste de la llibertat va ser alçat en Prospect Hill, una fortalea en alt en vistes al camí a Boston, que fins a llavors hi havia estat ocupada pels britànics.[8] La banderes del Pine Tree i de la Grand Union varen estar onejant en Prospect Hill.[9][10] El poste de la llibertat de 23 metros d'altura va ser originalment el màstil d'un barco que havia segut capturat recentment: la goleta de l'armada britànica HMS Diana, despuix de la batalla de Chelsea Creek el 27 i 28 de maig de 1775.[11]

Quan s'alçava una bandera (generalment roja) en un poste de la llibertat, es feya una cridada per a que els Fills de la Llibertat o la gent del poble es reuniren i expressaren els seus punts de vista sobre el domini britànic.cita requerida Se sabia que el poste era un símbol de disensió contra el Regne Unit. El símbol també és visible en molts sagells i escuts com un signe de llibertat i independència.

Atres usos

[editar | editar còdic]
Una moneda holandesa de 1753 mostrant un lleó portant un poste de la llibertat

Durant la rebelió del whiskey, els habitants de l'oest de Pennsilvània varen alçar estos postes a lo llarc dels camins o en el centre de les ciutats com a protesta contra l'impost federal sobre licors i per a evocar l'esperit que varen representar els postes de la llibertat en les décades anteriors.[12]

Els arbres de la vaig llibertar ("arbres de la llibertat") eren un símbol de la Revolució francesa, el primer va ser plantat en 1790 per un sacerdot d'un poble de Vienne, inspirat en l'arbre de la llibertat de Boston de 1765. També es va plantar un enfront de l'ajuntament d'Ámsterdam el 4 de març de 1795, en celebració de l'aliança entre la República francesa i la República Bátava. En 1798, en l'establiment de la breu República Romana, un arbre de la llibertat va ser plantat en la Piazza delle Scole de Roma, per a marcar l'abolició llegal del gueto de Roma. Despuix del recomençament del domini papal, els Estats Pontificis varen restablir el gueto de Roma.

L'image de la llibertat sostenint una llança arrematada per un gorro frigio apareix en moltes monedes d'argent nortamericans de mediats i finals de el XIX.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Adrian Goldsworthy. Caesar: Vida d'un Colós. Paperback Edició. Londres, Anglaterra, Regne Unit: Phoenix, 2007. Pp. 596-619.
  2. ↑ Adrian Goldsworthy. Caesar: Vida d'un Colós. Paperback Edició. Londres, Anglaterra, Regne Unit: Phoenix, 2007. Pp. 619.
  3. ↑ «Apotheosis of Venice by VERONESE, Paolo». www.wga.hu. Consultat el 23 d'abril de 2018.
  4. ↑ Historic Englewood [1] archivat en Wayback Machine. City of Englewood
  5. ↑ «Resistance and Dissent : Independence & its Enemies in New York». Archivat des d'el original, el 6 de juny de 2003. Consultat el 1 d'octubre de 2018.
  6. ↑ Foner, Eric (2008). Give Em Liberty!, W.W. Norton and Company. ISBN 978-0-393-93257-7.
  7. ↑ Curtis, Michael Kent (2000). Free speech, "the people's darling privilege": struggles for freedom of expression in American history, Duke University Press, p. 88. ISBN 978-0-8223-2529-1.
  8. ↑ La revista mantinguda per Lloctinent de soldat continental Paul Lunt, maig-decembre 1775 "va alçar la pal que va eixir del schnoner que va estar cremat en Chelsea, para a hoist nostra bandera a, en el fort a Cerro de Perspectiva"[1].[2]
  9. ↑ «The Writings of George Washington from the Original Manuscript Sources 1745-1799, Vol. 4: To JOSEPH REED Cambridge, January 4, 1776.». Archivat des d'el original, el 8 de febrer de 2011. Consultat el 29 de juny de 2019.
  10. ↑ Paul Lunt Diari, Lloctinent Paul Lunt, maig–decembre 1775, dimarts, juliol 18, 1775, "El nostre estàndart va estar presentat en el midst dels regiments en este inscription a ell, "Apelació a Cel."
  11. ↑ Revolutionary War Soldier's Journal/Diary in the Longfellow House Collections, Moses Sleeper, Tuesday, August 1st, 1775 "Raised the mast that Came out of the Schooner that was burnt at Chelsa" [3] archivat en Wayback Machine..
  12. ↑ Baldwin (1968). Whiskey rebels: the story of a frontier uprising, University of Pittsburgh Press, p. 208.


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Poste_de_la_llibertat&oldid=870490»