Prefectura del pretori d'Itàlia
La 'prefectura del pretori d'Itàlia'___protected_title_0___Praefectura praetorio Italiae___protected_title_1___Praefectura praetorio Italiae, Illyrici et Africae) va ser una de les quatre prefectures en les que va ser dividit l'Imperi romà. Estava conformada per la península itálica, els Balcans occidentals, les províncies del Danubio i parts del nort d'Àfrica. La seua existència, en part, va sobreviure al colapse del Imperi romà d'Occident, i va passar a mans del Imperi romà d'Orient.[1] El centre de poder de la prefectura es va traslladar de Roma a Milà i, finalment, a Rávena.
Estructura i història
[editar | editar còdic]La prefectura va ser creada en algun moment previ a la mort de Constantino el Gran en 337, i es va dividir en diòcesis. Inicialment es tractava de la diòcesis d'Àfrica, la diòcesis d'Itàlia, la diòcesis de Panonia, la diòcesis de Dacia i la diòcesis de Macedònia (les dos últimes varen estar unides fins a c. 327 en la diòcesis de Mesia). En el temps la diòcesis d'Itàlia es va dividir en dos: la diòcesis d'Itàlia Suburbicaria (Itàlia suburbicaria: «Itàlia baix la Ciutat», també coneguda com «La diòcesis de la Ciutat de Roma») i la diòcesis d'Itàlia Anonaria (Itàlia Annonaria: «Itàlia proveïdora»).
Cap al 347, es va establir la prefectura del pretori de Iliria, que va comprendre les diòcesis de Panonia, Dacia i Macedònia. La nova prefectura va ser abolida en 361 per Juliano II i restablida en 375 per Graciano. El seu territori va ser disputat entre les dos mitats de l'Imperi, fins a la partició final en 395, quan la diòcesis de Panonia es va separar de Iliria i es va unir a l'Imperi Occidental i a la prefectura d'Itàlia com la diòcesis de Iliria.
A pesar del fi de l'Imperi d'Occident en l'any 476, els successius virreinatos d'Odoacro i Teodorico el Gran varen continuar utilisant la maquinària administrativa romana, ademés de ser súbdits nominals del emperador d'orient en Constantinopla. Aixina, la prefectura va sobreviure i va retornar a mans dels romans despuix de la Guerra gòtica (535-554) de Justiniano.
No obstant, en l'invasió lombarda en 568, el domini romà es va reduir a territoris fragmentats i aïllats, i la prefectura va donar lloc al Exarcado de Rávena, establit per l'emperador Maurici.
Llista de prefectos coneguts
[editar | editar còdic]Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Ostrogorsky, Georg (1984). Història de l'Estat Bizantí, Edicions Akal, p. 49. ISBN 9788473396905.
Notes
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- <cite style="font-style:normal" id="CITAREFJonesMorrisMartindale1971">Jones, A.H.M.; Morris, {{{nom2}}}; Martindale, J.R. (1971). Prosopography of the Later Roman Empire, Cambridge University Press. ISBN 9780521072335.
- (1980) Prosopography of the Later Roman Empire, Cambridge University Press. ISBN 9780521201599.
- (1992) Prosopography of the Later Roman Empire, Cambridge University Press. ISBN 9780521201605.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Prefectura del pretorio de Italia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.