Anar al contingut

Principat de Valaquia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Per a atres usos d'este terme vore Valaquia (desambiguación).

El principat o voivodato de Valaquia (



La seua capital va canviar en el temps, de Curtea d'Argeș a Târgovișet i finalment a Bucarest.

Geografia

[editar | editar còdic]

Valaquia se situa al nort del Danubio i al sur dels monts Cárpatos. El Danubio separa Valaquia de Bulgària. Atres rius d'esta àrea són el Jiu, l'Òlt o Aluta, l'Argeș i l'Ialomita, afluents del Danubio. Els Cárpatos meridionals o monts Bucegi cobrixen en els seus contraforts tot el nort de la zona, separant a Valaquia de Transilvania.[1] Està formada per l'unió de dos subregiones separades pel riu Òlt: Oltenia o Valaquia Menor, a l'oest, i Muntenia o Gran Valaquia, a l'est.[2]

Esta zona va tindre independència política, estant rodejada pel Imperi otomà al sur, Transilvania al noroest, Moldàvia al noreste i, com ya hem indicat, per Transilvania al nort. Les principals ciutats són Bucarest, Brăila, important port del Danubio, Giurgiu, Focșani, Ploieștu i Craiova.

Història

[editar | editar còdic]

Els fets més destacats en l'història de Valaquia són els següents:

  • 1247: Litovoi és nomenat en un document del rei Bela IV d'Hongria, a on orienta als cavallers de Sant Joan sobre els estats veïns del regne. Est és la primera senya existent sobre monarca algun en la regió de Valaquia. Litovoi va governar entre 1247 i 1279.
  • 1290: Bărbat (?-1290) va conseguir unificar a les formacions polítiques rumanes de Valaquia baix la seua autoritat, després de succeir al seu germà major Litovoi.
  • 1310: Basarab I de Valaquia, el Fundador, fill de Tihomir[3] (considerat d'orige rumà-eslau, o segons alguns autors, rumà-cumano) i María, filla del voivoda Bărbat, ascendix al tro. Basarab I es nega a seguir sent vassall del regne hongarés i movilisa els seus eixèrcits ocupant la regió de Szörény. Davant açò el rei Carlos I d'Hongria inicia una campanya militar contra Valaquia i recupera els territoris arrebatats. No obstant, les tropes hongareses sofrixen una terrible derrota en la batalla de Posada en 1330,[4] en la qual Basarab va assegurar l'independència de Valaquia.
  • 1344: Nicolás Alejandro, fill de Basarab, va compartir el govern en el seu pare abans de pujar al tro. Despuix de la mort de Barasab, Nicolás es va resistir inicialment a ser vassall del rei d'Hongria, pero al final va acceptar ser-ho de Luis I d'Hongria. En 1359, va nomenar al primer bisbe metropolità de Valaquia. Va regnar entre 1352 i 1364.
  • 1364: Vladislao I (fill de l'anterior), voivoda valaco que ordena l'acunyament de les primeres monedes valacas, les quals eren d'argent i tenien un pes de 0,35 a 1,05 grams. En 1369, Vladislao va reconéixer com el seu Senyor al rei Luis I d'Hongria, i va rebre d'ell les regions de Severin, Amlaş i Făgăraş. En 1373, Luis I va reprendre Severin, pero Valaquia va recuperar la regió en 1376.
Erro al crear miniatura:
El Principat de Valaquia cap a 1390, baix Mircea I
  • 1385: Mircea I, fill del voivoda valaco Radu I, va assegurar l'estabilitat del seu principat, que durant el seu regnat va conéixer la seua màxima expansió: des del riu Òlt en el nort fins al Danubio en el sur, i des de les Portes de Ferro del Danubio en l'oest fins al mar Negra en l'est. Va falcar monedes d'argent, usades tant en Valaquia com en els països veïns, va donar privilegis als comerciants de Polònia i Lituània i va confirmar els privilegis dels comerciants de Brașov. Va reforçar les fortalees prop del Danubio i va aumentar el seu eixèrcit. Va conseguir una victòria important contra el sultà Bayaceto en la batalla de Rovine de 1394. Va participar també en una creuada organisada pel rei d'Hongria en contra de l'Imperi otomà, pero la creuada va ser vençuda en la batalla de Nicópolis de 1396. Va conseguir derrotar a dos expedicions otomanes en el seu país, en 1397 i 1400. Va protegir a l'Iglésia ortodoxa en el seu principat i al sur del Danubio, i va ordenar la construcció del monasteri de Cozia, a on està enterrat. Va regnar des de 1386 fins a 1418.
Erro al crear miniatura:
Vista de Valaquia en
Les Cròniques de Núremberg,
editades a finals del sigle XV.
  • 1446: Donen IV forma aliança en Juan Corvino d'Hongria contra els turcs, pero és vençut en 1448 i deu pagar tribut.
  • 1493: Radu IV, fill de Vlad V, establit pels turcs; tots els seus successors obtenen l'investidura dels sultans. Regna una gran anarquia.
  • 1592: Miguel IV tracta de regenerar la seua desgraciada pàtria somesa als turcs i pertorbada per l'anarquia i els venç en 1595, pero té que reconéixer-se vassall del príncip de Transilvania, Segismundo Báthory. La guerra proseguix, Miguel IV és vençut i Valaquia conquistada; pero al fi desestaja als turcs i s'apodera de Transilvania en 1599. Es recolza en els rumans d'este país contra els magiares i els sajones, conquista Moldàvia en 1600 i funda d'esta manera l'unitat de la raça rumana, o siga, les tres parts de l'antiga Dacia reunides baix un mateix ceptre. L'obra de Miguel va durar poc, ya que una guerra desgraciada en Polònia, les intrigues d'Àustria i dels turcs varen transformar de nou Valaquia. Miguel va ser vençut i assessinat en 1601, i els tres països rumans es varen separar. La mort de Miguel IV va ser la senyal de la caiguda de Romania.
  • 1610: Valaquia i Moldàvia perden el dret de triar als seus príncips i la Sublim Porta nomena a Radu XII. Tant este com els seus successors no són més que bajás somesos a la Porta fins a l'intervenció russa.
  • 1822: Turquia va tornar a Valaquia el dret de nomenar als seus príncips. El primer hospodar elegit va ser Grigore Ghica i l'últim Jorge Bibescu I. Durant el regnat d'estos príncips creix el nacionalisme; de l'odi cap als turcs es va passar al aborrecimiento dels russos, verdaders dominadors del principat.
  • 1848: El 23 de juny els valacos es varen sublevar contra el príncip Gheorghe Bibescu, partidari de Rússia, varen véncer els insurrectos i est va acceptar la constitució que li va ser presentada. Pero posteriorment es va nomenar un govern provisional i els russos varen invadir Valaquia. La Porta va enviar un cos d'eixèrcit que va véncer a la revolució i es va abolir l'antiga constitució. El país va ser militarment ocupat i va esclatar una lluita entre les dos corts de San Petersburgo i Constantinopla, volent la primera avasallar els principats i la segona mantindre la seua independència tan necessària a la seua seguritat. Per últim, l'acta d'1 de maig de 1849 va arreglar la qüestió. Es va decidir que l'estatut orgànic o reglamentat, obra de Rússia i l'iniquitat de la qual havia produït la revolució de 1848, es revisaria; que els hospodares serien nomenats per la Porta d'acort en Rússia, pero que a la veta de sèt anys, l'elecció d'aquells seria restituïda als principats i a les seues assamblees representatives.
  • 1849: Barbu Știrbey va ser nomenat hospodar en virtut del tractat anterior. Despuix Rússia, convertint una qüestió religiosa en política, va provocar una guerra contra Turquia.
  • 1853-56: guerra de Crimea. Rússia invadix el territori, França i Regne Unit s'alien per a evitar el decliu de l'Imperi otomà i l'aument del poder rus en la zona per mig de l'adquisició d'un accés al Mediterràneu.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Alexandru D. Xenopol, Istoria românilor din Dacia Traiană, vol. III, Ed. Cartea Românească, Bucureștu, 1925, pp. 48-50.
  2. ↑ Enciclopèdia Cugetarea, Lucian Predescu, p.833
  3. ↑ Primul stat românesc, întemeiat d'un cuman, 4 Decembrie 2009, Andreea Dogar, Evenimentul zilei
  4. ↑ Constantiniu 2010, pàg. 77

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Enciclopèdia Cugetarea (1940) de Lucian Predescu
  • Bogdan Bucur, Devălmășia valahă. O istorie anarhică a spațiului românesc (1716-1828), Editura Paralela 45, Bucureștu, 2008
  • V. Mărculeț, A. V. Ștefănescu, S. Ion, Gherghina Boda, G. Marcu, M. Chiriac, Elena-Gabriela Maximciuc, I. Mărculeț, S. Stoica, Dicționarul domnilor Țării Româneștu ș@i ai Moldovei, Ed. Meronia, Bucureștu, 2009.
  • Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  • Sălăgean, Tudor: Romanian Society in the Early Middle Ages (9th-10th Centuries); in: Ioan-Aurel Pop – Ioan Bolovan (Editors): History of Romania: Compendium; Romanian Cultural Institute (Center for Transylvanian Studies), 2006, Cluj-Napoca; ISBN 978-973-7784-12-4
  • Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Principat_de_Valaquia&oldid=1062378»