Prostantheroideae
.jpg){kind=link}
Prostantheroideae és una subfamília de plantes de la família Lamiaceae, endèmiques d'Austràlia, encara que s'han introduït unes quantes espècies vistoses o rares en Jardins Botànics d'atres països (per eixemple, Estats Units, Espanya, etc.). Està composta per 313 espècies acceptades, repartides en 17 gèneros.[1][2][3]
És un tàxon en constant revisió, per la seua particular dificultat que va necessitar de successius estudis citològics i morfològics per a desentranyar l'essencial del seu filogenia i centrar-se en sinapomorfías poc evidents o assequibles (per eixemple les teques de les anteras i la seua conectivo o la microestructura dels mericarpos) per a poder identificar i diferenciar els tàxons genèrics i infragenéricos.[4]
Descripció
[editar | editar còdic]Són mates, arbusts i arbolitos, no aromàtics pero ocasionalment en ramitas distales -redonejades o quadrangulars- i fulls que sí ho són. Dites fulls són simples, sanceres, dentadas o lobuladas en les vores a voltes revolutos. El indumento, quan existix, pot ser de pèls simples, estrelats, ramificat-dendroides o escamosos. Les inflorescèncias són cimosas, a sovint aparentment racemosas uniflores. Estes últimes són hermafroditas, generalment zigomorfas o més rarament actinomorfas o casi, en el cáliz també actinimorfo, o més inusualment bilabiado i en la corola de tetra a octolobulada -a sovint pentalobulada- i en el gineceo de 4-8 estams tots fèrtils o en 2 estaminodios. El ovari és sancer o més o menys profundament tetralobulado i en el estil a sovint persistent en el frut jove, frut que és sec, indehiscente o dehiscente, sancer o profundament dividit, freqüentment en 4 núculas.[1]
Taxonomia
[editar | editar còdic]La família va ser creada per Christian Luerssen en 1882 a partir del gènero tipo Prostanthera Labill., 1806.
- Etimologia
Derivat de Prostanthera: nom genèric construït pels vocables del grecs προσταη, apèndix i αντερα, antera[3], puix el conectivo de les anteras de moltes de les espècies del gènero tenen una protuberància apendicular en forma de espolón més o menys desenrollat.[5][6]
Subdivisions taxonómicas
[editar | editar còdic]La subfamília la componen 2 tribus: Chloantheae i Westringieae, que diferixen essencialment en l'implantació del estil sobre un ovari més o menys sancer o, a voltes, bilobulado en la primera, i sobre un ovari tetralobulado en la segona, o siga el grau de fusió dels mericarpos del frut.[7] Igualment, un caràcter determinant és la simetria del cáliz.[7] Ademés, els Chloantheae són coberts d'un indumento de pèls estrelats o ramificats o escamosos, o be carixen de pèls, mentres els Westringieae poden no tindre indumento o, si ho hi ha, és generalment de pèls senzills. Per fi, els androceos de les espècies de la primera tribu tenen 4-8 estams o 2 fèrtils i 2 estaminodios, i els de l'atra tribu tenen 4 estams, o ben sol 2 funcionals i els atres 2 estèrils. Sobre el frut, els Chlorantheae ho tenen més o menys sancer, lobulado o en 2-4 mericarpos i en els Westringieae són sempre en tetranúcula.[1]
Gèneros
[editar | editar còdic]- Nota: Recents estudis citològics[7] conduïxen a readmetre com a vàlits els gèneros Dasymalla Endl. i Quoya Gaudich. les espècies del qual estaven en el gènero, polifilético,[8] Pityrodia; el gènero Hemiphora F.Muell. s'estén per a incloure certes espècies abans atribuïdes a Pityrodia. També es crea el gènero nou Muniria N.Streiber & B.J.Conn en 4 espècies anteriorment incloses en Pityrodia. La llista de gèneros, i els seus respectius números d'espècies, que seguix pren en conte estes recents conclusions.
- Tribu: Chloantheae Benth. & Hook.f., 1876
- Gèneros (en el número d'espècies acceptades):
- Brachysola (F.Muell.) Rye - 2
- Chloanthes R.Br. - 4
- Cyanostegia Turcz. - 5
- Dasymalla Endl. -5
- Denisonia F. Muell. = Pityrodia R. Br.
- Dicrastylis J.Drumm. ex Harv. - 34
- Hemiphora (F. Muell.) F. Muell. - 5
- Lachnocephalus Turcz. = Dicrastylis J.Drumm. ex Harv.
- Lachnostachys Hook. - 6
- Mallophora Endl. = Dicrastylis J.Drumm. ex Harv.
- Muniria N.Streiber & B.J.Conn - 4
- Newcastelia F. Muell. - 10
- Physopsis Turcz. - 5
- Pityrodia R. Br. - 20
- Quoya Gaudich. - 7[7][3][2]
- Gèneros (en el número d'espècies acceptades):
- Tribu: Westringieae Bartl., 1830 (= Prostanthereae, Benth., 1834)
- Gèneros (en el número d'espècies acceptades[2]) :
- Atelandra Lindl. = Hemigenia R. Br.
- Colobandra Bartl. = Hemigenia R. Br.
- Cryphia R. Br. = Prostanthera Labill.
- Eichlerago Carrick = Prostanthera Labill.
- Hemiandra R. Br. - 7
- Hemigenia R. Br. - 51
- Gèneros (en el número d'espècies acceptades[2]) :
- Klanderia F. Muell. = Prostanthera Labill.
- Microcorys R. Br. - 21
- Prostanthera Labill. - 97
- Westringia Sm. - 33
- Wrixonia F. Muell. = Prostanthera Labill.[3]
Usos
[editar | editar còdic]Certs gèneros com, per eixemple, Prostanthera es cultiven com plantes ornamentals, aromàtiques o no, com espècia i pels perfumados olis essencials[9] usats, per eixemple, en cosmètica i perfumeria;[10] ademés, certes de les seues espècies han demostrat una acció antimicrobiana front a diversos patógenos.[11][10]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Harley R.M. , Atkins S., Budantsev A.L., Cantino P.D., Conn B.J., Grayer R. , Harley M.M., Kok R. de, Krestovskaja T., Morals R., Paton A.J., Ryding O. & Upson T., Labiateae in Kadereit J.W., Flowering Plants · Dicotyledons: Lamiales (except Acanthaceae including Avicenniaceae), Springer Science & Business Mija, 2004, p. 204
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Lamiaceae en The Plant List, vers. 1, 1, 2013
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Prostantheroideae en USDA, ARS, National Genetic Resources Program. Germplasm Resources Information Network - (GRIN) - Online Database. National Germplasm Resources Laboratory, Beltsville, Maryland., 28-10-2015, modificat». Archivat des d'el original, el 3 d'abril de 2015. Consultat el 28 d'octubre de 2015.
- ↑ [1] [2] archivat en Wayback Machine. Project : Systematics of the Prostantheroideae (native mints; Lamiaceae): resolving tribal, generic and sectio - 1 Jan 2011 to 31 Dec 2016 - Researchers: Trevor Wilson, Barry Conn, Murray Henwood (The University of Sydney) - Project sponsors: Australian Biological Resources Study - Royal Botanic Garden Sydney, Austràlia
- ↑ Lally T.R., Prostanthera en Florabase, The Western Austràlia Flora, octubre de 2008
- ↑ Prostanthera en PlantNet, New South Wales Flora Online
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 Conn B.J., Henwood M.J. & Streiber N., Synopsis of the tribe Chloantheae and new nomenclatural combinations in Pityrodia s.lat.(Lamiaceae), Australian Systematic Botany , vol. 24, p.1–9, 2011
- ↑ Conn B. J., Streiber N., Brown I. A., Henwood M. J. & Olmstead R. G., Infrageneric phylogeny of Chloantheae (Lamiaceae) based on chloroplast ndhF and nuclear ITS sequence data, Australian Systematic Botany, vol. 22, p. 243–256, 2009
- ↑ Gersbach P.V., The Essential Oil Secretory Structures of Prostanthera ovalifolia (Lamiaceae), Ann. Bot., vol. 89(3), p. 255–260, 2002
- ↑ 10,0 10,1 Williams C., Medicinal Plants in Austràlia Volume 1: Bush Pharmacy, Ed. Rosenberg, NSW, 2010, p. 54-57
- ↑ Collins T.L., Jones G.L. & Sadgrove N.J., Volatiles from the Rare Australian Desert Plant Prostanthera centralis B.J.Conn (Lamiaceae): Chemical Composition and Antimicrobial Activity, Agriculture, vol. 4(4), p. 308-316, 2014
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Fotos de pràcticament tots els gèneros en Australian Plant Image Index - Australian National Botanic Gardens and Centre for Australian National Biodiversity Research, Canberra: Lamiaceae (requerix busca)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Prostantheroideae» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.