Anar al contingut

Prostanthera

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Peppermyntebusk - Prostanthera cuneata (44256399).jpg
Prostanthera (Prostanthera)


Prostanthera és un gènero en 97 espècies acceptades (algunes recentment descobertes i resenyades),[1][2][3][4] de les 122 descrites, de plantes en flors, generalment arbustivas i molt aromàtiques, pertanyent a la família Lamiaceae. Es coneixen habitualment, per la seua fragància agradable, baixe el nom de mata-menta o arbust-menta (mint-bush en anglés), generalment acompanyat d'un calificatiu segons l'espècie.

Descripció

[editar | editar còdic]

Es tracta de mates arbustivas, inclús i més rarament, menuts arbreés de fins a uns 6 metros d'altura, sempre verdes, abundantment ramificats en les branques de secció més o menys rondeada –llevat les ramitas distales que són habitualment quadrangulars– i en fulls opostes o ternadas i decusadas, generalment menudes, sense estípulas, de vores sanceres o dentados/lobados, en pèls glandulares i usualment molt aromàtiques (també ho són les branques i ramitas verdes), degut essencialment a la seua més o menys alt contingut en cineol. Les inflorescèncias són generalment racemiformes en florés sempre hermafroditas, pedunculadas i en dos bracteolas usualment opostes, de cáliz bilabiado acrescente i persistent en la fructificació i en la corola bilabiada, el llavi superior escotado o bífido i l'inferior en tres lòbuls. El androceo està constituït per quatre estams fèrtils didínamos d'anteras introrsas bitecadas i en conectivo en o sense un o dos apèndixs basals, o dos estams fèrtils i dos estaminodios (en les dos espècies de l'antic gènero Wrixonia, ara sinònim de Prostanthera),[2] mentres el gineceo, en ovari tetra-lobulado, té un estil d'estigma cortamente bífido i implantat entre els lòbuls de l'ovari. El frut, sec i indehiscente, és un esquizocarpo de quatre mericarpos (tetranúcula) uniloculares monospermos, habitualment reticulados o rugosos, alguna cosa curvats i unflats distalmente, separats, encara que també pot ser sancer, tancat en el cáliz persistent el llavi inferior del qual es torna reflex feya amagar dit frut.[5][6][7][8][9]

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

És un estricte endemisme d'Austràlia –sobretot occidental, meridional i central– inclosa l'illa de Tasmania.[5] Des de boscs plujosos o esclerófilos fins a zones francament semiáridas i inclús desérticas. Solament en l'Estat de Nova Gales del Sur, al voltant d'una quinta part de les seues espècies estan amenaçades d'extinció.[10]

Certes espècies particularment vistoses es cultiven com a ornamentals en diverses regions del món, a títul privat o en Jardins Botànics públics. Les llavors de dites espècies estan en venda lliure, inclús per internet.

Ecologia

[editar | editar còdic]

Les espècies de Prostanthera l'utilisen com a aliment les larvas de les arnes del gènero Aenetus (família Hepialidae), incloent Aenetus eximia i Aenetus ligniveren.

Es cultiven com plantes ornamentals, com espècia i pels perfumados olis essencials,[11] que, en certes espècies -per eixemple Prostanthera centralis, dels deserts d'Austràlia central- han demostrat una acció antimicrobiana de moderada a alta front a Staphylococcus aureus, Staphylococcus epidermidis, Bacillus subtilis i el fongo Candida albicans, que, aliat a una agradable fragància, podria tindre utilitat com a tractament tòpic d'infeccions per estos orgamismos. Encara que falten proves fefaents, se sospita que els aborigen australians pre-britànics sabien d'estes propietats anti-infeccioses i li les aplicaven.[12]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

El gènero va ser descrit per Jacques Julien Houtton de la Billardière i publicat en Novae Holl. Pl. Spec., vol. 2, p. 18 en 1806[1].[13] La espècie tipo és: Prostanthera lasianthos Labill., 1806.

Etimologia
  • Prostanthera: nom genèric que deriva del grec προσταη, apèndix i αντερα, antera[2], puix el conectivo de les anteras de moltes de les seues espècies tenen una protuberància apendicular en forma de espolón.[5][9]

Subdivisions supraespecíficas

[editar | editar còdic]

Subdivisions

[editar | editar còdic]

La subdivisió del gènero ha segut molt discutida, pero sembla que actualment hi ha un consens sobre la seua separació en 2 seccions:

Prostanthera sect. Klanderia

15 espècies (P. aspalathoides, P. calycina, P. chlorantha, P. florifera, P. grylloana, P. incurvata, P. laricoides, P. monticola, P. patens, P. pedicellata, P. porcata, P. ringens, P. semiteres, P. serpyllifolia, P. walteri). Esta secció està representada en tota Austràlia, llevat el Territori del Nort, i està absent de Tasmania.

Prostanthera sect. Prostanthera

Les restants espècies (unes 80), encara que esta secció necessita una profunda revisió.[6]

Caràcters de diferenciació

[editar | editar còdic]
  • P. sect. Klanderia : Cáliz en els 2 llavis més o menys iguals ; tubo de la corola llarc, d'eixamplada gradual cap a l'àpiç i en el llavi inferior llaugerament recurvado fins a reflex i el superior estés cap a fòra, eventualment d'àpiç recurvado . Frut esquizocárpico de quatre mericarpos no rodejat pels lòbuls del cáliz. La polinisació és ornitofile.
  • P. sect. Prostanthera: Cáliz estriado en els dos llavis de llongitut desigual, en el superior usualment recurvado; tubo de la corola curt, d'eixamplada distal, en el llavi inferior més llarc i ampli que el superior que és erecto. Frut esquizocárpico de quatre mericarpos rodejat pel lòbul inferior del cáliz doblat cap a dalt. La polinisació és entomofile.[6][8]

Espècies

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Anexe:Espècies del gènero Prostanthera (Lamiaceae, Prostantheroideae, Westringieae).
Espècies descrites en esta Wiki
Híbrits i cultivares
Hi ha hibridació natural entre unes quantes espècies i numeroses d'elles són capaces de hibridarse també quan es cultiven;[9] sense contar en els múltiples cultivarés que varen desenrollar els jardiners, per eixemple d'espècies molt vistoses com a P. magnifica, P. cuneata, P. monticola, P. ovalifolia, ...[14][15]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Prostanthera en The Plant List, vers. 1, 1, 2013
  2. 2,0 2,1 Wilson T.G., Henwood M.J. i Conn B., Status of the genus Wrixonia F.Muell. (Lamiaceae), Telopea, Journal of Plant Systematics, vol. 14, p. 1-3, 2012
  3. Wilson, T.C. i Conn, B.J., Two new species of Prostanthera (Lamiaceae) from south eastern Queensland, Telopea, vol. 18, p. 255-263, 2015
  4. Conn, B. i Wilson T.C., Prostanthera tallowa: A new species from New South Wales, Austràlia, Telopea, vol. 14(1), p. 5-8, 2012
  5. 5,0 5,1 5,2 Lally T.R., Prostanthera en Florabase, The Western Austràlia Flora, Herbario d'Austràlia Occidental, Departament de Parcs i Vida Salvage, 2008
  6. 6,0 6,1 6,2 Conn, B.J., A taxonomic revision of Prostanthera Labill. section Klanderia (F. v. Muell.) Benth. (Labiatae), Journal of the Adelaide Botanic Gardens, Vol. 6, Partix 3, 1984
  7. Prostanthera en Electronic Flora of South Austràlia genus Fact Sheet
  8. 8,0 8,1 Harley R.M. , Atkins S., Budantsev A.L., Cantino P.D., Conn B.J., Grayer R. , Harley M.M., Kok R. de, Krestovskaja T., Morals R., Paton A.J., Ryding O. i Upson T., Labiateae en Kadereit J.W., Flowering Plants · Dicotyledons: Lamiales (except Acanthaceae including Avicenniaceae), Springer Science & Business Mija, 2004, p. 208
  9. 9,0 9,1 9,2 Prostanthera en PlantNet, New South Wales Flora Online, Herbario Nacional de Nova Gales del Sur, Real Jardí Botànic de Sídney
  10. Índex de les espècies de Prostanthera en New South Wales - PlantNet, National Herbarium of NSW, RBG, Sídney
  11. Gersbach P.V., The Essential Oil Secretory Structures of Prostanthera ovalifolia (Lamiaceae), Ann. Bot., vol. 89(3), p. 255–260, 2002
  12. Collins T.L., Jones G.L. i Sadgrove N.J., Volatiles from the Rare Australian Desert Plant Prostanthera centralis B.J.Conn (Lamiaceae): Chemical Composition and Antimicrobial Activity, Agriculture, vol. 4(4), p. 308-316, 2014
  13. «Prostanthera». Tropicos.org. Jardí Botànic de Misuri. Consultat el 14 de giner de 2015.
  14. Gardening with Angus, The Best en Australian Plants
  15. «The Mint Bush Family - Selected Species and Cultivars, Australian Native Plants Society (Austràlia)». Archivat des d'el original, el 22 de decembre de 2015. Consultat el 7 de decembre de 2015.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]