Protocol de comunicacions
En informàtica i telecomunicació, un protocol de comunicacions és un sistema de regles que permeten que dos o més entitats (computadores, teléfons celulars, etc.) d'un sistema de comunicació es comuniquen entre elles per a transmetre informació per mig de qualsevol tipo de variació d'una magnitut física. Es tracta de les regles i estàndarts que definixen la sintaxis, semàntica i sincronisació de la comunicació, aixina com també els possibles métodos de recuperació d'errors. Estos protocols poden ser implementats per hardware, per software, o per una combinació d'abdós.[1]
També es definix com un conjunt de normes que permet la comunicació entre ordenadors, establint la forma d'identificació d'estos en la ret, la forma de transmissió de les senyes (paquets) i la forma en que l'informació deu processar-se.
Els sistemes de comunicació utilisen formats ben definits (protocols) per a intercanviar mensages. Cada mensage té un significat exacte destinat a obtindre una resposta d'un ranc de possibles respostes predeterminades per a eixa situació en particular.
Els protocols de comunicació tenen que estar acordats per les parts involucrades. Per a aplegar a dit acort, un protocol pot ser desenrollat dins d'estàndars tècnics i regir-se per estàndarts internacionals, com lo són les normes ISO.
Existix una estreta analogia entre els protocols de comunicació i els llenguages de programació: «els protocols són a les comunicacions, lo que els llenguages de programació són als còmput».[2]Un protocol de comunicació, també cridat en est case protocol de ret, definix la forma en la que els distints mensages o tramas de bit circulen en una ret de computadores.
Un eixemple més pla és el següent, el protocol sobre colomes mensager permet definir la forma en la que una coloma mensager transmet informació d'una ubicació a una atra, definint tots els aspectes que intervenen en la comunicació: tipo de coloma, sifrat del mensage, forma de resposta, temps d'espera abans de donar a la coloma per 'perduda'... i qualsevol regla que ordene i millore la comunicació.
Propietats típiques
[editar | editar còdic]Si ben els protocols poden variar molt en propòsit i sofisticació, la majoria especifiquen una o més de les següents propietats:
- Detecció de la conexió física subjacent (en cable o inalàmbrica), o l'existència d'un atre punt final o nodo.
- Handshaking.
- Negociació de vàries característiques de la conexió.
- Procediments en el formateo d'un mensage.
- Qué fer en mensages corruptes o formateados incorrectament (correcció d'errors).
- Cóm detectar una pèrdua inesperada de la conexió, i qué fer llavors.
- Gestió de sessió i/o conexió (iniciar i finalisar una sessió).
- Estratègies per a millorar la seguritat (autenticació, sifrat).
- Cóm es construïx una ret física.
Protocols basats en nivells d'abstracció
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Model OSI.
En el camp de les rets informàtiques, els protocols es poden dividir en vàries categories. Una de les classificacions més estudiades és la del model OSI (Open System Interconnection, interconexió de sistemes oberts).
Segons la classificació OSI, la comunicació de varis “Equips Terminals de Senyes” (ETD) es pot estudiar dividint-la en 7 nivells, que són exposts des del seu nivell més alt fins al més baix:[3]
| Capes | Nivells | Categories |
|---|---|---|
| Capa 7 | nivell d'aplicació | Aplicació |
| Capa 6 | nivell de presentació | |
| Capa 5 | nivell de sessió | |
| Capa 4 | nivell de transport | |
| Capa 3 | nivell de ret | Transport de senyes |
| Capa 2 | nivell d'enllaç de senyes | |
| Capa 1 | nivell físic |
A la seua volta, eixos 7 nivells es poden subdividir en dos categories, les capes superiors i les capes inferiors. Les 4 capes superiors treballen en problemes particulars a les aplicacions, i les 3 capes inferiors s'encarreguen dels problemes pertinents al transport dels senyas.
Una atra classificació, més pràctica i l'apropiada para TCP/IP, podria ser la següent:[4]
| Capes |
|---|
| capa d'aplicació |
| capa de transport |
| capa de ret |
| capa d'enllaç de senyes |
| capa física |
Els protocols de cada capa tenen un interfaç ben definit. Generalment, una capa es comunica en la capa immediata inferior, l'immediata superior, i la capa del mateix nivell en atres computadors de la ret. Esta divisió dels protocols oferix abstracció en la comunicació.
Una aplicació (capa nivell 7) per eixemple, solament necessita conéixer cóm comunicar-se en la capa 6 que li seguix, i en una atra aplicació en un atre computador (capa 7). No necessita conéixer res entre les capes de la 1 a la 5. Aixina, un navegador web (HTTP, capa 7) pot utilisar una conexió Ethernet o PPP (capa 2) per a accedir a l'Internet, sense que siga necessari qualsevol tractament per als protocols d'este nivell més baix. De la mateixa forma, un router només necessita de les informacions del nivell de ret per a enrutar paquets, sense que importe si les senyes en trànsit pertanyen a una image per a un navegador web, un archiu transferit via FTP o un mensage de correu electrònic.
Eixemples de protocols de ret
[editar | editar còdic]- Capa 1: Nivell físic
- Cable coaxial o UTP (categoria 5, categoria 5i, categoria 6, categoria 6a), Cable de fibra òptica, cable de parell trenat, Microones, Radi, RS-232, RS-485.
- Capa 2: Nivell d'enllaç de senyes
- ARP, RARP, Ethernet, Fast Ethernet, Gigabit Ethernet, Token Ring, FDDI, ATM, HDLC, CDP.
- Capa 4: Nivell de transport
- Capa 5: Nivell de sessió
- Capa 6: Nivell de presentació
- Capa 7: Nivell d'aplicació
Vore també
[editar | editar còdic]- Protocol tunelizado
- Família de protocols d'Internet (TCP/IP)
- Interfaç de programació d'aplicacions
- Model OSI
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Licesio J. Rodríguez-Aragó: Tema 4: Internet i Teleinformática [1] archivat en Wayback Machine.. Consultat el 24 d'abril de 2013.
- ↑ Menjar 2000, Sect. 11.2 - The Need For Multiple Protocols, p. 177, "They (protocols) llaure to communication what programming languages llaure to computation" (en anglés)
- ↑ Universitat Nacional del Centre de la Província de Buenos Aires (ed.): «El Model OSI» (PDF). Consultat el 29 de decembre de 2012.
- ↑ Universitat Miguel Hernández d'Elig (ed.): «El Model TCP/IP» (PDF). Consultat el 29 de decembre de 2012.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Protocolo de comunicaciones» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.