Protonaveta
Una protonaveta, segons alguns autors, sepulcro de triple parament, segons uns atres, és una estructura funerària de caràcter colectiu construïda en tècnica ciclópea (utilisació de grans pedres formant hiladas), de caràcter funerari i exclusiu de l'illa de Menorca. Té una planta circular i fins a tres paraments concèntrics de pedra, reblit per pedra menuda, que conjuntament formen un mur. Es varen construir a finals del Calcolítico i varen ser utilisades fins a finals de l'Edat del Bronze o Periodo Pretalayótic de Menorca. Encara que tinguen un enorme semblat en les navetas d'enterrament , no són de la mateixa cronologia.[1]
Estructures anteriors a les protonavetas o sepulcros de triple parament
[editar | editar còdic]L'evolució de les estructures funeràries prehistòriques de Menorca no és directe, pero si que s'han documentant edificis anteriors i posteriors a les protonavetas. Aixina que, serien anteriors a les protonavetas o sepulcros de triple parament, els sepulcros megalítics, també cridats dólmenes. Una estructura funerària construïda en grans lloses en una cambra funerària rectangular a la que s'accedix a través d'un corredor d'accés el qual s'entra a través d'una llosa perforada colocada en la frontera.[2] Segons Lluís Plantalamor, s'ha pogut observar que els sepulcros megalítics estan concentrats en una espai reduït de la geografia de l'illa de Menorca, concretament, entre la zona de Sant Clemente (Maó) i el surest de Alayor. També s'ha pogut observar que a sovint estan situats en les pendents dels tossals.[3] Els antropòlecs a través de l'estudi dels restants òsseus han documentat que es tracta d'un edifici de inhumaació colectiva, és dir, que les persones s'enterraven sense diferenciació de sexe i edat. Els sepulcros megalítics més coneguts són el de Ses Roques Llises, Montplè i Alcaidús.[4][5]
.jpg){kind=link}
Protonavetas o sepulcros de triple parament
[editar | editar còdic]Les protonavetas o sepulcros de triple parament es varen documentar per primera volta a inicis de el XXI en els jaciments de Són Olivaret i Ses Arenes de Baix. Totes s'organisen entorn a una cambra central de forma ovalada, la qual es troba rodejada per tres hiladas concèntriques de grans pedres que tindrien la funció de subjectar el túmulo de terra que cobriria l'estructura. No obstant, hi ha diferències estructurals entre el sepulcro de Sò Olivaret i Ses Arenes de Baix. Per eixemple, en el sepulcro de Sò Olivaret, concretament, en l'àbsit es va documentar una pedra en posició vertical, que no es va trobar en el de Ses Arenes de Baix, encara que no es pot afirmar que no estiguera durant el passat, ya que els arqueòlecs han pogut documentar l'absència d'alguns elements arquitectònics. També hi ha diferències sobre l'estructura de l'entrada.
Les protonavetas tenen elements arquitectònics comuns en els de els sepulcros megalítics de Binidalinet i Montplè, pero sobretot en el de Alcaidús i Ses Roques Llises, pero destaca el canvi en la forma de la cambra i el passadiç d'entrada.[4][5] Ademés, en el cas de Sò Olivaret i Ses Arenes de Baix no s'ha documentat cap llosa perforada. Cronològicament es varen utilisar entre el 1700 i el 1300 aC coincidint en el final de l'us dels dólmenes.[6]
Els restants òsseus d'abdós jaciments varen ser estudiats per antropòlecs físics. A través dels seus estudis varen poder determinar que eren estructures funeràries d'us colectiu, és dir, que havien enterrat més d'una persona. Concretament, es va poder saber que el jaciment de Sò Olivaret durant l'época pretalaiótica es varen enterrar com a mínim 30 persones d'edats diverses, és dir, persones adultes, infantils, jovenils i inclús, algun bebé.[4][7][8]
Vore també
[editar | editar còdic]- Periodo pretalayótico.
- Periodo pretalayótico en Menorca.
- Periodo talayótico en Menorca.
- Talayot.
- Naveta.
- Taula.
- Periodo posttalayótico.
- Círcul de habitació posttalayótico.
- Mars balearicus.
- Moló.
- Ceràmica prehistòrica de Menorca.
- Poblat talayótico.
- Sala hipóstila talayótica.
- Romanización de Menorca.
- Construcció ciclópea.
- Hondero balear.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Gornés, S. Societat i canvi en Menorca: sistematisació dels contexts arqueològics de les navetas funeràries entre 1400 i 850 CAL ANE (Tesi), 2016. Universitat Autònoma de Barcelona, 2016
- ↑ Sintes, Elena. Guia Menorca talaiòtica. La prehistòria de l'illa.. Menorca: Triangle Postals, 2015. ISBN 978-84-8478-6040-5.
- ↑ Plantalamor, LUIS. L'arquitectura prehistòrica i protohistòrica de Menorca i el seu marc cultural. Rajola: Treballs del Museu de Menorca 12, 1991
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Plantalamor, Vilallonga, Marqués, Lluís, Sílvia i Josep. Monument funerari de Sò Olivaret. Menorca: Govern dels Illes Balears. Conselleria d'Educació i Cultura, 2008
- ↑ 5,0 5,1 Plantalamor, Marqués, Lluís, Josep. El sepulcre d'Alcaidús. El megalitisme de Menorca en el context de la Mediterrània occidental. Menorca: Govern dels Illes Balears. Conselleria d'Educació i Cultura, 2003.
- ↑ Sintes, E. Guia Menorca Talaiòtica. La prehistòria de l'illa (en català). Triangle Books, 2015.
- ↑ Plantalamor, Marqués, Lluís, Josep. El sepulcre d'Alcaidús. El megalitisme de Menorca en el context de la Mediterrània occidental. Menorca: Govern dels Illes Balears. Conselleria d'Educació i Cultura, 2003
- ↑ Sintes, Elena «Aproximació a l'estudi dels societats pasades a partir dels restes òssies humanes. El cas de la pobalció inhumada a l'estructura funerària de ses Arenes de Baix (Ciutadella de Menorca).». Revista de Menorca, Tom 90, Vol II, 2007
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Protonaveta» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.