Província de Colón
La província de Colón llimita al nort en el mar Carib, al sur en les províncies de Panamà, Panamà Oest i Coclé, a l'est en la comarca Guna Yala i a l'oest en la província de Veraguas.
La seua capital, la ciutat de Colón, és famosa per albergar la Zona Lliure de Colón, un dels centres de comerç més importants d'Amèrica Llatina . Ademés, la província és el punt d'entrada del canal de Panamà en l'oceà Atlàntic, lo que la convertix en un eix estratègic per al comerç mundial.
La província de Colón està a sol 55 minuts per carretera des del oceà Pacífic, és el principal port per al tràfic de casi tota la mercaderia d'importació i reexportación del país. En importància, Colón és la segona ciutat de la República.
Colón té una rica diversitat cultural, influenciada per la migració afroantillana durant la construcció del Canal de Panamà. Açò es reflectix en la seua música, gastronomia i en la presència d'idiomes com el criollo jamaicà (patois) i l'anglés, ademés de l'espanyol.
Tenia una població de 281.956 habitants en 2023.[1]
Divisió administrativa
[editar | editar còdic].svg)
La província de Colón està dividida en sis districtes i 43 corregimientos:[2]
| Districtes | Corregimientos | Capçalera de districte |
|---|---|---|
| Colón | Barri Nort, Barri Sur, Bona Vista, Cativá, Ciricito, Sabanitas, Salamanca, Llima, Nova Providència, Port Pilón, Cristóbal, Escobal, Sant Joan, Santa Rosa, Cristóbal Este | Colón |
| Chagres | Nou Chagres, Achiote, El Guabo, L'Encantada, Palmes Belles, Pinya, Salut | Nou Chagres |
| Donoso | Miguel de la Broda, Coclé del Nort, El Guásimo, Gobea, Riu Indi | Miguel de la Broda |
| Portobelo | Portobelo, Cacic, Garrot, Illa Gran, María Chiquita | Portobelo |
| Santa Isabel | Palenque, Cuango, Miramar, Nom de Deu, Palmira, Plaja Chiquita, Santa Isabel, Vent Fret | Palenque |
| Omar Torrijos Herrera[3] | Sant Josep del General, Sant Joan de Torbe, Nova Esperança | Coclesito |
Economia
[editar | editar còdic]
El sector terciario de l'economia (fonamentalment el turisme) és un dels principals motors de l'economia de Colón. També destaquen les vendes en la Zona Lliure de Colón i el moviment de càrrega en els ports. En un PIB per càpita de 34.884 de dólars, similar a un país com Estònia, és el més alt de la regió d'América Central i Panamà segons el INEC (2017).
Zona Lliure de Colón
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Zona Lliure de Colón.
En finalisar el més de decembre del 2008, l'activitat comercial acumulada en la Zona Lliure de Colón va registrar un total de B/.18,209.9 millons, representant un creiximent acumulat del 18.7% en relació en el mateix periodo de l'any anterior, el qual va anar de B/.16,159.9% millons, lo que significa en térmens absoluts un aument de 3,050 millons.
Les importacions acumulades per la seua banda varen registrar un total de B/.9,335.7 millons, que en comparar-les en el total d'Importacions registrades per al mateix periodo del 2007 que varen anar de B/.7,625.0 millons, reflectixen un creiximent del 22.7%, lo que significa en sifres un aument d'1,710.7 millons.
Sobre les Reexportaciones acumulades les mateixes registren un total de B/.9,874.2 millons que en comparar-les en el mateix periodo del 2007, que va anar de B/.8,534.9 millons reflectixen un creiximent de 15.8% lo que significa en sifres un aument d'1,339.3 millons.
En finalisar l'any 2013 es tenen registrats en l'àrea un total de 29,396 ocupacions permanents. La generació d'ocupacions en la zona s'ha anat incrementant a través dels anys, degut més que tot a l'increment generat per les construccions de noves edificacions que crea l'establiment de noves empreses; pero, més que tot al creiximent de l'activitat comercial de l'àrea que requerix l'utilisació un major volum de mà d'obra.[4]
.jpg)
Cultura
[editar | editar còdic]La província de Colón, es caracterisa per la convivència de varis alvertents culturals d'ascendència africana, europea i asiàtica: l'afroantillana, que sorgix en l'arribada dels nortamericans al país en iniciar la construcció del Canal de Panamà. Ells varen dur en si gran cantitat de negres antillanos, principalment de Jamaica, Barbados, Trinitat i Tobago i les Antilles menors, per a realisar el treball pesat en estes construccions. Estos immigrants varen dur la seua cultura antillana angloparlante i es manifesta fins al dia de hui en la gastronomia, religió i música. cal destacar que degut a que els afroantillanos provinents del Carib a Panamà eren en la seua gran majoria jamaiquinos, ha quedat un llegat cultural el qual és el Rastafarismo, una fe religiosa que encara seguix molt vigent en molts sectors dins de la població de la ciutat de Còlon.
També està la cultura "afrocolonial", que existix des de la conquista espanyola i està lligada a la tracta i trascolada d'esclaus africans. Varen deixar com llegat els Balls Congos, en a on predomina la seducció i sensualitat entre l'home i la dòna, pero esta última deu evitar que el cavaller conseguixca besar-la. Els seus vestits són confeccionats en retazos de tela que deixaven els seus antics amos (tradició realisada pels seus antepassats). El ball és davant tot un modo de burla als amos blancs, ya que els mateixos solien insinuar pactes entre congos i el dimoni.
També són molt notables grecs , chinencs, judeus , palestins , nortamericans , hindús , francesos, britànics i irlandesos, atrets per la construcció del ferrocarril i el canal de Panamà
Gastronomia
[editar | editar còdic]El seu menjar és molt popular en el país, pel seu sabor caribeny i condimentada en ají chombo, sent l'especialitat les frituras i els mariscs (caragol, cambombia, camarones, centolla, carranc), rondón, acompanyats en arròs en coco, patacones en peix fregit, carimañolas, patties (pastelitos de carn), plantain tarts (pastelitos de banana madura), dumplings, johnny cake (yahny cake), pa bon entre atres menjars. També és famós el saus (fet en pata de porc, ceba, pepino i picante).
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Panamà en Sifres: Anys 2000-2004, La Direcció d'Estadística i Cens de la Contraloría General de la República.
- Mellander, Gustavo A.; Nelly Maldonado Mellander (1999). Charles Edward Magoon: The PahzbklJH carlos tan tan tanuerto Ric: Editorial Plaça Major. ISBN 1-56328-155-4. OCLC 42970390.
- Mellander, Gustavo A. (1971). The United States in Panamanian Politics: The Intriguing Formative Years. Danville, Ill.: Carlos yeah
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Superfície, població i densitat de població en la República segons província, comarca, districte i corregimiento». Censos de 2000 a 2023. Institut Nacional d'Estadística i Cens (INEC). Consultat el 17 de decembre de 2025.
- ↑ «Municipis (Districtes) de Colón». Editorial OX. Consultat el 15 de novembre de 2012.
- ↑ Gasseta Oficial de Panamà. «Llei 11 del 20 de febrer de 2018». Consultat el 21 de febrer de 2018.
- ↑ «Zona Lliure de Colón :: Estadisticas Comercials». Archivat des d'el original, el 8 de decembre de 2009. Consultat el 9 de decembre de 2009.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Província de Colón.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Provincia de Colón» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.