Províncies d'Argentina
El territori de la República Argentina està dividit en 24 jurisdiccions: 23 províncies i la Ciutat Autònoma de Buenos Aires.[1] Es denomina província a cada u dels vintitrés estats federats reconeguts per la Constitució de la Nació Argentina, que junt en la Ciutat Autònoma de Buenos Aires constituïxen les jurisdiccions de primer orde del país.[2]
Les províncies posseïxen plena autonomia política, administrativa i institucional, d'acort en lo establit en els artículs 121 a 129 de la Constitució Nacional. Són entitats preexistentes a la organisació nacional, i varen delegar part de les seues atribucions sobiranes per a constituir la federació argentina en 1853.[3]
El país manté, per mandat constitucional, els noms històrics de Províncies Unides del Riu de l'Argent i Confederació Argentina, ademés de la denominació d'us corrent República Argentina.[4]
Introducció
[editar | editar còdic]Les províncies argentines es autogobiernan, redacten les seues pròpies constitucions i tenen poders eixecutiu, llegislatiu i judicial propis, incloent les seues pròpies forces de seguritat. Catorze d'elles són històricament anteriors a l'organisació constitucional establida en 1853/1860. Totes són jurídicament preexistentes a la Nació i conserven de manera exclusiva tots els poders no delegats expressament a la Nació en la Constitució Nacional.[5]
Les províncies dividixen el seu territori en «departaments» i estos a la seua volta es componen de municipis o comunas, en l'excepció de la província de Buenos Aires que solament ho fa en municipis denominats «partits».[6] Els departaments, en general, no conten en funcions administratives, encara que en les províncies de Mendoza, Sant Joan i La Rioja cada departament és un municipi. En algunes províncies els departaments són utilisats com a districtes electorals per a determinar representants a les llegislatures provincials i servixen com a unitats de descentralisació de diversos òrguens provincials com la policia i el Poder Judicial (vejau autarquia). La Constitució nacional de 1994 va reconéixer l'autonomia municipal, pero va donar potestat a les províncies per a reglar el seu alcanç i contingut, per lo que existixen municipis autònoms en potestat per a sancionar cartes orgàniques municipals i uns atres que no poden fer-ho. També existixen províncies que no han actualisat les seues constitucions per a reconéixer l'autonomia dels seus municipis. Fins a decembre de 2019, 176 municipis, fent us de la seua autonomia institucional, havien dictat la seua pròpia carta orgànica. Les províncies conten en governs locals i dins de cada règim solen trobar-se tipificación de municipis, hi ha casos d'unitats administratives similars als municipis ―en general, localitats en escassa població― pero que no conten en autonomia i els seus governants solen ser delegats del governador. Les províncies argentines es varen començar a configurar abans de la Revolució de Maig de 1810, i varen ser definint les seues fronteres per mig de pactes interprovincials «preexistentes» a la Constitució de 1853. En 1853, tretze províncies (Catamarca, Còrdova, Corrents, Entre Rius, Jujuy, La Rioja, Mendoza, Bota, Sant Joan, San Luis, Santa Fe, Santiago del Estero i Tucumán) es varen reunir en un congrés en la ciutat de Santa Fe per a constituir la República Argentina. En 1860 es va reintegrar la província de Buenos Aires. En posterioritat, el Congrés nacional va crear nou províncies noves: President Perón (Chaco) i Eva Perón (La Pampa) en 1951, renombrades en 1955; Missions en 1953; Chubut, Formosa, Neuquén, Riu Negre i Santa Creu en 1955; i, per últim, Terra del Fòc, Antàrtida i Illes de l'Atlàntic Sur, en 1991. En 2026 existixen 23 províncies. La Ciutat Autònoma de Buenos Aires (CABA) no és una província ni pertany a alguna d'elles. Va pertànyer fins a 1880[7] a la província de Buenos Aires, any en que va ser federalizada (nacionalisada) per a servir de capital federal. Posseïx un règim de «govern autònom» en facultats pròpies llegislatives i jurisdiccionals, de ranc constitucional. CABA és, junt a les 23 províncies, una de les 24 jurisdiccions de primer orde o «estats autogobernados» que conformen el país.[8][9]
Llistat
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Anexe:Províncies i ciutat autònoma d'Argentina.
La següent taula mostra l'abreviatures IATA (abrev. IATA) i ISO, la població (pobl.), superfície (sup.), densitat de població (dens. de pobl.) i atres senyes.
.svg){kind=link}
Història
[editar | editar còdic]En l'era colonial
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Organisació territorial del virreinato del Riu de l'Argent.
La paraula «província» era utilisada en la terminologia colonial espanyola per a referir-se a les principals divisions territorials, com les intendencias i les audiències. En la cèdula real de 27 d'octubre de 1777 que va constituir definitivament el virreinato del Riu de l'Argent, el rei d'Espanya menciona com a «províncies» integrants del virreinato a les de Buenos Aires, Paraguay, Tucumán, Potosí, Santa Creu de la Serra i Charcas:
El virreinato del Riu de l'Argent al moment de la denominada Revolució de Maig (del 25 de maig de 1810), estava constituït per 8 intendencias i 4 governacions polític-militars subordinades:
- Intendencia de Buenos Aires de la qual depenien:
- Governació de Montevideo
- Governació de les Missions Guaraníes, reduïda a una comandància d'armes que comprenia els departaments de Yapeyú, Candelaria i Concepció. El departament de Santiago es va incorporar al Paraguay en 1805 i el de Sant Miguel i part dels de Yapeyú i Concepció estaven anexats per Portugal.
- Intendencia del Paraguay
- Intendencia de Còrdova del Tucumán
- Intendencia de Bota del Tucumán
- Intendencia de Potosí
- Intendencia de Charcas
- Intendencia de la Pau
- Intendencia de Cochabamba
baix supervisió del president de la Real Audiència de Charcas:
Cada intendencia o governació, a la seua volta, es dividia en partits, existint ademés dins de la jurisdicció de Buenos Aires vàries comandància militars directament subordinades al virrey, tals com: la Comandància de Patagones, la Comandància de les Illes Malvines, la Comandància de Maldonado, la Comandància de Colónia, la Comandància de Santa Teresa i el presidi de Martín García.
Des de la Revolució de Maig
[editar | editar còdic]La Junta Gran va crear el 10 de febrer de 1811 les juntes provincials, formades per un governador intendent i quatre vocals. El Primer Triumvirat les va suprimir el 7 de febrer de 1812 establint un règim unitari. La Assamblea de l'Any XIII va dictar un proyecte constitucional en el que en el seu artícul 4 establia: «El Territori de l'Estat comprehende(sic) les Províncies de Buenos Aires, Paraguay, Còrdova, Bota, Potosí, Charcas, Cochabamba, La Pau, Que el seu i Banda Oriental».[12]
Les províncies que hui no integren la República Argentina
[editar | editar còdic]Les Províncies Unides del Riu de l'Argent, com a successores del virreinato del mateix nom, varen adoptar la denominació de «província» per a referir-se a les unitats territorials capaces de generar una voluntat política, en un sentit equivalent a estat. En els primers anys posteriors a la Revolució de Maig de 1810, el procés de constitució de les Províncies Unides va incloure, en distints graus de vinculació política, a huit «províncies» que finalment no varen integrar la República Argentina. Eixes huit províncies varen ser la Banda Oriental, Missions Orientals, Paraguay, Tarija, Potosí, Charcas, Cochabamba i La Pau. Estes últimes quatre integraven a la seua volta un àmbit major conegut en el nom de «Alt Perú».
Paraguay
[editar | editar còdic]La Junta Gran de Buenos Aires va acceptar per nota del 28 d'agost de 1811 l'autogovern de la província del Paraguay en els següents térmens: Si és la voluntat decidida d'eixa província governar-se per sí i en independència del govern provisional, no nos opondrem a això. El 12 d'octubre de 1811 es va firmar un Tractat d'Amistat, Auxili i Comerç, per mig del com la província del Paraguay acceptava formar part d'una confederació en les demés del Ric de l'Argent i mantenia el seu autogovern en espera d'un congrés general de totes les províncies. El Segon Congrés paraguayà el 12 d'octubre de 1813 va adoptar el nom de República del Paraguay, no obstant, no es va proclamar formalment l'independència fins al 25 de novembre de 1842.[13] La Confederació Argentina va continuar considerant-la una província fins a la firma del Acta de reconeiximent de la sobirania i independència de la República del Paraguay per la Confederació Argentina en Asunción el 17 de juliol de 1852, que va ser rebujat pel Congrés de la Confederació (en sèu en Paraná) en setembre de 1855. Un nou tractat reconeixent l'independència va ser firmat el 29 de juliol de 1856, ratificat pel Congrés de la Confederació el 26 de setembre i pel Govern paraguayà el 15 d'octubre.[14]
Províncies de l'Alt Perú i Tarija
[editar | editar còdic]Les províncies de l'Alt Perú solament varen estar temporalment baix control del Govern en sèu en Buenos Aires durant les incursions del Eixèrcit auxiliar del Perú. El Congrés General Constituent de Buenos Aires, per decret de 9 de maig de 1825, va declarar que encara que les quatre províncies del Alt Perú, han pertanygut sempre a este Estat, és la voluntat del congrés general constituent, que elles queden en plena llibertat per a dispondre de la seua sòrt, segons creen convindre als seus interessos i a la seua felicitat, rebujant el camí a l'independència altoperuana proclamada per l'Assamblea Deliberante en Chuquisaca el 6 d'agost de 1825. Les províncies independisades eren: La Pau, Charcas, Cochabamba i Potosí. Santa Creu de la Serra (que incloïa als governs de Moxos i Chiquitos), que també va participar de l'assamblea, havia segut separada en 1811 de Cochabamba pels realistes i constituïa una nova província, no reconeguda per Buenos Aires.
Província de Tarija: en 1810 el cabildo de Tarija va adherir a la Revolució de Maig per lo que va formar part de les Províncies Unides del Riu de l'Argent fins al 26 d'agost de 1826. En aproximar-se les tropes subordinades a Antonio José de Sucre pertanyents al Eixèrcit Unit Libertador del Perú, un cabildo obert va destituir al tinent-governador de Tarija (depenent de Bota). Eixe cabildo obert (dominat pels separatistes) va demanar la seua incorporació a la recentment creada República de Bolívar (després Bolívia). El 3 d'octubre de 1826 Sucre va promulgar la llei boliviana que va autorisar l'incorporació dels diputats de Tarija al Congrés Constituent de Bolívia, separant este territori del restant d'Argentina. Encara que Simón Bolívar va reconéixer l'integritat de Tarija com a part de les Províncies Unides del Riu de l'Argent, Tarija va mantindre la seua unió a Bolívia. En moments en que es desenrollava la Guerra argentí-brasilera el Congrés argentí per llei del 30 de novembre de 1826 va crear la Província de Tarija, incloent a Chichas i les actuals províncies bolivianes de Nor Lípez i Sud Lípez. Entre 1836 i 1837 es va produir la guerra entre les confederacions Argentina i Peruà-Boliviana, que no va conseguir canviar l'estat de situació respecte de Tarija, i Argentina va mantindre a Tarija nominalmente com una de les seues província fins que pel tractat del 10 de maig de 1889 va renunciar al seu reclam sobre Tarija i Chichas. Bolívia en compensació va cedir un territori que havia perdut militarment: la Puna d'Atacama, que es trobava en poder de Chile després de la guerra del Pacífic i que va ser la base de la Governació Dels Vages...
Banda Oriental
[editar | editar còdic]
La província Oriental va ser creada en 1813 per José Gervasio Artigas sobre la base del territori conegut com Banda Oriental, i va ser anexada al Regne Unit de Portugal, Brasil i Algarve el 18 de juliol de 1821 en el nom de província Cisplatina. Des de febrer de 1824 va ser part del Imperi del Brasil. En les instruccions d'Artiga als diputats a l'Assamblea de l'Any XIII, estan els llímits que reclamava per a la província Oriental: des de la costa oriental del Uruguay fins a la fortalea de Santa Teresa, inclosos els territoris ocupats per portuguesos, els Pobles de Missions, els de Batoví, el fort de Santa Tecla, el fort de San Rafael i Tacuarembó. El 25 d'agost de 1825 el Congrés de la Florida va proclamar la reincorporació de la província Oriental a les Províncies Unides del Riu de l'Argent, lo que va ser reconegut pel Congrés General Constituent en Buenos Aires el 24 d'octubre de 1825. Per mig de la Convenció Preliminar de Pau que va posar fi a la guerra del Brasil, es va acordar l'independència de la província Oriental, que es va fer efectiva el 28 d'agost de 1828, creant-se l'Estat Oriental de l'Uruguay, que poc despuix va canviar el seu nom a la República Oriental de l'Uruguay. L'última oferta va ser donada entre 1835 i 1838, durant la presidència de Manuel Oribe. Juan Manuel de Roses va escriure una carta al president Oribe, en la sugerència de reincorporar l'Estat Oriental, a la Confederació Argentina. La proposta va ser oficialment rebujada sense justificació, tal volta el motiu va ser evitar una atra guerra en l'Imperi del Brasil.[15]
Missions Orientals
[editar | editar còdic]Les Missions Orientals varen ser part del Govern de les Missions Guaraníes fins a la seua anexió per Portugal en 1801 (conquista portuguesa de les Missions Orientals). Entre 1810 i 1820 el comandant guaraní Andrés Guazurary va aplegar a recuperar el control de gran part del territori ocupat. Durant el transcurs de la guerra del Brasil (1825-1828) les tropes argentinas i orientals al mando de Fructuoso Rivera les varen ocupar per un breu periodo, pero al final de la guerra varen quedar per a Brasil. La disputa per les Missions Orientals continua en Brasil recolzant la guerra civil en Uruguay, baix la clàusula de renúncia de drets per part d'Uruguay. En 1851 l'autodenominat Govern de la Defensa de Montevideo (colorat, probrasileño i prounitario) va renunciar formalment a les reclamacions uruguayanes sobre les Missions Orientals, lo que no va ser acceptat pel Govern del Cerrito, integrat pels blancs, fins a ser derrotat en 1865 durant la guerra de la Triple Aliança. Des d'una miqueta abans, el Govern de la Confederació Argentina va mantindre les seues reclamacions sobre la zona d'El Vaig tapar (oest de Riu Gran del Sur i Santa Catarina) al Brasil fins a fins de 1851. En eixe mateix any una coalició d'unitaris, federals antirrosistas, i colorats uruguayans i ademés brasilers, varen fer un tractat pel qual el territori va ser reconegut a Brasil.
Plantilla:Image A pesar d'açò es va mantindre la reclamació argentina sobre les Missions Orientals mesopotámicas en el territori a l'est de l'actual província de Missions. La disputa territorial es va resoldre en el Laudo de Cleveland sobre Missions en 1890, per mig d'arbitrio nortamericana, sent reconegut el territori a Brasil, constituint a partir d'eixe moment partix dels actuals estats de Santa Catarina i Paraná.
Formació de les 14 províncies confederades
[editar | editar còdic]El Segon Triumvirat va crear el 29 de novembre de 1813 la Governació De la qual Intendencia de Que el seu en les subdelegacions de Mendoza, Sant Joan i Sant Luis, separant-la de la Governació Intendencia de Còrdova del Tucumán. En 1814 el comandant de la Baixada del Paraná, Eusebio Hereñú, va reconéixer a Artigas com a Protector de la Lliga dels Pobles Lliures desconeixent la dependència de la Tinença de Govern de Santa Fe i establint de fet l'autonomia de la província d'Entre Rius, que va ser proclamada el 23 d'abril de 1814 despuix del triumfo d'Hereñú i Otorgués sobre les forces del directori en el combat del Espinillo. Un cabildo obert reunit en Corrents l'11 de març de 1814 va elegir a Juan Bautista Méndez com a governador de la província. El 20 d'abril d'eixe any, el cabildo va declarar l'independència de la província de Corrents baix el sistema federatiu reconeixent al general José Gervasio d'Artigas com a Protector dels Pobles Lliures. El 10 de setembre de 1814 el director suprem Gervasio Antonio de Posades va dispondre per decret separar de la Governació Intendencia de Buenos Aires a la província d'Entre Rius i a la província de Corrents, erigint-les en governacions intendencias, encara que ya ho eren de fet. Els pobles de Missions al nort del riu Miriñay varen ser inclosos en la província de Corrents i al sur d'eixe riu en la província d'Entre Rius. El 8 d'octubre de 1814 el director suprem Posades per mig d'un decret va dividir a la Governació Intendencia de Bota del Tucumán en dos províncies: la Governació Intendencia de Bota i la Governació Intendencia del Tucumán. La primera incloïa ademés de la ciutat capital de Bota, a Jujuy, Orà, Tarija, Sant Carlos, els valls Calchaquíes, vall de Lerma, Santa María i La Puna. La segona en capital en Sant Miguel de Tucumán tenia jurisdicció ademés sobre Catamarca i Santiago del Estero. El 26 d'abril de 1815 mentres el govern central de Carlos María d'Alvear caïa per la rebelió d'Ignacio Álvarez Thomas i Francisco Candioti es va proclamar governador de Santa Fe deixant de ser una tinença de govern de Buenos Aires, en fallir eixe mateix any Candioti, el 2 de setembre de 1815, el cabildo santafesino va restablir la dependència del govern de Buenos Aires. En 1816 Mariano Vora i Estanislao López varen proclamar la sobirania de la província i el seu ingrés a la Lliga dels Pobles Lliures d'Artigas. El 10 de maig de 1816 Vora va ser elegit governador de la província de Santa Fe. Despuix del Gresca d'Arequito del 5 de giner de 1820 el Cabildo de Còrdova va depondre al governador intendent Manuel Antonio de Castro i va declarar l'independència federal de la província de Còrdova, nomenant al general Busts, cap de la sublevació d'Arequito, governador de la província autònoma de Còrdova. En març es va separar la província de la Rioja. Després de que el 9 de giner de 1820 se sublevara en Sant Joan el regiment de Caçadors dels Vages, l'1 de març de 1820, Sant Luis i Sant Joan es varen separar de la jurisdicció de Mendoza, dissolent-se la Governació Intendencia de Que el seu. A partir d'eixe dia varen nàixer les províncies de: Mendoza, Sant Joan i San Luis. Despuix de la dissolució del Directori i del Congrés, el governador intendent de Tucumán, coronel Bernabé Aráoz, va erigir el 22 de març de 1820 la República Federal del Tucumán, integrada pels territoris que formaven la governació intendencia (Santiago del Estero, Catamarca i Tucumán). Sancionant una constitució el 6 de setembre de 1820. Felipe Ibarra va proclamar l'autonomia de la província de Santiago del Estero 27 d'abril de 1820 i el 25 d'agost de 1821, Nicolás Avellaneda i Tula va proclamar la província de Catamarca, quedant la província de Tucumán reduïda als seus llímits actuals, pero subsistint fins a 1825 com a República Federal del Tucumán, any en que l'unitari Gregorio Aráoz de Lamadrid va derrocar al president suprem Javier López. Després de la batalla de Cepeda de l'1 de febrer de 1820, Estanislao López i Francisco Ramírez varen derrocar al govern de José Rondeau en Buenos Aires, dissolent-se el Govern nacional. El 16 de febrer de 1820 la província de Buenos Aires es va constituir en entitat política autònoma, designant-se a Manuel de Sarratea com a governador, qui el 23 de febrer va firmar el Tractat del Pilar, el qual principalment proclamava l'unitat nacional i el sistema federal, assumint cada província la seua sobirania.
El 29 de setembre de 1820 Francisco Ramírez va crear la República d'Entre Rius subdividida entre els departaments de l'Uruguay, del Paraná, Corrents i Missions. Despuix de la mort de Ramírez, Ricardo López Jordán (pare) va assumir el govern, pero el 23 de setembre de 1821 Lucio Norberto Mansilla es va proclamar governador, desapareixent la República d'Entre Rius el 26 de novembre, mentres Ramón d'Atienza restablia la província de Corrents el 12 d'octubre. El Tractat del Quadrilàter firmat el 25 de giner de 1822 va reconéixer l'autonomia de la província de Missions, fixant els seus llímits en Corrents en el riu Miriñay i la Tranquera de Loreto. Un congrés realisat en Sant Miguel en abril de 1824, va proclamar a Félix d'Aguirre com a governador de Missions en els territoris al sur del riu Aguapey. El 14 de giner de 1827 va ser destituït i el seu territori ocupat per Corrents que ho va anexar l'1 de setembre de 1832. El 18 de novembre de 1834 el tinent coronel José María Fascio va cridar a un cabildo obert en Sant Salvador de Jujuy, que va aprovar l'autonomia i ho va nomenar governador de la província de Jujuy, separant-se de Bota, lo que no va ser reconegut per les autoritats de la confederació fins al 17 de decembre de 1836. Despuix del derrocament del governador de Buenos Aires i encarregat de les relacions exteriors de la Confederació Argentina, Juan Manuel de Roses, per part del governador d'Entre Rius, Just José d'Urquiza al mando del Eixèrcit Gran en la batalla de Casers, es va redactar una constitució federal per a la Confederació Argentina que Urquiza va promulgar l'1 de maig de 1853. No obstant l'11 de setembre de 1852 es va segregar el Estat de Buenos Aires nomenant-se governador a Manuel Guillermo Pinte. En 1854 este estat va sancionar una constitució per la que reclamava jurisdicció des de la Riera del Mig fins a l'entrada de la Cordillera en la mar, lindando per una llínea a l'Oest i Sud-Oest en les faldes de les Cordilleres, i pel Nort i Est en els rius Paraná i Argent i en l'Atlàntic. El 17 de setembre de 1861 es va produir la batalla de Pavón en el triumfo de Buenos Aires al mando de Bartolomé Mitre, lo que va donar lloc a la reunificación de Buenos Aires en les demés províncies i el naiximent de la República Argentina organisada.
Les províncies sorgides dels territoris nacionals
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Territori nacional (Argentina).
Nou províncies varen ser creades per mig de la provincialización d'huit territoris nacionals. Els «territoris nacionals» varen ser un tipo d'entitat política centralisada, a través de les quals l'Argentina va iniciar un procés d'expansió territorial, després de sancionades les constitucions de 1853 i 1860. El procés es va iniciar en la sanció de la Llei N.º 28 de data 17 d'octubre de 1862, que va dispondre que «tots els territoris existents anara dels llímits o possessions de les províncies són nacionals», sense precisar l'ubicació de dits territoris. Fins a llavors les províncies de Buenos Aires i Mendoza, ademés de Chile, mantenien pretensions sobre extensos territoris ubicats en la Patagonia i la regió pampeana, habitats fins a eixe moment per les varis pobles indígenes. En esta norma es va iniciar la gestió directa per part de l'Estat nacional, d'un territori major que el que ocupaven les províncies i que adoptaria la denominació de «territoris nacionals».[16]
En 1884 es va sancionar la Llei de Territoris Nacionals N.º 1.532, dividint els territoris nacionals en nou «governacions»: La Pampa, El Neuquén, El Riu Negre, El Chubut, Santa Creu, La Terra del Fòc, Missions, Formosa i El Chaco. Les denominacions llegals de cada governació duya la preposició «de» abans del nom identitari (ej. Governació del Chubut).[17][18]
El procés de creació de «territoris nacionals», va ser part d'un procés major de centralisació i militarisació del país, impost pel roquisme triunfante en 1880.[16] per mig de l'establiment d'àmplies unitats polítiques que no seguien el model organisació en províncies, consagrat per les constitucions de 1853 i 1860. Per esta raó, la població dels territoris nacionals caria de drets polítics en l'Estat nacional, no podent elegir els seus representants, ni ser elegits. En 1951 va començar el procés de «provincialización» dels territoris nacionals. Tots ells serien provincializados entre 1951 i 1955, pero en 1956 el govern de facto va mantindre sense provincializar el Territori Nacional de la Terra del Fòc, Antàrtida i Illes de l'Atlàntic Sur, que recent seria provincializado en 1990. Ademés dels nou territoris nacionals que es varen transformar en noves províncies, va existir un dècim territori nacional cridat Territori Nacional dels Vages, creat en 1900 i dissolt en 1943, sent distribuït el seu territori entre les províncies de Catamarca, Jujuy i Bota.
Territoris nacionals del noreste
[editar | editar còdic]En 1865 Argentina va firmar un tractat d'aliança en Brasil i Uruguay en contra del Paraguay, estipulant-se que: «La República Argentina quedarà dividida de la República del Paraguay, pels rius Paraná i Paraguay, fins a trobar els llímits de l'Imperi del Brasil, sent estos, en la ribera dreta del Riu Paraguay, la Baïa Negra». L'actual província de Formosa i una extensa porció de l'actual Chaco Boreal paraguayà fins a la Baïa Negra devien quedar en territori argentí; en compliment d'això, el general Emilio Mitre va ocupar en octubre de 1869 Vila Occidental —que va passar a cridar-se Vila Argentina—, front a la ciutat d'Asunción. El 31 de giner de 1872 el president Dumenge Faustino Sarmiento va crear per decret el Territori Nacional del Gran Chaco, en capital en Vila Argentina. Esta va ser la primera entitat jurídica territorial que va adoptar el nom de «territori nacional». En octubre de 1872 va ser ratificat per la Llei N.º 576, encara que sense fixació de llímits. Dos anys abans havia començat la guerra contra els pobles indígenes del Chaco, que culminaria en 1917 en l'ocupació del territori i la sumissió de les cultures indígenes a l'Estat argentí. El 3 de febrer de 1876 Argentina i Paraguay varen firmar un tractat traçant la frontera entre abdós països en els rius Paraná, Paraguay i Pilcomayo, establint que pertanyien al territori argentí les àrees que a mitan del sigle següent conformarien l'actuals províncies de Missions i Formosa. El 22 de decembre de 1881 el Congrés de la Nació va dispondre crear el Territori Nacional de Missions, que fins a eixe moment pertanyia a la província de Corrents. Corrents va completar la federalización del territori, cedint en 1882 la ciutat de Posades, que va ser incorporada com a capital al territori nacional de Missions en 1884, per la Llei N.º 1.437. La Llei N.º 1.532 de Territoris Nacionals sancionada el 16 d'octubre de 1884, que va establir les jurisdiccions de tots els territoris nacionals del país, va dispondre la divisió del Territori Nacional del Gran Chaco, en dos territoris nacionals o governacions: Territori Nacional de Formosa i Territori Nacional del Chaco, comprenent este últim parts actuals de les províncies de Santa Fe (fins a 1886) i Santiago del Estero (fins a 1910).[19]
Territoris nacionals del sur
[editar | editar còdic]La Llei N.º 215 del 13 d'agost de 1867 va dispondre l'ocupació per l'eixèrcit de les terres pampeanas i norpatagónicas fins a la llínea dels rius Negre i Neuquén. Una atra llei, la Llei N.º 947 del 5 d'octubre de 1878 va fixar els llímits de les províncies de Buenos Aires, Santa Fe, Còrdova, Sant Luis i Mendoza en els territoris patagónicos. La Governació de la Patagonia va ser creada per la Llei N.º 954 de l'11 d'octubre de 1878. S'estenia nominalmente des dellímit fixat per la llei anterior fins al veta de Forns, un territori que per llavors es trobava en poder de les cultures mapuche, tehuelche, ranquel, selk'nam, yámana i atres pobles indígenes. Tant Argentina com Chile pretenien ocupar eixe territori. Entre fins de 1878 i principis de 1885 es va portar a terme la guerra anomenada conquista del Desert, per mig de la qual'Estat argentí va prendre possessió de la Patagonia i la Pampa i va sometre als pobles indígenes que habitaven eixes terres. En 1881 es va firmar el Tractat de Llímits en Chile. Per la Llei N.º 1.265 del 24 d'octubre de 1882 es va dispondre l'alienació de les terres de propietat de la Nació, i a eixos efectes es va dividir la Governació de la Patagonia en dos districtes separats pels rius Agre, Neuquén i Negre, denominats La Pampa (o Pampa Central) i Patagonia, sense que s'alterara el seu govern. La Llei N.º 1.532 de Territoris Nacionals sancionada el 16 d'octubre de 1884, que va establir les jurisdiccions de tots els territoris nacionals del país, va dispondre la divisió de la Governació de la Patagonia, en sis territoris nacionals o governacions: Territori Nacional del Riu Negre, Territori Nacional de la Pampa, Territori Nacional del Neuquén, Territori Nacional del Chubut, Territori Nacional de Santa Creu i Governació de la Terra del Fòc. El 24 de novembre de 1884 varen assumir els primers governadors de les noves entitats i va deixar d'existir l'unitat administrativa de la Patagonia argentina. Part del territori de la exgobernación de la Patagonia va ser provincializado a favor de les províncies de Mendoza i San Luis. El 7 d'abril de 1948 per Decret/Llei N.º 9.905, es va establir que el Sector Antàrtic Argentí passara a ser dependència de la Territori Nacional de la Terra del Fòc, que s'havia organisat com a governació militar marítima per Decret/Llei N.º 5.626 del 18 d'agost de 1943.
La provincialización dels territoris nacionals
[editar | editar còdic]Durant la presidència de Juan Dumenge Perón va començar el procés de provincialización dels territoris nacionals. La Llei n.º 14037 del 8 d'agost de 1951 va dispondre la provincialización del territori nacional Del Chaco, que es va constituir per mig d'una convenció elegida democràticament per la seua població que sesionó entre el 17 i el 21 de decembre de 1951 i va sancionar la seua constitució, en a on varen establir que el nom seria província President Perón. En setembre de 1955, el dictador Eduardo Lonardi, quan encara es trobava en Còrdova i abans d'assumir el càrrec, va dispondre anular el nom elegit per l'assamblea constituent per a la província, i va establir que li la devia designar en el nom que li havia impost el president Dumenge F. Sarmiento en 1872, en incorporar-la com a territori nacional: Del Chaco.[20][21] El 27 d'abril de 1956 el dictador Pedro Eugenio Aramburu va dictar una proclama anulant la constitució nacional vigent i les constitucions provincials, incloent la chaqueña. D'esta manera la província del Chaco va quedar sense constitució. En 1957 la dictadura va convocar a elegir una assamblea constituent provincial, pero en la prohibició llegal de que el partit peronista es presentara en les eleccions. El resultat va ser la sanció de la Constitució chaqueña de 1957, la llegitimitat de la qual va estar en discussió, degut a que no va ser sancionada democràticament. La Llei n.º 14037 va dispondre també la provincialización del territori nacional de la Pampa que es va constituir per mig d'una convenció elegida democràticament per la seua població que sesionó entre el 17 i el 21 de decembre de 1951 i va sancionar la seua constitució, en a on varen establir que el nom seria província Eva Perón. En setembre de 1955, el dictador Eduardo Lonardi, quan encara es trobava en Còrdova i abans d'assumir el càrrec, va dispondre anular el nom elegit per l'assamblea constituent per a la província, i va establir que li la devia designar en el nom que li havia impost el president Juliol Argentí Roca en 1884, en incorporar-la com a territori nacional: La Pampa.[20] El 27 d'abril de 1956 el dictador Pedro Eugenio Aramburu va dictar una proclama anulant la constitució nacional vigent i les constitucions provincials, incloent la de la província Eva Perón, que d'esta manera va quedar sense constitució. En 1957 la dictadura va convocar a elegir una assamblea constituent provincial, pero en la prohibició llegal de que el partit peronista es presentara en les eleccions; pel retir dels convencionals de la Unió Cívica Radical Intransigent, l'assamblea va quedar sense cuórum i no va poder sesionar. En decembre de 1959 el president Arturo Frondizi va convocar a aleccions per a elegir una assamblea constituent provincial, prohibint la presentació en les eleccions del Partit Justicialista. El resultat va ser la sanció de la Constitució pampeana de 1960, la llegitimitat de la qual va estar en discussió, degut a que no va ser sancionada democràticament. El 10 de decembre de 1953 la Llei N.º 14.294 va dispondre la creació de la província de Missions. El 15 de juny de 1955 per la Llei N.º 14.408 varen ser creades les províncies de Formosa, Neuquén, Riu Negre, Chubut i Patagonia. Esta última comprenia des del paral 46°S fins al Pol Sur, incloent Santa Creu, Terra del Fòc, les illes de l'Atlàntic Sur i el sector Antàrtic Argentí, encara que no va aplegar a efectivizarse en ser anulada per la Revolució Libertadora. El Decret/Llei N.º 21.178 del 22 de novembre de 1956 va crear el Territori Nacional de Terra del Fòc, Antàrtida i Illes de l'Atlàntic Sur i en el restant de la proyectada Patagonia es va crear la província de Santa Creu. Finalment, la Llei N.º 23.775 del 26 d'abril de 1990 va crear la província de Terra del Fòc, Antàrtida i Illes de l'Atlàntic Sur.
Territoris que no varen aplegar a ser províncies
[editar | editar còdic]
Ademés dels nou territoris nacionals que es varen transformar en províncies, va haver atres tres entitats polítiques argentines que mai varen aplegar a ser una província, dos dels quals varen tindre una existència efímera. El Territori Nacional dels Vages va ser creat en 1900 per la Llei N.º 390, ocupant el sector de la Puna d'Atacama, adjudicat al país pelaudo arbitral de Buchanan, i el poble de Sant Antonio dels Coure cedit per la província de Bota, pero per la seua ínfima població i desenroll va ser dissolt per Decret/Llei N.º 9.375/1943, sent el seu territori repartit entre les províncies de Catamarca, Bota i Jujuy. També va existir breument la Zona Militar de Comodoro Rivadavia entre 1945 i 1955, que incloïa sectors del sur del Chubut i el nort de Santa Creu, des de la mar fins a la cordillera dels Vages. La raó d'esta efímera unitat administrativa va ser la protecció de l'explotació d'hidrocarburs. En 1982, en el marc de la guerra de les Malvines, va ser creada la Governació militar de les Illes Malvines, Georgias del Sur i Sandwich del Sur, separada del Territori Nacional de Terra del Fòc, Antàrtida i Illes de l'Atlàntic Sur al com es va reintegrar en ser dissolta formalment en 1985.
Capitals federals de la Nació
[editar | editar còdic]El Territori Federal d'Entre Rius o Territori Federalizado de la Capital va ser constituït el 24 de març de 1854 per a que la seua capital, la ciutat de Paraná servira de capital provisional de la Confederació Argentina. Va subsistir fins a l'1 de maig de 1860 quan va ser desfederalizado i restablida la província d'Entre Rius, continuant no obstant solament la ciutat de Paraná com a capital provisional de la Confederació fins al 2 de decembre de 1861, quan es va reintegrar a Entre Rius. El 6 d'agost de 1862 una llei nacional federalizó pelapsus de tres anys el territori de la província de Buenos Aires, pero la Llegislatura d'eixa província no va prestar la seua conformitat. Per una llei de compromís transitòria la ciutat de Buenos Aires va servir de residència de les autoritats federals entre 1863 i 1880, pero carint d'autoritat administrativa immediata sobre el territori en que s'estajaven. En 1869 el Congrés Nacional va sancionar un proyecte de llei per mig del quala capital de la Nació passava a ubicar-se en la ciutat de Rosario, pero va ser vetat pel Poder eixecutiu. El 19 de setembre de 1871 el Congrés de la Nació, va sancionar una atra llei que establia la federalización d'un àrea a definir de 26 quilómetros per costat del punt denominat Vila María en la província de Còrdova, pero de nou veta vetada pel Poder eixecutiu.[22] Buenos Aires va ser federalizada per mig de la Llei N.º 1.029 de 21 de setembre de 1880. Despuix de la reforma de la Constitució Argentina de 1994 la ciutat va poder contar en el seu propi estatut organisatiu i en un govern autònom d'elecció directa. El Proyecte de Districte Federal Viedma-Carmen de Patagones va ser un discontinuado intent de crear un nou districte en el qual anava a estar situada la nova capital federal d'Argentina, creada per la Llei N.º 23.512, la qual va ser sancionada pel Congrés de la Nació el 27 de maig de 1987 a iniciativa d'un proyecte de llei presentat en 1986 pellavors president Raúl Alfonsín. El trasllat de la capital a la comarca Viedma-Carmen de Patagones no es va dur a efecte -pese a que les províncies de Buenos Aires i Riu Negre varen cedir condicionalmente els territoris afectats- i va aplegar jurídicament al seu fi en la derogació de la Llei N.º 23.512, en sancionar-se el Digesto Jurídic Argentí, el 21 de maig de 2014.[23]
Proyectes de creació de nous territoris nacionals que no es varen complir
[editar | editar còdic]En setembre de 1871 es va presentar un proyecte de llei que no es va sancionar, que organisava els territoris fòra de les jurisdiccions de les províncies en els següents:
- En el Gran Chaco: del Pilcomayo, del Bermejo i del Gran Chaco.
- De Missions.
- En La Pampa i la Patagonia: de la Pampa, del Riu Negre, del Chubut, de la Patagonia, de Magallanes (en litigi en Chile), delimay i dels Vages. Entre 1881 i 1884 va existir el proyecte de cedir a la Nació els departaments Orà, Iruya, Rivadavia, San Martín i Santa Victòria de la província de Bota, per a constituir el Territori Nacional d'Orà en capital en Sant Ramón de la Nova Orà, pero no va aplegar a materialisar-se.
El 16 de setembre de 1914 el Poder Eixecutiu Nacional va enviar un proyecte de llei per a crear tres territoris nacionals en la Patagonia denominats Els Lagos, Patagonia i Sant Martín. El 19 de setembre de 1916 el proyecte va ser postergat indefinidament.[24]
Proyectes de creació de noves províncies que no es varen complir
[editar | editar còdic]La Província de Patagonia va ser establida el 28 de juny de 1955, per la llei N.º 14.408. Comprenia els territoris de lo que hui és Santa Creu i Terra del Fòc. No obstant, mai va aplegar constituir-se plenament pel colp d'Estat d'eixe any. Va ser anulada un any despuix per mig de decret-llei N.º 21.178, creant-se la província de Santa Creu i el Territori Nacional de Terra del Fòc en el seu lloc. En 1987, el president Raúl Alfonsín va propondre la creació de la Província del Riu de l'Argent, que comprendria el conurbano bonaerense i la ciutat de Buenos Aires. El proyecte va ser rebujat i reemplaçat per la provincialización de la ciutat de Buenos Aires, pero tampoc va poder establir-se. En 2015, Esteban Bullrich i atres polítics del Proposta Republicana varen propondre dividir la província de Buenos Aires en cinc províncies. Estes serien: la província de Buenos Aires Nort, Buenos Aires Sur, Buenos Aires Atlàntica, Luján i Riu de l'Argent.[25][26]
En 2017, un grup de periodistes varen presentar un proyecte per a la creació de la Província Malvines Argentines, separada de la Província de Terra del Fòc, en capital en Port Parry. El territori comprendria la totalitat de la Illa dels Estats, mentres reclamaria els actuals territoris del Departament Illes de l'Atlàntic Sur i Antàrtida Argentina. El proyecte va ser rebujat pel govern de Terra del Fòc.[27][28]
Competències provincials
[editar | editar còdic]Les províncies tenen de jure tots els poders que no han segut delegats expressament en el govern federal (art. 121 Constitució Nacional). Administren justícia sobre les persones, i les coses que no es troben baix jurisdicció federal, establida esta última en els artículs 116 i 117 de la Constitució federal. Com correlato d'esta facultat d'administrar justícia tenen els seus propis magistrats i tribunals o supremes corts locals, que són l'última instància en la justícia ordinària provincial, dicten també els seus propis Còdic de Procediment (Civil i Comercial, Penal) esta facultat és eixercida pel Congrés en la Capital Federal segons el art. 75 inc. 30 de la Constitució, facultat que encara conserva el Congrés a pesar de la creació de la Ciutat Autònoma de Buenos Aires. Tenen baix el seu mando el sistema de salut i el sistema educatiu. Aixina mateix, i a diferència de lo que ocorre en atres països federals llatinoamericans, com Mèxic i Veneçola, a on és la constitució nacionala que ho reglamenta, les províncies argentines regulen el règim municipal, garantisant solament per imperi de la constitució federal'autonomia dels municipis. Segons el art. 126 de la Constitució Nacional:
Les milícias provincials varen ser suprimides per decret del president Juliol Argentí Roca de 1881, encara que encara es contemplen en algunes constitucions provincials (vgr. Constitució de la província de Corrents de 2007: art. 162 inc. 13: el Governador... És Cap superior de les milícies provincials i dispon d'elles en els casos que establix la Constitució i les lleis nacionals)
S'organisen internament segons els seus interessos, elegint els seus poders eixecutiu i llegislatiu, el règim del qual són lliures de determinar. Poden celebrar entre sí tota classe de convenis de tipo judicial, econòmic o social en coneiximent del Congrés federallegislatiu i sense necessitat de la seua aprovació (eixemples d'estos tractats ho són els tractats de regionalización que en cada cas varen crear les regions per al desenroll econòmic i social). El govern federal no pot intervindre en els assunts de política domèstica d'una província, el Poder Eixecutiu Nacional solament està facultat per a intervindre una província a fi d'assegurar la forma republicana de govern o repelir invasions estrangeres, previ acort del Congrés Nacional. Les províncies de Buenos Aires, Riu Negre, Chubut, Santa Creu, i Terra del Fòc, Antàrtida i Illes de l'Atlàntic Sur posseïxen llitoral marítim i la propietat dels jaciments d'hidrocarburs (Llei n.º 24.145[29]) i els recursos vius en les aigües interiors i mar territorial argentí adjacent a les seues costes, fins a les dotze milles marines mides des de les llínees de base (Llei Federal de Peixca n.º 24.922[30]).
Governs provincials
[editar | editar còdic]<section begin="Governs provincials" />
Pel sistema federal adoptat per la Constitució, les províncies són autònomes i mantenen tot el poder no delegat explícitament al govern federal. Totes les províncies conten en una constitució republicana i representativa que organisa els seus propis poders, eixecutiu, llegislatiu i judicial, i regula el règim d'autonomia municipal. Les províncies poden sancionar lleis sobre qüestions no federals, pero les principals lleis comunes (civils, comercials, penals, Dret laboralaborals, de seguritat social i de mineria) estan reservades al Congrés Nacional (Constitució Nacional, artícul 75, incís 12). En totes les províncies, el poder eixecutiu està a càrrec d'un governador que dura en les seues funcions quatre anys i que, en general, pot ser reelegit. El poder llegislatiu en algunes províncies està eixercit per una llegislatura unicameral i en atres per una llegislatura bicameral.[31] Totes les províncies conten en un poder judicial en la seua corresponent Cort Superior provincial i tribunals encarregats de resoldre els conflictes regits per la llei comuna (civil, penal, comercial, laboral, administratiu local).[32]
La Ciutat Autònoma de Buenos Aires té un règim especial d'autonomia, de tal forma que sense dur el títul de «província», funciona igual a una província, similar a lo que passa en Mèxic en la Ciutat de Mèxic, que sent una ciutat té plenament el ranc de «Estat». Des de 1996 la ciutat de Buenos Aires té una Constitució pròpia de ranc provincial i elegix al seu propi governador, el qual du el títul de «Cap de Govern». Des de 2005, Buenos Aires està dividida en comunes i des de 2011 s'elegixen la taula o junta comunal que rig en cada comuna. Una llei sancionada en 1880 la va confirmar com a capital de la República i la federalizó, separant-la de la província de Buenos Aires. El seu organisació política conta també en una Constitució republicana que establix un govern dividit en tres poders (eixecutiu, llegislatiu i judicial) i un règim de descentralisació en comunes. Les restriccions en matèria d'autonomia han influït per a que fins a 2006 carira de policia pròpia i un sistema judicial per a resoldre conflictes motivats en l'aplicació de les lleis comunes. El titular del poder eixecutiu du el títul de cap de Govern de la Ciutat de Buenos Aires. A 2020, setze de les vintiquatre jurisdiccions de primer orde tenen Llegislatures unicamerals, en tant tots els concejos deliberantes a lo llarc de tot el país també són de cambra única.[33]
La Constitució Nacional demana a cada província l'organisació d'un règim municipal[34] i reconeix als municipis la seua autonomia.[35]
Els municipis dirigixen els destins de cada ciutat o poble; per lo general, la seua jurisdicció s'estén a la zona rural aledaño i, en ocasions, comprén localitats menors.<section end="Governs provincials" />
Poder eixecutiu
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Governadors d'Argentina.
El poder eixecutiu de les províncies argentines en tots els casos està a càrrec d'una persona en el títul de governador. En totes les províncies el governador té un mandat de quatre anys, encara que és potestat de cada una establir els determinis en la Constitució. En alguns casos pot ser reelegit indefinidament i en uns atres no. En tots els casos quan s'elegix al governador també s'elegix a un vicegovernador en la finalitat de reemplaçar-ho en cas d'absència, maltia, incapacitat o mort.
- 21 territoris permeten la reelecció per un mandat adicional: Buenos Aires, ciutat de Buenos Aires, Catamarca, Chaco, Chubut, Còrdova, Corrents, Entre Rius, Formosa, Jujuy, La Pampa, La Rioja, Missions, Neuquén, Riu Negre, Bota, San Luis, Santa Fe, Santiago del Estero, Terra del Fòc i Tucumán.
- Una província permeten la reelecció indefinida: Santa Creu.
- Una província permet la reelecció per dos periodos adicionals: Sant Joan.
- Una província permet la reelecció pero no de manera consecutiva: Mendoza. Tres províncies (Chaco, Corrents i Terra del Fòc, Antàrtida i Illes de l'Atlàntic Sur), contemplen la possibilitat d'una segon regrés per a l'elecció de governador i vice. En Chaco i Corrents correspon segon regrés entre les dos fòrmules més votades, quan el candidat més votat no haguera alcançat el 45 % dels vots, o superant el 40 % no haguera superat a la segona força per més de dèu punts percentuals.[36] En Terra del Fòc, Antàrtida i Illes de l'Atlàntic Sur, correspon el segon regrés, si cap fòrmula obté la majoria absoluta.[37]
Poder llegislatiu
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Llegislatures provincials d'Argentina.
Totes les províncies conten en un poder llegislatiu en la facultat de sancionar lleis en totes les matèries no expressament delegades al Poder Llegislatiu Nacional, les que es troben taxativamente determinades en el art. 75 de la Constitució Nacional. Algunes províncies conten en poders llegislatius bicamerals (senadors i diputats) i unes atres solament unicamerals (sol diputats o representants).[38] En aquelles que tenen dos cambres normalment els senadors representen a les seccions o departaments en els que es dividix la província.
| Província | Llegislatura | Nivell | Escans | Mandat (anys) |
Renovació | Sistema electoral | Districte electoral | Pis electoral |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| [[Image:Flag_of_Provincia de Buenos Aires
.png|20px]] |
Cámara | Baixa | 92 | 4 | Per mitats cada 2 anys | Representació proporcional | 8 seccions electorals | Cocient Hare |
| Senat | Alta | 46 | 4 | Per mitats cada 2 anys | Representació proporcional | 8 seccions electorals | Cocient Hare | |
| [[Image:Flag_of_Ciudad de Buenos Aires
.png|20px]] |
Llegislatura | Unicameral | 60 | 4 | Per mitats cada 2 anys | Representació proporcional | Ciutat | 3 % de vots vàlits |
| [[Image:Flag_of_Provincia de Catamarca
.png|20px]] |
Cámara | Baixa | 41 | 4 | Per mitats cada 2 anys | Representació proporcional | Província | 3 % del padró |
| Cambra de Senadors | Alta | 16 | 4 | Per mitats cada 2 anys | Escrutini majoritari uninominal | Departaments | Cap | |
| [[Image:Flag_of_Provincia del Chaco
.png|20px]] |
Cámara | Unicameral | 32 | 4 | Per mitats cada 2 anys | Representació proporcional | Província | Cap |
| [[Image:Flag_of_Provincia del Chubut
.png|20px]] |
Llegislatura | Unicameral | 27 | 4 | Completa | Província | 3 % del padró | |
| [[Image:Flag_of_Argentina
.png|20px]] |
Llegislatura | Unicameral | 70 | 4 | Completa | Vot paral: | ||
| 44: Representació proporcional | Província | Cap | ||||||
| 26: Escrutini majoritari uninominal | Departaments | Cap | ||||||
| [[Image:Flag_of_Argentina
.png|20px]] |
Cámara | Baixa | 30 | 4 | Per mitats cada 2 anys | Representació proporcional | Província | 3 % del padró |
| Cambra de Senadors | Alta | 15 | 6 | Per terços cada 2 anys | Representació proporcional | Província | 3 % del padró | |
| [[Image:Flag_of_Argentina
.png|20px]] |
Cámara | Baixa | 34 | 4 | Completa | Província | Cocient Hare | |
| Cambra de Senadors | Alta | 17 | 4 | Completa | Escrutini majoritari uninominal | Departaments | Cap | |
| [[Image:Flag_of_Provincia de Formosa
.png|20px]] |
Cámara | Unicameral | 30 | 4 | Per mitats cada 2 anys | Llesta incompleta en doble vot simultàneu:
|
Província | Cap |
| [[Image:Flag_of_Provincia de Jujuy
.png|20px]] |
Llegislatura | Unicameral | 48 | 4 | Per mitats cada 2 anys | Representació proporcional | Província | 5 % del padró |
| [[Image:Flag_of_Provincia de La Pampa
.png|20px]] |
Cámara | Unicameral | 30 | 4 | Completa | Representació proporcional | Província | 3 % del padró |
| [[Image:Flag_of_Provincia de La Rioja (Argentina)
.png|20px]] |
Llegislatura | Unicameral | 36 | 4 | Per mitats cada 2 anys | 24: Representació proporcional | Departaments | 3 % del padró |
| 12: Escrutini majoritari uninominal | Departaments | 3 % del padró | ||||||
| [[Image:Flag_of_Provincia de Mendoza
.png|20px]] |
Cámara | Baixa | 48 | 4 | Per mitats cada 2 anys | Representació proporcional | 4 seccions electorals | 3 % del padró |
| Cambra de Senadors | Alta | 38 | 4 | Per mitats cada 2 anys | Representació proporcional | 4 seccions electorals | 3 % del padró | |
| [[Image:Flag_of_Argentina
.png|20px]] |
Cambra de Representants | Unicameral | 40 | 4 | Per mitats cada 2 anys | Representació proporcional | Província | Cap |
| [[Image:Flag_of_Provincia del Neuquén
.png|20px]] |
Llegislatura | Unicameral | 35 | 4 | Completa | Representació proporcional | Província | 3 % de vots vàlits |
| [[Image:Flag_of_Argentina
.png|20px]] |
Llegislatura | Unicameral | 46 | 4 | Completa | Vot paral: | ||
| 22: Representació proporcional | Província | 5 % de vots vàlits | ||||||
| 24: Representació proporcional | 8 circuits electorals | 5 % de vots vàlits | ||||||
| [[Image:Flag_of_Argentina
.png|20px]] |
Cámara | Baixa | 60 | 4 | Per mitats cada 2 anys | 47: Representació proporcional | Departaments | Cap |
| 13: Escrutini majoritari uninominal | Departaments | Cap | ||||||
| Cambra de Senadors | Alta | 23 | 4 | Per mitats cada 2 anys | Escrutini majoritari uninominal | Departaments | Cap | |
| [[Image:Flag_of_Argentina
.png|20px]] |
Cámara | Unicameral | 36 | 4 | Completa | Vot paral: | ||
| 17: Representació proporcional | Província | 3% de vots vàlits | ||||||
| 19: Escrutini majoritari uninominal | Departaments | Cap | ||||||
| [[Image:Flag_of_Argentina
.png|20px]] |
Cámara | Baixa | 43 | 4 | Per mitats cada 2 anys | Representació proporcional | Departaments | 3 % del padró |
| Cambra de Senadors | Alta | 9 | 4 | Per mitats cada 2 anys | Escrutini majoritari uninominal | Departaments | Cap | |
| [[Image:Flag_of_Provincia de Santa Cruz
.png|20px]] |
Cámara | Unicameral | 24 | 4 | Completa | Vot paral: | ||
| 10: Representació proporcional | Província | 3 % del padró | ||||||
| 14: Escrutini majoritari uninominal | Municipis | 3 % del padró | ||||||
| [[Image:Flag_of_Provincia de Santa Fe
.png|20px]] |
Cámara | Baixa | 50 | 4 | Completa | Representació proporcional | Província | 3 % de vots vàlits |
| Cambra de Senadors | Alta | 19 | 4 | Completa | Escrutini majoritari uninominal | Departaments | Cap | |
| [[Image:Flag_of_Provincia de Santiago del Estero
.png|20px]] |
Cámara | Unicameral | 40 | 4 | Completa | Representació proporcional | Província | 2 % de vots vàlits |
| [[Image:Flag_of_Argentina
.png|20px]] |
Llegislatura | Unicameral | 15 | 4 | Completa | Representació proporcional | Província | 5 % de vots vàlits |
| [[Image:Flag_of_Provincia de Tucumán
.png|20px]] |
Llegislatura | Unicameral | 49 | 4 | Completa | Representació proporcional | 3 seccions electorals | Cap |
Poder judicial
[editar | editar còdic]
Totes les províncies conten en un poder judicial integrat per una Suprema Cort de Justícia (que sol rebre diferents denominacions, tals com a Superior Tribunal de Justícia), cambres d'apelació i tribunals inferiors. Els tribunals provincials deuen resoldre tots els conflictes derivats de la llegislació comuna (civil, comercial, laboral, penal), encara que les lleis hagen segut dictades pel Congrés Nacional. Pel contrari no poden intervindre en conflictes regulats per lleis estrictament federals.
Règim municipal
[editar | editar còdic]Cada província té entre les potestats delegades pel govern federal (art. 5 de la Constitució Nacional) la d'organisar el règim municipal assegurant la autonomia dels municipis i reglant el seu alcanç i contingut en l'orde institucional, polític, administratiu, econòmic i financer. Sobre estes bases, les províncies argentines han organisat diferents sistemes municipals.
Regions per al desenroll econòmic i social
[editar | editar còdic]Les regions per al desenroll econòmic i social o simplement regions, són entitats de coordinació formalment constituïdes en Argentina per tractats interprovincials,[39] que agrupen a un número de províncies que accedixen voluntàriament. Entre els seus principals objectius està la millora en l'eixecució de polítiques públiques, de l'administració dels recursos econòmics, i el favorecimiento del desenroll econòmic i social de les províncies que les integren. La conformació d'una regió pot respon a aspectes històrics, geogràfics, econòmics, socials, culturals i polítics, no existint cap criteri establit per a la seua conformació. Les regions varen ser previstes en la reforma de la constitució nacional de 1994:[40]
Regions existents
[editar | editar còdic]Existixen quatre regions formalment constituïdes pels respectius tractats interprovincials:
- Regió del Nort Gran Argentí: formada per les províncies de Catamarca, Corrents, Chaco, Formosa, Jujuy, Missions, Tucumán, Bota, i Santiago del Estero. Va ser creada pel Tractat Parcial Interprovincial de Creació de la Regió del Nort Gran Argentí del 9 d'abril de 1999. En 2012 es va integrar La Rioja.
- Regió del Nou Que el seu: formada inicialment per les províncies de la Rioja, Mendoza, Sant Joan, i Sant Luis. Va ser creada pel Tractat d'Integració Econòmica del Nou Que el seu del 22 de giner de 1988. Des de 2012 La Rioja va abandonar la regió, que va prendre des de llavors el nom de Que el seu. És l'única de les quatre regions que no ha segut establida en el marc de l'artícul n.º 124 de la Constitució nacional, per ser preexistente a la reforma constitucional de 1994.
- Regió de la Patagonia: formada per les províncies de Chubut, La Pampa, Neuquén, Riu Negre, Santa Creu, i Terra del Fòc, Antàrtida i Illes de l'Atlàntic Sur. Va ser creada pel Tractat Fundacional de la Regió de la Patagonia del 26 de juny de 1996.
- Regió Centre: formada per les províncies de Còrdova, Entre Rius, i Santa Fe. Va ser creada pel Tractat d'Integració Regional del 15 d'agost de 1998, incorporant-se la província d'Entre Rius el 6 d'abril de 1999.
Vore també
[editar | editar còdic]- Organisació territorial d'Argentina.
- Banderes provincials de l'Argentina.
- Llista de departaments i partits de l'Argentina.
- Llesta de províncies argentines per superfície.
- Llesta de províncies argentines per IDH.
- Llesta de províncies argentines per regió.
- Llista de governadors d'Argentina.
- Municipis autònoms argentins.
- Història territorial de l'Argentina.
- Anex:Províncies d'Argentina per superfície, població i densitat (2022).
- Transport en Argentina
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Història Argentina econòmica (Transport, Energia i Activitat agrícola ganadera) ANIDA - IGN Argentina ign. gob. ar/arg_econ. html
- Símbols Patrios argentina. gob. ar/pais/simbolos
- Escuts de les Províncies Argentines congreso. gob. ar/public/materials/primario/escudos_provincials.pdf
- Marca de Presidència d'Argentina github. io/poncho/identidad/presidencia/
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «argentina. gob. ar/pais/provincias Províncies. El nostre país està dividit en 24 jurisdiccions: 23 províncies i un districte federal (Ciutat Autònoma de Buenos Aires).».
- ↑ Bidart Campos (1997). Manual de la Constitució Reformada, Ediar.
- ↑ Ministeri de Justícia i Drets Humans de la Nació (ed.): «argentina. gob. ar/normativa/nacional/constitucion-nacional-140285/texto Constitució de la Nació Argentina – Text actualisat». Consultat el 23 d'agost de 2025.
- ↑ Halperín Donghi (1993). Història contemporànea d'Amèrica Llatina, Aliança Editorial.
- ↑ Constitució de la Nació Argentina, artícul 121.
- ↑ «archive. org/web/20080611014624/http://www. indec. gov. ar/nuevaweb/cuadros/1/d010301. xls Indec - Superfície i cantitat de departaments, per província» (xls). indec. mecon. ar/ Territori/geografia. Institut Nacional d'Estadística i Censos. Archivat des d'el indec. gov. ar/nuevaweb/cuadros/1/d010301. xls original, el 11 de juny de 2008. Consultat el 24 de juliol de 2008.
- ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. PAGINA12. Consultat el 3 de giner de 2020.
- ↑ casarosada. gob. ar/nuestro-pais/organizacion? id=2619 Estats provincials — «La República Argentina és un estat Federal constituït per 23 províncies i una ciutat autònoma».
- ↑ wipo. int/edocs/lexdocs/laws/es/ar/ar075es.pdf Constitució Nacional Argentina vigent — Segona partix «Autoritats de la Nació».
- ↑ 10,0 10,1 Indec, Direcció Nacional d'Estadístiques Socials i de Població. «gob. ar/wp-content/uploads/2023/11/c2022_tp_est_c2. xlsx Cense Nacional de Poblacion, Llars i Vivendes 2022 - Total del país. Total de població i densitat, per superfície, segons jurisdicció. Anys 2010 i 2022» (en espanyol). Cense. gob. ar. Consultat el 1 d'abril de 2024.
- ↑ Buenos Aires:(N.º 36)
- 21-43 Quadros 1.3 a 1.25.
- ↑ «archive. org/web/20080607110924/http://www. cervantesvirtual. com/servlet/SirveObras/01371185677834887430035/p0000001. htm#I_4_ Proyecte de Constitució de 1813 - Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes». Archivat des d'el cervantesvirtual. com/servlet/SirveObras/01371185677834887430035/p0000001. htm#I_4_ original, el 7 de juny de 2008. Consultat el 15 de giner de 2008.
- ↑ [enllaç trencat]
- ↑ argentina-rree. com/5/5-073. htm La missió Guido al Paraguay. El tractat de juliol de 1856
- ↑ org/details/bosquejohistric00berrgoog/page/n3
- ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. Infoleg.
- ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. Llegislatura de la Província de la Pampa. Archivat des d'el legislatura. lapampa. gov. ar/historia-gral-provincia/15-informacion-legislativa/leyes/17-ley-n-1532-organizacion-de-els-territorios-nacionals. html original, el 18 de maig de 2016. Consultat el 30 de setembre de 2016.
- ↑ archive. org/web/20080607021419/http://www. legislatura. lapampa. gov. ar/Historia/Normativa/Ley1532. htm Text complet de la llei n.º 1532.
- ↑ 20,0 20,1 Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaPalazzani - ↑ Decret 240 del 3 d'octubre de 1955 designant «interventor de la província del Chaco». ADLA 1955-A.
- ↑ argentinahistorica. com. ar/intro_libros. php? tema=1&doc=57&cap=131 Història Constitucional Argentina. 4. La qüestió de la capital.
- ↑ infoleg. gob. ar/infolegInternet/anexos/230000-234999/231154/norma. htm Digesto Jurídic argentí.
- ↑ archive. org/web/20070722175045/http://www. rionegro. com. ar/arch200303/o11j02. html Proyecte de llei de creació dels territoris nacionals dels Lagos, Patagonia i Sant Martín.
- ↑ «com. ar/2021/12/12/propuesta-per a-dividir-buenos-aires-y-crear-cinco-nuevas-provincias/ Proposta per a dividir Buenos Aires i crear cinc noves províncies» (en és). Consultat el 2025-06-01.
- ↑ «com. ar/noticias/provincials/como-es-el-proyecto-per a-dividir-buenos-aires-crear-cinco-nuevas-provincias-y-partir-la-matanza-en-dos-2/ Cóm és el proyecte per a dividir Buenos Aires, crear cinc noves províncies i partir La Matança en dos» (en és-ar). Master News. Consultat el 2025-06-01.
- ↑ «surenio. com. ar/periodistas-proponen-crear-una-nueva-provincia-bautizarla-malvinas/ Periodistes proponen crear una nova província i batejar-la “Malvines”» (en és). Diari El Meridional. Consultat el 2025-06-01.
- ↑ «lanueva. com/nota/2017-8-6-11-24-0-proponen-la-creacion-de-la-provincia-argentina-numero-24-malvinas-argentinas Proponen la creació de la província argentina número 24: Malvines Argentines». La Nova. Consultat el 2025-06-01.
- ↑ infoleg. gob. ar/infolegInternet/anexos/0-4999/543/norma. htm Llei n.º 24145.
- ↑ infoleg. gob. ar/infolegInternet/anexos/45000-49999/48357/norma. htm Llei Federal de Peixca.
- ↑ Vejau archive. org/web/20080911234053/http://www. mininterior. gov. ar/eleccions/archivos_xls/LEGISL. PROVINC.2005-2007. xls composició de les cambres provincials al 2008. Requerix Ms Excel o compatible.
- ↑ archive. org/web/20080817051635/http://www. apadeshi. org. ar/poderjusargentina. htm Llistat del sitie web corresponent a cada poder judicial provincial.
- ↑ «archive. org/web/20200507095918/https://diariosanrafael. com. ar/se-viene-la-legislatura-unicameral-253473/ Copia archivada». Archivat des d'el com. ar/se-viene-la-legislatura-unicameral-253473/ original, el 7 de maig de 2020. Consultat el 6 de maig de 2020.
- ↑ Artícul 5.º de la Constitució Argentina de 1994.
- ↑ Artícul 123.º de la Constitució Argentina de 1994.
- ↑ Constitució de la província del Chaco, art. 133; Constitució de la província de Corrents, art. 156.
- ↑ Constitució de la província de Terra del Fòc, Antàrtida i Illes de l'Atlàntic Sur, art. 203.
- ↑ Vejau archive. org/web/20080911234053/http://www. mininterior. gov. ar/eleccions/archivos_xls/LEGISL. PROVINC.2005-2007. xls composició de les cambres provincials al 2008. Requerix Ms Excel o compatible.
- ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.Mariano Ferrero. (pdf). Revista Electrònica d'Estudis Internacionals. Archivat des d'el reei. org/reei%2011/M. Ferrero(reei11).pdf original, el 20 de novembre de 2008. Consultat el 21 de juny de 2008.
- ↑ infoleg. gob. ar/infolegInternet/anexos/0-4999/804/norma. htm Infoleg. Constitució de la Nació Argentina
Notes
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Provincias de Argentina» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "nota", pero no es trobà una etiqueta <references group="nota"/>