Província d'Àvila

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Redirigit des de «Provincia d'Àvila»)
Anar a la navegació Anar a la busca
Situació de la província de Àvila en Espanya

La província d'Àvila (en castellà Ávila), és una província del centre d'Espanya, ubicada en la comunitat de Castella i Lleó.

Geografia[editar | editar còdic]

El seu relleu està marcat per la presència al sur del sistema Central, que la dividix en dos zones: la major part del territori abulense s'ubica en la submeseta nort, si be inclou també una franja al sur de la serra de Gredos. És propi d'esta província la seua gran diversitat orogràfica. És la província de major altitut en promig d'Espanya, en una altura mija de 1131,8 m.

La província d'Àvila, que és travessada de suroest a noreste pel sistema Central, és divisòria d'aigües entre la conca hidrogràfica del Duero i la del Tajo. Entre les serres de Gredos, i l'alliniació de Serrota-Paramera naixen els rius Tormes i Alberche.

Llímits[editar | editar còdic]

La província d'Àvila, llimita en les províncies de Valladolit al nort , Salamanca a l'oest, Càceres i Toledo al sur, Madrit i Segòvia a l'est.

Divisió comarcal[editar | editar còdic]

Artícul principal → Comarques de la província d'Àvila.


Comarques d'Àvila

La província no conta en una divisió comarcal administrativament funcional, pero la diputació realisa una «comarcalisació» del territori con objecte de la promoció turística.

Segons la Diputació Provincial, les comarques serien:

Clima[editar | editar còdic]

L'orografia de la província és la causa de la diversitat en el clima d'esta.

Segons l'Atles climàtic ibèric de l'Agència Estatal de Meteorologia i d'acort en la classificació climàtica de Köppen, en la província es donen les varietats de clima mediterràneu Csb (templat en estiu sec i templat) i Csa (templat en estiu sec i calorós); el segon principalment en la part sur de la província. En els cims més alts es dona un clima mediterràneu de montanya de tipo Dsb en temperatures miges del més més fret per baix dels 0 °C.​

La temperatura mija anual —encara que variable en funció de l'altitut— podria situar-se en 9 °C.

Ecosistemes[editar | editar còdic]

La diversitat orogràfica abans indicada fa d'Àvila una de les províncies interiors espanyoles més riques en ecosistemes i per tant en biodiversitat. Aixina es poden distinguir quatre tipos d'ecosistemes principals:

  • Planura cerealística

Situada en la part nort de la província i composta per grans planicies de camps de cultiu en boscs illa disseminats. En esta zona el principal cultiu és cereal de secà, si be en els últims anys s'ha desenrollat extraordinàriament el cultiu de regadiu irrigado des de l'embassament de les Cogotas. Existixen vàries espècies d'aus i mamífers, algunes d'elles de gran valor com l'avutarda i l'àguila imperial.

  • Encinar

Es dona principalment en la part central i sur de la província, en la falda de les seues principals serres. Pese a no ser molt abundants per la tala abusiva realisada a principis del sigle XX s'estenen per grans zones al voltant de la capital.

Els carrascals existents en els voltants de Bonilla de la Sierra, La Horcajada i en el Valle del Corneja són especialment valiosos per la seua antiguetat, porte i magnífic estat de conservació.

Els carrascals proporcionen covil i aliment a gran varietat de fauna, sent d'especial valor ecològic l'àguila imperial que va aplegar a ser animal pràcticament extinguit, pero en els anys 90 va començar a recuperar-se.

  • Ecosistema mediterràneu

Al contrari que en atres províncies castellà-lleoneses, Àvila conta en el seu extrem meridional en una zona templada, de clima mediterràneu, caracterisada per l'existència de boscs de coníferes i frondoses, ademés de vinyes, olivars, tarongers, figueres, cirerers i plantacions de tabac, pimentó i melons d'Alger.

  • Alta montanya

L'ecosistema d'alta montanya es pot trobar principalment en la serra de Gredos, serra de Béjar i també en els voltants del pico Zapatero (serra de la Paramera) i en La Serrota.

Pese a la gran pressió humana que sofrix, especialment els fins de semana, la serra de Gredos conserva una de les poblacions més importants de cabra montés.

Una atra espècie sériament amenaçada que torna a estos llocs a finals dels anys 1990 és el llop, encara que la seua població encara no s'ha assentat definitivament.

Demografia[editar | editar còdic]

És una de les províncies menys poblades del país, en 158.421 habitants (INE 2021). D'estos 158.421 habitants empadronats en l'any 2021 en la província, aproximadament un 36% viu en la capital, la ciutat d'Àvila. La densitat de població de la província, de solament 19,69 hab./km², és molt inferior a la del promig de l'estat, 92,91 hab./km².

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Carasa Soto, Pedro (2001). «Castilla y León». En: José Varela Ortega (Ed.). El poder de la influencia: geografía del caciquismo en España (1875-1923) (Madrid: Marcial Pons Historia y Centro de Estudios Políticos y Constitucionales): 175-236. ISBN 84-259-1152-4
  • Llopis Agelán, Enrique; Cuervo Fuente, Noemí (2004). «El movimiento de la población en la provincia de Ávila, 1580-1864». Áreas: Revista internacional de ciencias sociales (24): 39-66. ISSN 0211-6707
  • Martín Carramolino, Juan (1872). Historia de Ávila, su provincia y obispado (1872-1873). Madrid
  • Rivas-Martínez, Salvador (1975). «Mapa de vegetación de la provincia de Ávila». Anales del Instituto Botánico A. J. Cavanilles 2 (32): 1493-1556. ISSN 0365-0790.
  • Tapia Sánchez, Serafín de (2000). Prólogo de Ávila: Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico (1845-1850) (pdf). Ámbito ediciones. ISBN 84-8183-069-0

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons


 
Províncies d'Espanya · 750px-Flag of Spain svg.png
Alacant · Àlava · Albacete · Almeria · Àvila · Badajoz · Balears · Barcelona · Burgos · Càceres · Cadis · Castelló · Ciudad Real · Conca · Córdova · Girona · Granada · Guadalajara · Guipúscoa · Huelva · Jaén · La Corunya · Las Palmas · Lleida · Lleó · Logronyo · Lugo · Madrit · Màlaga · Múrcia · Orense · Osca · Oviedo · Paléncia · Pamplona · Pontevedra · Salamanca · Santa Cruz de Tenerife · Santander · Saragossa · Segòvia · Sevilla · Sòria · Tarragona · Terol · Toledo · Valéncia · Valladolit · Viscaya · Zamora · Ceuta · Melilla