Química del petròleu

Representació dels composts químics que es troben en el petròleu.

S'entén per química del petròleu a tot estudi teòric i experimental que té que vore en el petròleu, donant una explicació des del punt de vista de la química. És dir, a través de la química s'explica des del seu orige, processos d'explotació, transport, almagasenament, composició, processament (refinación) i/o transformació. Açò inclou conceptes de química orgànica, química inorgànica, cinètica química, mecanismes de reacció i catálisis. De tal manera que, a través de la química es poden descriure processos tals com, la transformació o reaccions relacionats en els hidrocarburs i els seus components, aixina com la seua interacció en atres substàncies a lo llarc de tota la cadena de producció del petròleu.

Química de l'orige del petròleu

Existixen diverses teories de l'orige del petròleu, pero la més acceptada és la del seu orige químic. És dir, la formació del petròleu ocorre a través de diverses reaccions químiques que transformen la matèria orgànica animal i/o vegetal que va quedar sepultada en les profunditats de les capes terrestres. És dir, la matèria orgànica va quedar atrapada en roques porosas (també conegudes com a formació) i estes a la seua volta varen quedar confinades per roques impermeables (roca sagelle); les quals estan subjectes a condicions de pressió i temperatura de la mateixa manera que un reactor químic.^[1] Quan dita matèria orgànica és calfada en presència de certs minerals, aünat a la relació espai-temps i els processos geològics corresponents, ocorre un procés de descomposició, oxidació, deshidratació, adició, eliminació i condensació que dona orige a la substància coneguda com a petròleu, la qual és una mescla complexa de moltes substàncies orgàniques riques en carbono i hidrogen principalment, (d'ahí es deriva el nom hidrocarburs).

$Materia Orgánica \to_{roca}^{Temperatura, presión} Petróleo$

Química de la composició del petròleu

Com ya es va mencionar, el petròleu és una mescla complexa de moltes substàncies orgàniques. Les quals, segons el llenguage petroler es classifiquen de diverses maneres, una d'elles és denominada SARA (Saturados, Aromáticos, Resinas, Asfaltenos). També se'ls pot nomenar d'acort a les fraccions del petròleu: Parafina o ceres, olefina, acetilenos, aromàtics, Benceno-Tolueno-Xileno (fracció BTX), Hidrocarburs Policíclics Aromàtics (HPA), malenos, àcits nafténicos, oxigenados, nitrogenats, mercaptanos i asfaltenos, etc.

No obstant, des del punt de vista de la química, estes famílies comprenen una gran varietat de productes químics que segons la seua fòrmula estructural es classifiquen d'acort a la seua grup funcional. De tal manera que la composició química del petròleu queda explicada respecte als grups funcionals coneguts en química orgànica. És important mencionar que en el petròleu també hi ha presència d'elements químics com a sofre, oxigen, nitrogen i alguns metals de transició com a níquel, vanadi, cromo, molibdeno, ferro que són considerats com a impurees. En la següent taula es mostra el grup corresponent d'acort a SARA, el seu grup funcional en química, la fracció del petròleu i alguns eixemples:^[2]


Grup		Grup funcional (química)	Fracció del petròleu	Eixemples
Maltenos	Saturats	Cadenes hidrocarbonadas. Alcanos Alquenos Alquinos	Parafina o ceres Olefina Acetilenos	Dodecano, decalina Etileno (eteno) Acetileno (etino)
	Aromàtics	Aromàtic	BTX (Benceno-Tolueno-Xileno) HPA (hidrocarburs policíclics aromàtics)	Benceno, Tolueno, Xileno, Etilbenceno Tetralina
	Resines	Composts polars que contenen oxigen, nitrogen, sofre i a voltes metals de transició: Àcit carboxílic Anhidrido Cetona Aldehits Éter Amina Tioles Composts de coordinació	La majoria de composts polars que conté oxigen, nitrogen, sofre i metals: Malenos Àcits nafténicos Oxigenados Nitrogenats Mercaptanos (en sofre) Composts de coordinació o organometálicos	Alguns eixemples d'estes famílies de composts polars que conté oxigen, nitrogen, sofre i metals són: Àcit carboxílics cíclicos, llineals i/o ramificados Anhidridos acètics Cetones, dissolvents com l'acetona Éter, per eixemple dissolvents com el tetrahidrofurano (THF) i éter etílico Furanos, benzofuranos (éter cíclicos aromàtics) Amina primàries, secundàries, terciarias, pirroles, carbazol Benzotiofenos, tioles cíclicos, llineals o ramificados Tioéteres, tiofeno, benzotiofenos, sulfur cíclicos
Asfaltenos	Asfaltenos	Composts polars d'alt pes molecular i que contenen oxigen, nitrogen, sofre i metals. També se'ls denomina poliaromáticos	Asfaltenos	Conté anells aromàtics fusionats, té presència d'àtoms de sofre, oxigen i nitrogen i metals de transició. La seua estructura és complexa i poc coneguda

Referències

↑ (2015) René Anaya Sarmiento (ed.). Biblioteca Visual del Petròleu, Institut Mexicà del Petròleu. ISBN 978-607-7524-04-5.
↑ (2015) «3. Introduction to oil chemistry and properties», Merv Fingas (ed.). Handbook of Oil Science and Technology, John Wiley & Sons, p. 53-57. ISBN 978-0-470-45551-7.

Este artícul conté una traducció derivada de «Química del petróleo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] (2015) René Anaya Sarmiento (ed.). Biblioteca Visual del Petròleu, Institut Mexicà del Petròleu. ISBN 978-607-7524-04-5.

[2] (2015) «3. Introduction to oil chemistry and properties», Merv Fingas (ed.). Handbook of Oil Science and Technology, John Wiley & Sons, p. 53-57. ISBN 978-0-470-45551-7.

[1]

[2]