RTVV
Radiotelevisió Valenciana (RTVV), fon una entitat pública creada per la Llei de la Generalitat Valenciana 7/1984, de 4 de juliol de 1984, per a la regulació dels servicis de radiodifusió i televisió de la Generalitat Valenciana. Les seues emissions cessaren el 29 de novembre de 2013 per eixecució judicial.
Televisió ValencianaEditar
Baix el nom de Televisió Valenciana (TVV), posteriorment el Grup RTVV, tenia quatre canals de televisió que emetien per a tot el territori valencià:
- Canal Nou : per a continguts generals, informatius i entreteniment.
- Punt 2 : Especialisat en cultura, deports, pilota valenciana, reportages, naturalea, cine, mig ambient, etc.
- 24/9 : Especialisat en notícies, informatius i reportages les 24 hores del dia. Emetia des de Febrer de 2009.
- TVVi : Era el Canal internacional de Ràdio Televisió Valenciana que emetia per a l'exterior del territori valencià. Els seus continguts eren un resum del restant de canals públics valencians.
Ràdio Autonomia Valenciana RAVEditar
Baix el nom de Ràdio Autonomia Valenciana (RAV), el Grup RTVV gestionava dos emissores de ràdio que emetien en llengua valenciana per a tot el territori valencià:
Informe de la RACV sobre la llengua en RTVVEditar
La Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) en l'any 1990 va emetre i va enviar un informe sobre la llengua utilisada en Radiotelevisió Valenciana (RTVV):
Seguim pensant, com ya manifestàrem fa vora 24 anys, que una televisió valenciana és fonamental per a la recuperació i normalisació de la llengua, i seguim denunciant, com ya férem en aquell informe, la manipulació que de la llengua valenciana s’ha fet en RTVV. Aquell informe conegué vàries edicions i fon remés a Canal 9, pero sense cap d’èxit.
Les nostres veus no foren escoltades. No es tingué en conte l’opinió llingüística d’institucions centenàries com esta Real Acadèmia, dedicada a l’estudi i la normativisació del valencià, des de que en 1915 fon creada per la Diputació de Valéncia i que rebé l’encàrrec de redactar una gramàtica de la llengua valenciana, cosa que feu eixe mateix any el filòlec Lluís Fullana. Tampoc es tingué en conte el treball d’una atra centenària entitat com Lo Rat Penat, dedicada durant molts anys -alguns molt difícils- a l’ensenyança del valencià.
Ara constatem que el fracàs de Canal 9 no es deu únicament a una mala gestió econòmica, sino a l’utilisació d’un model de llengua que no reflectix la realitat llingüística valenciana, no respecta les formes genuïnes valencianes i que és, com ya díem en 1990: “un llenguage afectat, sense naturalitat, coent, que no es sent com a propi i en el qual no s’identifiquen els valencians”. Desgraciadament els anys nos donen la raó. Desigem una ràdio i televisió valenciana pública, digna i viable econòmicament, que ajude a la vertebració del nostre territori i que colabore en la recuperació i difusió de les nostres senyes d’identitat, de la nostra cultura i, sobretot, de la nostra llengua valenciana; per això aquell informe que la RACV i Lo Rat Penat elaboraren en 1990 torna a estar d’actualitat i l’oferim, de nou, per a que es tinga en conte en la futura ràdio i televisió valenciana que tant necessitem i que ha d’utilisar més el valencià, pero sense els catalanismes lèxics, morfològics, sintàctics i fonètics que en l’informe es denuncien i que tant de rebuig i estranyea causen als valencians, danyant greument l’identitat de l’idioma propi.
Valéncia, novembre de 2013CitesEditar
Pero els que sí han segut valencians de naiximent tampoc han fet gala d'esta circumstancia.
Joan Lerma converti el sistema educatiu en un aparat d'alienacio al servici d'una ideologia tan intensament antivalenciana com es el pancatalanisme. Un atre tant feu en la creacio de Radio Televisio Valenciana. Mentrestant, no movia un dit per a defendre els interessos valencians quan eren posats com a moneda de canvi en les negociacions europees (pense's en els citrics) o erem utilisats com a conillets d'indies de la Reconversio Industrial, que començà emportant-se per davant els Alts Forns de Sagunt.
De Francisco Camps poc se pot dir que no s'haja dit ya. Negocià una renovacio de l'estatut d'autonomia al servici dels interessos de Madrit, en el que, imperdonablement, blindà eixa aberracio denominada AVL. I ya de pas, en el temps lliure que li deixaven les seues visites al sastre, nos afonà en una sima economica de la que tardarém decades en eixir.
Alberto Fabra no ha fet sino seguir els passos dels seus predecessors.