Regio I Latium et Campània
La Regio I Latium et Campània va ser una de les onze regions de l'Itàlia romana. Llimitava al surest en la Regio II Apulia et Calàbria, al sur en la Regio III Lucania et Bruttii, a l'est i al nort en la Regio IV Samnium, i al noroest en la Regio VII Etruria. Geogràficament estava llimitada al nort pel
riu Aniene i després pel Tíber, llevat un breu tram en la desembocadura d'este últim a on també s'estenia per part de la marge dreta;[1] al sur estava separada de la Regio III Lucania et Bruttii per la desembocadura del riu Silarus. A l'est estava delimitada per la cadena dels Apenins, i a l'oest donava al mar Tirreno.[2]
Territori
[editar | editar còdic]Les descripcions de Plinio el vell i Estrabón han indicat als historiadors contemporàneus les subregions que constituïen la Regio I Latium et Campània;[3] estes varen ser:
- Campània: segons Plinio el Vell i Cayo Lucilio de Sessa Aurunca, era el gran territori al sur del riu Liri (a mig camí entre el Liri i el Volturno);
- Latium vetus: "Lacio antic" (en llatí), territori d'orige dels llatins, era l'estreta franja al nort de la llínea demarcada per la ciutat de Lavinium, els monts Albanos, i Praenestre;
- Latium novum: "Lacio nou" (o Latium adiectum, "Lacio afegit"), va ser la franja central de la regió (terra de poblacions itálicas com els hérnicos, volscos i auruncos), sobre la que Roma va assumir el hegemonia entre els sigles V - IV a. C., sent colonisada per romans i aliats llatins (especialment de les zones rurals).
Ciutats
[editar | editar còdic]Despuix de Roma, la ciutat principal del Latium vetus de l'época imperial va ser Ostia,[4] reemplaçada progressivament per la ciutat de Portus (actual Fiumicino), denominada Civitas Flavia Costantiniana Portuensis baix Constantino. De menor tamany varen ser les moltes ciutats llatines que també havien jugat un paper fonamental en la primera fase de l'història romana: Tusculum (prop de l'actual Frascati), Aricia (Ariccia), Lavinium (Lavinio), Ardea (Ardea) i Praeneste (Palestrina),[5] a on l'aristocràcia romana tenia suntuosas residències de camp.
En Campània, ademés de les famoses Pompeii (Pompei) i Capua (els restants principals de les quals es troben hui en el propenc municipi de Santa Maria Capua Vetere), es trobaven atres importants ciutats com Nuceria Alfaterna (entre Nocera Superiore i Nocera Inferiore, una de les més grans de Campània),[6] Acerrae (Acerra), Teanum (Teano), Abella (Avella), Atella (Aversa), Suessa (Sessa Aurunca), Sinuessa (Mondragone),[7] Baiae (Baia), Calç (Calvi Risorta), Venafrum (Venafro), Misenum (Miseno), Puteoli (Pozzuoli), Nola (Nola), Stabiae (Castellammare vaig donar Stabia), Herculaneum (Ercolano), Cumae (Bacoli) i Neapolis (Nàpols). Més al sur estava Salernum (Salerno).
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Enciclopèdia Treccani.Istituto dell'Enciclopèdia Italiana.Roma:
- ↑ Enciclopèdia Treccani.Istituto dell'Enciclopèdia Italiana.Roma:
- ↑ Enciclopèdia Treccani.
- ↑ Plinio el Vell, Naturalis Història, III, 56.
- ↑ Plinio el Vell, Naturalis Història, III, 57.
- ↑ Cicerón, De Lege Agrària, II, 96
- ↑ Plinio el Vell, Naturalis Història, III, 59.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Regio I Latium et Campania» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.