Anar al contingut

Rescat de la mina Sant Josep

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Mina San José de Copiapó en 2010.jpg
Rescat de la mina Sant Josep

La solsida de la mina Sant Josep es va produir el dijous 5 d'agost de 2010 al voltant de les 14:30 (UTC-4), deixant atrapats a 33 miners a uns 700 metros de profunditat durant 69 dies.[1] El jaciment, ubicat en la comuna chilena de Caldera, a 30 km al noroest de la ciutat de Copiapó, era explotat per la companyia Sant Esteban Primera S.A.

Les llabors de rescat varen començar huit hores més tart per les complexitat, dirigides inicialment per l'ingenier en mines Miguel Fortt Zanoni. En la matinada del divendres, grups de rescatistas varen escomençar a treballar per a conseguir accés per una fumeral de ventilació mentres els miners atrapats pujaven per l'escala d'emergència, pero l'intent va fracassar degut a que un tram de l'escala no havia segut instalat per l'empresa. Es va produir una segona solsida en la vesprada del dissabte 7 d'agost, anulant l'opció d'eixida pel tubo de ventilació.

Després de que la falta d'escales i la segona solsida cancelaren la possibilitat d'una evacuació per fumeral de ventilació del refugi, el govern va designar a l'ingenier André Sougarret, qui va decidir realisar un pou que comunicara la superfície en el refugi, per mig de màquines perforadora d'exploració minera, per a establir contacte en els miners atrapats.

El dumenge 22 d'agost, 17 dies despuix de l'accident, els miners varen ser trobats en vida, encara que en notoris síntomes de desnutrición. En eixe llavors s'havien organisat per a racionar la molt escàs menjar disponible en el refugi, potabilizar aigua i promoure un esperit solidari que permetera mantindre alta la moral i bona convivència. El dia 24 d'agost va aplegar a la Mina Sant Josep el “Grup de Tasca Naval 33” compost per especialistes en submarins i un doctor expert en medicina de sumersión de l'Armada de Chile, al mando del Capità d'Navío Renato Navarro Genta, en la tasca de sumar-se al grup de rescat. També va arribar a la zona un equip del Ministeri de Salut de Chile a càrrec del llavors ministre de salut, Jaime Mañalich, al mateix temps que es capacitava en medicina operativa naval a l'equip de l'ACHS.

Varen començar aixina les tasques per a obrir un pou lo prou ample com per a enviar una càpsula de rescat fins al refugi, disponent-se a tal efecte tres plans alternatius. En este lapsus els sobreviviente varen ser alimentats i monitoreados a través de la perforació inicial, mentres es comunicaven en els seus familiars provisionalment assentats en el "Campament Esperanza". Despuix de 33 dies de perforació solament interrompudes per desperfectes mecànics, un dels tres plans —el B, en la màquina Schramm T130— va conseguir «trencar fondo» a 623 metros de profunditat. Després de encamisar parcialment la perforació es va iniciar l'extracció dels miners seguint un pla dissenyat pel cap intern de govern del ministeri de l'interior, Christian Agrane, i el Comandant de el GT Naval, Capità d'Navío Renato Navarro, amprant para tal efecte una de les tres càpsules individuals, Fénix 2 (les tres càpsules Fénix varen ser idea d'Alejandro Poblete Villablanca, ingenier mecànic) a les 00:00 h del dimecres 13 d'octubre, i dèu minuts despuix es va conseguir dur a la superfície al primer miner, continuant en els següents a un ritme aproximat d'un per hora.

Fins a la data és el major i més exitós rescat de l'història de la mineria a nivell mundial (tots els treballadors varen resultar vius i ilesos),[2] sent a la seua volta l'event mediàtic en major cobertura d'eixes característiques, en entre 1000 a 1300 millons de teleespectadors (només superat pel funeral de Michael Jackson de 2009 i excedint per més de 400 millons de televidents a la missió Apolo XI de 1969).[3] Segons un estudi, l'impacte mediàtic mundial del rescat és el major de l'història recent de Chile, superior al que va generar el terremot del 27 de febrer de 2010.[4]

El rescat va tindre un cost de 29 millons d'USD, dels quals dos terços varen ser aportats per l'Estat i el restant per donació d'empreses privades que controlen el 80 % del sector miner.[5][6] El govern va acordar en l'empresa propietària de la mina la cancelació del deute en un monte de 5 millons de dólars.[6]

L'investigació penal va ser tancada en agost de 2013 sense realisar imputacions contra cap persona.[7]Posteriorment, 31 dels 33 miners varen mamprendre un juí per responsabilitat civil contra l'Estat de Chile, sent dictada en 2021, pel Nové Jujat Civil de Santiago la sentència, que va establir la responsabilitat per falta de servici dels demandats, en declaració que es condena al fisc de Chile a pagar a cada u dels demandants la suma de $40.000.000 (quaranta millons de pesos chilens) (47.000 US de l'época).[6]

Mina Sant Josep

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Mina Sant Josep.
Archiu:Sanjosemine ali 2010259 lrg (Annotated).jpg
Image satelital de la Mina Sant Josep i de Copiapó.

Chile posseïx una llarga història en la mineria. És el principal productor del món de coure, sent la Gran Mineria del Coure el principal sector econòmic del país.

El jaciment de la mina Sant Josep posseïx més de 100 anys d'antiguetat, pero va estar clausurada des de març de 2007 fins a la seua reobertura, autorisada per Sernageomin el 30 de maig de 2008, per varis accidents. El més greu es va produir el dia 3 de juliol de 2010: el miner Gino Cortés va perdre una de les seues cames despuix de quedar baix d'una solsida de vàries tonellades. Durant 2006, en la mina Sant Antonio (propietat dels mateixos amos de la mina Sant Josep i separada d'esta per sol metros), un atre miner va fallir, i en un accident similar un atre miner va perdre una de les seues extremitats.[8][9]

Desenroll

[editar | editar còdic]

Primer solsida

[editar | editar còdic]

La solsida en la mina va ocórrer aproximadament a les 14:51h (GMT-4) del dijous 5 d'agost de 2010, pero l'empresa Sant Esteban Primera S.A., propietària del jaciment, va informar del mateix a les 19:30h, demorant l'inici de les tasques de rescat fins a les 22 hores.[10] Eixe mateix dia, els familiars dels miners accidentats es varen instalar en carpes a l'atre costat del sege de la mina, formant un assentament que seria conegut com a Campament Esperanza, que va aplegar a albergar a més de tres mil persones.[11]

Primeres operacions de rescat

[editar | editar còdic]
Archiu:CAPS 22 .es.svg
Diagrama de la mina despuix de l'accident en el jaciment Sant Josep de 2010.

Inicialment, el rescat va estar a càrrec del tercer comandant de Bombers de Copiapó, Álvaro Urrutia, junt en Integrants de la brigada d'emergències de minera Carola i la supervisió de la Minera Punta del Coure, que va aplegar a recolzar les llabors de rescat. Eixe desplegue va ser supervisat posteriorment per la ministra del Treball i Previsió Social, Camila Merino, el subsecretari de Mineria, Pablo Wagner, el governador del Servici Nacional de Geologia i Mineria (Sernageomin), Alejandro Vío. l'Oficina Nacional d'Emergència del Ministeri de l'Interior (ONEMI) va confirmar eixe mateix dia l'identitat de 33 miners tancats en el jaciment.[1] La gravetat de la tragèdia no va ser difosa pels mijos de comunicació chilens en la nit del 5 d'agost, sino al matí següent, en prendre l'informació entregada per la ONEMI i calificar el tamany de la solsida. La nit del 6 d'agost de 2010 es va comunicar que un miner que es va quedar dormit en el moment de l'accident havia segut registrat erròneament en la llista de la ONEMI, i es va confirmar de manera definitiva que els miners atrapats baix terra eren 33. En les primeres 48 hores, els miners varen intentar eixir pujant per l'escala de seguritat del fumeral de ventilació del refugi, ubicat a 688 metros de profunditat, pero l'evacuació va ser impossible perque l'empresa minera no havia terminat de construir l'eixida d'emergència. Els miners atrapats que varen ser a explorar eixa eixida varen aplegar fins als 235 metros de profunditat i varen quedar a sol 20 metros dels rescatistas, pero varen deure tornar al refugi. Poc despuix, la via d'escape quedaria bloquejada per una segona solsida.[12]

Segona solsida i cancelació del rescat

[editar | editar còdic]

El president Sebastián Piñera va suspendre la seua assistència a la possessió del president colombià Juan Manuel Sants per a viajar a Chile.[13] El ministre de Mineria, Laurence Golborne, es trobava en Equador com a part de la comitiva presidencial. Golborne va viajar a Chile la vesprada del divendres 6 i es va traslladar al lloc del desastre el matí del dissabte 7 d'agost. Una volta allí, va comunicar a la prensa i als familiars dels miners que havia ocorregut una nova solsida que havia bloquejat definitivament el fumeral de ventilació a través de la qual s'havia planejat rescatar als miners.

Després de que la falta d'escales i la segona solsida cancelaren la possibilitat d'una evacuació pel fumeral de ventilació del refugi,[14] el govern va considerar que no hi havia més esperances i va anunciar que havien cancelat les tasques de rescat.[15] Les protestes dels familiars va dur a retrotraer la decisió, i el govern va designar a l'ingenier André Sougarret, qui va decidir realisar un pou que comunicara la superfície en el refugi, per mig de màquines perforadora d'exploració minera, per a establir contacte en els miners atrapats.[16] Este operatiu es va realisar utilisant fins a 10 equips de sondaje, alguns de punta diamantada i atres denominats d'aire revers, equips de distinta tecnologia i eficiència.[17]

Perforació d'un pou al refugi

[editar | editar còdic]

Els treballs de perforació varen començar en la matinada del dia 9 d'agost i varen alvançar veloçment,[18][19] lo que inicialment va implicar alguns contratemps. Despuix de dies de treball, i a 510 metros de profunditat, es va trobar un taller abandonat, lo que inicialment va despertar controvèrsia i falses expectatives,[20] sobretot per la complexa topografia de la mina.

El dimarts 10 d'agost, aplega al Campament Esperanza la Verge de la Candelaria, junt a Sant Lorenzo, en motiu del dia del miner, a on es va celebrar una missa a les 11 del matí pel Bisbe de Copiapó llavors, Monsenyor Gaspar Quintana. El dijous 19 d'agost, despuix de dos semanes del desastre, una sonda estacada a 760 metros per baix del cerro Sant Josep tirava una trayectòria errònea, al no donar en el refugi ubicat a 700 m de profunditat.[21] Despuix d'haver implementat perforadora de major precisió,[22] es va conseguir donar en el refugi d'emergència.

L'11 d'agost de 2010, el llavors president Piñera va destituir a la plana major del Sernageomin (Alejandro Vío, Exequiel Llanes i Rodolfo Díaz), per les anomalies detectades en la fiscalisació de la mina Sant Josep.[23]

Troben l'ubicació del refugi

[editar | editar còdic]

El dumenge 22 d'agost de 2010, al voltant de les 7:15 h, una segona sonda va conseguir «trencar fondo» a 688 metros de profunditat, aplegant a una rampa que estaria a 20 metros del refugi. La notícia va omplir d'esperances als familiars i propencs als atrapats que, pel fallanc treball de la primera sonda, ya casi no creïen que els miners es trobarien en vida. Al voltant de les 14:55 hores, es varen donar a conéixer els primers indicis de l'estat dels miners, ya que en retirar la sonda, esta va eixir en marques de pintura roja, com a mostra de que hi havia miners en vida, i a les 15:17 h el president Sebastián Piñera va mostrar una nota enviada des de l'interior del refugi de la mina, escrita en un full de paper en llapis color roig, i confirmant que els miners es trobaven en vida, que dia:

Estem be en el refugi els 33[24]

La notícia va provocar l'alegria de totes les persones que es trobaven en el campament fòra de la mina, i de tot el país, desnugant-se una verdadera festa nacional, en que la gent va eixir a celebrar-ho als carrers, reunint-se en punts a on normalment se celebren triumfos deportius, com a Plaça Itàlia en la capital, mentres que les persones que es trobaven en la mina varen entonar el himne nacional de Chile, generant reaccions en la prensa nacional i internacional. Unes hores més tart, per mig d'una cambra de video a través de la sonda per a inspecció, varen establir contacte en els miners, captant les primeres imàgens dels atrapats.

Al sendemà, 23.08.2010, es va usar un dispositiu denominat «coloma», que consta d'una canonada de PVC d'alta resistència, el diàmetro de la qual li permet desplaçar-se en chala per l'interior de la perforació. Es va procedir en la rehidratación dels miners a través de la sonda: Se'ls va enviar aigua, begudes isotónicas aixina com medicaments. Aproximadament a les 11 del matí, se'ls va entregar un qüestionari per a que respongueren i informaren sobre el seu estat de salut (va resultar en 5 de cada 10 miners en estrés).

Eixe mateix dia Ràdio Cooperativa va publicar declaracions d'Alejandro Bohn, un dels amos de la mina, en les que anunciava que l'empresa no estava en condicions de garantisar el pagament dels salaris dels miners, ni els segurs per accident laboral, que varen desencadenar severes crítiques des de tots els sectors.[25]

El dimarts 24 d'agost dalt a la mina el "Grup de Tasca Naval 33", al mando del Capità d'Navío Renato Navarro el Capità de Fragata (Sn) Andrés Llarenas, el Suboficial Major Edgardo Rodríguez i el Sargent Edgardo Lagos, tots d'especialitat submarinista de l'Armada de Chile, per a integrar-se a l'equip de rescat i capacitar al personal de la ACHS referent a medicina operativa.

El dijous 26 d'agost els miners varen enviar un video a on es varen gravar a ells mateixos, saludant a les seues famílies. El video, que va ser mostrat en televisió, va emocionar a tot el país.[26][27] En el mateix, es varen mostrar en aparent bon ànim i novament entonant el himne nacional chilé, recorrent el món, notícia que va encapçalar les primeres pàgines dels mijos internacionals.

Operació Sant Lorenzo

[editar | editar còdic]
Esquema de la càpsula Fenix i de l'equipament dels miners utilisat en el rescat

Batejada aixina en honor al Sant patró dels miners, Sant Lorenzo, d'ací en avant un equip d'ingeniers i especialistes en faenes de rescat, liderats per l'ingenier cap André Sougarret, que també va estar a càrrec dels múltiples sondajes anteriors, varen planificar els passos a seguir en lo que seria el rescat definitiu.

Mentres els equips mèdics de la ACHS i de el GT Naval 33 regulaven l'ingrés d'aliments més complexos, com a menjars sòlits i calents, el primer pas de l'equip de perforació va ser realisar estudis topogràfics per a conéixer el punt ideal de treball. El dia 20 d'agost, el destacat ingenier de mines i màster en perforació per la Hughes Tool Company (actual Baker Hughes), Ricardo Vega Roures, es contacta en el ministre Golborne per a assessorar-ho en la perforació de la mina "Sant Josep", recomanant-li un pla n°1, el qual consistia en utilisar una màquina perforadora de gran tamany denominada "Raise Borer" (Strata 950) - que podria ser solicitada a "Terra Service", a Kala Màster Drilling o Codelco - per a realisar un túnel vertical i, un pla n°2, consistent en realisar un túnel horisontal des d'un lloc propenc, en una màquina de menor tamany denominada "jumbo". El Ministre Golborne, presenta dites opcions a l'evaluació de l'equip tècnic encapçalat per Sougarret.

Segons el ministre Golborne, el rescat duria entre tres i quatre mesos, ya que el "Pla A", com va ser designat, tenia una velocitat promig de 20 metros per dia, encara que depenia de molts factors, entre ells, la naturalea de la roca. Inclús, en vàries oportunitats, el treball es va detindre per problemes tècnics. La Strata 950 va ser ubicada propenca al fumeral de ventilació, en la part més alta del cerro, de forma vertical al refugi. Va treballar perforant un ducto de 33 cm d'ample per a després ampliar-ho a un diàmetro de 66 cm, espai suficient per a ingressar a una persona i issar-la fins a la superfície.

Análogament, l'ingenier i extrabajador de Codelco Divisió El Tinent, va dissenyar un dispositiu o càpsula de rescat,[28][29][30][31] el qual deuria tindre determinades dimensions, prestacions i condicions de seguritat.[32] No obstant, el que va ser usat en el rescat va ser dissenyat per la NASA nortamericana i el Suboficial Major Edgardo Rodríguez de el GT Naval 33. Solament 3 càpsules de rescat varen ser construïdes per ASMAR i batejades com Fénix. (Inicialment es varen construir 4 d'estos dispositius).

Una segona opció de rescat, el "Pla B", ideat per Igor Proestakis va ser implementat com a mida per a assegurar l'alvanç de les operacions en el cas de que la Strata tinguera algun inconvenient. Usant com a guia un sondaje previ, la màquina Schramm T-130, operada i propietat de la companyia nortamericana Geotec, va aplegar a la mina el 3 de setembre, iniciant les seues operacions immediatament. Utilisada comunament per a aplegar a pous d'aigua profunts, el seu objectiu era el taller del jaciment propenc al refugi, a una profunditat propenca als 620 metros. En una velocitat de 20 metros cada 24 hores, este treball va tindre la ventaja d'utilisar un sondaje previ, d'ahí la primera etapa de fer un ducto de 30 cm. Després, s'evaluaria la necessitat d'eixamplar el ducto, un treball inèdit per a la T-130.

Una opció que també va ser plantejada en la planificació prèvia, era la d'utilisar una màquina perforadora creada per a cavar pous petrolífers, que oferia la principal ventaja de trencar un ducto del diàmetro definitiu, o siga de 70 cm immediatament; ademés, el seu poder li permetria alvançar a major velocitat. L'equip va optar finalment per donar el vist i plau, considerant tots els riscs que involucrava tan colossal objecte. Batejat com el "Pla C", va anar un aporte d'ENAP al rescat. Va ingressar a la mina el 10 de setembre entre aplaudiments dels familiars, de la mateixa manera que les seues dos predecessores, en una caravana de 42 camions que va obligar a engrandir l'accés principal al jaciment. Després de nou dies en que es va acondicionar el seu emplaçament, construint una base de concret, i armant la jagantesca estructura de 45 metros, "La Transformer", aixina cridada pels familiars, va començar la perforació. D'igual forma que la T-130, apuntava cap al taller, pero en ser ubicada a una altura menor, la profunditat cap a est era de 100 metros menys que el "Pla B", per lo que es va crear gran expectativa davant la possibilitat d'aforrar temps respecte als 3 o 4 mesos inicialment estimats.

Superades estes dificultats tècniques, es va precisar preservar la fràgil salut dels 33 afectats, per la qual cosa se'ls va suministrar de roba especial que els permetria eixir sense contratemps algun. Se'ls va dotar en caixcos especials similars als que usaven en llabor diària, Lents filtrasol d'alt grau per a evitar dany per allumenament repentí, arneses i vendajes especials en parts crítiques del cos com lo són les cames açò en un esforç per disminuir la provabilitat de que algun sobreviviente poguera desenrollar trombosis venosa, ademés de seguir-los suministrant begudes isotónicas i atres medicaments requerits donada la situació.

El dijous 7 d'octubre el ministre de mineria Laurence Golborne va anunciar que un possible contacte per a rescatar als miners seria el dissabte 9 d'octubre, ya que la perforadora T-130, malnomenada com "Pla B", havia superat el dia anterior els 500 metros de perforació i fins al dia de la notícia ya duya 535 metros perforats, lo que indicaria que dins de dos dies la perforadora podria començar a traure als miners atrapats.[33] Ademés, el ministre junt en el de salut, Jaime Mañalich, varen realisar un ensaig general del rescat en la mina segons la planificació redactada pel Capità d'Navío Renato Navarro i en la qual es varen amprar els helicòpters de la Força Aérea de Chile al mando del Comandant de Grup Aldo Carbone.[34]

Finalment el dissabte 9, la màquina perforadora de el "Pla B" va conseguir aplegar cap a on encara es troba el taller de la mina, aproximadament a les 8:05 hores.

El ministre Laurence Golborne va precisar que el següent pas que es desenrollaria era l'alçament de barres, lo que es calculava prendria unes sis hores, i els familiars dels miners varen reaccionar en profunda emoció i varen córrer cap a on es trobaven les 33 banderes en honor als treballadors atrapats, per a celebrar i parlar als mijos de comunicació.[35]

El Govern de Chile presumia traure als miners del refugi el dimarts 12 d'octubre a partir de les 20:00 hora de Chile (23:00 UTC) i durant el transcurs dels dies 13 al 15, encara que finalment ho va fer durant el transcurs del dia 13 sense cap inconvenient. L'orde d'eixida dels miners es va conformar seguint les pautes d'un rescat des d'un submarí sinistrat, és dir primer els que estan en millor estat físic i més hàbils, després els més lábiles (malalts crònics i de major edat) i finalment els més forts psicològicament, deixant al cap de tanda Luis Urzúa al final. Segons un estudi, els miners que varen rebre una major atenció mediàtica mundial, pel número de notícies en les que varen ser protagonistes en els dies al voltant del rescat varen ser, per orde: Florencio Ávalos (primer rescatat), Mario Sepúlveda (segon rescatat), Luis Urzúa (últim rescatat), Carlos Mamani (quarto rescatat, bolivià, únic miner no chilé), Mario Gómez (rescatat en novena posició, el major, de 63 anys).[36]

Llista de treballadors i temps de viages i rescats

[editar | editar còdic]

La següent és la llista dels 33 treballadors atrapats en la mina.[37] Inicialment es va incloure a William Órdens, qui es va quedar dormit el dia de l'accident,[38] i a Roberto López Bordones.[39] L'hora del rescat va ser presa en el moment en que la càpsula es posava sobre la superfície exterior.[40][41][42][43][44]

El temps promig entre cada u dels 33 rescats va ser de 40 minuts, en una duració total de 22 hores 36 minuts des de que va baixar la càpsula en el primer rescatista fins que va pujar l'últim miner rescatat.

Sumant els sis ascensos dels rescatistas, el promig entre cada rescat va ser de 38 minuts. La duració total, des de que va baixar el primer rescatista, fins que va pujar l'últim a la superfície, va anar de 25 hores 12 minuts.

Els miners varen estar atrapats en la mina —des de que es va rescatar el primer miner fins que va eixir l'últim dels 33— entre 68 dies, 9 hores, 5 minuts fins a 69 dies, 6 hores, 51 minuts.

Miner Edat Hora de rescat Notes
1. Florencio Ávalos 31 13 d'octubre, a les 00:10 Capataç. Germà de Renán. Apareix en el primer video.[45]
2. Mario Sepúlveda 40 13 d'octubre, a les 01:09 Líder sindical i cap combatiu; junt a Luis Urzúa va liderar al grup dels 33.[46][47] Va narrar l'emotiu video de 40 minuts a on els miners manaven les seues salutacions i contaven cóm viuen en la mina, a tots va cridar l'atenció el seu entusiasme en eixir de la càpsula Fénix, va pujar pedres de la mina com a regal.
3. Juan Illanes 52 13 d'octubre, a les 02:08 Veta primera del Eixèrcit de Chile durant el Conflicte del Beagle.
4. Carlos Mamani 23 13 d'octubre, a les 03:09 Va escomençar a treballar en la mina cinc dies abans de la solsida. Bolivià, va anar l'únic miner no chilé.[48]
5. Jimmy Sánchez 19 13 d'octubre, a les 04:09 El més jove de tots els miners, té una filla de tres mesos en la seua nóvia. El seu pare, que en un principi es va opondre a esta relació, va dir "vaig creure perdre un fill i he guanyat un home".[49]
6. Osmán Araya 30 13 d'octubre, a les 05:34 Casat i en tres fills, duya només quatre mesos en la mina i tenia en ment canviar d'ocupació perque considerava que el jaciment no era segur.[50]
7. José Ojeda 47 13 d'octubre, a les 06:21 Autor del mensage "Estem be en el refugi els 33".[51]
8. Claudio Yáñez 34 13 d'octubre, a les 07:02 Ya havia sofrit dos accidents anteriors mentres manejava explosius. La seua nóvia li va demanar en matrimoni i ell va acceptar.
9. Mario Gómez 62 13 d'octubre, a les 07:59 El major de tots, líder espiritual. Va enviar la primera carta detallant les coordenades en les que es trobaven.[52] Va fallir el 21 de setembre de 2024 als 74 anys.[53]
10. Álex Vega 32 13 d'octubre, a les 08:52 El seu pare va donar un nom fals per a poder passar els controls i ajudar aixina en les tasques de rescat, alguna cosa prohibit als familiars. Álex, mecànic i pare de dos fills, volia aforrar per a comprar-se una casa en Copiapó.
11. Jorge Galleguillos 56 13 d'octubre, a les 09:31 30 anys en la mina.
12. Edison Penya 34 13 d'octubre, a les 10:12 Fanàtic d'Elvis Presley. Va demanar unes sabatilles per a córrer els 10 km que feya en la superfície.
13. Carlos Barris 27 13 d'octubre, a les 10:54 En un fill de cinc anys, la seua actual parella es va enterar de que estava embarassada d'un més una semana despuix de la solsida.[50]
14. Víctor Zamora 34 13 d'octubre, a les 11:30 Bromiste oficial del grup. Li escrivia poemes a la seua esposa.
15. Víctor Segòvia 48 13 d'octubre, a les 12:07 Autor del diari que narra la estadía en la mina, vàries editorials es barallen per publicar-ho.
16. Daniel Herrera 27 13 d'octubre, a les 12:49 Conductor i seguidor del Audax Italià, va rebre una camiseta firmada per tots els jugadors.[50]
17. Omar Reygadas 56 13 d'octubre, a les 13:39 Tres voltes atrapat en mines, dos d'elles en la Sant Josep. La seua neta es va mostrar molt emotiva durant tota la seua tancada i es va fer coneguda gràcies a la seua gran personalitat front a les cambres.
18. Esteban Rojas 45 13 d'octubre, a les 14:49 Anava a jubilar-se el 18 de setembre, pero la solsida li'l va impedir.
19. Pablo Rojas 45 13 d'octubre, a les 15:28 Carregador d'explosius i pare de tres fills, en una carta li va prometre a la seua dòna casar-se per l'Iglésia "d'una volta per totes".[50]
20. Darío Segòvia 48 13 d'octubre, a les 15:59 Germà de María Segòvia, malnomenada "L'Alcaldesa", qui va mantindre l'ànim dels familiars en el Campament Esperanza.
21. Jhonny Barris 50 13 d'octubre, a les 16:31 Responsable dels informes mèdics i d'administració de fàrmacs ya que té experiència en tècniques d'enfermeria. El seu exmujer i el seu actual parella varen discutir per ell, pero va preferir quedar-se en la segona, assegurant que a la primera mai li faltaria de res.[52]
22. Samuel Ávalos 43 13 d'octubre, a les 17:04 La seua nóvia li va demanar en matrimoni.
23. Carlos Bugueño 26 13 d'octubre, a les 17:32 Abans d'ingressar en la mina, era vigilant de seguritat, pero volia comprar-se una casa i un automòvil.[50]
24. José Henríquez 54 13 d'octubre, a les 17:59 És cristià evangèlic. Va senyalar haver predicat als atres miners. Els va instar a confiar en Deu, va ser elegit per a dirigir l'oració; va cantar i els va ensenyar cors i cançons de alabanza.[54] Posteriorment seria nomenat fill ilustre de Talca, la seua ciutat natal.[55]
25. Renán Ávalos 29 13 d'octubre, a les 18:24 Germà de Florencio, li agraden la hípica i el fútbol.
26. Claudio Falca 35 13 d'octubre, a les 18:51 Perforista, li va demanar matrimoni a la seua nóvia des del fondo de la mina.[50]
27. Franklin Llops 53 13 d'octubre, a les 19:18 Exfutbolista de Deports La Serena, Santiago Wanderers, Regional Atacama, Deports Arica i Cobresal. Va jugar algunes trobades en el seleccionat chilé.[56]
28. Richard Villarroel 27 13 d'octubre, a les 19:44 Miner oriunt de la localitat de Paine, Regió Metropolitana. Aficionat a la vida rural i a les gallines.
29. Juan Carlos Aguilar 49 13 d'octubre, a les 20:13 20 anys en la mina.
30. Raúl Busts 40 13 d'octubre, a les 20:37 Va sobreviure al terremot i maremoto ocorregut a principis d'any en la seua ciutat natal, Talcahuano. No li corresponia estar en la mina quan es va produir la solsida, pero el seu cap li va oferir nou mil pesos (18 dólars) per doblar la tanda.[57]
31. Pedro Cortez 25 13 d'octubre, a les 21:02 Separat i en una chiqueta, és electricista, pero es va convertir en miner espentat pel seu amic Carlos Bugueño.[50]
32. Ariel Ticona 29 13 d'octubre, a les 21:28 Va vore el naiximent de la seua filla per videoconferència des de la mina. Inicialment, la chiqueta es cridaria Carolina, pero per la solsida, la seua mare va decidir cridar-la Esperanza.
33. Luis Urzúa 54 13 d'octubre, a les 21:56 Cap de tanda i un dels líders del grup.[46][47][52] Possiblement la persona que més temps ha estat atrapada en una mina.[58]
Rescatista Edat Afiliació Hora de descens Hora de rescat
4. Jorge Bustamante[59] Mina El Tinent 13 d'octubre, a les 10:22 13 d'octubre, a les 22:37a
6. Pedro Rivero Minera Carola 13 d'octubre, a les 19:23 13 d'octubre, a les 22:52
3. Patricio Roblero[59] 39 Armada de Chile 13 d'octubre, a les 1:40b 13 d'octubre, a les 23:17a
5. Patricio Sepúlveda[59] GOPE 13 d'octubre, a les 12:14 13 d'octubre, a les 23:41a
2. Roberto Rius[59] 37 Armada de Chile 13 d'octubre, a les 00:42b 14 d'octubre, a les 00:05
1. Manuel González[60] 47 Mina El Tinent 12 d'octubre, a les 23:19 14 d'octubre, a les 00:33

a L'hora és correcta, mes no necessàriament el nom del rescatista. b Al fondo de la mina.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 «de-solsida-en-jaciment-en-atacama.shtml Onemi confirma a 33 miners atrapats en un jaciment ubicat en la jurisdicció del Cos de Bombers de Caldera en Atacama». La Tercera. Archivat des d'el de-solsida-en-jaciment-en-atacama.shtml original, el 2 de giner de 2011. Consultat el 7 d'agost de 2010.
  2. ↑ El Nacional [enllaç trencat] Rescat perfecte i històric dels miners, en menys de 24 hores
  3. ↑ Públic.és http://www.publico.es/internacional/341429/el-rescat-de-els-miners-mes-vist-que-el-mundial El rescat dels miners, més vist que el Mundial
  4. ↑ Centre de Mijos, Reputació i Intangibles, El rescat dels 33 miners. Anàlisis d'impacte mediàtic i de reputació, Informe MRI octubre 2010
  5. ↑ Entrevista de Amaro Gómez-Pablos al President Sebastián Piñera en TVN, el dimecres 13 d'octubre de 2010 a les 23:10.
  6. ↑ 6,0 6,1 «El deute final de la minera Sant Esteban». La Tercera.
  7. ↑ BBC Món, ENo hi ha responsables per accident de mina Sant Josep en Chile, 1 d'agost 2013
  8. ↑ Diari La Nació, Ex director Sernageomin desconeix reobertura de Mina Sant Josep
  9. ↑ La Tercera, Intensos esforços del Gope i Bombers per rescatar als 34 miners atrapats
  10. ↑ «Campament Esperanza: Chile, un país al rescat». Elena Moreno.
  11. ↑ «Famílies desmantellen campament Esperanza». La Tercera.
  12. ↑ «Va ser una roca de 700 mil tonellades lo que va tapar l'eixida dels miners». Clarín.
  13. ↑ «Piñera torna a Chile i viajarà a zona de l'accident en la mina Sant Josep». La Tercera. Archivat des d'el original, el 13 de juliol de 2011. Consultat el 7 d'agost de 2010.
  14. ↑ «Suspenen rescat de miners per noves solsides». Emol. Consultat el 7 d'agost de 2010.
  15. ↑ «Chile / miners: els protagonistes silenciosos del rescat». BBC.
  16. ↑ «Es reactiva rescat: Nova maquinària perfora per a instalar sondes». Emol. Consultat el 8 d'agost de 2010.
  17. ↑ «Durant tota la nit es varen prolongar treballs per a rescatar a miners en Copiapó». Emol. Consultat el 9 d'agost de 2010.
  18. ↑ «Perforadora alvança més ràpit de lo previst i sembra esperances en Copiapó». Emol. Consultat el 9 d'agost de 2010.
  19. ↑ «Golborne aterrisa esperances de rescat: "La rapidea és enemiga de la precisió"». Emol. Consultat el 9 d'agost de 2010.
  20. ↑ «Descarten que caserón trobat per perforadora fora el taller a on estarien els miners». Emol. Consultat el 16 d'agost de 2010.
  21. ↑ «Piñera confirma que sonda va fallar en donar en refugi, pero assegura que "no perdem les esperances"». La Tercera. Archivat des d'el original, el 8 de novembre de 2012. Consultat el 9 d'agost de 2010.
  22. ↑ «Primers equips de precisió apleguen a la mina Sant Josep per a iniciar última fase de sondaje». Emol. Consultat el 16 d'agost de 2010.
  23. ↑ «Piñera destituïx plana major de Sernageomin». La Tercera.
  24. ↑ El Mercuri On-line. «Paper dels 33 miners serà conservat en el Museu Regional de Copiapó» (HTML). Consultat el 10 de giner de 2016.
  25. ↑ «Amo de mina Sant Josep: És "difícil" pagar sòus a miners atrapats en Atacama». Ràdio Cooperativa.
  26. ↑ «http://www.lanacion.cl/video-prensa-mundial-destaca-el-bon-anime-de-els-miners-atrapats/notícies/2010-08-27/103156.html». Archivat des d'el original, el 29 d'agost de 2010. Consultat el 27 d'agost de 2010.
  27. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  28. ↑ «seu-destí-hi ha-que-consultar-a-els-33-miners.html ». Consultat el 11 d'agost de 2015.
  29. ↑ «[1]». Consultat el 11 d'agost de 2015.
  30. ↑ «[2]». Consultat el 11 d'agost de 2015.
  31. ↑ «seu-destí-degueren-tindre-la-els-miners/2010-10-19/072601.html ». Consultat el 11 d'agost de 2015.
  32. ↑ Plantilla:Youtube
  33. ↑ MSN Chile. «Ministres de Mineria i Salut donen inici a ensaig general de rescat en mina Sant Josep». Archivat des d'el original, el 11 d'octubre de 2010. Consultat el 7 d'octubre de 2010.
  34. ↑ La Tercera. «Finalisa ensaig general del rescat en la mina Sant Josep i ministre Mañalich allista balanç». Consultat el 7 d'octubre de 2010.
  35. ↑ La Tercera. «de-12-hores-de-perforacion.shtml Pla B conseguix rompimiento en fondo de mina Sant Josep despuix de 12 hores de perforació ininterrompuda». Archivat des d'el de-12-hores-de-perforacion.shtml original, el 3 de maig de 2015. Consultat el 9 d'octubre de 2010.
  36. ↑ El Mercuri Impacte mediàtic del rescat miner va superar al del terremot, 19 d'octubre 2010
  37. ↑ L'Espectador, Estos són els miners chilens atrapats [3] archivat en Wayback Machine., 24/8/2010
  38. ↑ «William Órdens, el miner número 34 que s'ha salvat per segona volta | Notícies | elmundo.és». www.elmundo.es. Consultat el 2010-08-13.
  39. ↑ «Maray.cl - Miner Roberto López Bordones, que apareixia en llista entregada per l'empresa, es va presentar en carabineros. Posteriorment va acodir a la faena per a ajudar en rescat dels seus companyers.». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 7 de juliol de 2011. Consultat el 2022-08-08.
  40. ↑ Emol, 13/10/2010, Minut a minut: Rescat a Miners Partix 2
  41. ↑ Emol, 13/10/2010, Minut a minut: Rescat a Miners Partix 3
  42. ↑ Ansalatina, 12/10/2010, Va començar l'operatiu de rescat als miners
  43. ↑ Emol, 12/10/2010, Minut a minut: Piñera desija "bona sòrt" al primer rescatista que baixa a la mina
  44. ↑ Ràdio Cooperativa, 12/10/2010, de-el-fondo-de-sant-jose/prontus_nots/2010-10-12/204827.html Conega l'orde d'eixida dels miners des del fondo de Sant Josep
  45. ↑ El Mostrador, Tots els miners vius, tot Chile commogut [4] archivat en Wayback Machine., 23/8/2010
  46. ↑ 46,0 46,1 «http://www.emol.com/noticias/nacional/detalle/detallenoticias.asp?idnoticia=441735».
  47. ↑ 47,0 47,1 «Pàgina en www.24horas.cl».
  48. ↑ BBC Món, El somi d'un miner bolivià es va convertir en malensomi en Chile, 25/8/2010
  49. ↑ El Diari de Atacama, 7/8/2010, treballadors atrapats
  50. ↑ 50,0 50,1 50,2 50,3 50,4 50,5 50,6 «http://www.abc.es/20101013/internacional/descripcion-miners-201010130105.html».
  51. ↑ El Mercuri, 10/10/2010, p. D10, Autor de la senyal de vida
  52. ↑ 52,0 52,1 52,2 Emol, La vida al llímit que els espera als miners atrapats baix terra, 26/8/2010
  53. ↑ «Als 74 anys d'edat mor un dels 33 miners rescatats de la mina Sant Josep el 2010». publimetro.cl. Consultat el 22 de setembre de 2024.
  54. ↑ http://www.youtube.com/watch?v=I7mYg8i4bSc&feature=player_embedded#! Entrevista en Javier Bolaños, Miner conta el seu testimoni a Món Cristià
  55. ↑ «a-fill-ilustre-i-heroe-bicentenario-al-miner-jose/2010-10-20/165308.html Talca va declarar com a fill ilustre i héroe Bicentenario al miner José Henríquez» (en espanyol). Cooperativa.cl. Consultat el 2024-08-19.
  56. ↑ «http://es.fifa.com/worldfootball/news/newsid=1314842.html#futbol+centre+terra». Archivat des d'el original, el 2 de maig de 2015. Consultat el 14 d'octubre de 2010.
  57. ↑ Prensalibre.com, [5], 29/8/2010
  58. ↑ «Un miner chilé, al llibre de Guiness». yucatan.com.mx. Archivat des d'el original, el 18 de novembre de 2010. Consultat el 7 de març de 2013.
  59. ↑ 59,0 59,1 59,2 59,3 Minut a minut: Miners arriben a l'hospital de Copiapó i "Fénix II" reinicia llabors Emol Chile, 13 October 2010.
  60. ↑ Rescuer reaches trapped men in Chile mine Yahoo! News, 12 October 2010.
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Rescat_de_la_mina_Sant_Josep&oldid=819404»